“Empessebrar-se”, com a estil de vida
Us compartim les cròniques de les trobades que ens heu enviat: Trobada d’Advent de la Zona Montserrat [M. Carme Gomà Graell] El dissabte 20 de desembre passat a la Parròquia dels Sants Just i Pastor de Sant Just Desvern ens vam aplegar un bon nombre de militants i altres persones convidades per viure el ja avançat Advent. El lema que ens va convocar: «Créixer en comunitat com a deixebles missioners» és el títol de la carta pastoral del nostre bisbe Xabier. El subtítol és “Apassionats per fer el bé” (Titus 2,14), lema de l’ACO per aquest curs 25-26. El petit comitè quan van imaginar la trobada teníem clar que volíem que fos de kilòmetre zero, és a dir, de testimonis de militants de la Zona. Es va pensar en tres persones de diferents municipis. I totes tres van dir sí a compartir els compromisos assumits des de la seva fe. Gràcies per facilitar-nos la tasca. Vam tenir un record i vam fer present en la pregària a la Socors de Las Heras, del grup Collserola, que ens va deixar el passat 12 d’agost. També vam agrair a la parròquia dels Sants Just i Pastor i al seu rector, mossèn Xavier Sobrevia Vidal les facilitats per poder fer la nostra trobada, oberta a tothom. La tarda freda i plujosa convidava al caliu d’un té o un cafè tot escoltant el testimoni dels tres militants de la Zona que compartien les seves vivències en els compromisos que havien anat assumint en el seu temps de militància cristiana. La M. Jesús Gaona ens va fer un repàs des del seu compromís a la catequesi d’infants, passant per la d’adolescents, iniciadora a la JOC i actualment consiliària del grup Nini de l’ACO. Aquest grup, no amb totes les mateixes persones però la majoria, són del grup que va iniciar a la JOC. Assumint al mateix temps diverses tasques a la Parròquia de Sant Andreu de la Barca que és on viu i ha treballat fins fa pocs anys que s’ha jubilat. Ens va destacar el període en què va formar part del Comitè d’Empresa en la seva etapa laboral. Ens va dir, amb la seva humilitat i discreció, que tots els compromisos que havia anat assumint els hi havien demanat, però el sí l’havia de donar ella! En Jaume Palau és una persona molt sincera i oberta amb bona oratòria. Els seus compromisos són eclesials però també socials perquè està molt implicat a la feina i en el poble de Gelida que és on viu amb la Rosa M. i les tres filles adolescents que tenen i que a la Zona coneixem bé perquè ja han vingut des de petites a moltes trobades. En el seu compartir ens destaca el seu compromís cristià en el dia a dia en tot el que fa i diu. Per això és molt important revisar l’Actuar de les RdV cosa que ell sempre recorda al grup. A la Zona ha estat responsable de grup, responsable d’iniciació i secretari. En Lluís Torres ha participat en els Aplecs, animador de confirmació. Iniciador i consiliari de la JOBAC, de la JOC i de l’ACO durant 24 anys. Tot compartint-ho amb la Tònia manifestant el seu enamorament per Jesús i la seva muller. L’any 1979 va ser escollit regidor i va participar eficaçment en l’equip de govern. També durant molts anys ha treballat activament en diferents entitats del seu Castellbisbal. Tot i la dificultat del seu compromís prioritari que és anar a conviure un dia a la setmana amb els presos de Brians, ens explica que ell sempre havia volgut conèixer pobres de