“Units en la participació. Forts en la reivindicació”
La dignitat als barris, la sanitat pública, la cura de les persones i del planeta, el món del treball, l’habitatge i l’educació van ser els set àmbits que van abordar-se en la celebració del Primer de Maig a l’arxidiòcesi de Barcelona, organitzada per la delegació de Pastoral Obrera al casal parroquial del Crist Rei el divendres 25 d’abril. L’acte va finalitzar amb la lectura del manifest “L’economia submergida no contribueix al bé comú”, que la Pastoral Obrera de Catalunya ha elaborat pel Primer de Maig. “Les associacions de veïns han de ser reivindicatives i independents de qualsevol opció política, capaces de generar actes culturals i organitzar festivitats”, va defensar Miguel Romera Lorenzo, de l’AVV La Pau. El militant de la GOAC va explicar que Verneda-La Pau és un barri perifèric oblidat per l’Ajuntament de Barcelona i que la defensa de la sanitat pública, en particular l’ambulatori del barri, de les pensions públiques i de la seguretat al barri són les principals lluites veïnals. “El problema de la salut pública és que el mercat vol fer negoci. Cada cop es redueixen més els pressupostos públics cap a la sanitat pública i hi ha més concerts amb els centres privats”, va denunciar Grego Belmonte Ferrer, de la Marea Blanca de Barberà del Vallès. El militant de la GOAC va insistir en que és necessari “conscienciar que estem perdent un dels drets fonamentals de la ciutadania”. De la seva banda, José Antonio Miranda, treballador familiar al Servei d’Atenció Domiciliària va remarcar que “les cures són el gran oblidat”. El militant de la GOAC i sindicalista a la CGT va explicar que és una feina molt feminitzada i amb moltes dones migrants i que costa coordinar les treballadores ja que treballen de forma molt aïllada. Tenen un conveni de mínims que està aturat fa dos anys. “Tenir cura del planeta vol dir canviar el model de producció, de consum i, en definitiva, el nostre estil de vida”, va relatar Salva Clarós, responsable de polítiques sectorials a CCOO de Catalunya. El militant de l’ACO va defensar que la crisi climàtica no l’hem de viure “amb una actitud de derrota, sinó com un moment de canvis civilitzatoris i una oportunitat per fer les transicions digital, energètica, del model de consum… de manera justa”. “Quan ens sindicalitzem, ens organitzem i ens mobilitzem, no només podem millorar les condicions de treball, sinó qüestions socials com la dependència, l’habitatge…”, va argumentar Ivan Molinos Meire, telefonista al Departament d’Economia de la Generalitat de Catalunya i delegat sindical de CCOO. El membre de l’Equip de Pastoral Obrera de Nou Barris va recordar que els governs de PP i CiU havien desprestigiat els treballadors públics i que això s’ha revertit amb la consolidació de molts interins, pressionada des dels sindicats. Aquesta idea la va reforçar Raquel Gómez Molina, professora d’institut i delegada sindical de CCOO: “Als docents ens costa prendre consciència d’aquesta part reivindicativa i a vegades se’ns enfronta als col·lectius de primària i secundària. També hi ha molta tensió originada perquè el model d’escola inclusiva no porta recursos associats. La meva feina és organitzar i aixecar consciència de classe”, va dir la militant de l’ACO. “Els mestres no som indiferents a les situacions de desnonament i infrahabitatge dels nostres alumnes. Volem desestigmatitzar aquesta situació i visibilitzar-la”, va explicar Marta Moya Casanovas, professora a un institut de Ciutat Vella, membre de Docents 080 i de la Plataforma pel dret a l’habitatge al Poblenou. Cada àmbit es va precedir de la lectura de textos de la Doctrina Social de l’Església i també es va poder visitar l’exposició fotogràfica “Rostres i reptes del món del treball avui”.
