Missatge de la copresidenta de l’MMTC a la Conferència de l’OIT
Posar al centre el treball digne, revitalitzar el diàleg social i la necessitat d’un nou pacte social que protegeixi la feina van ser les demandes que va fer la copresidenta del Moviment Mundial de Treballadors Cristians, Christine Isturiz, en la Conferència de l’Organització Internacional del Treball que es va fer a Ginebra el juny passat. Podeu consultar el vídeo i el text de la intervenció.
Moviment obrer i treball digne, clam en una caminada a la diòcesi de Biscaia
La BizkaiBira és un recorregut per etapes per commemorar els 75 anys de la diòcesi de Biscaia i la 13ena es va dedicar a la realitat del món obrer tot reclamant el treball decent. Us recomanem aquesta crònica de Maite Valdivieso (ponent a la Setmana Santa 2024 de l’ACO) publicada a Noticias Obreras.
“Llevat dins la pasta”: els programes de juny i juliol
Aquests són els darrers programes Llevat dins la pasta emesos a Ràdio Estel en la sisena temporada (cada dimecres a les 14.35, atenció amb canvi d’horari). Aquest programa ideat i produït per la Pastoral Obrera de Catalunya, el podeu trobar a la plataforma Ivoox i a Ràdio Estel.
L’«altra» Església catòlica que es va implicar als barris durant el franquisme i la transició
«Per què hi ha persones que desconeixen o no han sentit a parlar massa sovint d’una Església oberta que va ser molt crítica i contrària al nacionalcatolicisme i a les estructures de l’Església, que va estar al costat de les persones que més ho necessitaven (els més oblidats, marginats i castigats, els treballadors, les classes obreres), que va lluitar per les llibertats i els drets humans, laborals i culturals durant la dictadura franquista, per l’adveniment de la democràcia i va defensar una altra manera de viure la fe molt més en sintonia amb els avenços socials?» Aquesta és la pregunta que va procurar respondre la historiadora Neus Baena Gallardo en l’acte de reconeixement del paper de l’Església catòlica en les lluites socials durant el franquisme i la transició que es va fer el 28 de maig passat. En l’acte, organitzat pel Departament de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat de Catalunya, també es va comptar amb el testimoni d’Oriol Xirinachs i Maria Pau Trayner, «que amb el seu testimoniatge i trajectòria vital posen cara humana a un sector de l’Església molt digne i que cal reivindicar», va remarcar Neus Baena. A continuació teniu el guió de la xerrada de Neus Baena.
Joves inconformistes abrusats per les paraules de Jesucrist
La interminable cua de visitants al cambril de la Moreneta ahir a la tarda es va aturar durant alguns moments quan aquests turistes i fidels marians quedaven sorpresos per la força i l’energia que desprenien els cants de la família extensa jocista de la Pastoral Obrera. En efecte, el dissabte 28 de juny culminava tot un any de preparatius per celebrar a la basílica de Montserrat el centenari d’un moviment fundat pel prevere belga Joseph Cardijn i que es va estendre globalment, la Joventut Obrera Cristiana, la JOC. «Cada any és important, tant si són mil [en al·lusió al mil·lenari de l’abadia benedictina] com si són cent. La història es construeix a base de moltes reunions, paciència, confiança i el fet de tenir una missió clara: construir el Regne de Déu a la Terra», va dir el pare abat de Montserrat, Manel Gasch, en la benvinguda prèvia a la celebració de l’eucaristia amb què va culminar tota una jornada festiva que portava per lema «100 anys sent joves». Davant més de 500 jocistes i exjocistes, el bisbe emèrit d’Urgell, Joan-Enric Vives, consiliari i promotor de la JOBAC, va expressar: «La intuïció de Cardijn, 40 anys abans del Concili Vaticà II, continua vigent: volia que el Crist que donava sentit a la seva vida arribés als joves obrers.» Durant l’eucaristia, el president de la JOC, Jordi Carrasco, va anar llegint una «carta» imaginària de Cardijn adreçada a tots els fidels presents. I en l’homilia, a partir del text de l’Evangeli dels deixebles fent camí a Emmaús, el consiliari general de la JOC, Miquel Álvarez va expressar que la missa era «una acció de gràcies per tanta gent que ha passat per la JOC. Continuem preguntant-nos, com fem en les valoracions de les accions, on hem trobat Jesús?, on hem trobat el Regne?» També els exjocistes i militants de l’ACO, Isa Moreno i Àlex Pérez, van fer un testimoni: La recepció dels participants amb una batucada del conjunt Basamba a la plaça Sant Jordi, on hi havia la mostra fotogràfica «Rostres i reptes del món obrer avui», ja anticipava que seria una jornada calorosa, en sentit físic i figurat. Jocistes, exjocistes veterans, pares i mares de militants de la JOC, simpatitzants