Nota de la Pastoral Obrera de Sant Feliu de Llobregat: “El canvi climàtic mata”
Reflexió a partir de les recents morts a Catalunya com a conseqüència de la calor i dels incendis. Des de l’Equip Diocesà de Pastoral Obrera i des de la Taula d’Interculturalitat i Migracions del bisbat de Sant Feliu, volem expressar el nostre dol per la mort, en pocs dies, de tres persones treballadores com a resultat de l’onada de calor abrusadora que encara estem patint i de l’incendi forestal que ha afectat greument la comarca de la Segarra.
Revisem el document “Els llibres bíblics dels profetes” (II)
Aquí teniu la segona part de la selecció de fragments del document 23, Els llibres bíblics dels profetes, de Joan Ramon Marín. En aquest enllaç podeu consultar la primera selecció. Ezequiel Isaïes II Isaïes s’adreça a un poble exiliat, a Babilònia, sumit a la desesperança al que recorda que Déu és el seu salvador i salvaguarda del seu honor. Ageu Zacaries I Isaïes III Isaïes enfronta el poble exiliat que ha de reorganitzar la seva vida un cop ha retornat definitivament a Judà; i es planteja la qüestió de l’admissió dels estrangers a la comunitat: «Us diu el Senyor: el meu temple serà anomenat “casa d’oració per a tots els pobles”» Els israelites se senten decebuts. Judà segueix sent políticament irrellevant i vassall de l’imperi persa. El profeta reclama al poble un examen de consciència: «El dejuni que jo aprecio és aquest: allibera els qui han estat empresonats injustament, (…) deixa lliures els oprimits (…). Comparteix el teu pa amb els qui passen fam, (…). No els defugis, que són germans teus. Llavors brillarà com l’alba la teva llum, (…); quan cridis auxili, ell et dirà: Aquí em tens!” Reitera així la promesa de benedicció quan s’estableix una nova relació entre el Senyor i el seu poble. I també segueix ampliant-se a tots els pobles. Abdies Se situa en el segle V aC. La profecia és un atac furibund contra els edomites. No ha de ser pres com el nucli del missatge. Només serveix d’excusa per a mostrar que Israel serà definitivament restaurat quan aparegui i actuï el Senyor Déu. Malaquies Data més enllà del 520 aC en que va acabar la reconstrucció del temple. No ées un profeta original, no fa més que repetir el missatge de tots els profetes anteriors. La missió de Malaquies s’inscriu en un temps en que semblava que la Llei havia de “solucionar” la vida del poble de Déu. En lloc d’això es troba amb un poble desencisat i, sobretot, indiferent, que viu d’esma i no està perquè ningù l’importuni massa. De fet comença el seu oracle referint-se al mateix pare que tots tenim, al mateix Déu que a tots ens ha creat. També entén la vinguda del Senyor i el judici com una reconciliació. El contrari de la “reconciliació” és el “frau” a la persona. Aquesta reconciliació humana és símbol de la reconciliació amb Déu, ja que anteriorment ha preguntat: “¿No tenim tots nosaltres un únic pare?” Joel La conversió del cor ha de permetre respondre la pregunta que molts es fan, i que als altres pobles els serveix com a burla: “On és el vostre Déu?” Jonàs El profeta representarà molt probablement el punt de vista més estès (millor no involucrar-se) i Déu representarà el punt de vista més nou (encara que ben tradicional: el Senyor és misericordiós). L’autor no diu que es convertissin al Déu veritable. Simplement cadascú es converteix “de la seva malvada conducta i de la violència de les seves mans”. Zacaries II La irrupció del Senyor es farà de manera humil, malgrat totes les aparences.
ACO participa a la posada al dia del document “La Pastoral Obrera de tota l’Església”
L’any passat es van celebrar els 30 anys de la publicació de La Pastoral Obrera de tota l’Església que va ser signada pels bisbes de la Conferència Episcopal Espanyola l’any 1994. Hi va haver una celebració dins les Jornades de Pastoral del Treball celebrades a Àvila el novembre de l’any passat. De fet, a les Jornades esmentades, algunes de les ponències destaquen aquest document i el treball realitzat per la Pastoral Obrera a les diferents diòcesis d’Espanya. Des de l’any 1994, el món del treball ha anat canviant en funció de la transformació profunda que experimenta la nostra societat. Entre els efectes negatius, i després de diverses crisis concatenades, i les seves conseqüències, les condicions de treball i de vida s’han precaritzat i s’han aguditzat les desigualtats: treballs sense contracte, sense drets laborals, sense seguretat social, sense dret a atur, sense jubilació en un futur, en el cas de persones emigrants sense permís de treball no hi ha contracte laboral, treballs amb sous que no permeten viure dignament…; a més, s’ha experimentat una pèrdua d’identitat de classe acompanyada d’un accentuat individualisme. Val la pena aprofitar aquest aniversari per fer una lectura, o una relectura del document, per valorar aquesta contribució de l’Església amb el món obrer. El trobareu aquí. El departament de Pastoral Obrera de la CEE, juntament amb els seus òrgans associats, impulsa la redacció d’un document en què –d’alguna manera– es posaran al dia alguns aspectes dels canvis socials esmentats experimentats en les tres darreres dècades. També, per definir per on podria caminar la Pastoral Obrera els propers anys. ACO ha delegat en alguns militants del moviment la seva participació en la redacció del document, de manera que l’any 2026 se’n preveu la publicació; els militants són David González (diòcesi de Madrid), Josep Fernández (diòcesi de Lleida) i Rafi Cáceres (zona Besòs). Una altra acció que es farà properament serà demanar la valoració d’aquests 30 anys de Pastoral Obrera de l’Església com a diòcesi; aquest treball ens pot ajudar a constatar nous reptes i resituar en què ha d’impactar la nostra acció.
