Creients i feministes!!
El diumenge 2 de març de 2025 les dones d’Alcem la Veu i qui va voler acompanyar-nos ens vam trobar a la plaça de la catedral de Barcelona per reivindicar un cop més, en el marc de la jornada del 8 de març, el feminisme dins l’església catòlica. Celebrant que som dones creients i feministes, perquè totes dues coses no es contraposen, ans al contrari, es recolzen mútuament. Perquè no podem viure la nostra fe en una església que no sigui una comunitat d’iguals, on les dones ens sentim menystingudes o invisibilitzades. Per això, ens vam presentar com hereves de moltes generacions de dones que ens han precedit en aquesta lluita pel reconeixement de la nostra dignitat a l’església. Seguint el nostre model, Jesús, “el primer feminista” com ens agrada dir, que va formar la seva comunitat aplegant homes i dones en igual dignitat, amb els mateixos drets i responsabilitats, amb la mateixa exigència. En la nostra història més recent, trobem entre aquestes lluitadores, el Col·lectiu de Dones a l’Església. Van començar fa més de quaranta anys la lluita feminista dins d’una església on era molt difícil, molt més que ara, fer aquesta mena de reivindicacions. Vam tenir un record molt especial, per “la monja del carrer”, Viqui Molins, que ens ha deixat fa pocs dies, exemple de compromís amb la cura dels més pobres. I també vam tenir el goig de comptar amb la presència de la Mari Pau Trayner i Vilanova, amb els dos cognoms com a ella li agrada, per no invisibilitzar les mares!! Un dia molt especial perquè a més, era el seu aniversari, 89 anys!! Va ser una alegria que pogués venir i felicitar-la donant gràcies per la seva vida. En un altre moment de la presentació, vam pregar també per la salut del papa Francesc, molt delicada i que el fa estar ingressat fa dies. Hem de reconèixer, que a més del seu gran testimoni envers els més pobres i la seva preocupació per la pau i la cura del planeta, ha obert moltes escletxes per fer possible la presència de les dones en càrrecs de responsabilitat, que teníem vetats fins ara, com el nomenament, des del mateix hospital, a Raffaela Petrini com a “ governadora” del Vaticà i fa poc també, a Simona Brambilla com a Prefecta del Dicasteri per a la Vida Consagrada i les Societats de Vida Apostòlica. Després de la presentació, vam fer una celebració de la Paraula, recordant el fragment de l’evangeli de la curació de la dona amb pèrdues de sang. Va ser molt emocionant escoltar l’homilia que va fer la Neus Forcano, interpretant aquest text tan significatiu per nosaltres, les dones. Escoltar una dona predicant des del davant de la catedral de Barcelona, plena de turistes fent fotos i curiosos que s’hi acostaven… va ser tot un testimoniatge de que el canvi és possible. Neus Forcano va fer una aproximació al text i al seu context històric per situar-lo, però a la vegada, va fer una molt bona actualització d’aquella dona marginada de la societat, no només per la manca de salut, sinó a més a més, també impura des del punt de vista religiós. Així, va anar citant a tantes dones que ara són víctimes de violència, dones malaltes, dones migrades, dones pobres… Jesús ens envia a sanar-les com feia ell, a empoderar-les. Com diu l’Elisabeth Johnson, quan Jesús guaria una dona li tornava la salut al seu cos i al seu esperit i la incorporava de nou a la societat. Si l’any passat vam repartir panets recordant els àpats que Jesús compartia amb molts homes i dones que establien així un nou vincle amb ell, que es convertien en una nova família, enguany l’element triat ha estat l’aigua. Hem recordat la simbologia del Baptisme, sagrament que ens iguala, que ens porta a tots i totes la mateixa dignitat, que no distingeix home ni dona, ni esclau, ni lliure… com ens recorda Pau i com cantaven en un himne els qui es batejaven a les primeres comunitats. Així, dotze dones de diferents generacions i procedències, recordant el baptisme, van donar-se aigua i van imposar-se les mans, beneint-se una a l’altra. Mentre, una ballarina feia una preciosa dansa de l’aigua, representada per unes teles en moviment. Com diu la companya Núria Jiménez, del Col·lectiu i de l’ACO, ha estat un signe de la presència de la Ruah en el sagrament que ens iguala en l’església. Era palpable l’emoció que moltes vam sentir en aquells moments. Com sempre, vam fer la lectura del manifest que aplega les nostres reivindicacions i ens solidaritza amb la resta de dones d’Alcem i de la Revuelta de Mujeres en la Iglesia. Creiem que és molt important difondre’l tant com sigui possible entre les nostres comunitats, moviments i grups. Enguany també vam explicar la proposta del Catholic Women’s Council de fer una vaga de dones durant la Quaresma, temps de dejuni, també de sexisme i patriarcat com diu la convocatòria. Com Alcem la Veu fem una sèrie de propostes per portar-la a terme i vam repartir un tríptic explicatiu. Bàsicament, passen per la manera de presentar-nos (o no) a les celebracions, o als nostres treballs diocesans, a les tasques que se’ns hi encomanen, i a redirigir els nostres recursos econòmics, cap a campanyes adreçades a temes de justícia envers les dones, per exemple. Vam acabar l’acte convocant-nos a la manifestació feminista del dissabte 8 de març a les 18 h a la Plaça Universitat. I vam marxar a celebrar la força que ens ha donat aquesta celebració per continuar la nostra lluita, confortades amb la sororitat compartida i empoderades per la Ruah que ens acompanya. També us recomanem aquesta entrevista a tres representants d’Alcem la Veu al programa “Catalunya nit” de Catalunya Ràdio.
