Please enable JS

Pregària davant el CIE

gener 21/Jesús Jiménez/

Dissabte 18 de gener de 2016.

El CIE de la Zona Franca en aquests moments és buit per reformes. No oblidem que hi ha massa CIEs plens.

Silenci, fred, foscor... són sensacions que vaig sentir a l'inici de la pregària davant el CIE de la Zona Franca. Ben segur són sensacions que senten tots els interns en un edifici d'aquestes característiques. A aquestes ens cal afegir por, violència, repressió, opressió, sofriment, soledat... que les males polítiques governamentals fan que incrementin el seu patiment.

Paradoxalment, els sis testimonis de persones tancades que es varen llegir al llarg de la pregària, em van mostrar que, malgrat tot el patiment, són persones que tenen una vida plena de somnis, esperances, projectes, il·lusions, família, treball. Persones amb valors i objectius que comparteixen la vida amb altres... Persones ben normals que veuen com la seva vida s'interromp per culpa de l'internament.

Les diferents lectures que ens van llegir: de l'Antic Testament, del Llibre Tipitaka (budisme), de l'Alcorà, de la Fe Bahai i de l'Evangeli conjuntament amb l'encesa d'espelmes i la pregària del Parenostre varen fer que els sentiments inicials que tenia jo quedessin aparcats.

I de la mateixa manera que al final de la pregària se'ns va convidar a reflexionar sobre què hi podem fer nosaltres en la nostra vida diària, a la feina, als carres, al veïnat, als espais de participació política... per tal que no es maltracti i oprimeixi els immigrants... Què podem fer per acollir-los i perquè es respectin els seus drets i la seva dignitat? Jo també us convido a reflexionar-hi. No ens quedem de braços plegats. Passem de la indignació a l'acció!



Altres articles


Som la Maria Martínez, en Santi Boza, en Joaquim Villanueva, en Pepe Baena, en Josep Ferrer, en Joan Comella, en Joan Andreu Parra i la Marilia Sanz, les persones que formem el Comitè Permanent de l’ACO. 

Periòdicament escriurem en aquest blog col·lectiu per explicar què fem i què pensem. 

Volem acostar-vos l’experiència d’estar al davant del moviment durant el temps que ens heu confiat. Us mostrarem la cuina i els fogons, allò que habitualment no es veu: la coresponsabilitat, la il·lusió, com ens amarem de tots vosaltres i també el cansament, la convivència amb altres responsabilitats i com recuperem forces. Tot plegat, us ho anirem explicant a cau d’orella.