Un recés per posar-te en mans de Déu
Un recés és com un "KitKat" que diuen per la TV. La jubilació, afortunadament, m'ha permès fer moltes coses havent-hi setmanes molt plenes, fins i tot massa. Les anteriors al recés de l'ACO, han estat així, reunions d'una mena i d'una altra, sortides amb el Centre Excursionista Molins de Rei… i també el recés. Una activitat més? NO. Un "KitKat", un aturar-me, moment preciós solament per a mi, tot un luxe. Dono gràcies al Bon Déu, a l'ACO, al Josep M. Romaguera que el va dirigir i a la resta dels catorze militants que també hi eren, per fer-ho possible. L'EdE va ser el de Jn 5, 1-18. És el del paralític que ningú l'ajuda per ficar-lo a la piscina per guarir-se. El Senyor l'ajuda. De l'estona personal de reflexió en varen sortir aquestes pregàries que vull compartir amb vosaltres: …Jesús al veure'l ajagut i sabent que estava així des de feia molt de temps, li diu… La vida, viure, és una festa però no tothom pot celebrar-la de la mateixa manera, hi ha qui pateix. Senyor fes que cada dia no deixi de veure als més necessitats per poder-los ajudar. …Avui és dissabte i no t'és permès de portar la llitera… Les normes, les lleis, fins i tot aquelles que nosaltres personalment ens fem, en moltes ocasions ens oprimeixen i no ens deixen actuar. Senyor fes que les normes, les lleis… serveixin per alliberar-me i fer-me solidari amb els altres i si una llei oprimeix que sàpiga demanar canviar-la. …"Pren la llitera i camina"… Jesús ens ha fet lliures. Senyor fes que sàpiga respondre a aquesta llibertat que em dones fent-me una persona responsable i respectuosa amb tothom (també amb les que no comparteixen les meves idees). Jesús ens interpel·la Senyor fes que sàpiga estar atent a les teves demandes, que no renunciï al treball, a l'esforç i a que sàpiga dur la meva llitera amb dignitat. …Mes tard, Jesús el va trobar al temple i li digué: …Ara estàs curat… No pequis més, que no et passin coses pitjors. Aquell home anà a comunicar als jueus que era Jesús qui l'havia posat bo… Jesús no ens deixa mai. Senyor fes que sàpiga donar testimoni del teu amor, i escampar la teva Bona Nova. …El meu Pare continua treballant i jo també treballo… Jesús es manté fidel, és íntegre, no descansa. Senyor fes que sàpiga veure les injustícies i dóna’m força per denunciar-les sempre. L'acció alliberadora i renovadora de Déu no té descans. Senyor com a militant d'ACO ajuda'm de cara al nou Consell a que sàpiga col·laborar per a fer una renovació del Moviment tenint en compte el nostre Document d'Identitat on queda reflectida la nostra voluntat d'estar amb els més oprimits, amb la classe obrera i que sàpiga ser, sempre, portador del teu Evangeli. També et demano que les meves accions, personals, més caduques, més ràncies desapareguin per donar pas a noves accions per tal de que pugin donar fruits per compartir-los amb els qui m'envolten. Un recés també és posar-te en mans de Déu deixar-te seduir per la seva paraula. És deixar-te que et tiri a la piscina per curar-te, per sortir net i que tot sigui nou novament.
