octubre 16/Jesús Jiménez/
En les sigles del nostre moviment tenim l'A d'Acció. De ben segur que tots nosaltres, amarats d'aquesta A, ens impliquem en una o més accions cada curs, cada mes o cada setmana, segons les possibilitats. Les realitzem amb molta responsabilitat i donant el millor de nosaltres mateixos. Això ens dignifica a nosaltres i potser als altres, i ens enriqueix. Aquest enriquiment és el premi obtingut, encara que no sigui buscat.
Les institucions, sindicats, associacions veïnals, parròquies, etc., són beneficiades pel treball voluntariós que hi dediquem i sovint ens ho agraeixen. Però estem tant immersos en aquests compromisos que tot sovint ens oblidem del nostre moviment, el qual també necessita voluntariat en el seu si. Si no pensem seriosament a dedicar-li hores, podria passar-nos que per no tenir casa nostra endreçada arribés el moment que no hi poguéssim entrar.
L'organització de l'ACO facilita el nostre aixopluc. I pot passar que, si no la cuidem assumint les tasques i serveis que cal fer, les nostres referències, les nostres arrels, podrien arribar a desaparèixer. I si desapareixen, la font d'aliment que ens proporciona l’ACO es podria assecar. I com a conseqüència, podríem estar refusant aquest do que ens regala l'Esperit Sant d'entregar-nos als altres, i podríem caure defallits i deixar, aleshores, de donar fruit.
Sento que Jesús ens interpel·la: "Qui tingui orelles que escolti!", Mc 4, 9.
