Manifest Església pel Treball Decent 7-O 2025: “Treball decent, dret, no privilegi!”
Aina Argueta, nova presidenta de la JOC Nacional de Catalunya i les Illes
El 5 d’octubre passat es va celebrar l’Assemblea de la JOC Nacional de Catalunya i les Illes i es va fer el relleu en la presidència, Aina Argueta, de la federació del Vallès i filla de dos militants de l’ACO, ha pres el relleu de Jordi Carrasco. Li desitgem molts encerts en aquest servei. Podeu consultar més info en la notícia que ha publicat l’Agència Flama. També us recomanem el testimoni que Jordi Carrasco i Sofia Osorio van llegir en la celebració del centenari de la JOC el 28 de juny passat a Montserrat.
“Oh, Pobresa, què bella ets!”, Pepe Rodado ha impartit els exercicis espirituals del Pradó
Cada any, l’Associació de Sacerdots del Pradó celebra els exercicis espirituals, en aquesta ocasió han tingut lloc del 25 fins al 30 d’agost a la casa d’Espiritualitat de la companyia de Santa Teresa, a Àvila. L’animador Ha estat el consiliari general de l’ACO, Pepe Rodado León, amb la línia meditativa centrada en la pobresa: “Oh Pobresa, que bella ets!”. A la web de Religión Digital s’ha publicat un resum dels Exercicis i a la web del Pradó podeu trobar les gravacions amb les deu meditacions.
“Dilexi te” en tres diapos
Podeu accedir en format resumit en tres diapositives a l’exhortació apostòlica Dilexi te, del papa Lleó XIV, en un traducció al català feta des del SIPOC (Secretariat Interdiocesà de Pastoral Obrera de Catalunya).
Pastoral del Treball de Madrid: “Els accidents laborals són evitables, i mai poden considerar-se un mal col·lateral del propi treball”
Davant el terrible accident laboral ocorregut ahir [8/10/2025] al carrer Fileres de Madrid, i que ha provocat la mort de quatre treballadors, i diversos obrers ferits, aquest Secretariat de Pastoral del Treball de la Diòcesi de Madrid, en unió amb les organitzacions que componen la plataforma Església pel Treball Decent de Madrid (CONFER, Càritas, HOAC, JOC, Germandats del Treball, Justícia i Pau, Trobada i Solidaritat, ACO i Religioses en Barris Obrers), desitgen transmetre al conjunt de la societat el següent: Madrid, a 8 d’octubre de 2025 Secretariat de Pastoral del Treball de Madrid
Inici de curs a la diòcesi Còrdova
El 19 d’octubre vam tenir l’Assemblea d’inici de curs en la qual vam formular el nou pla diocesà per als pròxims dos anys. Després vam tenir una celebració de la paraula on vam donar la benvinguda a l’equip d’iniciació a l’ACO, provinents de la JOC. Durant tot el dia hem tingut present a Varo. Una abraçada en Crist Obrer.
La dona geperuda
[Adaptació del text d’Antonia Vallejos, publicat al blog «Tras las huellas de Sophia»] Com cada dia, em vaig despertar esperant alguna cosa nova, una oportunitat, un sentit diferent per la meva vida. Però com sempre també, una realitat carregada de lleis que no comprenia, m’esclafava i m’angoixava. Cada dia, tornava a sentir-me insignificant i, com que soc dona, tenia ben après el que això significa: el que puc i no puc fer: callar, obeir, ser bona filla, bona mare, bona esposa… Com cada dia, caminava amb el cap cot, silenciant el que a crits voldria expressar, sense poder mirar els ulls de ningú, i complint… sempre complint!!! No era només el gep que portava sobre les espatlles, el que em feia amagar-me de mi mateixa, dels altres, fins i tot de Déu. No podia suportar ser jutjada només em veien; les arrugues marcaven el meu rostre fastiguejat de tanta esclavitud patriarcal, de tanta amargor. I de cop i volta, vaig veure un grup gran de gent que anava cap al temple, seguint algú, un nou profeta, un altre profeta que farien callar com a tants altres. Havia perdut la fe, ja res no em commovia. Però, se’m va passar pel cap com un llamp, la idea de seguir-los. Jo… anar al temple? El lloc on habita el mateix Déu i propietat gairebé exclusiva dels homes?… Nooo!!! Què podria fer jo en un lloc com aquest, si no ser un cop més el centre de les mirades que m’acusaven i m’avergonyien? I no sé com, m’hi vaig arribar; vaig amagar-me en el racó més fosc, on ningú pogués veure’m; hauria volgut acostar-me a escoltar-lo, a veure què deia, a veure què explicava… De cop i volta, se’m va acostar, a mi, a una dona, a una malalta deforme, dient que em volia ajudar, que volia guarir-me, entre crits dels rabins que clamaven al cel perquè era dissabte i no era lícit fer-ho. Volia sortir corrents, quan vaig sentir les seves mans a les meves espatlles. I en aquell moment, amb el gep, van desaparèixer totes les càrregues que tant m’havien angoixat. Era lliure; m’havia tornat la vida, l’esperança, la dignitat… ens miràvem als ulls i en la seva mirada, descobria la tendresa de Déu. I així, sentint-me lliure, sense cap jou que em lligués, lliure de l’opressió, de tant patiment… em vaig quedar contemplant, gustant, mirant, olorant tot el que m’envoltava i que feia tant de temps havia perdut.