Uns apunts a tres mesos del Consell
Aquest moment que vivim com a ACO ens l'hem agafat com a crucial. Som en un temps, més o menys llarg, en una cruïlla on ens hem compromès a fer la Revisió de Vida de la nostra entitat, per obrir àmpliament els ulls i veure'ns: en la situació actual de la societat, la de l'Església, la nostra específica de cada militant, la de l'organització concreta que ens permet funcionar… i tot això ho fem sense perdre de vista els fonaments i la història que consten en el Document d'Identitat i en d'altres documents ja existents. Després jutjarem i decidirem quins camins d'actuació dibuixem pel nostre futur com a Moviment d'ACO. Fins ara hem omplert una enquesta per dir-hi la nostra. Allò que personalment ja vàrem puntuar i opinar, s'ha recollit, analitzat i valorat durant els dies 21 i 22 de gener en el Consell Extraordinari. El grup que prepara l’XIè Consell està donant forma al recull per tal que arribi als grups per continuar-la i dur-la, ara sí, al Consell. Allà ens marcarem qui volem ser i on volem anar en el futur. Paral·lelament a la nostra moguda d'ACO, com a moviment vàrem participar els dies 12 i 13 de gener a París a la trobada dels militants europeus que fem Revisió de Vida (MTCE: Moviment de Treballadors Cristians d'Europa). En aquesta trobada ens explicàrem quina era l'actualitat dels nostres moviments europeus i treballàrem per veure quina ha de ser la participació en el seminari del MMTC (Moviment Mundial de Treballadors Cristians) que es celebrarà a Àvila el proper mes de juliol. Podeu llegir el resum aquí. I el passat dissabte 28 de gener es va fer la jornada d'Apostolat Seglar de Catalunya amb el títol "Comunitats laïcals i comunió diocesana". La ponència la va fer en Joan Planellas i després hi va haver una taula rodona. Un dels participants va ser el nostre company Josep Anton Belchi de Lleida que ens va representar. També podeu llegir la seva aportació aquí. La participació en aquestes trobades és una part important de la vida del moviment i, com a tal, consta en el Document d'Identitat. Aquests encontres ens enriqueixen i ens donen una visió d'església universal. Personalment, penso que ho hauríem d'aprofitar més i fer-nos-hi més presents sobretot a les de proximitat física, com ara les de la Pastoral Obrera de cada diòcesi, o la de l'Apostolat Seglar, així com les parroquials. Que tinguem militants que ens representin en els seminaris dels MMTC o les del MTCE o a les bilaterals amb moviments germans com l'ACO de França o la LOC de Portugal, també ens enriqueix i ajuda a sentir-nos dins d'aquest apostolat mundial; per tant, us demano que ho valorem, ho afavorim i ho agraïm. Cal que hi hagi militants disposats a mantenir aquestes relacions. Som moviment, som Església. Que Jesús il·lumini cada grup per fer una bona feina pel Consell! Jesús Jiménez, president
La tasca profètica de l’Església pel treball decent
Els dies 19 i 20 de novembre convocats pel Departament de Pastoral Obrera de la Conferència Episcopal Espanyola, ens vàrem reunir delegats diocesans a Àvila, militants de diferents Moviments Apostòlics obrers i equips de Pastoral Obrera. El lema de les XXII Jornades Generals de Pastoral Obrera va ser “Església compromesa pel treball decent”. De les nostres diòcesis vàrem participar: Anna Luque, Jordi Cordero i Carmen Paños (ACO – diòcesi de Terrassa), Miguel Àngel Badia i Lorena Medina (JOC – diòcesi de Terrassa), Jesús Jiménez (ACO, president – diòcesi de Sant Feliu de Llobregat), Maria Martínez (ACO, presidenta – diòcesi de Barcelona) i Josep Escós (ACO – diòcesi de Vic). El dissabte dia 19 després de les presentació de les jornades va tenir lloc la ponència a càrrec de D. Pedro José Gómez Serrano amb el títol "El treball: una benedicció entre dues malediccions". Va iniciar la ponència amb una frase del discurs del Papa Francesc als cartoners el 20/12/2013. Estamos viviendo en una cultura del descarte, donde fácilmente hacemos sobrar no solo cosas, sino personas. Fa referència al bon treball i el bé que fan a la societat els que van recollint cartons pels contenidors. La ponència la va desenvolupar en 5 apartats: Situació del tema en el "clima cristià". La gran dimensió de la importància del treball digne. L'ambigüitat del treball en l'actualitat. L'Evangeli del treball: alguns principis elementals. Somnis (propostes d'organització del món treball). Com a resum de la ponència ens va fer reflexionar, que el super treball per tal de poder consumir més i més va en contra de l'Evangeli. Que les coses no tenen vida i les persones sí. Que és important la tasca educadora en tots els sectors de l'Església pel tal de fer persones crítiques i lliures per opinar. Fer una tasca profètica contra la precarietat i la manca d'estabilitat. Cal crear espais per compartir la situació laboral entre els afectats tant de treballadors com d'empresaris… Demanar una ètica als empresaris cristians, als emprenedors… Exigir a l'Església que sigui una empresària evangèlica, cooperativista, sindicalista… Posteriorment els participants a la jornada vàrem poder explicar diferents experiències viscudes o manifestar propostes sobre el treball decent que es porten a terme a les diòcesis on viuen. Com a conclusió es pot veure que es van fent passos sobre aquest problema i que poc a poc els bisbes, alguns més que altres, comencen a fer-se ressò d'aquesta situació.