L’ACO celebra una Pasqua de reflexió i acció amb la mirada posada en les desigualtats
[Comissió Reimaginem la Pasqua] Amb el lema “Aixeca’t, el Camí comença!”, els i les militants de l’ACO i altres simpatitzants del moviment hem tornat a celebrar la Pasqua com a cristians enmig del món obrer. Enguany, han passat per Can Bajona (Clariana de Cardener, el Solsonès) més d’un centenar d’adults, una vintena de persones que s’han connectat en línia en diferents moments, així com una cinquantena d’infants i joves, acompanyats per monitors del MIJAC i també per joves de les mateixes famílies que han volgut fer de monitors durant la trobada. Han estat uns dies intensos de celebració, reflexió, formació i convivència. Divendres Sant, la Míriam Feu en la ponència “Desigualtats socials: de la indiferència a la transformació” ens va presentar en primícia alguns resultats que es publicaran al proper informe FOESSA sobre desigualtats socials. L’exposició de la cap del Departament d’anàlisi social i incidència de Càritas Diocesana de Barcelona va ser impactant, amb dades que ens van obrir els ulls i el cor a les realitats que generen desigualtats a casa nostra. Amb elements simbòlics com ulleres per veure-hi clar, motxilles per al camí, brúixoles per no perdre el nord i cantimplores per mantenir la força, ens van servir per reflexionar plegades i posar-nos en camí per no caure en la indiferència i ser testimonis d’acció i d’esperança. A continuació, el guió de la xerrada de Miriam Feu: Les celebracions són la part central de la Pasqua, preparades amb cura per les diferents zones de l’ACO arreu del territori. Ens apropen a la realitat amb testimonis i ens connecten a Jesús, que mor en la creu i ressuscita aquest diumenge de Pasqua. Dissabte Sant, els tallers ens van permetre aprofundir en aspectes ben diversos: des del cos com a mitjà per a la pregària, a l’economia transformadora, la salut mental, l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, les eco-parròquies, la Laudato Si’ o una introducció a l’Antic Testament. A la tarda, la pregària familiar ens va apropar amb senzillesa a Jesús, que es dona als altres a través de l’amor incondicional, i a la nit, la Vetlla Pasqual ens va omplir de joia per celebrar la resurrecció de Jesús. Molt bona Pasqua! Podeu consultar l’àlbum de fotografies a continuació:
Manifest Primer de Maig 2025 Pastoral Obrera de Catalunya: “L’economia submergida no contribueix al bé comú”
L’economia submergida no sembla fer gaire nosa a ningú, tot i ser una part molt important del PIB. HI ha qui diu que al voltant del 18 %. Força més de 200.000 milions d’euros. I és que molta gent no és conscient que pagar els impostos és l’única manera de garantir que es puguin desenvolupar els serveis públics. És, doncs, un sistema eficaç de redistribució de la riquesa. I sense impostos no hi ha serveis públics. És més, a molts àmbits el frau està normalitzat i fins i tot ben vist.
Manifest Primer de Maig 2025, Moviment Mundial de Treballadors Cristians (MMTC)
Des del 1890, el Primer de maig ha estat reconegut com un dia de protesta i reivindicació dels drets dels treballadors. També és una jornada per celebrar els èxits i conquestes de la classe treballadora. En aquesta ocasió, el Moviment Mundial dels Treballadors Cristians (MMTC) convida els seus membres a unir-se a altres treballadors de tot el món, per tal de “cridar sempre l’atenció sobre la dignitat i els drets dels qui treballen, condemnar les situacions en què es vulnera aquesta dignitat i aquests drets, i ajudar a orientar els canvis necessaris per assegurar un autèntic progrés de l’ésser humà i la societat” (Joan Pau II, encíclica Laborem Exercens). L’any 2025, aquesta convocatòria es llança a través d’aquest missatge des de l’Illa de la Reunió.
“El treball decent: un bé per a la salut mental”
Els departaments de Pastoral de la Salut i Pastoral del Treball de la Conferència Episcopal Espanyola han fet públic el comunicat “El treball decent: un bé per a la salut mental” amb motiu del Dia Mundial per la Seguretat i la Salut en el Treball que s’escaurà el 28 d’abril proper. Els signants alerten sobre la situació de tantes persones que, per patir una malaltia mental no poden accedir a una ocupació i d’aquelles altres que a causa de les condicions laborals acaben patint alguna malaltia mental. Els problemes de salut mental afecten al voltant de 75 milions de persones a Europa, i a 8 milions de persones a Espanya, sent els més habituals l’ansietat i la depressió. “Les persones amb problemes de salut mental tenen, igual que la resta de ciutadans, dret a la feina”, recorden, ja que la Federació Mundial de la Salut Mental estima que al voltant del 80% dels individus amb trastorns mentals seriosos es troben aturats, mentre que un 70% vol treballar. Diverses cites de la Doctrina Social de l’Església apuntalen els arguments a favor de l’atenció a les condicions de vida i laborals de les persones, el respecte a la dignitat i la creació d’espais