Cròniques de les trobades de final de curs de les zones i diòcesis
Zona Montserrat [Núria Jiménez Huertas] La Trobada de final de curs d’ACO de la Zona Montserrat, el 6 de juliol passat, es complien 50 anys de l’ordenació sacerdotal de Mn. Jaume Grané i Calvó, consiliari d’ACO. Ho vam celebrar amb la comunitat parroquial de Sant Andreu de la Barca, amb preveres companys seus, la seva família, persones amigues i la militància d’ACO, més de 200 persones ens vam donar cita per celebrar-ho juntes, amb ell. UN DO, UNA TASCA, UN CAMÍ… i UN HOME QUE ES VA COMPROMETRE! Van ser el seu lema: el servei, l’amistat, l’anunci de l’Evangeli, ajudar a la descoberta del Déu que ens estima, fent camí amb tothom, en la lluita, molt a prop dels senzills, dels pobres… i sempre amb un somriure. En Jaume es va iniciar a Sant Boi, però, on ha exercit la seva tasca de pastor durant cinquanta anys, ha estat a les parròquies de Molins de Rei, Castellbisbal i, finalment, com a rector de Sant Andreu de la Barca. Està més que provat que en Jaume té habilitat per la tecnologia, ja ho van saber quan estava al seminari, és endreçat i també té potencial per establir aliances, entre altres qualitats. Durant la celebració, la Maria ho va recordar: la gran tasca sinodal feta a la Confirmació, els Aplecs, impulsant la JOBAC i la posterior unificació amb la JOC, animant joves a fer d’iniciadors, i fent de molts matrimonis, consiliaris laics compromesos. Com a consiliari d’ACO segueix al peu del canó, acompanya dos grups de Revisió de Vida i també el Comitè de la Zona. La celebració, va respondre al seu estil, una Eucaristia dominical senzilla, presidida per ell com a pastor amb la seva comunitat, on tots els detalls i els símbols tenen sentit, sense espectacularitat, però digna, amb cants i molt participada; podem afirmar que en Jaume és un prevere que ha progressat adequadament en relació a tenir cura de la paritat. La col·lecta, va anunciar que seria per compartir les despeses de l’àpat de la festa: un sopar al carrer, abundant i variat, on tothom que volgués s’hi pogués afegir i, com a l’evangeli, tothom va quedar satisfet; i amb el que va sobrar encara es van omplir unes quantes bosses. Tot plegat, ben regat amb aigua de Sant Sadurní! Com a totes les festes, no podia faltar la música. La de la cloenda va ser cosa d’en Xavier Morlans, omnipresent des de la distància, amb l’AUCA dels 50 anys de capellà del Jaume Grané i Calvó, amb música de la coneguda cançó “Ai, adeu cara bonica” en versió del mateix Xavier, que vam entonar tots, al final de la celebració, aquesta vegada sense guitarra! En donem gràcies! Podeu consultar l’àlbum fotogràfic a continuació Baix Llobregat [Maribel Matilla Mont i Francisco Ruiz] Amb l’alegria i la força de la trobada del Centenari de la JOC el cap de setmana anterior, ens vam retrobar per l’Assemblea i Eucaristia de final de curs a la zona del Baix Llobregat, el 6 de juliol, amb el lema «Fem camí»; al matí i dinar de germanor, aquest any fideuà. Ens han acompanyat la coordinadora general de l’ACO, Àngela Rodríguez, i Adri, responsable del MIJAC, Esquirol, de Cornellà i més de cinquanta militants amb representació de gairebé tots els grups de la zona. “Aixeca’t i camina” ha estat el lema que ens ha acompanyat al Moviment. El dia 6 va estar present amb la pancarta, com ho ha estat durant el curs de la zona del Baix i vam afegir la del camí que hem fet i la de les petjades que ens ha deixat en les vides dels grups que hem anat enganxant en un mural amb un camí. Vam revisar durant la litúrgia de la Paraula la feina feta des dels responsables dels equips, les comissions d’Estudi d’Evangeli, iniciació, petit comitè, secretaria, consiliaris, responsable de zona i els testimonis de les jornades viscudes de Moviment: Exercicis d’Estiu, Comunicació, Iniciació, Trobada de responsables, Formació, recés. Ens vam aixecar a l’octubre i el camí ens ha portat a fer vida en els comitès i actes de la zona, també en les malalties que estan presents en militants i familiars, militants grans, traspassos, i en les alegries de nouvinguts per iniciació, reincorporacions o naixement, actes conjunts amb el MIJAC i la JOC per Nadal i ara a fi de curs, proposta de fer camí amb mirada compartida i ampliada amb MIJAC i JOC. Vam estar presents a l’Eucaristia. Vam fer pregàries per la situacio social, els malalts i l’habitatge i vam agrair el curs i l’experiència del Moviment. Les ofrenes van ser aquestes petjades que els grups hem fet durant el camí del curs. Vam estar a l’espai de la Fundació Mans a les Mans i la Parròquia del Port. Els nens i nenes i joves van poder jugar amb