i amics s’estrenyien les mans, s’abraçaven i petonejaven en una retrobada emocionada, en molts casos després d’anys sense haver-se vist. La intergeneracionalitat va ser una constant en tota la jornada amb joves que tot just estan entrant a la JOC i veterans, com Lourdes Burzón, que amb el seu difunt marit, Josep Sànchez Bosch, van migrar de joves a Suïssa per acompanyar i iniciar en la JOC als seus compatriotes. Taules rodones que marquen el pols d’un moviment en transformació Durant el matí es van desenvolupar quatre taules rodones organitzades per les diverses federacions de la JOC Nacional de Catalunya i les Illes. D’una banda, es va debatre per part de Ramon Bufí, Fina Faidella i Helena Carrasco, si el mètode ideat per Cardijn, la Revisió de Vida, continua donant resposta. Altra taula rodona va ser la de «Classe obrera: fet, opció o sentiment?». Aquí es va destacar el paper d’alguns consiliaris que havien acompanyat els militants de la JOC en adquirir un sentiment de classe i que això els havia portat a afiliar-se en un sindicat o a implicar-se en les associacions de veïns i a participar-hi activament. «En aquesta societat on l’individualisme porta tant de temps empenyent i els continguts en les xarxes socials són més ultrapersonalitzats, em sento més classe obrera que mai», va assegurar Mercedes Vidal. La militant de la JOC, Maria Outomuro, va alertar que molts joves tenen com a referents influencers que «venen el somni americà de les inversions i les criptomonedes» i que adquirir consciència de classe «és un procés». Certament, el context de la industrialització en què la JOC es va anar estenent, és radicalment un altre: «Abans la majoria eren obrers i d’una mateixa categoria, peons, ara el món laboral està totalment atomitzat», va constatar Xavier Ricart, sindicalista de CCOO acabat de jubilar, i que va ser iniciador i consiliari de la JOC durant 25 anys a Besòs-La Pau. La precarietat laboral i la llunyana emancipació dels joves motiven que la feina no estructuri tant com abans la seva vida. «Em rebel·lo quan es parla d’una generació de vidre. El progrés ni és individual, ni és linial i aquest progrés col·lectiu s’ha estroncat: és difícil que els nostres joves s’identifiquin com a classe obrera, però pateixen pitjors condicions que els seus pares. Cal que empatitzem amb ells i que la riquesa es distribueixi», va reclamar Mercedes Vidal. Pel que fa a les lluites, es va apuntar que en els anys propers caldrà fer moltes aliances encara «no imaginades» amb la base comú de la «preocupació per l’altre», que en el cas de la JOC i altres moviments apostòlics és l’humanisme cristià. En el dia de l’Orgull també es va celebrar una taula rodona sobre «La influència de l’Església en la vida de les persones LGTBIQ+». «Acompanyo persones que són fills i filles de Déu i dins de la JOC, que és Església de la perifèria, valen totes les veus que ens fan Déu present. La diversitat sexual i de gènere no és una moda, sinó una realitat que visc des de l’amor», va assegurar el consiliari i prevere de la diòcesi de Terrassa, Pepe Baena. En aquest sentit, el testimoni de militants de diferents generacions va servir per comprovar els avenços socials i polítics que s’han produït, des de la repressió dels sentiments i viure-ho secretament en l’època franquista i a l’inici de la democràcia a l’expressió més natural actual. «La JOC va ser frontera en el seu moment i ha de continuar igual, cal treballar a les fronteres de l’Església, allà on hi ha conflicte», va indicar Miquel Palau. «Després d’un temps vaig comprendre que no és incompatible ser catòlic i ser homosexual. M’ajuda molt a enfortir la fe el sagrament de la reconciliació i la JOC també m’ha ajudat
Virginijus Ridikas, exemple de la dignitat incontestable de tot ésser humà
Una celebració eucarística, el memorial de la mort i la resurrecció de Jesús, pot convertir-se en un acte de justícia, de reparació, de memòria i de fraternitat compartida. Així es va poder comprovar ahir diumenge 15 de juny en el funeral pel descans etern del lituà Virginijus Ridikas (1976-2024) que es va fer a les 10 del matí a l’església de Santa Maria, de Badalona i acompanyat per un gran nombre de fidels, voluntaris i cristians compromesos en el teixit associatiu i solidari de la ciutat i altres indrets. Virginijus era una persona sense sostre, «anònima i sense veu com tantes d’altres que malviuen a la nostra ciutat», veí del barri de Canyadó des de feia anys, al qual molts veïns recorden «com una persona amable, afectuosa i simpàtica que saludava a tothom i desitjava anar a Lituània a visitar la seva família». La seva mort tràgica fa un any ha motivat aquest funeral: «Després d’un cúmul de desatencions