Un Primer de Maig per reivindicar una educació pública de qualitat
La Pastoral Obrera de la diòcesi de Barcelona va celebrar el Primer de Maig amb una taula de testimonis de docents i professors de les diferents etapes de l’ensenyament el divendres 24 d’abril als locals parroquials de la Mare de Déu del Port, al districte Sants-Montjuïc de Barcelona. El lema: «Ni el treball ni l’educació estan en liquidació». En primer lloc es va abordar l’etapa dels 0-3 anys amb el testimoni de Sílvia de Diego, educadora en una de les 106 escoles bressol sota la titularitat de l’Ajuntament de Barcelona. La principal reclamació d’aquest col·lectiu és formar part del Departament d’Educació de la Generalitat i que finalitzin les externalitzacions (cuina, neteja…). De fet, amb aquest personal municipal treballen en equip professionals d’altres entitats que tenen convenis amb salaris més baixos. També es va destacar que les ràtios d’alumnes per aula són de les més altes d’Europa i que els docents han d’assumir tasques que no els corresponen, com ara sanitàries. Es tracta d’un col·lectiu molt feminitzat al que li manquen recursos per acompanyar. Per tal de millorar aquesta situació, es proposa que el col·lectiu es pugui conèixer millor per poder fer equip i anar a una, fer formacions compartides, transparència entre les companyes i famílies… A continuació, Noemí Gallissà, mestra interina d’educació infantil va detallar la inestabilitat laboral de les mestres que estan a la borsa de treball i la disponibilitat que han de tenir, malgrat puguin tenir altra feina. La freqüència en les substitucions fa que s’hagin de controlar molt bé les nòmines que acostumen a tenir errors i també es va destacar que el camí de la inclusió de l’alumnat és molt deficient. Es va subratllar que les mobilitzacions i vagues estan empenyent en la bona direcció i que es necessita la força de les famílies per donar suport a la mesura de pressió d’aturar les sortides educatives. Pel que fa a la primària, Meritxell Buil, professora a una escola de barri al Baix Llobregat va observar que «l’educació i el paper del mestre han canviat molt. Tinc la sensació que l’escola s’ha convertit en el centre de tot; l’exigència és molta i ens desborda; hi ha un desgast de la professió i ho veiem reflectit en més baixes laborals que mai». La vocació de servei d’aquestes professionals fa que hagin de fer beques de menjador per a algunes famílies que difícilment podrien fer-les elles soles. També es va constatar la manca d’espais per parlar i coordinar-se entre els docents; l’excés de paperam i burocràcia; el gran repte de l’escola inclusiva; i la necessitat que s’escolti la realitat docent amb l’objectiu d’assegurar els drets dels infants. Pel que fa a secundària i cicles formatius, Andreu Iburo, professor d’un institut a Molins de Rei, va lamentar que l’Administració està difamant el col·lectiu després d’haver firmat un acord que deixa de banda el sindicat majoritari. Pel que fa al context de treball, va alertar que els alumnes estan apàtics i amb poques expectatives en l’actual context econòmico-social i que els cicles formatius continuen tenint un baix reconeixement i classisme. Les ràtios també són molt elevades (ESO i CF, 30 persones; Batxillerat, 35), a l’educació postobligatòria no es contemplen orientadors ni psicopedagogs necessaris per a alumnes que requereixen acompanyament més intensiu. Aquest professor va defensar les mobilitzacions i les assemblees de treballadores que s’han fet a alguns centres: «He vist molta cohesió, fer pinya és el millor que podem fer». La darrera aportació va ser la de l’ensenyament universitari i xifres en la mà es va constatar que «no es vol apostar per educar a la gent i això et desarma com a persona». Ramon Franquesa, professor d’Economia a la Universitat de Barcelona, va recordar que «a tot Occident s’ha privatitzat a tots els nivells i retallat l’educació, que és un dret social inclusiu, amb el propòsit de reduir la despesa pública i incrementar les ajudes per al rescat de les empreses». L’extensió de la IA fa que es compri el discurs que no cal qualificar-se acadèmicament i es promou entre els joves un rebuig al coneixement, segons el professor. Tot això es fa precaritzant el personal: no es compleix que el 50% del professorat sigui fix, no hi ha reposició dels professors que es jubilen… «Cal recuperar la vitalitat del canvi que va propiciar la universitat en temps de la Transició», va assegurar Franquesa. A l’inici de l’acte, Marta Candial, de la Fundació Mans a les Mans va explicar la tasca socioeducativa que fan a aquest centre vinculat a la parròquia de la Mare de Déu del Port i fundat pel seu rector aleshores, Josep Hortet, i altres persones l’any 2009. «Donem suport i facilitem oportunitats a infants, adolescents i famílies del barri a través de dos projectes, un al matí per facilitar la inserció laboral als joves i un a la tarda en què fem suport socioeducatiu a infants i joves», va dir la Marta. Des de la Fundació van apuntar que puja el nombre d’infants amb necessitats educatives especials que no tenen un diagnòstic ni adaptació curricular per la saturació dels equips de valoració i la contradicció que a l’estiu puguin disposar de vetlladors per a aquests infants, subvencionats per l’Ajuntament, i la resta de l’any no.