Nota de la Pastoral Obrera de Catalunya amb motiu de l’agressiva intervenció de la Policia Nacional en un acte organitzat per l’HOAC de Saragossa
Des del Secretariat Interdiocesà de Pastoral Obrera de Catalunya volem expressar el nostre suport i solidaritat als germans i germanes de la HOAC de Saragossa que van veure com unitats de la Policia Nacional interrompien, sense cap justificació aparent, l’acte final de campanya que realitzaven en un parc del barri de Delícies de Saragossa.
L’ACO proposa a Portugal reorientar la formació professional dels joves i augmentar els salaris
[Montse Ollé i Rafael Allepuz, ACO diòcesi de Lleida i Jordi Soriano, president] Els dies 10 i 11 de juny va tenir lloc a Leiria (Portugal) el seminari del Moviment de Treballadors Cristians Europeus, organitzat pel nostre moviment germà LOC/MTC amb el suport d’EZA. En aquest seminari es va treballar el document “El Pilar Europeu dels Drets Socials”. El seminari va comptar amb tres ponències, una taula rodona i un treball de grups. El militant d’ACO Lleida Rafael Allepuz, va ser un dels ponents que va desenvolupar el tema: “A partir de realitats concretes de la vida dels treballadors/es, quins camins podem imaginar que millorin les situacions socials i de vida a Europa? Valors i reptes per a que ningú es quedi enrere.” Partint d’una introducció, per aclarir alguns conceptes, va fer referència als rostres que tenen més dificultats dins el món obrer com són: els joves, les dones, les persones migrades, les que tenen baixes qualificacions i les majors de 55 anys. Seguidament va desgranar els quatre eixos que reflecteixen la realitat de la vida de les persones treballadores que són: les oportunitats laborals, la formació, les condicions laborals i, de manera significativa, els salaris. Pel que fa a la formació de la població jove va destacar que “els estem enganyant” perquè els orientem cap a titulacions, majoritàriament universitàries, per a què després no puguin treballar d’allò pel que s’han capacitat, provocant una sobre-qualificació respecte dels treballs que ocupen. Cal reorientar la seva formació cap a les necessitats reals del món del treball. En referència als salaris, i basant-se en dades oficials, va demostrar que els salaris a Espanya són molt baixos i que existeix una elevada dispersió salarial, que es manifesta en grans diferències salarials per edats, sexes, nacionalitats i qualificació professional. Va acabar la seva intervenció proposant reptes i propostes de futur. Entre les que podem destacar: l’adequació de la formació professional a les necessitats laborals del moment, l’eliminació de l’economia submergida, l’establiment d’una política de rendes d’àmbit nacional i l’aturada del procés de privatització dels serveis públics que s’està implementant arreu del territori. En el seminari, a més de l’ACO hi havia participants de moviments, entitats i sindicats de diversos països, destacant la KVW del Sud Tirol, KAB d’Alemanya, la HOAC d’Espanya i l’organitzadora LOC/MTC portuguesa. També vam comptar amb la visita del president de la conferència Episcopal de Portugal i bisbe de la diòcesi Leiria/Fàtima, José Ornelas. Les conclusions del seminari encara no s’han publicat. De tota manera hi ha alguns punts que voldríem destacar: Per part catalana hi vam ser presents el president d’ACO, Jordi Soriano (al qual van entrevistar), Montse Ollé, membre de la Comissió internacional i militant d’ACO Lleida i Rafael Allepuz, militant d’ACO Lleida i ponent. El Jordi i la Montse prèviament havíen assistit al Congrés de la LOC/MTC que va tenir lloc els dies 8 i 9 de juny. En aquest Congrés es van aprovar els comptes i la gestió dels últims tres anys i es van prorrogar els càrrecs de l’equip nacional i consensuar les línies d’actuació del proper trienni. Tornem cansats, però molt contents i engrescats de l’oportunitat de gaudir d’aquest treball. Esperem que l’alè de l’Esperit Sant ens doni forces per poder encarar els reptes que com a treballadores cristianes se’ns plantegen cada dia. Podeu consultar l’àlbum de fotos a continuació:
30 anys en la missió de portar l’Evangeli al món del treball
Els 23 i 24 de novembre passats van tenir lloc a Àvila unes jornades organitzades pel Departament de Pastoral del Treball de la Conferència Episcopal Espanyola, amb gairebé 200 participants que provenien de 38 diòcesis (la Pastoral del Treball està present a 52 diòcesis), moviments i realitats pastorals i una nombrosa participació de representants dels moviments i equips de Pastoral Obrera de Catalunya. Per part dels bisbes, hi van assistir Mons. Abilio Martínez, responsable de la Pastoral del Treball i el bisbe d’Àvila, diòcesi que acollia les jornades. Unai Sordo, secretari de CCOO, també es va fer present. Enguany les jornades van tenir un caràcter extraordinari: tant perquè s’hi celebrava el XXXè aniversari del document que el 1994 van aprovar tots els bisbes “La Pastoral Obrera de tota l’Església” —una experiència precursora de sinodalitat i que marca una forma de treballar en aquesta pastoral—, com pel fet que, per primera vegada, es comptava com a ponents amb dues personalitats vingudes de Roma: la doctora en economia Gna. Alessandra Smerilli, secretària del Dicasteri per al Desenvolupament Humà Integral, i la doctora en teologia Emilce Cuda, directora de la Pontifícia Comissió per a l’Amèrica Llatina. Una tercera ponència va anar a càrrec de Fernando Carlos Díaz Abajo, expert en pastoral obrera i consiliari de l’HOAC. Smerilli va criticar la meritocràcia, “és el gran enemic de la igualtat d’oportunitats i descasta moltes persones”, va dir. Cuda, per la seva banda, va presentar el treball a la pastoral i en el marc de la teologia per concloure que “a Déu no se’l pot entendre si deixem al marge la feina”. “Agraïm aquests 30 anys de diàleg, de lluita, de reivindicació tan important al món del treball, la capacitat de transmetre i una cosa importantíssima que ens mou, l’esperança que posem en la missió. És la missió que s’ha fet a través del compromís, la vocació i que volem encarnar-la a les nostres vides, cadascú des del seu lloc de treball. Agraïm i ens felicitem mútuament per continuar caminant junts”, va dir la presidenta de l’ACO, Rocío Elvira en la salutació a les jornades (disponible en vídeo a partir 15’15’’). Precisament, per valorar aquestes Jornades i dibuixar els reptes de la pastoral obrera vam entrevistar al Llevat dins la pasta al director del Departament de Pastoral del Treball, Antonio Javier Aranda que va recordar que “el treball és per crear benestar a la persona i per fer-nos la vida més fàcil entre tots, és una gran aportació a la societat que es retorna amb un reconeixement i facilitar els mitjans per viure. Al contrari, la manca d’aquesta feina deteriora la vida de les persones i de la societat. Tenim el lema que amb feina digna tindrem una vida decent. A l’Església li interessa tot allò humà i per això té una gran preocupació pel treball i en quina mesura ens humanitza o no”. Us enllacem:
“Llevat dins la pasta”: els programes de novembre i desembre
Aquests són els darrers programes Llevat dins la pasta emesos a Ràdio Estel en la sisena temporada (cada dimecres a les 14.35, atenció amb canvi d’horari). Aquest programa ideat i produït per la Pastoral Obrera de Catalunya, el podeu trobar a la plataforma Ivoox i a Ràdio Estel.
Al voltant de la precarietat de les cures
Benvolgudes i benvolguts, Soc en Miky Aragón, militant de l’ACO i m’agradaria fer una proposta a totes aquelles persones relacionades amb el món de les cures, ja sigui perquè hi treballen, perquè són usuàries o bé, perquè cuiden a persones dependents. Ja fa uns anys que acompanyo a la meva mare en la seva malaltia. L’alzheimer li ha anat prenent els records (en parlava en el número 12 de Salillum, p. 25 article “Acompanyant la vellesa de l’Anita”) i l’ha fet depenent. Primer vam anar a viure amb ella i ara ja està en una residència. Molts de vosaltres viviu situacions semblants, ja sigui perquè necessiteu que us cuidin, esteu cuidant a algú o fins i tot, esteu treballant cuidant a persones dependents. El grup de revisió de vida, i compartir la situació des de l’esperança en el Regne de Déu des de la pregària ens han ajudat a viure aquesta situació i ens ha fet descobrir una realitat plena de duresa, injustícies i precarietats. És des d’aquesta pregària compartida que sorgeix una crida a l’acció col·lectiva. Per això, proposo fer una crida a altres persones vinculades als grups i moviments de Pastoral Obrera que viviu situacions semblants per trobar-nos i compartir les descobertes que hem fet en aquest procés i fer propostes d’accions transformadores. Si esteu interessades em podeu enviar un mail a mikyaragon@pangea.org facilitant-me el nom i el telèfon per crear un grup i organitzar-nos per fer una trobada virtual i definir conjuntament com podem treballar plegades. Moltes gràcies.