de la malaltia que patia, va morir el 7 de juny de 2024 a l’Hospital Municipal de Badalona. La manca d’atenció sanitària i social que va patir, posa en evidència fins on pot arribar a ser de deshumanitzat i cruel el nostre sistema d’atenció social», van denunciar des de l’Equip de Pastoral Obrera de Badalona en les paraules introductòries. «Aquest sistema liberal que respirem diu respectar el Déu de la religió però no respecta els fills de Déu que pateixen», va indicar en l’homilia el jesuïta, Isidre Ferreté. Precisament, les lectures del Diumenge de la Santíssima Trinitat eren molt transparents. El llibre de l’Èxode (Ex 3,1-10) «ens diu que Déu segueix sentint el clam dels pobres, que compta amb nosaltres per enfrontar-nos als “faraons” de tots els temps en solidaritat amb els empobrits; que compta amb les nostres decisions generoses més que amb les nostres qualitats». A continuació la carta de Jaume (Jm 2,1-2.14-17), «un fragment de la qual hem escoltat, és un text que molts cristians voldrien suprimir de la bíblia; és massa clar, és difícil de tergiversar». I, finalment, l’Evangeli de Joan (Jn 16,12-15): «La festa d’avui ens recorda que l’inabastable i incomprensible Déu trinitari només el podem trobar, potser només ensumar!, on sembla que no hi és: en el servei als germans, rentant els peus als deixebles, també a Judes!, o rebent mocs i bufetades de les autoritats que haurien de ser curoses en el servei dels ciutadants.» La sonoritat de l’idioma lituà va estar present en diferents moments de la celebració, a través de dues representants de l’associació Catalano-Lituana, i van ser especialment emotives en llegir unes paraules en nom de la família de Virginijus. Les pregàries i l’ofertori també van estar plenes de moments simbòlics i encarnats. Un cop acabada la celebració, diversos participants es van dirigir a la porta de l’Hospital Municipal de Badalona, on va morir Virginijus a dipositar un ram de flors. A continuació es pot consultar el text de l’homilia. I el llibret del funeral:
Montserrat Carulla i Montserrat Forcadell, candidates a presidenta d’ACO
Les militants Montserrat Carulla, del grup Manresa de la diòcesi de Vic i Montse Forcadell, del grup Andantino de la zona Besòs, han acceptat ser candidates a presidenta de l’ACO i, per tant, concorreran totes dues a l’elecció que es farà en el Consell Extraordinari del 12 d’octubre proper, coincidint amb la Jornada General del moviment. La notícia la va comunicar el president de l’ACO, Jordi Soriano, als responsables del moviment en el darrer Comitè General d’aquest curs que es va celebrar el dissabte 14 de juny. Com es recordarà, les noves Normes de funcionament i organització de l’ACO han motivat un canvi en el procediment de presentació de candidatures, partint aquesta iniciativa de les zones i diòcesis que han proposat possibles candidates a fer aquest servei. Els copresidents actuals i el consiliari general s’han anat posant en contacte amb 14 possibles candidates explicant l’origen de la sol·licitud i demanant que fessin la Revisió de Vida sobre la responsabilitat en el seu grup per discernir. Finalment, dues Montserrats, Carulla i Forcadell, han decidit donar aquest pas i properament les coneixerem millor per mitjà d’una presentació escrita de cadascuna. «Tots els que tenim una responsabilitat oferim els talents rebuts al servei del bé comú. Això és el nucli del que hem de transmetre a l’hora de fer els relleus», va dir Rocío Elvira, la presidenta que aquest curs finalitza el seu servei i que va agrair als responsables de zona, diòcesi i comissions «el vostre compromís, dedicació i esperança». En la reunió les zones van fer un repàs per com havia anat el curs i es van destacar alguns aspectes: Les diferents zones i diòcesis també van compartir les trobades i assemblees de final de curs que estan a punt de celebrar o que ja han fet. En el Comitè General també es va decidir l’aportació solidària d’aquest curs que anirà destinada a la Unió Segones Oportunitats, una associació d’ajuda i inserció a migrants amb seu a Badalona, i que va prestar el seu testimoni en la darrera Jornada de responsables de l’ACO. Les comissions del moviment, per la seva banda, van presentar una valoració del curs per escrit. La zona del Baix Llobregat, dimensió i diversitat Un espai rellevant del Comitè General va ser la monografia del Baix Llobregat que va explicar el seu responsable, Francisco Ruiz. És la zona més gran del moviment (16 grups, 124 militants i 12 consiliaris), on han militat alguns dels fundadors de l’ACO (com Lleonard Ramírez) i que ha aportat diversos responsables al moviment. La comarca del Baix Llobregat ocupa el conegut com a «cinturó vermell» metropolità