maig 11/Jesús Jiménez/
El 1r de maig d’aquest 2016 l’hem viscut plens de la consciència i del goig de ser d’ACO. Dos de Catalunya érem a Elx amb companys militants del mateix Alacant i de Còrdova. A la trobada de les diòcesis d’Espanya aquest curs hi van faltar la comitiva dels de Madrid. Van ser enyorats. Els consiliaris dels grups d’Alacant, l’Àngel Macho i el Pepe Lozano ens van acompanyar durant l’estona de treball. I el consiliari de Còrdova, en Paco Aguilera, va conviure com un més de nosaltres durant els dos dies i les dues nits.
Ens van hostatjar confortablement a Santa Pola, en dos petits apartaments de les famílies de dos militants. Hi va haver temps per a tot: vam poder passejar pel passeig marítim, visitar el far i les magnífiques vistes, fer una visita ben documentada i solidària a Elx (els diners quedaren per una associació en benefici dels refugiats d’Idomeni), vam compartir una Eucaristia viva i animada amb la comunitat de Sant Anton on hi ha un grup d’ACO i un altre de la HOAC, i xerrar plegats tot fent un piscolabis. Finalment, vàrem ser amb ells a Elx a la manifestació del Dia del Treball, on vam poder escoltar la companya d’ACO, la Carmen, quan ens va llegir el manifest de CCOO a la festa final.
Hem compartit els àpats plegats i ens hem fet un tip de la famosa coca alacantina i de veure palmeres! Els diàlegs en els passejos o tot menjant i bevent, a taula o drets, han sigut molt constructius i emotius. És un regal de Déu poder-nos trobar, ens comentava l’Elena de Còrdova. "¡Qué gran proyecto ACO!", ens deia també en un missatge posterior.
Les tres hores de feina van ser molt profitoses. Hi va ajudar la bona tasca de moderació que va fer el Josema. Compartírem experiències d’acció i d’iniciació de les zones i també, a petició del Paco, informàrem als altres d’on teníem posada actualment la major força en l’acció i per què. Resultà que servir a les persones amb problemes (inclòs quan hi som nosaltres dins) i dedicar hores a protestar o proposar projectes per la salut del planeta, van sortir com els dos tipus d’activitats que vivim amb més intensitat creient, i sempre en col·lectivitat.
A l’acomiadament, el Franc i la Silvia, com a responsable i secretària d’Alacant respectivament, van ser felicitats per tots per l’acollida i la bona organització d’aquesta entranyable trobada on cada militant hi va tenir algun servei a fer. Tots estaven units i contents.
Heu pogut constatar que l’agermanament entre els militants segueix essent aquesta font de Vida que no decep pas perquè ens alimenta l’ànima. A mode conclusiu repetim, també, que tota la trobada va ser un bon regal de Déu.
I afegim en aquest mateix resum la petició que ens van fer de poder venir a celebrar alguna de les trobades anuals de “¿Quién vive ahí?” amb nosaltres, a Catalunya. Pensem-hi.