segurs i acollidors per garantir el benestar integral. És el cas de Caritas in veritate, del papa Benet XVI: “Quan la incertesa sobre les condicions de treball a causa de la mobilitat i la desregulació es fa endèmica, sorgeixen formes d’inestabilitat psicològica, de dificultat per obrir-se camins coherents a la vida” (CV, 25). “A les Unitats de Salut Laboral veiem, sobretot i cada vegada més, trastorns de salut mental de tipus ansiós i depressiu, sobretot. Aquests trastorns s’han incrementat després de la pandèmia; abans representaven el 60-70% de casos, en l’actualitat, i post COVID, estem al 80 i 80 i escaig per cent de casos notificats per part de l’atenció primària”, indicava en entrevista al Llevat dins la pasta de Ràdio Estel, Immaculada Cortès Franch, metgessa, i cap de Servei de Salut i Treball (SERSiT), i de la Direcció de l’Observatori de Salut Pública (DOBSAL) de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB). En aquesta entrevista, la Dra. Cortès es referia als determinants socials de la salut, que “són aquelles circumstàncies en que les persones neixen, creixen, viuen, treballen i envelleixen. Aquests factors són l’habitatge, l’educació, l’entorn on vius o el treball i les condicions de treball, que són molt importants”. I continuava: “Des d’aquest punt de vista, hi ha diferents aspectes del treball (i les condicions) que afecten la salut mental, específicament. Per exemple, el fet d’estar a l’atur, les situacions de precarietat com ara els baixos salaris, la incertesa, etc. I després hi ha el gran grup dels riscos psicosocials del treball, que sabem que també té un impacte molt important en la salut de les persones i específicament als trastorns de salut mental, entre d’altres. Els infarts, per exemple, hi ha evidència científica molt sòlida que una de les causes són els riscos psicosocials a la feina.” Podeu escoltar l’entrevista a continuació:
“El treball decent: un bé per a la salut mental”, comunicat Dia Mundial per la Seguretat i la Salut en el Treball
Els departaments de Pastoral de la Salut i Pastoral del Treball de la Conferència Episcopal Espanyola han fet públic el comunicat “El treball decent: un bé per a la salut mental” amb motiu del Dia Mundial per la Seguretat i la Salut en el Treball que s’escaurà el 28 d’abril proper. Els signants alerten sobre la situació de tantes persones que, per patir una malaltia mental no poden accedir a una ocupació i d’aquelles altres que a causa de les condicions laborals acaben patint alguna malaltia mental.
L’ACO agraeix la “primavera eclesial” facilitada pel papa Francesc
Des de l’orfenesa i també la gratitud, el moviment apostòlic ACO lamentem la pèrdua del papa Francesc i celebrem amb ell aquesta Pasqua per la qual tot cristià es prepara al llarg de la vida. “Que els vostres cors s’asserenin. Creieu en Déu, creieu també en mi. A casa del meu Pare hi ha lloc per a molts; si no n’hi hagués, ¿us podria dir que vaig a preparar-vos-hi estada?” (Jn 14,1-2). Un dels molts accents del Papa ha estat el treball i la dignitat intrínseca que porta associada, és quelcom més que una via per guanyar-se la vida, és la manera de posar els nostres dons, els nostres “talents”, en acció i en servei, com reivindiquem tots els moviments de la Pastoral Obrera. Bergoglio ha estat un treballador de Déu, gairebé fins a l’extenuació, s’ha donat amb generositat a la causa del Regne fins la vigília de la seva mort, amb una darrera homilia escrita per la Missa de Pasqua i la imprevista benedicció Urbi et Orbi el Diumenge de Resurrecció. S’obre ara un temps per revisar, acollir, repensar i actualitzar l’abundant pensament del papa Francesc, i la seva especial i fructífera relació, entre altres, amb els moviments populars germans en les Trobades Mundials, en les quals procurava participar i predicava la cultura de la trobada entre persones i moviments que treballen per l’emancipació dels empobrits, el pacifisme i la cura de la casa comuna. Tot aquest magisteri de qui ha estat Vicari del Crist a la Terra, que ha buscat el consens, el diàleg respectuós amb el diferent i la síntesi creativa, ens esperona a continuar treballant junts en la construcció del Regne de Déu, ara i aquí. “La mesura d’una civilització es pot veure en com són tractats els més vulnerables: els pobres, els aturats, els sense sostre, els immigrants, els explotats i tots aquells a qui la cultura del deixar de banda transforma en deixalles […] Una política veritablement al servei de l’home no es pot deixar dominar pels mecanismes financers i de mercat […] Sempre hi ha una gran necessitat de diàleg, no tingueu por!” (discurs del Papa a una delegació de DIALOP, plataforma europea de diàleg entre cristians i marxistes, 10/01/2024, citat al Quadern CJ n. 240). Esperem estar a l’alçada. Confiem en la teva pregària, germà i pare Bergoglio! El Comitè Permanent de l’ACO Barcelona, Dilluns de Pasqua del 2025
El periodisme “cuca de llum” de “Salillum”