aigua i la calor no ens va fondre mentre 80 comensals vam compartir un dinar espectacular, amb fideuà, amanida, de postres síndria i postres a compartir, aportats pels militants de la zona. Podeu consultar l’àlbum fotogràfic a continuació Nou Barris [Ferni Seijas] Hem estat 17 persones les que hem participat a l’Assemblea de fi de curs de la zona Nou Barris. L’Assemblea s’ha realitzat durant el matí del diumenge 6 de juliol als locals parroquials de Sant Josep Obrer del barri de la Trinitat Nova. Amb molta calor però amb molt d’esperit, hem iniciat l’Assemblea amb la pregària preparada pel grup Pedraforca i a on Fran ens ha fet reflexionar sobre les nostres vulnerabilitats en els nostres barris. Ha continuat Carles Benito que ens ha aportat la seva visió de la zona des del compromís en la Pastoral Obrera i en el teixit associatiu. Una visió en la que cal destacar que estem presents a través de la nostra acció i compromís i que la nostra presència és assumida amb normalitat per la resta de les entitats i associacions. El testimoni de Carles ha estat enriquit per aportacions de totes les persones militants,
Nota de la Pastoral Obrera de Sant Feliu de Llobregat: “El canvi climàtic mata”
Reflexió a partir de les recents morts a Catalunya com a conseqüència de la calor i dels incendis. Des de l’Equip Diocesà de Pastoral Obrera i des de la Taula d’Interculturalitat i Migracions del bisbat de Sant Feliu, volem expressar el nostre dol per la mort, en pocs dies, de tres persones treballadores com a resultat de l’onada de calor abrusadora que encara estem patint i de l’incendi forestal que ha afectat greument la comarca de la Segarra.
Revisem el document “Els llibres bíblics dels profetes” (II)
Aquí teniu la segona part de la selecció de fragments del document 23, Els llibres bíblics dels profetes, de Joan Ramon Marín. En aquest enllaç podeu consultar la primera selecció. Ezequiel Isaïes II Isaïes s’adreça a un poble exiliat, a Babilònia, sumit a la desesperança al que recorda que Déu és el seu salvador i salvaguarda del seu honor. Ageu Zacaries I Isaïes III Isaïes enfronta el poble exiliat que ha de reorganitzar la seva vida un cop ha retornat definitivament a Judà; i es planteja la qüestió de l’admissió dels estrangers a la comunitat: «Us diu el Senyor: el meu temple serà anomenat “casa d’oració per a tots els pobles”» Els israelites se senten decebuts. Judà segueix sent políticament irrellevant i vassall de l’imperi persa. El profeta reclama al poble un examen de consciència: «El dejuni que jo aprecio és aquest: allibera els qui han estat empresonats injustament, (…) deixa lliures els oprimits (…). Comparteix el teu pa amb els qui passen fam, (…). No els defugis, que són germans teus. Llavors brillarà com l’alba la teva llum, (…); quan cridis auxili, ell et dirà: Aquí em tens!” Reitera així la promesa de benedicció quan s’estableix una nova relació entre el Senyor i el seu poble. I també segueix ampliant-se a tots els pobles. Abdies Se situa en el segle V aC. La profecia és un atac furibund contra els edomites. No ha de ser pres com el nucli del missatge. Només serveix d’excusa per a mostrar que Israel serà definitivament restaurat quan aparegui i actuï el Senyor Déu. Malaquies Data més enllà del 520 aC en que va acabar la reconstrucció del temple. No ées un profeta original, no fa més que repetir el missatge de tots els profetes anteriors. La missió de Malaquies s’inscriu en un temps en que semblava que la Llei havia de “solucionar” la vida del poble de Déu. En lloc d’això es troba amb un poble desencisat i, sobretot, indiferent, que viu d’esma i no està perquè ningù l’importuni massa. De fet comença el seu oracle referint-se al mateix pare que tots tenim, al mateix Déu que a tots ens ha creat. També entén la vinguda del Senyor i el judici com una reconciliació. El contrari de la “reconciliació” és el “frau” a la persona. Aquesta reconciliació humana és símbol de la reconciliació amb Déu, ja que anteriorment ha preguntat: “¿No tenim tots nosaltres un únic pare?” Joel La conversió del cor ha de permetre respondre la pregunta que molts es fan, i que als altres pobles els serveix com a burla: “On és el vostre Déu?” Jonàs El profeta representarà molt probablement el punt de vista més estès (millor no involucrar-se) i Déu representarà el punt de vista més nou (encara que ben tradicional: el Senyor és misericordiós). L’autor no diu que es convertissin al Déu veritable. Simplement cadascú es converteix “de la seva malvada conducta i de la violència de les seves mans”. Zacaries II La irrupció del Senyor es farà de manera humil, malgrat totes les aparences.
