febrer 05/Joan Andreu Parra/
[Comissió d'Economia] Acollim amb molta naturalitat una “cultura” de la improvisació com si això fos molt modern però ens hem de fixar que això portat al món laboral fa que la feina sigui encara més precària i que contribueixi a la pèrdua de drets.
Pel que fa a la Setmana Santa, s’observa una tendència que s’accentua any rere any que consisteix en inscriure’s cada cop més tard. Quan arriba una setmana abans del començament i encara tenim poquíssima gent inscrita, arribem a dubtar si es farà o no la trobada. La Casa només té les quantitats d’àpats i d’habitacions dos dies abans del començament. Hem de pensar que s’ha de preparar material, s’han de buscar monitors, la Casa ha de contractar personal per la cuina i neteja. Tot plegat fa que la Casa tingui molta paciència amb l’ACO en ocasió de la Setmana Santa. Però això té un límit. Per exemple, fins ara no havíem pagat la diferència de menys respecte al contracte signat però a l’any 2017, la Casa ens ha fet pagar la meitat dels serveis no consumits.
A més, hi hagut gent preparant els tallers, la xerrada, el fil conductor i les celebracions de la trobada, les pregàries, etc. Persones que, per respecte, no els podem dir dos dies abans que hem de suspendre la trobada.
Per una altra banda, també tenim assumit costums ja consolidats a Setmana Santa respecte a la manera de pagar i, no obstant això, són força solidaris i això s’ha de dir i perpetuar. Ens referim a la manera de pagar. Els participants a la trobada reben un sobre amb el cost de la seva estada i paguen amb el mateix sobre sense que ningú controli qui paga i quant paga. Es confia que qui pot donar una mica més, ho farà i qui no pugui arribar, donarà de menys. Al final, es compta el total per pagar a la Casa. El resultat és que el comportament de la gent és força solidari i responsable.
També hi ha una altre hàbit que, ens sembla molt normal, però reflexa molt bé l’esperit solidari de la trobada: La gent adulta té una tarifa calculada de forma que pugui cobrir la seva estada, material i part de l’estada dels nens. Hi ha trams de tarifes de nens que estan per sota del que cobra la Casa només per l’estada. A més de l’estada, s’ha de pagar els monitors, l’estada dels monitors, el material, l’estada dels membres del Comitè Permanent i tot el que faci falta per a portar a terme la trobada. Pels nens fins a 4 anys, a la fitxa amb l’import, l’ACO indica que no s’ha de pagar res. Per una altra banda, els preus es calculen perquè sigui proporcionalment més barat quants més dies s’estigui a la trobada.
LA PROPOSTA:
- Si 15 dies abans de la Setmana Santa, no tenim el 50% de la previsió de les inscripcions fetes, se suspèn la trobada. S’ha de tenir en compte els perjudicis que això ens ocasiona com a moviment: El ponent que ha preparat la xerrada veu que la seva feina no s’aprofita, els consiliaris que han preparat les celebracions i continguts tampoc, així com els talleristes (6 tallers), tota la feina de preparació de la Setmana Santa ha estat inútil, el moviment queda desacreditat davant de la casa, es perjudiquen els militants que havien planificat anar a la Setmana Santa de l’ACO i ja s’havien apuntat, etc.
Les pèrdues econòmiques són 2.000 € pagats per la reserva de la casa i el cost del material fungible de la trobada. - L’últim dia d’inscripció és quan faltin 4 dies per a la Trobada.
No es farà CAP inscripció que es comuniqui superat aquest termini, a excepció de casos molt justificats: p.e. incertesa per causes mèdiques.
