gener 09/Maria Martínez/
Els dies 29-30 de novembre i 1 de desembre es van celebrar a El Escorial (Madrid) les XXV Jornadas Generales de Pastoral Obrera. En aquesta ocasió, amb motiu de la commemoració dels 25 anys, les jornades duien per lema “La Pastoral Obrera de toda la Iglesia. A los 25 años de su publicación”.
Companyes i companys de Catalunya vam viatjar divendres cap a la Casa de Ejercicios San José d’El Escorial. També varen assistir militants de l’ACO d’altres diòcesis: LuisFer, responsable de la diòcesi de Còrdova, qui va poder participar tots els dies i Miryam, militant de la diòcesi de Madrid que va poder estar en les presentacions i ponència de dissabte.
Com que es tractava també de fer balanç d’aquests 25 anys, aquesta edició seguia un procés, proposat per la Conferència Episcopal Espanyola i la Comisión Episcopal de Apostolado Seglar, d’elaborar primer un document anomenat “La Pastoral Obrera de toda la Iglesia”.
Enviat mesos abans, estava dividit en set capítols: I Etapas de un proceso, II La P.O. de toda la Iglesia, III Aportaciones a la Iglesia española, IV Algunas claves desde Evangelii Gaudium, contenidas en “La Pastoral Obrera de toda la Iglesia”, V Algunos retos fundamentales que plantea la nueva situación a la P.O., VI ¿Qué P.O. requiere nuestra Iglesia y el mundo obrero actual? i VII ¿Qué potenciar, hoy y aquí, desde el Departamento de P.O y su Consejo Asesor?
Partint d’aquest document, ens van proposar contestar a un qüestionari, també enviat amb anterioritat i a on es formulaven preguntes dins cadascun dels capítols anteriors. En el resum de les aportacions i en resposta a la pregunta “¿Hay algo que no esté bien recogido o que falte en el recorrido que hemos hecho?”, vàrem poder fer la reflexió i aportació referent a la conveniència d’incloure la riquesa aportada pels moviments nascuts en l’àmbit català com MIJAC i ACO, i que no apareixen reflectides al document.
La ponència presentada amb el títol “Hacer P.O. en el mundo del trabajo y en la Iglesia de hoy. Algunas reflexiones” va donar l’oportunitat per intervenir i preguntar el motiu pel qual, si estem convençuts que hem de ser forts i estar units, ens trobem amb dificultats per poder ser reconeguts com a moviment de Pastoral Obrera i tenir presència i veu en el Consejo Asesor de la Subcomisión de la P.O. de la CEE.
En el punt “Comunicación de experiencias”, l’Èrika Fabregat i el Pepe Rodado, en tant que secretària i director respectivament de la SIPOC, varen presentar la seva experiència que portava per títol “Dinámica del trabajo de P.O. en Catalunya”, en què van compartir la riquíssima tasca de treball sinodal i de missió compartida en les diferents delegacions i secretariats de P.O. La mateixa experiència que estem convençuts podem tenir a nivell estatal.
El “gesto público”, previst inicialment per realitzar a l’exterior, va haver d’efectuar-se, a causa de la pluja, a l’interior de l’església de la casa d’exercicis on va tenir lloc tota la jornada. Un acte simbòlic on, mitjançant lectures, cartells i post-its, manifestàvem què és i què vol continuar sent la P.O.: enfortiment de la presència de la P.O. en la vida i missió de l’església; reivindicació del paper de la P.O. a la societat; contribuir a la formació de militants obrers cristians; i la promoció i extensió de la P.O. a àmbits on no hi és present.
Vam tenir l’oportunitat de conversar amb el bisbe responsable del Departamento de la P.O. de la CEAS, Antonio Algora, i amb el director del Secretariado de la CEAS, Luis Manuel Romero, sobre els tràmits que estem seguint per obtenir el reconeixement del nostre moviment. Aquest reconeixement comportaria la participació com a membre de ple dret en el Consejo Asesor de la subcomisión de la P.O. de la CEE.
Maria Martínez i Santi Boza