«Les causes de l’Óscar», una vida partida, repartida i compartida
L’ACO va retre homenatge al militant de la zona Nou Barris i periodista Óscar Muñoz coincidint amb el primer aniversari de la seva mort en la Jornada de comunicació que es va celebrar el dissabte 25 d’abril a la parròquia de Sant Bernat de Claravall, a Ciutat Meridiana, on el grup de l’Óscar, Pedraforca, es reuneix habitualment. La jornada, que portava per títol «Les causes de l’Óscar» i que va convocar una trentena de militants, va ser un acte de memòria agraïda pel compromís amb els barris i les classes treballadores, per dignificar l’ofici del periodisme i pels valors que van fonamentar la vida de l’Óscar. En primer lloc, el compromís amb els barris perifèrics es va concretar amb l’Associació 50×20, una petita entitat de proximitat que procura atendre les necessitats socioeducatives d’alumnes dels barris de Vallbona, Ciutat Meridiana i Torre Baró a través de les demandes que fan els educadors dels propis centres. L’Associació va néixer l’any 2010, a conseqüència de la crisi financera del 2008, amb l’empenta d’un grup de persones, entre les quals el grup Pedraforca i integra a cinquanta famílies que aporten 20 € cada mes. Als joves que reben aquesta ajuda se’ls demana un retorn en forma de col·laboració comunitària per fer més fort el teixit associatiu dels barris. De fet, aquesta entitat va rebre l’aportació solidària de l’ACO l’any 2023 després d’haver estat proposada per la zona Nou Barris «L’Associació és una expressió de la militància de l’Óscar, ell hi va estar vinculat des de la generació i la fundació», agraïa Manu Quero. L’onada de solidaritat que va suscitar la mort de l’Óscar va permetre crear les beques Óscar Muñoz per acompanyar el camí educatiu de joves migrants, en coherència amb la importància que l’Óscar donava a la formació dels joves i el benefici que aporta a la seva comunitat. «L’ajuda de 600 € m’ha permès centrar-me en els estudis i no estar pendent de com pagar el material de les pràctiques i altres despeses. Aquestes beques ens donen oportunitats als joves i, de cara al futur, m’anima amb la idea de continuar formant-me i avançar», va expressar l’Ayman, una jove estudiant 4t d’Odontologia i que també està treballant. A la web Migranodearena hi ha un repte per dotar econòmicament la segona edició d’aquestes beques amb el qual es pot col·laborar. La perspectiva de la professió periodística la va aportar Jordi Ortiz Lombardía, company d’estudis i amic de l’Óscar, que agraïa com l’Óscar li havia mostrat la seva militància a la Pastoral Obrera. En Jordi va destacar diferents aspectes de l’Óscar com la seva anticipació als canvis que provocarien algunes xarxes socials com Twitter tot i que, lamentablement, «el que ens pensàvem que ajudaria a l’horitzontalitat i la democratització, en realitat ha portat a la vanitat i a la banalitat, exactament l’antítesi de l’Óscar periodista». En efecte, l’Óscar tenia la voluntat de ser «intermediari i no el centre, per posar a l’abast del públic una informació» i «apostava pel rigor, per aprofundir i posar context en els temes, en aquest sentit era un cable tensor que ens obligava a no relaxar-nos». En Jordi també va destacar que per a l’Óscar «el periodisme és una eina de construir comunitat i fer créixer una consciència col·lectiva, una responsabilitat molt alta». Per la seva banda, el grup Pedraforca va oferir un testimoni coral després d’haver viscut en primera persona tantes causes de l’Óscar, entre altres, el matrimoni amb la Marta, la paternitat, el comitè d’empresa a La Vanguardia o la malaltia. «El tarannà que l’Óscar tenia ho encomanava a tot. La seva vida militant a la JOC i a l’ACO ha estat molt marcada pel compromís, la coherència i la fe, sense buscar protagonisme, l’important era la comunitat i acompanyar