Entrevista a un mediador senegalès de l’institut B9 que es va desallotjar a Badalona
«Tinc esperança que algun dia puguem ser comunitat», explica Ibra al darrer Noticias Obreras:
“Llevat dins la pasta”: els programes de gener i febrer
Aquests són els darrers programes Llevat dins la pasta emesos a Ràdio Estel en la setena temporada (cada dimecres a les 18.20, atenció amb canvi d’horari). Aquest programa ideat i produït per la Pastoral Obrera de Catalunya, el podeu trobar a la plataforma Ivoox i a Ràdio Estel. · Mercosur i la pagesia, amb el fruticultor Josep Olivart. · L’estudi “L’accés a l’habitatge a Catalunya. Un problema de classe”. · Martí Olivella Solé i els tres anys de la plataforma Aturem les Guerres. · Antonio J. Aranda, amb la Pastoral Obrera al Escorial:
Aprovat pels bisbes el nomenament de Montserrat Carulla com a presidenta de l’ACO
Com és preceptiu, els bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense van aprovar el nomenament de Montserrat Carulla que va ser escollida presidenta en la darrera Jornada General. Aquest va ser un dels punts que es van abordar en la 261ena reunió d’aquest organ que es va fer els dies 5 i 6 de febrer passats, a la Casa d’espiritualitat Maria Immaculada de Tiana, precisament el mateix lloc on es va fer la Jornada de responsables ACO. Podeu consultar-ho al punt 9 del comunicat de la reunió:
Interpretar les «bones obres» de la militància d’ACO i posar llums llargues per al proper Consell
Una trobada per interpretar els resultats del mapa d’acció de la militància a la llum dels canvis socials que s’han produït en les formes d’acció col·lectiva els darrers vint anys i orientar sobre quins podrien ser els reptes estratègics de cara al proper XIII Consell de l’ACO van ser els eixos principals de la Trobada de responsables ACO 2026 que amb el lema «Responsables per fer el bé» s’ha celebrat els dies 7 i 8 de febrer del 2026 a la Casa d’espiritualitat Maria Immaculada de les germanes Franciscanes del Sagrat Cor, de Tiana. Durant la trobada han participat en diferents moments uns 45 responsables del moviment. Es va demanar als sociòlegs Maria Forteza González, Montse Perals Tresserra i Quim Cervera Duran que analitzessin les dades de l’enquesta sobre el mapa de la militància i, entre altres qüestions van destacar que el compromís en la família sobretot amb la criança dels fills i l’atenció a les persones grans s’està convertint en un àmbit d’acció militant i comunitari cada cop més rellevant. Cal subratllar que, com passa a la societat, són les dones militants les que continuen carregant el treball de cures a la llar sumat a la feina. De fet, la crisi de l’Estat del benestar està deixant en mans de les famílies la cura dels dependents, un fet especialment costós per a la classe obrera. En aquest sentit, es van preguntar per la repolització de les cures i si han d’erigir-se en un nou repte de política pública. També es va observar que el compromís en el treball és un àmbit natural d’acció dels militants «on hi posem hores i intentem humanitzar-lo», va destacar Montse Perals, tot i que va fer notar que l’afiliació sindical està baixant (l’any 2003 un 38% dels militants ho estaven i ara semblaria que només seria un 20%), molt probablement per la jubilació de molts militants i pel menor compromís i identificació amb una feina que s’està precaritzant i on la incorporació dels joves és cada cop més tardana. Aquesta és una gran diferència respecte l’enquesta del 2003, en què els militants més grans de 65 anys es van incorporar a la feina amb 14-16 anys, un vector que estructurava la seva vida i el sentiment de pertinença a la classe obrera. «Ara, en molts joves la realització personal ja no passa per la feina, i això no és per un canvi de valors, sinó per les condicions materials», va explicar Perals. Caldria afegir-hi el tret característic de la joventut catalana que viu amb els pares, per la manca de polítiques públiques d’habitatge: «Com podem demanar als joves que s’impliquin si no poden dibuixar el seu projecte vital?», va formular la sociòloga experta en joventut, gestió pública i gènere. La il·lusió d’una classe mitjana que es fonamenta en un nivell de consum-endeutament és irreal, segons Perals, que va constatar que «s’ha trencat l’ascensor social de l’educació», tot recordant les últimes dades de l’Idescat que presenten una taxa Arope de pobresa en la joventut de gairebé un terç, uns 200.000 joves. En aquest sentit, va reptar el moviment a preguntar-se com es poden curar les cicatrius d’aquesta generació