i té una llarga tradició obrera i sindical. «La gran diversitat de grups i de persones, ens aporta una gran riquesa d’aprenentatges. Hi ha molta gent compromesa en coses que desconeixem, fins i tot dues militants que són cegues», va subratllar en Francisco, que va valorar que hi hagi un petit comitè que organitza les trobades del comitè de zona, les diferents activitats i vetlla per la vida dels grups. «Apassionats per fer el bé» El curs 2025-2026 és el darrer que emana del XII Consell i, per tant, recull els tres objectius pendents de cada línia: organitzar una acció profètica comú a tot el moviment, vetllar perquè els militants veterans i joves s’acompanyin mútuament i formar persones que acompanyin la militància. Recordem que primer curs es va treballar la necessitat de viure en clau d’esperança (curs 2023-2024: «Que l’esperança ens ompli d’alegria»), a continuació el fet de posar-nos en camí i tractar de fer-ho amb els més propers (curs actual 2024-2025: «Aixeca’t i camina») i, ara, és el moment d’apassionar-nos per fer el bé. El lema del nou curs 2025-2026, «Apassionats per fer el bé», prové de la carta de sant Pau a Titus i culmina aquesta seqüència dels tres cursos. «En un món on creix la desigualtat, la desesperança, la divisió i la polarització, on es nega qualsevol valor a l’altre i es convida a que cadascú es busqui la vida, hi ha un moviment de replegament a l’interior que ens afecta tant individualment, com col·lectivament i ho veiem a la feina, als barris, a l’Església… Per això és tan important aquesta invitació de sant Pau, que ve de Jesús, ser militants apassionats per fer el bé», va argumentar el consiliari general Pepe Rodado. La pregària de l’inici del Comitè General va ser preparada per la zona Besòs. En el descans, es va poder gaudir d’unes truites de carbassó de l’hort del Francisco Ruiz.
«La pastoral del treball en les comunitats parroquials»
El 31 de maig passat es va celebrar la quarta edició del Seminari Mons. Antonio Algora amb el títol «La pastoral del treball en les comunitats parroquials», que es contempla en el document La Pastoral Obrera de tota l’Església. La ponència principal va fer-la Mercè Solé, militant i directora del Secretariat Interdiocesà de Pastoral Obrera de Catalunya que va glossar les aportacions a un qüestionari preparatori del Seminari i va aportar 10 raons per treballar a les comunitats parroquials, sobre la vinculació i la relació entre els dos àmbits i una part final de reptes i conclusions. La també militant Marta Candial va aportar la seva experiència a la Comunitat Pastoral La Marina, de Barcelona. La Pastoral del Treball centra la seva aportació a les comunitats parroquials en la construcció d’una Església en sortida: creant llaços i col·laborant amb les organitzacions que al seu territori treballen pel bé comú. Cridada a ser hospital de campanya: la parròquia ha d’estar atenta a les alegries i les penes que viuen les persones dels nostres barris i pobles: acompanyant les situacions d’exclusió, les dificultats habitacionals, la manca de dotacions públiques, la realitat de desocupació, la precarietat, acollint les famílies migrants, etc. mostrant la seva solidaritat en els conflictes i les lluites laborals o veïnals, etc., sent testimoni de l’esperança enmig d’elles. Tot seguit podeu consultar els materials elaborats: Teniu més informació en aquesta notícia publicada a Noticias Obreras.
Manifest Pentecosta 2025 MTCE: “Una Pau desarmada i una pau desarmant, humil i perseverant”
Aquesta és la frase amb què el nostre nou Papa s’ha dirigit al món, la seva intenció clara i inequívoca de lluitar per la Pau. I quin ha de ser el nostre paper respecte a la Pau? Com ens hem d’enfrontar a tota aquesta voràgine de violència que es va estenent al voltant nostre? Quina ha de ser l’actitud dels cristians quan es parla de rearmament, de despesa armamentística, de por davant d’altres països? Tot és molt complex, però nosaltres tenim referents importants i clars quan es busca i es lluita per la Pau.
“Llevat dins la pasta”: els programes de maig i juny
Aquests són els darrers programes Llevat dins la pasta emesos a Ràdio Estel en la sisena temporada (cada dimecres a les 14.35, atenció amb canvi d’horari). Aquest programa ideat i produït per la Pastoral Obrera de Catalunya, el podeu trobar a la plataforma Ivoox i a Ràdio Estel. · Ciutat Meridiana i la parròquia de Sant Bernat de Claravall, amb el P. Domènec Valls. · L’informe «Cuidar amb drets, viure amb dignitat», del Servei Jesuïta a Migrants. · Ningú sense sostre Sabadell, amb Joan Albert Vicens i Mari. · Manu Andueza i el treball en favor de les persones migrades. · El papa Francesc i el treball, amb Abraham Canales.