i viure la fe com una experiència quotidiana en el barri, en la feina, en la família…», va remarcar en Fran Saborit. En el testimoni es va poder veure l’evolució personal de l’Óscar implicat a Ràdio Bronka, en la insubmissió al servei militar i l’objecció de consciència, en la implicació a les colònies i menjadors d’estiu i en l’aportació beneficiosa de capellans oberts i arrelats als barris com Josep M. Puxan. «Vivia i vivim el grup no com un lloc de trobada, sinó com una manera de viure on donem valor a la importància de la comunitat i del col·lectiu. El grup ens aportava una mirada profundament crítica i transformadora i, alhora, humanitzadora. L’Óscar es difuminava i es repartia en tots i ajudava a sostenir processos col·lectius des de la discreció i la humilitat», van dir des del grup. El grup també va voler destacar l’actitud vital i positiva de l’Óscar davant la malaltia: «Lluny de tancar-se, va compartir el procés i va permetre que féssim amb ell aquest camí, creiem que es nodria d’aquest intercanvi. Han estat uns darrers anys viscuts amb intensitat i amb sentit.» Després d’un espai d’intervencions, les religioses concepcionistes Josefina Ramos i Encarna Luna van fer aquest testimoni-pregària d’agraïment amb què va finalitzar la jornada: Podeu consultar l’àlbum de fotografies a continuació:
El Comitè General escull les tres línies d’actuació per al proper Consell
La combinació de «fomentar el diàleg i potenciar la comunitat en un món ple de conflictes, agressivitat i discursos d’odi» i «ser Església en sortida arribant i vetllant pels vulnerables (migrants, dones, col·lectiu LGTBIQ+)», pel que fa a l’àmbit social; la combinació de «sortir de la comoditat del moviment i participar amb el laïcat a les parròquies aprofitant la dinàmica sinodal i per fer autèntiques comunitats acollidores» i «avançar en el reconeixement i la igualtat de la dona, l’apoderament dels laics i la renovació eclesial», pel que fa a l’àmbit eclesial; i «redimensionar/simplificar l’estructura en el sentit de fer menys coses i millor», pel que fa a l’àmbit del moviment, són les tres línies d’actuació que el Comitè General ha escollit per desenvolupar prèviament al XIII Consell, que se celebrarà el maig del 2027. A banda de considerar que «l’acompanyament i la necessitat d’interioritat i espiritualitat» seria un element transversal a les tres línies. Així s’ha decidit en la trobada extraordinària del Comitè General que s’ha fet el dissabte 18 d’abril en format telemàtic amb la participació de gairebé totes les zones i diòcesis del moviment. S’obre ara un període fins al 4 de maig proper per recollir propostes de noms de militants que puguin incorporar-se a les tres comissions de treball que es crearan, una per cada línia d’actuació i formades per cinc o sis persones. Aquestes comissions han de desenvolupar les línies i fer una proposta que es lliurarà en la propera Jornada General per tal que els grups ho treballin prèviament al Consell. Aquells militants que vulguin participar a les comissions de treball poden comunicar-ho abans del 4 de maig al responsable de la seva zona o diòcesi. En el Comitè Permanent que se celebrarà el 4 de maig s’acabaran de configurar les comissions de treball vetllant perquè hi hagi el màxim de representativitat territorial. Recordem que amb antelació a la darrera trobada de responsables es va demanar als responsables de l’ACO que preguntessin als grups quins podrien ser els tres aspectes on el moviment hauria de posar la seva atenció a partir del XIII Consell. En la trobada de responsables del 7 i 8 de febrer passat que va tenir el lema “Responsables per fer el bé” els resultats es van classificar en tres àmbits: social, eclesial i moviment i quatre grups que es van constituir en la trobada van anar concretant en deu possibles línies.