“Aquí ens teniu Senyor, reprenent un nou curs”
Des del Comitè Permanent us donem la benvinguda al nou curs i ho fem compartint aquesta pregària feta a les parròquies del barri vell de Girona. És un goig poder compartir la vida de l’Església que és diversa i ens agrada aprendre d’allò que altres companyes i companys fan. Totes són diferents opcions i igualment vàlides que ens porten a descobrir que el Regne de Déu es construeix des de diferents caires. Som Església junt amb altres. Aquesta pregària també la vàrem fer nostra a la darrera reunió de la Comissió d'economia. Pregària: Aquí ens teniu Senyor; reprenent un nou curs, un nou projecte, fent un servei… Les vacances, potser ens queden lluny, i hem tornat al ritme de la família, la feina, la rutina, a les coses de cada dia… Però ara ens posem davant vostre, amb un farcell carregat de projectes i il·lusions. Tenim molts motius per estar contents i engrescats! Molts nous reptes per afrontar! I moltes inquietuds que ara volem oferir-vos… Us encomanem aquest nou curs. Sabem que hi sereu present i que fareu camí amb nosaltres. Volem que ens ajudeu a saber compartir-lo entre nosaltres, a les nostres famílies, amb els companys del grup, amb tants que som i fem Església, perquè ens sigui més enriquidor i ens sentim més acompanyats, més comunitat. Ens agradaria que fos un curs on la pregària i la vivència hi siguin molt presents. On la pregària ens ajudi a millorar el nostre dia a dia, i on la nostra quotidianitat senti la necessitat de buscar el repòs en la pregària. Pregària i Vida. Escoltar i Actuar. Creure, viure i celebrar la fe. Sabem que no serà sempre fàcil. El cansament, el desànim, la mandra, els nervis… la por… potser que ens facin perdre de vista aquests nous horitzons, que avui ens proposem… Potser que no s'esdevinguin com avui ens agradaria. Us demanem que també en aquests moments sapiguem trobar-vos. Que busquem la força en la pregària, i que els nostres “grups” sàpiguen ser receptius i acollidors si a algú no li van les coses com voldria. Que en tot el que fem, pugueu servir-vos de nosaltres per manifestar-vos al món i així es facin expressius els valors de l’Evangeli. (Parròquies barri vell-Girona) Així doncs que tinguem un bon curs, tant a nivell personal que com a militants de l'ACO. El Comitè Permanent
Transmet el missatge! #ViulaJOC
El passat 18 de juny a la casa de colònies Artur Martorell de Calafell, la JOC Nacional de Catalunya i les Illes va realitzar el seu XVè Consell Nacional amb el lema: Transmet el Missatge: viu la JOC. Vam respondre a la seva invitació amb una visita curta. Tant pel lema com per la dinàmica pròpia del Consell és fàcil deduir que els joves de la JOC pateixen les conseqüències de les crisis que vivim, que per fer front a aquesta situació continua sent vàlid el que Cardijn deia: "l'única manera de superar aquesta contradicció és l'organització dels propis joves en el si de l'Església". Fent referència, també, a la precarietat que vivien ja els joves el 1925. Us animo a preguntar-nos de quina manera podem ajudar els joves cristians a transmetre el missatge de l'Evangeli als altres companys de vida i, també, a pregar per ells per tal que els propers anys visquin la JOC des dels objectius marcats en aquest consell.