veritat i que durant els 14 anys que fa que hi va n’ha conegut molts. Ha entrat i ha sortit de la presó uns 500 cops. Ens va compartir la seva relació colpidora amb tres dels presos que ha conegut. Com podeu suposar tots tres ens van compartir més coses que no podem escriure perquè ens allargaríem massa però van deixar palès que són militants de fe arrelada en Jesús que porta al compromís. Vam acabar la trobada compartint l’Eucaristia amb la comunitat parroquial participant activament en una presentació de l’ACO i en les pregàries dels fidels. També gaudint dels cants d’un grup de Gospel que ens van acompanyar durant l’Eucaristia i posterior concert. Trobada de Nadal de l‘ACO-Còrdova [Fabio Almeida] El dissabte 14 de desembre a la parròquia de Santa Victoria del barri del Naranjo ha celebrat l’ACO de Còrdova la seva trobada oberta de Nadal comptant també amb la presència de simpatitzants així com de militants de la HOAC, el director del Secretariat per a la Pastoral de Treball de la diòcesi i el consiliario d’aquest. La trobada va estar guiada pel delegat de Migracions i rector de la parròquia de Virgen de Linares del barri de la Fuensanta, Manolo Vida, que va aprofundir sobre el significat del pessebre remarcant la llibertat de Déu i la que Ell mateix ens dona per a optar per ‘empessebrar-nos’ com a estil de vida, de contemplació, compromís i cridada a canviar la vida entenent que en el pessebre es revela el que és l’ésser humà, ser de relació i cura mútua amb especial atenció al món sofrent, amb esperança compartida en el regne de Déu. Després d’aquesta estona d’oració compartida, vam continuar amb la celebració de l’Eucaristia nadalenca oferta pel Secretariat de Pastoral del Treball a la mateixa parròquia juntament amb la resta de moviments i EPPOs, en la qual es va presentar davant l’altar la lluita de les treballadores i treballadors d’HITACHI contra les imposicions d’empitjorar les condicions laborals d’un nou conveni, per la qual han estat penalitzats tant el seu comitè d’empresa com participants amb fins a quatre mesos sense ocupació i sou. Finalment es va compartir menjar i beguda preparades entre totes les persones amb una alegre sobretaula de nadales incloses. Trobada de Nadal de la zona Barcelona Nord [Carme Bartra] El dissabte 20 de desembre vàrem fer la celebració de Nadal de la nostra zona,
In memoriam Míliu Capdevila
El 24 de desembre passat va morir el militant Míliu Capdevila, del grup Castellbisbal, de la zona Montserrat. Us compartim l’escrit de comiat que ha fet el seu grup on han compartit vida més de cinquanta anys i l’homilia:
“El focus és la desigualtat”
Us convidem a llegir l’article d’opinió publicat al diari Segre per part del militant de la diòcesi de Lleida, Rafa Allepuz, que també va fer la ponència de la darrera Jornada General. Podeu consultar-lo a l’enllaç.
Manifest en els 20 anys de la Plataforma d’entitats cristianes amb les persones migrants: «Pel respecte a la Dignitat i els Drets de les Persones Migrants»
Pregàries d’Advent i de Nadal de la zona Montserrat
La zona de Montserrat ens comparteix les pregàries d’Advent i Nadal que elabora la Carme Gomà, a qui dediquem la secció «Vides que són llevat», de la propera revista Salillum. També us recomanem l’entrevista que han fet al consiliari d’aquesta zona, Jaume Grané, a CatalunyaReligió.cat.