La Pasqua de l’ACO, «Apassionats per/amb/en Jesucrist»
Una Pasqua que abrusa i transforma el cor de tots aquells que hi participen, aquest és el principal fruit de la #PasquaACO que un any més s’ha celebrat a la granja-escola Can Bajona, al costat de Solsona, en un ambient fratern, intergeneracional, espiritual i formatiu. Enguany, entre Dijous Sant i Diumenge de Ressurecció hi han participat en diferents moments unes 120 persones entre adults i infants i adolescents, aquests últims acompanyats per monitors. Els organitzadors observen que s’està consolidant la participació de no militants que acompanyen a militants o de persones i parelles que no són del moviment, un fet que celebren i que serveix per anar orientant aquesta Pasqua a una celebració per al conjunt de moviments de la Pastoral Obrera, exceptuant la JOC, que té una celebració pròpia. L’acollida a la Pasqua de l’ACO es fa Dijous Sant a la tarda amb la celebració del Sopar del Senyor. Divendres Sant va comptar amb l’aportació de M. Lluïsa Geronès Estrada, cofundadora de l’Associació Àkan, de Girona, amb la ponència «Vivint en temps d’urgència, i ara què fem?». Aquí podeu consultar un resum de la xerrada, un testimoni molt vivencial i amb molta força, a la qual es va poder assistir per streaming i que no es va gravar respectant la seva voluntat. El mateix Divendres Sant al vespre es va celebrar la Vetlla de la Creu i també es va emetre en streaming. La matinal de Dissabte Sant es va dedicar als diferents tallers amb temàtiques socials, bíbliques, espiritualitat, el fet comunitari, la dona a l’Església… que van tenir una gran participació i valoració. El de Quim Cervera, «Una mirada al poble jueu des de l’Antic Testament al conflicte Israel-Palestina», també es va oferir en format presencial i telemàtic. La tarda de dissabte es va dedicar a una visita guiada al santuari del Miracle, molt imaginatiu que portava per títol «Tastet de silenci, art, natura i espiritualitat al Miracle», a càrrec de Mercè Solé. El dia va culminar amb la Vetlla Pasqual en un ambient festiu. Finalment, s’han recollit una cinquantena de valoracions dels participants que la Comissió Pasqua de [Re]volta ja ha analitzat i ha condensat en un document amb propostes a aplicar de cara a la Pasqua del 2027. Podeu consultar l’àlbum de fotografies a continuació:
Passar del «fer» de consiliaris al «ser» consiliaris
El 7 de març passat es va celebrar la Jornada anual de consiliaris amb el títol «Formar-nos per acompanyar la fe des de la vida» a la seu de Cristianisme i Justícia i en format híbrid, amb una trentena de participants. Per donar forma a la jornada, prèviament es va fer el Veure a través d’un qüestionari que van respondre els consiliaris del moviment per acotar quins són els grups de la zona que no tenen consiliari i les raons, com es viu el servei de consiliari desglossant els aspectes positius i les dificultats i quines necessitats específiques de formació hi ha. Tot seguit podeu consultar el resum d’aquest treball previ i la síntesi del treball de grups que es va fer a la Jornada (Actuar): Es va concloure que és necessari el reconeixement del ministeri eclesial d’acompanyant espiritual o consiliari, pensant sobretot en promoure aquest servei entre el laïcat, tan necessari en moment de manca de preveres i religioses. Així, per tal de donar passes en aquest sentit es vol implicar la resta de moviments del Consell d’Acció Catòlica, que es troben en la mateixa necessitat, i demanar-ho als bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense. El Jutjar va anar a càrrec de Jaume Fontbona amb una ponència sobre «El ministeri espiritual del consiliari»: Aquesta va ser la pregària de la Jornada:
El Grup de treball de l’acció profètica sobre l’habitatge proposarà una Revisió de Vida als grups
Vuit militants del moviment formen part del grup de treball que ha de proposar una acció profètica sobre l’habitatge. Després de quatre trobades telemàtiques han conclòs que per tal que els grups del moviment facin seva aquesta acció convé primer oferir una Revisió de vida programada sobre aquest tema. Aquesta RdV que el grup està acabant de definir s’enviarà durant el mes de maig per tal que els grups que puguin la facin i enviïn les seves aportacions com a màxim el 31 d’octubre en un formulari que s’habilitarà. Amb les respostes recollides el grup acabarà de fer una proposta d’acció profètica per al conjunt del moviment.
