Què destacaríem del Document d’ACO «L’opció pels pobres»?
Els membres de la Comissió de Formació ens proposen refrescar el document d’ACO n. 22 sobre l’opció pels pobres en aquesta aportació coral. Aquest document del 2010 comptava amb una aportació preliminar de Florenci Costa i vuit testimonis de militants. Introducció (Carme) Vaig sentir parlar primer d’“opció de classe”, els anys seixanta. Era el moment fort del trobament entre els moviments obrers cristians, el marxisme i els marxistes (no cristians i cristians). Per formar part d’alguns moviments cristians calia fer “opció de classe”. Molts dels intel·lectuals que aleshores feien el pas cap a la clandestinitat en un partit marxista, no eren originaris de la classe obrera. Llavors, des de fora d’ella, feien el pas, l’opció. Mentrestant, es covava a Amèrica Llatina –i ja n’arribaven ressons– la Teologia de l’alliberament i tot el moviment popular de comunitats de base. Però a nivell del conjunt de l’Església de Llatinoamèrica, que va fer llavors passos tan importants com la Conferència de bisbes a Medellín (1968), el llenguatge utilitzat no va ser l’ideològic, sinó que es va traduir –segons uns rebaixant-lo, segons altres, magnificant un sector social– com a “opció pels pobres”. Expressió que –llavors sí que es va rebaixar– va esdevenir “opció preferencial pels pobres” (molt criticada pels teòlegs de l’alliberament) a la Conferència següent, a Puebla (1979). És interessant recollir una definició de l’“opció pels pobres” que feia un dels teòlegs de l’alliberament, ja finat, Juan-Luis Segundo: L’Evangeli és molt clar, i fins materialista, en assenyalar les prioritats del sofriment. L’opció pels pobres és opció per aquells en qui la falta d’humanitat apareix com la prioritat més clara davant nostre. De la preferència pels pobres en l’Església… (Helena) Al segle XIX, per primera vegada, el papa Lleó XIII, a través de l’encíclica Rerum novarum s’adreça al col·lectiu de pobres, que eren els obrers de les fàbriques. Entrat el segle XX neixen els moviments d’acció catòlica obrera, que juntament amb els capellans obrers volen conciliar el fet de pertànyer a l’Església i ser solidaris amb la classe treballadora. El papa Joan XXIII parla de “l’Església dels pobres” i diu que cal que baixi del seu pedestal i sortir a l’encontre dels petits i els humils. Amb la Teologia de l’alliberament, els pobres han ocupat el lloc que els corresponia en la mateixa teologia: el centre, que és el lloc que tenen a l’Evangeli. El Regne de Déu és dels pobres (Gemma) Jesús reinterpreta el Regne de Déu de l’Antic Testament, ancorat en una esperança alliberadora davant les calamitats històriques, amb unes pràctiques d’amor sense límits. Per a Jesús, el Regne no és un objecte d’esperança utòpica sinó un regal, una bona notícia i una certesa. Sense excloure ningú, Jesús s’adreça especialment als pobres, a qui Déu estima i defensa pel fet de ser-ho, i els diu que d’ells és el Regne de Déu. Un Regne de vida i de dignitat. L’anunci d’aquest Regne necessita una pràctica salvadora en forma de miracles, on la fe, en aquest sentit, és l’acceptació i el convenciment pregon que Déu és bo per al dèbil i que aquesta bondat pot i ha de triomfar sobre el mal. Aquesta parcialitat i la gratuïtat de Déu escandalitza i provoca la reacció contra Jesús. En el fons, allò que Jesús presenta com a bona notícia per als pobres i pecadors crea contradicció i persecució contra la seva persona. Els pobres en el cor de Déu (Ignasi) Contemplar com Déu veu el pobre i què fa per ell ens farà comprendre millor Déu i ens farà situar en una evangelització que respecti la dignitat dels pobres. Déu té sentiments (i passions) davant de la realitat dels pobres i de com són tractats. El pobre ens condueix al misteri de Déu. És el símbol de la “feblesa” (vulnerabilitat) de l’amor paternal i maternal de Déu. L’opció pels pobres a l’ACO (Maria) Un moviment com l’ACO, a partir de la seva història, la seva identitat en el món obrer i les seves opcions fonamentals, ha de ser un signe en l’Església -que tota ella ha de fer una opció pels pobres-. Hi ha moltes formes de fer una opció pels pobres:
Article sobre el beat Antoni Chevrier, de Joan Cuadrench
Compartim aquest article que va escriure Joan Cuadrench i Aragonès, escaient en el 200 aniversari del naixement del beat Antoni Chevrier: «Així, doncs, també nosaltres, envoltats d’un núvol tan gran de testimonis…» He 12,1. El testimoni dels sants i de totes aquelles persones que el Senyor posa en el nostre camí, és, sens dubte, un estímul per fer la pròpia ruta en el seguiment de Jesucrist. El beat Antoine Chevrier (Lió, 1826-1879) és un d’aquests testimonis que, també avui, continuen esperonant. Va néixer i créixer en la ciutat de Lió, fill d’un petit funcionari d’Hisenda i d’una teixidora de seda. Als disset anys entra al Seminari; l’any 1850 rep l’ordenació de prevere i és enviat com a vicari a St. André del populós barri lionès de la Guillotière. El maig de 1856 hi ha unes terribles inundacions i es posa a treballar amb la gent per auxiliar els damnificats. Aquest fet marcarà la seva vida, ja que el porta a viure de prop la realitat de la misèria, espiritual, moral i material de la gent del barri i alhora s’adona també dels grans tresors de la gent senzilla: la seva capacitat de sacrifici, de germanor, de solidaritat… Hi ha un segon esdeveniment que cristal·litzarà aquesta experiència i el portarà a un canvi radical en la seva acció pastoral: el Nadal d’aquell mateix any (1856), tot contemplant el misteri del naixement de nostre Senyor, pren consciència d’una manera viva i forta de la bellesa de Jesucrist i del camí de pobresa que ha escollit per salvar els homes. Ell en parla com la gràcia del Nadal de 1856, i ho explica així: «La nit de Nadal, meditant sobre la pobresa de nostre Senyor i el seu abaixament entre els homes, vaig decidir deixar-ho tot i viure tan pobrament com pogués. Jo em deia: el Fill de Déu ha davallat a la terra per salvar els homes i convertir els pecadors. I malgrat tot, els homes continuen perdent-se. Aleshores em vaig decidir a seguir Jesucrist de més a prop per fer-me més capaç de treballar eficaçment en la salvació de les ànimes.» (Antoine Chevrier, Escrits Espirituals, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1991, p. 11). Fa servir el llenguatge propi del seu temps, però la intuïció és totalment renovadora. L’experiència que viu no el porta a cercar nous mètodes pastorals, o una estratègia millor, sinó que el porta a acostar-se més a Jesucrist, a fer-se més bon deixeble seu, per així poder ser més útil per a l’evangelització. A partir d’aquest moment ja no és el mateix, el seu treball més important serà conèixer més i més Jesucrist. L’estudi de l’Evangeli serà la seva tasca primordial: «Conèixer Jesucrist, estimar Jesucrist, imitar Jesucrist, seguir Jesucrist, aquest és tot el nostre desig, tota la nostra vida.» (ibídem, p. 27). Ho repeteix moltes vegades als quatre primers seminaristes que sortiran del Pradó: «La nostra primera feina, doncs, és conèixer Jesucrist, per tal de ser totalment d’Ell». En una pregària ens ha deixat expressada tota la seva admiració per Jesucrist i el seu desig de conèixer-lo. O Verb! O Crist! Que en sou, de bell! Que en sou, de gran! Qui us arribarà a conèixer? Qui us podrà comprendre? Feu, o Crist, que jo us conegui, que jo us estimi. Ja que sou la llum, feu-me’n arribar un raig al fons del meu pobre esperit, perquè us pugui veure, perquè us pugui comprendre. Poseu en mi molta fe en vós, perquè totes les vostres paraules siguin per a mi una llum que m’il·lumini i em faci venir a vós, per tots els camins de justícia i de veritat. O Crist! o Verb! Vós sou el meu Senyor i el meu únic