MMTC: Nou número de l’INFOR i missatge per al Dia Internacional del Migrant
El Moviment Mundial de Treballadors Cristians ja ha publicat un nou número de la publicació «Infor», que té com a tema central l’emergència climàtica i la protecció del medi ambient: També podeu consultar el missatge de l’MMTC per al Dia Internacional del Migrant, que se celebra el 18 de desembre:
«L’espiritualitat de la bicicleta», de Madeleine Delbrêl
Us compartim la pregària amb què es va iniciar la reunió online de consiliaris de Zona i Comissions d’ACO que es va fer el 22 de novembre passat:
Protegir les pensions
La responsable de Formació de l’ACO, Carme Ruiz, ha participat al programa «Tercera Era», de Ràdio Marina, que s’ha dedicat a les pensions. Ha parlat com a activista a l’Associació Ciutadana pels Drets de les Dones i a la Marea Pensionista:
Advent a Cuba
[Aquest escrit, compartit per Julián Rigau de l’MTC-Cuba, és una reflexió d’Advent d’Adrian Martínez Cadiz publicat a Facebook, tota una lliçó de fe i esperança en una situació tan dificil com la que viuen a l’illa caribenya] Adviento siempre ha sido tiempo de espera, pero hay esperas que duelen más que otras. La espera en Cuba (entre apagones, escasez, silencios, ausencias, colas y despedidas) tiene un peso distinto. Es una espera con el estómago, con los pies, con la memoria, con el alma. Y sin embargo, es precisamente a esa espera herida a la que Dios se atreve a entrar. Porque el Adviento no se vive cuando todo está lleno, sino cuando todo parece vacío. Dios no escogió un palacio para nacer, sino un pesebre vacío. Y tal vez por eso este tiempo nos habla tan fuerte hoy: porque el pesebre vacío se parece demasiado a nuestros refrigeradores vacíos, a nuestras farmacias vacías, a las mesas de tantas familias. Se parece también a la soledad que llevan por dentro los que se quedaron y los que tuvieron que irse.El Adviento es ese espacio donde uno reconoce su pobreza… y ahí, precisamente ahí, resuena la promesa. Permíteme decirlo con una frase que llevo pensando todo el día sin saber cómo plasmarla: «Un pesebre vacío y una cruz vacía: el primero grita que la Vida viene, la segunda que la Vida vence. Dos vacíos que están más llenos que cualquier plenitud.» En eso se sostiene nuestra fe: en que Dios sabe hablar desde los vacíos. El pesebre vacío anuncia la llegada del Niño que cambiará la historia. La cruz vacía proclama la Resurrección de Aquel que venció para siempre a la muerte. Ambos vacíos, tan frágiles y silenciosos, son más poderosos que cualquier discurso, porque en ellos se esconde la fuerza de un Dios que no abandona. Por eso, queridos compatriotas, aunque tu vida hoy parezca un Adviento interminable… no estás esperando en soledad. En tu mesa vacía, Dios te entiende. En tu miedo al mañana, Dios te abraza. En tus lágrimas, Dios te mira. En tu cansancio, Dios te sostiene. Él conoce de noches largas y de silencios profundos. Y así, este Adviento en Cuba (un Adviento que a veces es más cruz que fiesta) puede convertirse también en un lugar de esperanza. Porque si el pesebre vacío anuncia que la Vida viene, entonces también nuestros vacíos pueden anunciar que algo nuevo se acerca. El Adviento nos dice que no esperemos de brazos cruzados, sino con el corazón despierto, con la certeza de que Dios entra por los huecos, se cuela por las grietas y hace nacer luz donde parecía imposible. Cuba, tierra de heridas abiertas y de fe resistente: tu Adviento no será estéril. El Niño llegará. Y cuando llegue, traerá consigo la promesa de un pueblo renovado, de un amor más fuerte que la muerte, de una libertad que nadie podrá encerrar, de una alegría que no depende de lo que falte, sino de Aquel que vendrá a llenarlo todo. Mientras tanto, abrazamos la espera.Mientras tanto, cuidamos la llama pequeña.Mientras tanto, confiamos. Porque incluso ahora (sobre todo ahora) el pesebre vacío sigue gritando que la Vida viene.Y la cruz vacía, que la Vida vence.
Manifest Dia Internacional del Migrant 2025, MMTC
Adjuntem el missatge del Moviment Mundial de Treballadors Cristians per al Dia Internacional del Migrant 2025, que se celebra el 18 de desembre. Enguany, la reflexió ens condueix a Colòmbia, a la selva del Darién, on nombrosos migrants arrisquen la seva vida per a arribar als Estats Units. Més de mig milió de persones migrants, de les quals una quarta part són nens i joves, van travessar la ruta de la selva del Darién, entre Colòmbia i Panamà, l’any 2023. Hi trobarem el terrible testimoniatge de Mónica, transmès pel MTC de Colòmbia.