Trobada ¿Quién vive ahí?: font de Vida
El 1r de maig d’aquest 2016 l’hem viscut plens de la consciència i del goig de ser d’ACO. Dos de Catalunya érem a Elx amb companys militants del mateix Alacant i de Còrdova. A la trobada de les diòcesis d’Espanya aquest curs hi van faltar la comitiva dels de Madrid. Van ser enyorats. Els consiliaris dels grups d’Alacant, l’Àngel Macho i el Pepe Lozano ens van acompanyar durant l’estona de treball. I el consiliari de Còrdova, en Paco Aguilera, va conviure com un més de nosaltres durant els dos dies i les dues nits. Ens van hostatjar confortablement a Santa Pola, en dos petits apartaments de les famílies de dos militants. Hi va haver temps per a tot: vam poder passejar pel passeig marítim, visitar el far i les magnífiques vistes, fer una visita ben documentada i solidària a Elx (els diners quedaren per una associació en benefici dels refugiats d’Idomeni), vam compartir una Eucaristia viva i animada amb la comunitat de Sant Anton on hi ha un grup d’ACO i un altre de la HOAC, i xerrar plegats tot fent un piscolabis. Finalment, vàrem ser amb ells a Elx a la manifestació del Dia del Treball, on vam poder escoltar la companya d’ACO, la Carmen, quan ens va llegir el manifest de CCOO a la festa final. Hem compartit els àpats plegats i ens hem fet un tip de la famosa coca alacantina i de veure palmeres! Els diàlegs en els passejos o tot menjant i bevent, a taula o drets, han sigut molt constructius i emotius. És un regal de Déu poder-nos trobar, ens comentava l’Elena de Còrdova. "¡Qué gran proyecto ACO!", ens deia també en un missatge posterior. Les tres hores de feina van ser molt profitoses. Hi va ajudar la bona tasca de moderació que va fer el Josema. Compartírem experiències d’acció i d’iniciació de les zones i també, a petició del Paco, informàrem als altres d’on teníem posada actualment la major força en l’acció i per què. Resultà que servir a les persones amb problemes (inclòs quan hi som nosaltres dins) i dedicar hores a protestar o proposar projectes per la salut del planeta, van sortir com els dos tipus d’activitats que vivim amb més intensitat creient, i sempre en col·lectivitat. A l’acomiadament, el Franc i la Silvia, com a responsable i secretària d’Alacant respectivament, van ser felicitats per tots per l’acollida i la bona organització d’aquesta entranyable trobada on cada militant hi va tenir algun servei a fer. Tots estaven units i contents. Heu pogut constatar que l’agermanament entre els militants segueix essent aquesta font de Vida que no decep pas perquè ens alimenta l’ànima. A mode conclusiu repetim, també, que tota la trobada va ser un bon regal de Déu. I afegim en aquest mateix resum la petició que ens van fer de poder venir a celebrar alguna de les trobades anuals de “¿Quién vive ahí?” amb nosaltres, a Catalunya. Pensem-hi.
Recés amb el Moviment de Professionals, amb ganes de repetir
Fa temps a Tapioles, el 2 de desembre com ja us vàrem informar, ens vàrem reunir representants del Moviment de Professsionals Catòlics de Barcelona (MPCB) i de l'ACO amb la intenció de compartir les nostres experiències, explicar-nos el nostre treball, convidar-nos mútuament a les nostres trobades, poder-ne organitzar alguna activitat plegats, etc. Aquella reunió ja ha donat els seus fruits: hem coincidit en celebracions, hem participat en trobades organitzades per la Pastoral Obrera i d'altres pastorals, hem convidat i assistit a les celebracions festives de cada moviment (puntualment ja ho anàvem fent abans)… I aquest curs hem fet un pas més: el Recés d'aquest any, el qual l'hem preparat plegats. Ha estat una experiència molt positiva, tot va anar bé, tant l'aspecte organitzatiu com la realització. Els militants que vàrem participar vàrem quedar contents de com havia anat i amb ganes de repetir l'experiència. També els va agradar a altres militants d'altres col·lectius que van voler afegir-s'hi, com ara els de la Comunitat Passatge, els d'Espai per la Unitat. La xerrada del Joan Cabot i la celebració de l'Eucaristia del Sergi Gordo i el treball de grups i les estones de silenci ens serviren per enriquir-nos i tornar a casa una mica més preparats per afrontar la Quaresma. Voldria afegir que van ser molt interessants tant la presentació com els textos triats. El Joan Cabot va projectar-nos unes imatges de refugiats i/o immigrants ja conegudes, però que cada cop que les veus no deixen d'impactar-te. Les imatges anaven acompanyades dels textos: Carta a l'església de Laodicea (Ap 3,14-22), Dejuni, pregària i caritat (Is 58,6-11), del missatge del papa Francesc per a la Jornada Mundial dels Migrants i Refugiats, "Les set Paraules de Crist"… amb música de Théodore Dubois (1837-1924) i dels seus comentaris. Va continuar el recés amb uns punts per meditar i al final ens va donar unes qüestions per a compartir. I, finalment, com a cirera del pastís, vàrem finalitzar aquest recés amb l'Eucaristia.
Pregària davant el CIE
Dissabte 18 de gener de 2016. El CIE de la Zona Franca en aquests moments és buit per reformes. No oblidem que hi ha massa CIEs plens. Silenci, fred, foscor… són sensacions que vaig sentir a l'inici de la pregària davant el CIE de la Zona Franca. Ben segur són sensacions que senten tots els interns en un edifici d'aquestes característiques. A aquestes ens cal afegir por, violència, repressió, opressió, sofriment, soledat… que les males polítiques governamentals fan que incrementin el seu patiment. Paradoxalment, els sis testimonis de persones tancades que es varen llegir al llarg de la pregària, em van mostrar que, malgrat tot el patiment, són persones que tenen una vida plena de somnis, esperances, projectes, il·lusions, família, treball. Persones amb valors i objectius que comparteixen la vida amb altres… Persones ben normals que veuen com la seva vida s'interromp per culpa de l'internament. Les diferents lectures que ens van llegir: de l'Antic Testament, del Llibre Tipitaka (budisme), de l'Alcorà, de la Fe Bahai i de l'Evangeli conjuntament amb l'encesa d'espelmes i la pregària del Parenostre varen fer que els sentiments inicials que tenia jo quedessin aparcats. I de la mateixa manera que al final de la pregària se'ns va convidar a reflexionar sobre què hi podem fer nosaltres en la nostra vida diària, a la feina, als carres, al veïnat, als espais de participació política… per tal que no es maltracti i oprimeixi els immigrants… Què podem fer per acollir-los i perquè es respectin els seus drets i la seva dignitat? Jo també us convido a reflexionar-hi. No ens quedem de braços plegats. Passem de la indignació a l'acció!