desesperançada. L’equip de sociòlegs també ha observat que la implicació dels militants de l’ACO en partits polítics continua sent baixa i ho atribueixen a la incomoditat que poden sentir en aquests espais on el poder s’entén com un domini i no pas com un servei. En qualsevol cas, «quan hi ha hagut militants, han donat molt de fruit». És un fet que contrasta amb la generació de militants cristians que sortia del franquisme, amb les institucions encara per fer i que trobaven en algunes parròquies «llocs segurs per repensar, per la dissidència, eren autèntiques escoles d’aprenentatge». Aquí la Montse va apuntar la perillositat de l’actual «clima de desconfiança i desafecció social i que fa que els instruments de transformació que són els partits polítics se serveixin a si mateixos, combinat amb l’erosió d’allò públic que va ocupant el mercat». Aquí el repte és tornar a confiar en les institucions i convertint-nos en una ciutadania exigent que demana transparència i retiment de comptes a partits i governs, recordant-los i recordant-nos que estan al servei del poble. Un altre canvi rellevant respecte els més joves és que l’associacionisme veïnal i en altres espais perd adeptes i el compromís dels militants s’està situant més en les associacions de famílies d’alumnes a l’escola. El fet que moltes d’aquestes generacions hagin hagut de marxar dels barris natals i no hagin arrelat a altres llocs i la menor identificació amb la feina fa que es desplaci l’atenció cap a la família: les cures, l’educació que es dona als fills… «Sense institucions fortes, com l’Església o la feina, les tribus de criança estan a les escoles», va manifestar Perals. Serien formes de participació més vinculades a necessitats concretes i temporals i no tant a grans utopies transformadores del món. També es va destacar que les pràctiques creixents dels militants en ecologia, sostenibilitat i economia social estan promogudes sobretot per les dones, un fet que permetria concloure que l’ecofeminisme es pot trobar en les formes d’acció militant. I també un repunt dels militants en la participació a l’Església atribuït a que, «en un context d’individualisme i desvinculació, de molta llibertat i alhora molta incertesa, les parròquies són vistes con un espai d’escolta i de cures». Finalment, la Montse Perals va destacar el «multicompromís i multimotivació» dels militants que, com a mínim estan a dos llocs compromesos. «Un militant, val per molts. Si això fos general, el món funcionari molt millor. Cuideu-vos i doneu valor al que feu, és un tresor», va concloure. I el consiliari general, Pepe Rodado, va insistir en que «malgrat estar marcats pel tipus de societat on vivim, nosaltres no seguim idees, sinó que volem construir persones seguidores del Crist. Tenim un tresor extraordinari en el grup i en la comunitat, és el lloc on ens podem estimular a seguir creixent en tots els àmbits de la nostra vida». Podeu consultar
A la zona del Vallès Oriental també estan «apassionats per fer el bé»
AVE, Granollers, Mollet, Formiguetes i Gra de mostassa és el nom dels cinc grups que configuren la zona del Vallès Oriental, emmarcada a la diòcesi de Terrassa i, per tant, amb una relació ben engreixada amb l’altra zona de la diòcesi, el Vallès Occidental. Així ho va explicar la responsable de la zona, Carlota Arroyo, per segon cop fent aquest servei, en el Comitè General de l’ACO el 31 de gener passat. Com altres zones i diòcesis, al Vallès Oriental hi ha una gran diversitat d’edats dels militants (entre els quaranta i els vuitanta i escaig) i de procedències (exjocistes, parròquies). Els 31 militants i tres consiliaris (dos són laics i Pepe Baena acompanya tres grups) es reuneixen amb periodicitat entre quinzenal i mensual, generalment presencialment als locals parroquials o a les cases dels militants, tot i que alguns ho alternen amb format telemàtic. Les implicacions també són variades: al moviment, a la diòcesi (Pastoral Obrera i Consell Pastoral Diocesà), a la parròquia de Sant Francesc d’Assís de Bellavista, als partits i sindicats, a les associacions de veïns, a la PAH, en projectes per a persones en situació sense llar… El comitè de zona es reuneix cada mes i la zona convoca tres trobades l’any: Nadal, Quaresma (amb la zona del Vallès Occidental) i final de curs, que enguany prendrà forma d’assemblea, en resposta a la demanda dels militants. Sovint aquestes trobades es fan al santuari de Puiggraciós, «un lloc que convida a la reflexió i al recolliment enmig de la natura», va dir la Carlota. Els objectius per aquest curs