Mestre. Parleu, que us vull escoltar i vull practicar la vostra paraula, perquè sé que ve del cel. Vull escoltar-la, vull meditar-la, vull posar-la en pràctica, perquè en la vostra paraula hi ha la vida, la joia, la pau i la felicitat. Parleu, Senyor, que sou el meu Senyor i el meu Mestre. No vull escoltar ningú més. L’ànsia per acostar-se als més pobres el porta a dedicar-se a preparar la Primera Comunió dels nois i noies més marginats i que no tenien lloc a les parròquies; per això el 1860 adquireix un local que havia estat una sala de ball de mala fama anomenat “El Pradó”. No li canvia el nom i comença l’obra del Catecisme. Els nens en aquella època ja treballaven, ell cerca recursos i els té en tandes de sis mesos al Pradó perquè coneguin Jesús i facin la Primera Comunió. Defensa que els pobres puguin conèixer l’Evangeli, dedicant-hi uns mesos sense treballar per rebre una formació humana i cristiana. El contacte amb els més pobres el portarà a una nova intuïció: Cal preparar sacerdots pobres per a l’evangelització dels pobres. Així naixerà l’Associació de preveres del Pradó, preveres totalment diocesans que s’ofereixen al bisbe per anar als llocs més pobres i s’ajuden a viure el carisma d’aquest apòstol de l’evangelització dels més pobres. Va morir el 2 d’octubre de 1879, als 53 anys, i va ser enterrat a la capella del Pradó, hi assistiren 50.000 persones. Va ser beatificat per Joan Pau II el 4 d’octubre de 1986 a Lió.
Xarxa d’Entitats Cristianes: comunicat condemna lemes islamofòbics
Els lemes ofensius contra les persones musulmanes que es van sentir durant el partit de la selecció espanyola ens interpel·len com a societat. No són només un incident puntual: són un recordatori que la discriminació i els prejudicis continuen presents i que cal treballar-los de manera col·lectiva. Aquest comunicat vol oferir una mirada pedagògica sobre com podem respondre i prevenir aquests episodis des de tres dimensions clau: la ciutadania, les institucions polítiques i les comunitats religioses.
Visita de Migracions i Pastoral del Treball a Almeria
Els passats dies 13 i 14 de febrer els departaments de Migracions i Pastoral del Treball van visitar la diòcesi d’Almeria per a aprofundir en la realitat dels treballadors migrants. En la visita van poder constatar que els temes més apressants que viuen aquestes persones són l’empadronament, l’habitatge i el treball digne. La primera presa de contacte va ser amb les desenes d’entitats eclesials i civils que acompanyen els migrants que resideixen a Almeria. D’aquesta trobada es va desprendre la necessitat d’una coordinació d’aquestes entitats per poder donar una millor resposta a les necessitats i situacions amb les quals es troben els migrants. A la tarda, els jesuïtes de la Casa Arrupe, a Níjar, van acompanyar la delegació a visitar l’assentament d’Atochares on viuen prop de 600 persones en barraques fetes de deixalles dels hivernacles i d’enderrocament d’obres. I, a continuació, al seminari d’Almeria va haver-hi una trobada amb persones treballadores migrants, principalment d’Àfrica i Llatinoamèrica, cristianes i musulmanes. L’endemà dissabte es va cloure amb una trobada dels dos departaments de la Conferència Episcopal Espanyola a la Casa d’Exercicis d’Aguadulce, per reposar l’experiència. Podeu consultar una crònica més detallada a l’enllaç. Reunió entre la Subcomissió i la taula de l’Església pel Treball Decent El 25 de febrer es va celebrar una reunió entre la taula de l’Església pel Treball Decent i la Subcomissió d’Acció Social i Caritativa de la Conferència Episcopal. La iniciativa ETD es va constituir el 5 de maig de 2015 amb el propòsit d’impulsar en el si de l’Església i en la societat el compromís pel treball decent, inspirat en l’Evangeli i la Doctrina Social de l’Església. Podeu consultar amb més detall els fruits de la reunió a l’enllaç.