Seminari a Estrasburg: Un treball digne en una economia solidària
La setmana del 26 al 30 d'octubre de 2015, la Cèlia, la Teresa Canals i en Jesús Jiménez, vàrem ser els vostres representants en el seminari del MTCE (Moviment de Treballadors Cristians d'Europa) a Estrasburg. El lema era Un treball digne en una economia solidària. No volem estendre'ns massa parlant- vos d'aquesta bonica ciutat situada a la frontera entre França i Alemanya i regada pels canals que venen de les amples aigües del Rin que fan de límit territorial. Volem comentar-vos només que és encantadora per les cases típiques d'aquesta regió de l'Alsàcia (s. XVI i s. XVII), per les seves esglésies elegants, per les riberes arbustives d'aquests brillants canals amb els seus múltiples ponts, per l'amplitud i la netedat dels carrers i places, per la bona organització viària (tant de cotxes i tramvies, com de les moltes bicicletes i els pocs vianants) i, també, per la urbanitat de les persones. I afegim que a la ciutat hi ha una gran humitat que fa una fredor forta a les franges de matí i de vespre, malgrat que a punt de migdia minva bastant i es torna força més confortable. El seminari es va desenvolupar al "Centre Culturel Saint Thomas" que està situat prop dels tres edificis de representació europea, el del Parlament Europeu, el del Consell Europeu i el del Tribunal dels Drets Humans. L'indret concret de la nostra hostatgeria era còmode, agradable, amb bons serveis i voltat de verdor. La Cèlia i els altres coordinadors varen començar a treballar la tarda del mateix dilluns dia 26 de novembre i seguiren el matí següent amb la mateixa tasca d'acabar de muntar el seminari. A la tarda del dimarts 27 vam començar la resta de participants. Com sempre hi van haver les benvingudes, les salutacions, les presentacions dels diferents moviments de cada país assistent (moment en el que el Jesús va presentar-nos i presentar-vos a tots com ACO Catalunya-Espanya) i, finalment, el president del mateix MTCE, Otto Meier, introduïa el programa del seminari que ja començàvem, així com les referències a les declaracions del propi MTCE ja presentades al parlament Europeu, les donades a l’última trobada del MMTC (Moviment Mundial de Treballadors Cristians) i les passades a d'altres organitzacions i indrets. I ell mateix afegí d'altres informacions rellevants. Com a últim moment, férem plegats la pregària inicial demanant a Déu- Pare que ens ajudés aquests dies a fer una bona tasca. Després del sopar, a les 19h vam començar el treball concret del seminari seguint l'esquema de la RdV. Primer férem el Veure, dividit amb tres presentacions de tres subtemes: 1. L’ocupació laboral assalariada, 2. El voluntariat, i 3. El treball assalariat, el de la llar i la cura de la família; aquest últim va ser desenvolupat per la nostra coordinadora, la Cèlia, justificant la necessitat de valorar socialment i de manera remunerada les tasques que malgrat l'educació menys sexista actual segueixen fent majoritàriament les dones de les famílies. Dimecres 28 vàrem fer el Jutjar amb la presentació i discussió de: Orígens, motius i criteris per a una renda bàsica. Va ser molt interessant. Comptàrem amb l'expert Werner Rätz de BIEN (Basic Income Earth Network) que de manera simple i clara ens va explicar què és, on s'ha anat debatent d'Europa i com es planteja aquesta idea de tenir una renda (uns ingressos) associats a cada persona pel sol fet d'existir, una renda que asseguri la supervivència i que l'encamini a escollir lliurement el seu destí personal. A continuació vàrem fer els debats en grups sobre aquest tema de la Renda Bàsica, exposant què en coneixíem, i quines referències relacionades amb d'altres rendes d'ajuda als grans problemes laborals que patim hi ha actualment o es plantegen als governs nacionals, com la Mínima o la Garantida. En el nostre grup érem Portugal, Bèlgica, Suïssa, Txèquia i Espanya. Va ser una feina complicada però ens va servir per conèixer l'abast concret de les nostres vivències del tema i les diferències existents. Per exemple, a Bèlgica no hi ha massa atur i en canvi tenen molts tipus de subsidis que afronten les diverses realitats precàries. A la tarda del dimecres vam fer una visita comentada al Parlament Europeu, un privilegi amb la possibilitat afegida de poder fer un col·loqui de bar amb parlamentaris d'Espanya, on ens feren cinc cèntims de la situació d'alguns temes socials que ens preocupen. Entre aquests hi va haver el de si tenen ja acords per gestionar conjuntament l'arribada massiva i constant de refugiats. Un parlamentari de Podemos havia tornat dels Balcans i ens digué que la situació cada dia està més desbordada, que havia vist barbaritats degudes al control repressiu i desencertat de la situació, que a ells la impotència els fa revelar i els empeny a treure el tema a debat constantment (amb tristesa i sense paraules). Amb gran contrast amb l'anterior paràgraf, nosaltres el vespre gaudírem d'una mini visita guiada per la ciutat i sopàrem en un restaurant ubicat en una casa típica a la vora d'un dels canals, amenitzats amb música i les nostres multi lingüístiques converses. El dijous 29, en l'Actuar, EZA ens va parlar del projecte que tenen sobre "Estratègia Europea 2020-La integració i la inclusió en el mercat laboral". A continuació dos representants de dos dels moviments que integren el MTCE ens explicaren la seva experiència personal, com a testimonis de dos aspectes de la Renda Bàsica: el primer sobre la Red de la Renda Bàsica a Alemanya i l'altre fou un treball interessantíssim de l'Església de Namíbia, al sud d'Àfrica, relacionat amb la cooperació d'Alemanya. Simonne Knnap de KASA ens il·lustrà l'experiència en una aldea africana d'Oxubero de repartir-los a cadascú mensualment els diners destinats a la cooperació, com un experiment de Renda Bàsica que funciona i ha funcionat molt bé ja que ha dignificat les persones i les seves famílies pujant-los l'autoestima des de la presa de decisions; disminuint la precarietat i la delinqüència i augmentant significativament els llocs de treball. Finalitzats els testimonis ens reunírem novament en grups per donar forma
Construïnt Regne de Déu al Baix Llobregat
El Fòrum Català de Teologia i Alliberament va organitzar una taula rodona a Sant Feliu de Llobregat per donar a conèixer els diferents grups de caire catòlic que hi ha en aquesta ciutat i alguns altres grups o entitats de fora, com ara nosaltres, ja que no hi ha grups de l'ACO en aquest indret. La sessió es va iniciar amb una taula rodona on tres grups arrelats al mateix Sant Feliu varen fer la seva presentació. De forma molt resumida comento el que van explicar: El grup anomenat Créixer en parella, són vuit parelles i es van constituir a partir del grup d'acollida de prematrimonials. Treballen per temes, vetllen per a una església domèstica, no tenen consiliari i es troben un cop al mes. El grup Gaspar, anomenat així per ser el seu consiliari en Gaspar Mora, el formen onze persones, alguns provenen dels Equips de la Mare de Déu i d'altres també d'equips de prematrimonials. Són un grup de reflexió que treballen per temes i articles dels quals en fan la crítica i els aprofundeixen. El grup Sunday, són tres parelles i un no aparellat, provenen del grup de la missa d'infants de la parròquia. Tenen consiliari i el seu treball principal és realitzar tasques de caire social: organitzen pregàries obertes per a tota la parròquia de Sant Llorenç i estan íntimament relacionats amb l'entitat Punt de Referència que vetlla pels joves ex-tutelats. Sunday té un pis on ells atenen a tres d'aquests joves, i com a grup també fan RdV. Altres grups que van comentar el que feien van ser el grup Garcia Nieto de Cornellà, el formen unes 50 persones, es va formar ara fa 48 anys, el seu compromís és fonamentalment social, estan als sindicats, miren de solucionar problemes de marginació, celebren cada dissabte l'eucaristia, fan recessos i xerrades i l'actual consiliari és Josep M. Rambla. Hi ha un altre grup format per sis dones, però que no tenen cap nom concret, i que es troben per comentar l'Evangeli. La representant del grup de pregària de Taizé va informar que tots els dilluns feien pregària oberta a tothom a la parròquia. També els representants dels Equips de la Mare de Déu ens varen informar que solament en quedaven tres matrimonis, tots molt grans d'edat, i que només feien pregària ells sols i sopaven plegats. A més, hi havia un grapat de gent que deia que estava en grups de litúrgia i estudis bíblics que eren entre 14 i 18 persones. Tal com us deveu suposar a mi em va tocar explicar què fem els grups d'ACO. La impressió que vaig treure és que hi ha força grups que treballem amb la inquietud de construir Regne de Déu aquí, al Baix Llobregat, i concretament a Sant Feliu, i que està molt bé que els puguem conèixer una mica. M'agradaria que tinguessin presència a les parròquies i els conegués tothom. Aquest fet es va comentar i en general es deia que s'hauria de fer mes costat als rectors de tarannà obert que hi ha a les nostres parròquies.