són consolidar els grups, fomentar la interelació amb altres entitats i fer seva la prioritat de curs. La Comissió d’economia presenta els comptes del 2025 El fet que diversos militants hagin incrementat la seva cotització al moviment, que altres hagin començat a cotitzar, l’increment de donatius i de subvencions i els resultats positius de les trobades del moviment han fet que el resultat econòmic del 2025 hagi estat positiu, tal i com va explicar el responsable de la Comissió d’economia, Josep Bonastre. S’enviaran més detalls en un e-mailing més endavant. Pel que fa al pressupost 2026, que encara no s’ha pogut elaborar i serà continuïsta, s’ha demanat al Comitè General la confiança de poder aplicar l’IPC del 2,9% a les cotitzacions per poder incorporar el cost de la vida a la previsió d’ingressos i despeses. La proposta ha estat aprovada. Pel que fa a l’aportació solidària de 1.000 euros del moviment es va decidir per votació majoritària destinar-ho a la campanya Act x Palestine, presentada per la zona Besòs. A banda, es va explicar que es continua avançant en la preparació de la Setmana Santa que comptarà amb la ponència de M. Lluïsa Geronès, laica de la diòcesi de Girona i cofundadora d’Àkan, Associació de Suport i Acollida a Immigrants i que es compta amb gairebé tots els tallers confirmats. Així mateix, totes les zones i diòcesis han aportat els noms de les persones que participaran en el grup de treball format per nou membres que farà la proposta sobre el gest profètic que ha de fer el moviment aquest curs. També es va demanar a les zones i diòcesis que durant febrer poden suggerir noms per al relleu del consiliari general, que es farà a la propera Jornada General d’octubre. La reunió es va iniciar amb la pregària preparada per la zona del Baix Llobregat.
Defensors dels drets humans al Salvador del president Nayib Bukele
Rudy Joya, advocat i Miguel Montenegro, director de la Comissió de Drets Humans del Salvador, tots dos defensors de drets humans al país van participar amb el jesuïta Xavier Alegre a la taula rodona «La fosca realitat darrere el fenomen Bukele» en format de Revisió de Vida que va fer-se el 12 de novembre passat a la parròquia de Sant Martí del Clot. Montenegro va explicar que la situació econòmica de les classes populars a un país amb set milions d’habitants és molt precària amb una cistella de la compra que està per sobre del salari mitjà, fet que provoca l’emigració principalment als Estats Units de molts joves. De fet, al veí del nord hi viuen dos milions de salvadorencs que envien regularment remeses al seu país. D’aquesta economia se’n ressenten serveis públics com la salut o l’educació, amb una capitana de l’exèrcit al capdavant del ministeri. Pel que fa a la política, el jove advocat Rudy Joya va lamentar que els drets humans estan en retrocés des de la vigència de l’estat d’excepció (més de tres anys i continua) amb més de 80.000 detinguts acusats de pertànyer a les maras o bandes juvenils i 400 morts a la presó. Certament, al Salvador s’han reduït dràsticament els homicidis (abans de l’estat d’excepció van augmentar les desaparicions), però ha estat a partir que l’Estat va pactar amb les bandes. Aquest advocat s’ha vist obligat a demanar l’asil polític a Espanya. Xavier Alegre va destacar que les ferides per la guerra civil (1980-1992), que va ocasionar 80.000 assassinats i més de 7.000 desapareguts, continuen obertes. També l’impacte que van significar les experiències d’Òscar Romero i Ignacio Ellacuría, tots dos martiritzats. El Salvador és un país profundament religiós però que està evolucionant del catolicisme a les esglésies evangèliques (principalment luterana i episcopaliana), que van tenir el seu origen en les petites esglésies i sectes evangèliques finançades pel president nord-americà Ronald Reagan. L’advocat Joya va lamentar la falta de consciència i de memòria històrica d’un dels pobles «més treballadors i bondadosos», en paraules de Xavier Alegre, d’Amèrica Llatina. Montenegro va insistir en la necessitat d’enfortir el sistema de justícia per combatre la impunitat i la corrupció i tornar a la separació de poders. La taula rodona va ser organitzada pels Comitès Òscar Romero, la Taula Catalana pels Drets Humans i la Pau a l’Amèrica Central i Huacal; i el moderador va ser el periodista i militant de l’ACO, Joan Andreu Parra. A l’enllaç podeu consultar l’entrevista a Miguel Montenegro que se li va fer al programa «Paraules de vida», de Catalunya Ràdio. I l’article de Lucas López Pérez al blog de Cristianisme i Justícia.