Assemblea de la diòcesi de Còrdova amb la mirada en la prioritat “Apassionats per fer el bé”
Les persones militants i pròximes a l’Acció Catòlica Obrera de Còrdova hem celebrat la nostra assemblea de meitat de curs el diumenge 15 de febrer a la parròquia de les Santes Margarides amb l’objectiu de compartir i planificar l’acció evangèlica que duem a terme en els nostres ambients. En l’assemblea hem tingut ocasió de pregar per la justícia i la pau en el món i donar gràcies per totes aquelles persones i organitzacions que, des de la seva fe o des de qualsevol altra motivació, donen la cara pels qui més sofreixen en el món obrer o fins i tot en altres àmbits d’exclusió. Hem compartit experiències d’acció evangelitzadora en Associacions veïnals, sindicals i polítiques, en Associacions de famílies (AMPAS-AFAS), en el moviment ecologista i pacifista, en la pròpia estructura eclesial a través de la Pastoral Obrera o l’acompanyament a la JOC, en organitzacions que lluiten per la dignitat de les persones romaneses a Còrdova (ACISGRU) que s’han vist especialment afectades pel temporal dels últims dies o en la lluita del comitè d’empresa d’e *’Hitachi per la dignitat i els drets laborals enfront de l’afany economicista de la direcció de l’empresa. Tot això, amb una motivació afegida gràcies a la pròxima visita al nostre bisbe, que ens encoratja en el nostre apostolat en un ambient obrer cada vegada més precaritzat. Sortim molt reforçats de l’assemblea amb el ferm propòsit de treballar com a Església, al costat d’altres moviments germans de l’Església, apassionats per fer el bé (com diu el nostre lema per a aquest curs) per promoure un món més “com Déu el vol”. Jornades diocesanes de Pastoral del Treball a Còrdova La diòcesi de Còrdova va celebrar els dies 12 i 14 de febrer de 2026 les XIX Jornades Diocesanes de Pastoral del Treball, sota el lema “El món obrer i del treball en aquest canvi d’època. Reptes per a l’Església”. El dijous 12 de febrer, acompanyats i acompanyades pel bisbe don Jesús, es va treballar a la parròquia de Nostra Senyora de la Consolació, La nova realitat del treball humà. Reptes per a l’Església amb l’exposició del torner i sociòleg Alfonso Alcaide, militant de l’HOAC de Sevilla i col·laborador del Departament per a la Pastoral del Treball de la Conferència Episcopal Espanyola. El dissabte 14 de febrer, a l’Escola de Magisteri Sagrat Cor, el treball es va centrar en les Noves vulnerabilitats en el món obrer i del treball. Reptes per als moviments apostòlics en el món obrer i per als equips parroquials de pastoral obrera, comptant amb la comunicació de Rafael Montilla, militant de l’ACO i membre del Grup de Treball del Secretariat diocesà per a la Pastoral del Treball de Còrdova, que va servir per al posterior treball per grups i posada en comú. Abans de finalitzar amb un menjar compartit, es va llegir el comunicat que s’adjunta:
Manifest 3 de març 2026 Dia internacional del diumenge lliure, Moviment de Treballadors Cristians d’Europa: “Defensar la democràcia, reforçar el diumenge lliure!”
Manifest 8 de març 2026 Moviment Mundial de Treballadors Cristians (MMTC)
Manifest 8 de març 2026: Persistim en la lluita
Pregària de Luis Alonso Schökel
El militant Josep-Maria Font i Gillué ha traduït al català aquesta pregària del jesuïta Luis Alonso Schökel que va traspassar el 1998:
La utilitat de les «gerres trencades»
Us recomanem la reflexió de Javier Bustamante en aquest article publicat a l’Àmbit Maria Corral.
