Virginijus Ridikas, exemple de la dignitat incontestable de tot ésser humà
Una celebració eucarística, el memorial de la mort i la resurrecció de Jesús, pot convertir-se en un acte de justícia, de reparació, de memòria i de fraternitat compartida. Així es va poder comprovar ahir diumenge 15 de juny en el funeral pel descans etern del lituà Virginijus Ridikas (1976-2024) que es va fer a les 10 del matí a l’església de Santa Maria, de Badalona i acompanyat per un gran nombre de fidels, voluntaris i cristians compromesos en el teixit associatiu i solidari de la ciutat i altres indrets. Virginijus era una persona sense sostre, «anònima i sense veu com tantes d’altres que malviuen a la nostra ciutat», veí del barri de Canyadó des de feia anys, al qual molts veïns recorden «com una persona amable, afectuosa i simpàtica que saludava a tothom i desitjava anar a Lituània a visitar la seva família». La seva mort tràgica fa un any ha motivat aquest funeral: «Després d’un cúmul de desatencions de la malaltia que patia, va morir el 7 de juny de 2024 a l’Hospital Municipal de Badalona. La manca d’atenció sanitària i social que va patir, posa en evidència fins on pot arribar a ser de deshumanitzat i cruel el nostre sistema d’atenció social», van denunciar des de l’Equip de Pastoral Obrera de Badalona en les paraules introductòries. «Aquest sistema liberal que respirem diu respectar el Déu de la religió però no respecta els fills de Déu que pateixen», va indicar en l’homilia el jesuïta, Isidre Ferreté. Precisament, les lectures del Diumenge de la Santíssima Trinitat eren molt transparents. El llibre de l’Èxode (Ex 3,1-10) «ens diu que Déu segueix sentint el clam dels pobres, que compta amb nosaltres per enfrontar-nos als “faraons” de tots els temps en solidaritat amb els empobrits; que compta amb les nostres decisions generoses més que amb les nostres qualitats». A continuació la carta de Jaume (Jm 2,1-2.14-17), «un fragment de la qual hem escoltat, és un text que molts cristians voldrien suprimir de la bíblia; és massa clar, és difícil de tergiversar». I, finalment, l’Evangeli de Joan (Jn 16,12-15): «La festa d’avui ens recorda que l’inabastable i incomprensible Déu trinitari només el podem trobar, potser només ensumar!, on sembla que no hi és: en el servei als germans, rentant els peus als deixebles, també a Judes!, o rebent mocs i bufetades de les autoritats que haurien de ser curoses en el servei dels ciutadants.» La sonoritat de l’idioma lituà va estar present en diferents moments de la celebració, a través de dues representants de l’associació Catalano-Lituana, i van ser especialment emotives en llegir unes paraules en nom de la família de Virginijus. Les pregàries i l’ofertori també van estar plenes de moments simbòlics i encarnats. Un cop acabada la celebració, diversos participants es van dirigir a la porta de l’Hospital Municipal de Badalona, on va morir Virginijus a dipositar un ram de flors. A continuació es pot consultar el text de l’homilia. I el llibret del funeral:
Montserrat Carulla i Montserrat Forcadell, candidates a presidenta d’ACO
Les militants Montserrat Carulla, del grup Manresa de la diòcesi de Vic i Montse Forcadell, del grup Andantino de la zona Besòs, han acceptat ser candidates a presidenta de l’ACO i, per tant, concorreran totes dues a l’elecció que es farà en el Consell Extraordinari del 12 d’octubre proper, coincidint amb la Jornada General del moviment. La notícia la va comunicar el president de l’ACO, Jordi Soriano, als responsables del moviment en el darrer Comitè General d’aquest curs que es va celebrar el dissabte 14 de juny. Com es recordarà, les noves Normes de funcionament i organització de l’ACO han motivat un canvi en el procediment de presentació de candidatures, partint aquesta iniciativa de les zones i diòcesis que han proposat possibles candidates a fer aquest servei. Els copresidents actuals i el consiliari general s’han anat posant en contacte amb 14 possibles candidates explicant l’origen de la sol·licitud i demanant que fessin la Revisió de Vida sobre la responsabilitat en el seu grup per discernir. Finalment, dues Montserrats, Carulla i Forcadell, han decidit donar aquest pas i properament les coneixerem millor per mitjà d’una presentació escrita de cadascuna. «Tots els que tenim una responsabilitat oferim els talents rebuts al servei del bé comú. Això és el nucli del que hem de transmetre a l’hora de fer els relleus», va dir Rocío Elvira, la presidenta que aquest curs finalitza el seu servei i que va agrair als responsables de zona, diòcesi i comissions «el vostre compromís, dedicació i esperança». En la reunió les zones van fer un repàs per com havia anat el curs i es van destacar alguns aspectes: Les diferents zones i diòcesis també van compartir les trobades i assemblees de final de curs que estan a punt de celebrar o que ja han fet. En el Comitè General també es va decidir l’aportació solidària d’aquest curs que anirà destinada a la Unió Segones Oportunitats, una associació d’ajuda i inserció a migrants amb seu a Badalona, i que va prestar el seu testimoni en la darrera Jornada de responsables de l’ACO. Les comissions del moviment, per la seva banda, van presentar una valoració del curs per escrit. La zona del Baix Llobregat, dimensió i diversitat Un espai rellevant del Comitè General va ser la monografia del Baix Llobregat que va explicar el seu responsable, Francisco Ruiz. És la zona més gran del moviment (16 grups, 124 militants i 12 consiliaris), on han militat alguns dels fundadors de l’ACO (com Lleonard Ramírez) i que ha aportat diversos responsables al moviment. La comarca del Baix Llobregat ocupa el conegut com a «cinturó vermell» metropolità i té una llarga tradició obrera i sindical. «La gran diversitat de grups i de persones, ens aporta una gran riquesa d’aprenentatges. Hi ha molta gent compromesa en coses que desconeixem, fins i tot dues militants que són cegues», va subratllar en Francisco, que va valorar que hi hagi un petit comitè que organitza les trobades del comitè de zona, les diferents activitats i vetlla per la vida dels grups. «Apassionats per fer el bé» El curs 2025-2026 és el darrer que emana del XII Consell i, per tant, recull els tres objectius pendents de cada línia: organitzar una acció profètica comú a tot el moviment, vetllar perquè els militants veterans i joves s’acompanyin mútuament i formar persones que acompanyin la militància. Recordem que primer curs es va treballar la necessitat de viure en clau d’esperança (curs 2023-2024: «Que l’esperança ens ompli d’alegria»), a continuació el fet de posar-nos en camí i tractar de fer-ho amb els més propers (curs actual 2024-2025: «Aixeca’t i camina») i, ara, és el moment d’apassionar-nos per fer el bé. El lema del nou curs 2025-2026, «Apassionats per fer el bé», prové de la carta de sant Pau a Titus i culmina aquesta seqüència dels tres cursos. «En un món on creix la desigualtat, la desesperança, la divisió i la polarització, on es nega qualsevol valor a l’altre i es convida a que cadascú es busqui la vida, hi ha un moviment de replegament a l’interior que ens afecta tant individualment, com col·lectivament i ho veiem a la feina, als barris, a l’Església… Per això és tan important aquesta invitació de sant Pau, que ve de Jesús, ser militants apassionats per fer el bé», va argumentar el consiliari general Pepe Rodado. La pregària de l’inici del Comitè General va ser preparada per la zona Besòs. En el descans, es va poder gaudir d’unes truites de carbassó de l’hort del Francisco Ruiz.
«La pastoral del treball en les comunitats parroquials»
El 31 de maig passat es va celebrar la quarta edició del Seminari Mons. Antonio Algora amb el títol «La pastoral del treball en les comunitats parroquials», que es contempla en el document La Pastoral Obrera de tota l’Església. La ponència principal va fer-la Mercè Solé, militant i directora del Secretariat Interdiocesà de Pastoral Obrera de Catalunya que va glossar les aportacions a un qüestionari preparatori del Seminari i va aportar 10 raons per treballar a les comunitats parroquials, sobre la vinculació i la relació entre els dos àmbits i una part final de reptes i conclusions. La també militant Marta Candial va aportar la seva experiència a la Comunitat Pastoral La Marina, de Barcelona. La Pastoral del Treball centra la seva aportació a les comunitats parroquials en la construcció d’una Església en sortida: creant llaços i col·laborant amb les organitzacions que al seu territori treballen pel bé comú. Cridada a ser hospital de campanya: la parròquia ha d’estar atenta a les alegries i les penes que viuen les persones dels nostres barris i pobles: acompanyant les situacions d’exclusió, les dificultats habitacionals, la manca de dotacions públiques, la realitat de desocupació, la precarietat, acollint les famílies migrants, etc. mostrant la seva solidaritat en els conflictes i les lluites laborals o veïnals, etc., sent testimoni de l’esperança enmig d’elles. Tot seguit podeu consultar els materials elaborats: Teniu més informació en aquesta notícia publicada a Noticias Obreras.
Manifest Pentecosta 2025 MTCE: “Una Pau desarmada i una pau desarmant, humil i perseverant”
Aquesta és la frase amb què el nostre nou Papa s’ha dirigit al món, la seva intenció clara i inequívoca de lluitar per la Pau. I quin ha de ser el nostre paper respecte a la Pau? Com ens hem d’enfrontar a tota aquesta voràgine de violència que es va estenent al voltant nostre? Quina ha de ser l’actitud dels cristians quan es parla de rearmament, de despesa armamentística, de por davant d’altres països? Tot és molt complex, però nosaltres tenim referents importants i clars quan es busca i es lluita per la Pau.
“Llevat dins la pasta”: els programes de maig i juny
Aquests són els darrers programes Llevat dins la pasta emesos a Ràdio Estel en la sisena temporada (cada dimecres a les 14.35, atenció amb canvi d’horari). Aquest programa ideat i produït per la Pastoral Obrera de Catalunya, el podeu trobar a la plataforma Ivoox i a Ràdio Estel. · Ciutat Meridiana i la parròquia de Sant Bernat de Claravall, amb el P. Domènec Valls. · L’informe «Cuidar amb drets, viure amb dignitat», del Servei Jesuïta a Migrants. · Ningú sense sostre Sabadell, amb Joan Albert Vicens i Mari. · Manu Andueza i el treball en favor de les persones migrades. · El papa Francesc i el treball, amb Abraham Canales.
III Trobada estatal Revuelta de Mujeres en la Iglesia-Alcem la Veu
Prop de 200 dones procedents de 29 Revueltas locals de tot Espanya, de les 33 que hi ha, s’han reunit reunit entre el 9 i l’11 de maig a El Escorial, per celebrar la tercera trobada estatal de la Revuelta de Mujeres en la Iglesia-Alcem la Veu sota el lema “Creients i feministes: raons per a l’esperança”. Podeu llegir una crònica a l’enllaç.
La Pastoral Obrera, al “Signes del temps” de TV3
La precarietat laboral i la pobresa derivada són algunes de les qüestions que s’aborden al programa Signes del temps, de TV3, «La pastoral obrera reclama el dret a un treball digne», que es va emetre el diumenge 11 de maig passat. Entre altres, trobareu el testimoni de la Mercè Solé.
El populisme en la nova edició de la revista «Quetzal» i crida solidària en favor de Miguel Montenegro
La sempre interessant revista Quetzal que editen els Comitès Òscar Romero de Catalunya dedica el seu darrer número, el 90, a la qüestió del populisme. Podeu consultar-la a l’enllaç. D’altra banda els Comitès Òscar Romero s’adrecen a la militància de l’ACO per sol·licitar el suport solidari envers una persona la vida de la qual ha estat profundament lliurada en la defensa dels Drets Humans. Es tracta de Miguel Montenegro que va ser entrevistat al Llevat dins la pasta el novembre del 2022: «Miguel necessita amb urgència una pròtesi ortopèdica articulada de genoll i turmell. Ja que va haver de ser amputat per una infecció. El cost de la pròtesi és de 3.000 euros. Miguel és l’actual director de la Comissió de Drets Humans del Salvador (CDHES), una organització fundada el 1978 a la calor del compromís profètic de Monsenyor Romero. Volem demanar ajuda a la militància de l’ACO per a que li posin una pròtesi adient i que pugui fer una vida més autònoma. En cas d’estar interessats en fer alguna aportació econòmica ens podeu escriure a barcelona@comitesromero.org. Gràcies de cor per llegir aquestes línies».
L’economia i un itinerari personal de fe: nous «Creixem» n. 20 i 21
La Comissió de formació posa al nostre abast dos nous documents Creixem que trobareu encartats en la revista Salillum n. 21. El primer, «A l’ACO parlem d’economia?» ha estat elaborat per la Comissió d’economia del moviment amb el propòsit de fer reflexionar el conjunt de la militància sobre l’economia. El segon Creixem, «Quina sort que tens!», ha estat escrit pel militant de la diòcesi de Vic, Xavier Badia, i és un recorregut pel seu itinerari de fe.
Dona’m ulls per veure el teu rostre en la pantalla i al carrer
[Aquesta pregària es va llegir en la trobada de consiliaris de zona i de comissions el 7 de juny passat] De l’evangeli segons sant Joan (20,19-23): 19 Al capvespre d’aquell mateix dia, que era diumenge, els deixebles, per por dels jueus, tenien tancades les portes del lloc on es trobaven. Jesús va arribar, es posà al mig i els digué: –Pau a vosaltres. 20 Dit això, els va mostrar les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. 21 Ell els tornà a dir: –Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres. 22 Llavors va alenar damunt d’ells i els digué: –Rebeu l’Esperit Sant. 23 A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats; a qui no els perdoneu, li quedaran sense perdó. PREGÀRIA: Oh Verbo eterno, que habitaste entre nosotros, y sigues susurrando en cada palabra, en cada rostro, en cada historia compartida. Tú, que cruzaste a la otra orilla, llévame contigo a los márgenes del mundo, a los rincones invisibles del barrio y la red, donde la soledad busca encuentro, donde la duda anhela sentido. Dame ojos para ver tu rostro en la pantalla y en la calle, en el obrero que lucha por la justicia, en la madre que cuida en silencio, en el joven que busca esperanza entre clics y algoritmos. Dame voz para anunciar la verdad sin ruido, sin arrogancia, sin miedo, sino con la dulzura de quien siembra y la certeza de quien confía. Dame manos para construir puentes, para tocar con ternura la herida abierta de este tiempo, para escribir palabras que sanen, que enciendan, que despierten. Espíritu de la novedad, enséñame a orar en lo pequeño, en el mensaje que consuela, en la imagen que despierte, en el silencio compartido. Que la tecnología no sea muro, sino viento que avive el fuego del Evangelio. Que las redes no sean jaula, sino redes de amor, de justicia y de encuentro. Hazme testigo en salida, discípulo en camino, voz en el desierto digital, y presencia viva en lo real. Amén. José Luis Iglesias Meilán