Si et preocupa el dret a l’habitatge digne, suma’t al grup de treball
Com es va informar, l’ACO farà aquest curs una acció profètica sobre la qüestió de l’habitatge. Per tal de definir la proposta s’està formant un grup de treball integrat amb el màxim nombre de militants de les diferents zones i diòcesis. Previsiblement, un cop el grup estigui constituït es començarà a reunir telemàticament a partir de febrer. Si vols formar-ne part, pots enviar-nos un correu electrònic a coordinacio@acocat.org. A la darrera revista Salillum dediquem el Dossier central a «El dret a un habitatge digne, vulnerat» (pp. 16-23), elaborat per Francina Planas, de la Comissió d’Habitatge de Justícia i Pau.
“Llevat dins la pasta”: els programes de desembre i gener
Aquests són els darrers programes Llevat dins la pasta emesos a Ràdio Estel en la setena temporada (cada dimecres a les 18.20, atenció amb canvi d’horari). Aquest programa ideat i produït per la Pastoral Obrera de Catalunya, el podeu trobar a la plataforma Ivoox i a Ràdio Estel. · Joan Mate Panzano i la Cooperativa d’Habitatges del Sagrat Cor de Jesús · Abraham Canales i la Trobada Mundial de Moviments Populars a Roma · Editorial Nova Terra 1958-1978 · Maria Iglesias, comissionada de la Conferència Episcopal Tarraconense · Cristina Sánchez, fent feina al sindicat de docents de religió JUNTS-SDRC · Alejandro Rosado, viure la precarietat laboral des de la JOC
Entrevista a la consiliària i presidenta de la Fundació TRESC, Montse Cardona
La Fundació TRESC porta 32 anys treballant per la inclusió laboral de persones amb discapacitat intel·lectual i problemàtica de salut mental i s’ha reconegut la seva trajectòria als darrers Premis Piñol que lliura Acció Solidària contra l’Atur. Anualment atenen unes 300 persones, la meitat de les quals treballen en empresa ordinària. Per la Montserrat Cardona, presidenta de la Fundació i consiliària de l’ACO a la diòcesi de Girona, l’eina clau de l’acompanyament són els professionals de la Fundació. La seva mirada és integrar en l’entorn laboral ordinari des dels entorns comunitaris. A banda de l’àrea laboral també tenen tres altres àrees: l’orientació-formació, la part social i la vida independent. Podeu escoltar l’entrevista que li han fet al programa «Àngels», de Ràdio Estel.
El Comitè Permanent de l’ACO fa seu l’«apassionats per fer el bé»
El 10 de gener passat es va fer un recés del Comitè Permanent de l’ACO a la Casa d’Espiritualitat Maria Reina, al Peu del Funicular de Vallvidrera. El títol del recés, «Apassionats per fer el bé? Apassionats per fer el bé!!!» pretenia situar-nos en el Pla de curs i trobar raons per fer nostra aquesta afirmació a partir de la situació del món, social, eclesial, del propi Comitè Permanent i personal. La trobada va començar amb una pregària d’Antoni Chevrier i amb uns subratllats sobre la carta de sant Pau a Titus (Tt 2,11-14), de la qual prové el lema d’aquest curs. A continuació es va fer un recorregut primer per l’evangeli de sant Mateu per anar descobrint com Jesús viu aquest amor, aquest bé i, a continuació, per les cartes de sant Pau. Finalment, hi havia unes preguntes per al treball personal a partir de les descobertes fetes en els textos de l’Evangeli. Us compartim el guió de la trobada que va preparar el consiliari general, Pepe Rodado, i que pot ser útil per fer bé personalment o en el marc del grup de Revisió de Vida.
