octubre 09/Josep Jiménez/
Un desig sempre present en els Comitès Permanent i General és que volem que tots els militants de l’ACO facin experiència del moviment, però el cert és que hi ha diferents graus d’aproximació i pertinença.
Això em fa recordar el que vam viure alguns consiliaris en una visita a la JOC de França fa uns 35 anys. Ens va cridar l’atenció el fet que la gent convida als actes molta altra gent simpatitzant del moviment que no en forma part com a militant actiu. Això ho vam valorar molt positivament. En canvi, ells valoraven la nostra manera de fer i d’implicar els militants.
La síntesi que en faig de tot això és que podem aprendre de les dues maneres de fer. No hem de ser intransigents, però sí que hauríem de proposar-nos l’exigència personal de viure l’ACO en profunditat.
A Jesús el seguien els dotze apòstols, però també altres persones que no eren deixebles: un grup de dones, seguidors i altres que només hi anaven a menjar. Com veieu, tots amb diferents graus d’aproximació a Jesús.
Sempre ens trobarem amb gent més implicada i que tira més el carro del moviment i gent menys implicada (no només en la participació dels actes que organitza el moviment, sinó en la vivència de l’ACO). Igualment, tenim militants que potser vindran a pocs actes del moviment, però que fan una gran tasca com a militants allà on són.