In memoriam Mn. Joan Soler i Soler
El 6 de març passat va morir Joan Soler i Soler, que va ser consiliari de l’ACO, a la residència sacerdotal Sant Josep Oriol, de Barcelona. Us proposem aquest obituari que ha elaborat Josep-Maria Font i Gillué, publicat al Diari de Terrassa i a Catalunya Cristiana.
Cotitzar a l’ACO té avantatges fiscals
Tots sabeu que una de les claus del sosteniment del moviment és l’economia, per això hi ha una Comissió que ho vetlla i que mira d’assolir el principal propòsit, l’autofinançament, juntament amb la transparència i la solidaritat. Ara que estem en una nova campanya de la Renda us volem recordar que en les aportacions a entitats sense ànim de lucre, com és el cas l’ACO podeu deduir-vos un 80% pels primers 250 € i un 40% per la resta (que puja al 45% en cas de ser una entitat recurrent, és a dir que es porta dos anys seguits col·laborant). Per això, tenint present aquest objectiu de tenir la màxima autonomia del moviment, us proposem que una part d’aquesta desgravació important que tindreu (o bé la totalitat) la sumeu i ja la fixeu a la vostra cotització a l’ACO, la qual cosa ens permetrà millorar ostensiblement els fons propis. Recordeu que per poder fer-vos aquesta desgravació aquelles persones que no ho esteu fent cal que ens feu arribar a secretaria@acocat.org l’escanejat del vostre DNI o fotocopiat per correu postal al C/ Tapioles, 10, 2n, 08004 Barcelona i ho comunicarem a Hisenda de cara al proper exercici 2026. Tota aquesta informació també la teniu a l’apartat Fiscalitat de la web: https://acocat.org/fer-se-de-laco/fiscalitat/
L’ACO s’adhereix a la «Declaració de Badalona» i a la condemna dels càntics racistes en un partit de futbol
Els moviments de la Pastoral Obrera ACO, GOAC i JOC s’han adherit a la «Declaració de Badalona», un document en què entitats i ciutadania s’alien per construir una Badalona “justa i digna”. Aquesta declaració que vol il·lusionar la ciutat de Badalona amb un horitzó de cohesió social, d’igualtat d’oportunitats i d’exercici dels drets de ciutadania es va presentar el 25 de març a la tarda a la parròquia Mare de Déu de Montserrat, al barri del Sant Crist de Badalona. La declaració també admet adhesions individuals, podeu llegir-la i fer-ho a l’enllaç: https://declaraciobadalona.org/ Així mateix, la Xarxa d’Entitats Cristianes, de la qual forma part l’ACO, va emetre un comunicat de condemna arran dels càntics racistes que es van produir en el partit de futbol de la selecció espanyola amb Egipte:
“Llevat dins la pasta”: els programes de març i abril
Aquests són els darrers programes Llevat dins la pasta emesos a Ràdio Estel en la setena temporada (cada dimecres a les 18.20, atenció amb canvi d’horari). Aquest programa ideat i produït per la Pastoral Obrera de Catalunya, el podeu trobar a la plataforma Ivoox i a Ràdio Estel. · El Mobile Social Congress, amb Claudia Bosch. · Projecte Sense sostre, a la Barceloneta: una realitat creixent i projectes que donen resposta. · Associació catalana de jueus i palestins-Junts. · Mariona Pòrtulas i Quim Cervera, voluntaris a Fundació La Vinya, per la rehabilitació dels presos.