Una matinal amb moments per a la celebració, l’agraïment, la formació i, fins i tot, l’emoció, així va transcórrer la IX Jornada de comunicació ACO el dissabte 5 d’abril al monestir de Sant Pau del Camp, de Barcelona, en un acte obert per celebrar els deu anys de la publicació Salillum d’aquest moviment de la Pastoral Obrera. En la benvinguda es va recordar que el 18 de març del 2015 es presentava el primer número de la revista a l’església de Santa Madrona. Una publicació semestral que té els fonaments en la fidelitat a Jesús i als treballadors, el desenvolupament de temes de fons, en donar veu als sense veu, en l’aprenentatge dels grans, en la vocació per estar en la frontera, enxarxar-se i fer comunitat i en la vibració de l’esperança. “Projectes editorials petits com el de Salillum són representatius del periodisme de cuca de llum, és a dir, el que dona context, fa un periodisme humà i de foc lent. Veig les portades de la revista i veig els referents, quin regal!”, va valorar Sonia Herrera, membre del Consell Editorial i participant a la taula rodona, que va ser moderada per Quim Cervera, consiliari de la Comissió de comunicació de l’ACO. “Salillum, a l’igual que l’ACO, és un petit miracle, un petit oasi on beure i conèixer una lectura assossegada i serena. És una publicació que ajuda a pensar en un context que hi ha una estratègia global per carregar-se la necessitat humana de viure en la veritat”, va aportar Daniel Jover. A la qüestió de com contribuir a donar veu al cristianisme d’alliberament, la Mercè Solé, directora del Secretariat Interdiocesà de Pastoral Obrera de Catalunya i també membre del Consell Editorial de la revista, va dir que “és qüestió d’autenticitat, no una Església que jutgi, sinó que aculli”. I va fer notar que als cristians “ens falta una certa gosadia: som molta sal, estem en moltes sopes, però també hem de ser llum, sortir amb decisió dels nostres armaris cristians i compartir allò que ens mou amb persones amb les que tenim una relació de qualitat”. Per la seva banda, Jover va fer notar que “l’Església avui és un gran destorb per al neoliberalisme, perquè l’Església alliberadora incorpora la coherència entre el sentir, el pensar i el fer” i va proposar “resistir en les catacumbes per fonamentar les propostes, caldrà renovar les celebracions i incorporar mirades laiques i la dona en pla d’igualtat”. Sonia Herrera va contextualitzar que tots els moviments d’una Església d’alliberament “estem en un moment de resistència, davant la dretització de la pròpia Església i tenim el repte del relleu generacional. Ens correspon sortir de l’armari i traslladar els testimonis i els referents”. En la part dels agraïments es van recordar aquelles persones que s’han entrevistat a la revista i que ja han mort: Josep Fontana, Arcadi Oliveres, Víctor Codina i Viqui Molins. Així com la Comissió del Butlletí, especialment al militant Albert Marín, que va precedir l’actual Comissió de comunicació, responsable, juntament amb el Consell Editorial, d’editar la revista Salillum. També als equips de correctors i traductors, el disseny original del militant David González, la maquetació d’Enric Vidal, l’impressor Cevagraf i el manipulat i distribució a càrrec de la Fundació Ginesta. Diverses personalitats entrevistades o col·laboradors de Salillum van encoratjar amb missatges escrits a continuar amb la publicació, com Jordi Armadans, Gabriela Serra, Laia de Ahumada, sor Isaura Marcos, Neus Forcano, Laura Mor, Pepa Torres o Xavier Casanovas. A continuació, en el marc de l’església romànica de Sant Pau del Camp, la quarantena d’assistents a la Jornada van poder gaudir d’un recital de Lídia Pujol, que havia estat entrevistada al n. 6 de la revista. Va ser un concert molt inspirat i emotiu en el qual la intèrpret va fer-se acompanyar pel públic en alguna peça com “Poeta i fangador”. La sala abat Safont de Sant Pau del Camp es va decorar amb diverses pàgines representatives de la revista i l’acte va finalitzar amb un aperitiu servit a l’atri. Podeu consultar el reportatge fotogràfic del Jordi Romero a continuació:
L’ACO s’adhereix al manifest contra el rearmament i la guerra a Europa
Són cada cop més les veus que demanen aturar la deriva armamentística al continent europeu. El 26 de març totes les entitats de l’Estat espanyol que ens oposem al rearmament i la guerra, entre les quals l’ACO, vam presentar aquest manifest al Congrés en què es demana als dirigents europeus solucions diplomàtiques als conflictes, polítiques orientades a la pau i al desarmament, i que es destinin més diners a la lluita contra el canvi climàtic i a fer més segura la vida diària de les persones. Per reflexionar sobre aquesta qüestió us proposem diversos articles:
Com celebrar la Setmana Santa amb l’ACO si no anem a Can Bajona
La celebració comunitària de la Setmana Santa de l’ACO a Can Bajona és un dels moments centrals del curs, però no tota la militància pot participar-hi. Per això us proposem aquestes possibilitats per celebrar-ho a distància i en comunió:
