L’apassionament dels tres grups de la diòcesi de Vic en l’any del trentè aniversari
Amb un mapa de la diòcesi de Vic on s’il·lustraven les grans distàncies que han de salvar els militants dels tres grups d’Igualada, Manresa i Ripoll, el responsable diocesà, Marcel·lí Quintana, va explicar al Comitè General del 21 de març passat la monografia d’aquesta zona que enguany compleix els trenta anys de la seva creació i que, per primera vegada, compta amb una militant presidenta, Montserrat Carulla. La celebració s’escaurà en l’assemblea de final de curs, el proper 21 de juny a la parròquia de Sant Maure. Es tracta d’una zona on els grups inicialment eren de l’HOAC i per afinitat i metodologia finalment van decidir canviar-se a l’ACO. La dispersió geogràfica esmentada fa que per aquests tres grups siguin molt importants les dues trobades col·lectives que fan en el decurs del curs: la jornada de formació, que acostuma a fer-se a la parròquia de La Balconada de Manresa i l’assemblea de fi de curs, que sol fer-se a la parròquia de Sant Maure a Santa Margarida de Montbui. Actualment, hi ha vint militants, la meitat dels quals exjocistes, dos consiliaris i tres persones en iniciació. Nou estan jubilats i la resta treballant i algun de baixa i amb compromisos distribuïts entre el propi moviment, l’acompanyament familiar i la presència a les parròquies. Precisament, la celebració del centenari de la JOC ha permès reprendre el contacte amb exjocistes als quals es va informant de les activitats que fa l’ACO. També s’ha revitalitzat la federació de moviments de la diòcesi. Els objectius de la diòcesi són facilitar l’assistència del màxim de militants a les trobades que organitzen, vetllar per la salut dels militants i continuar fent revisió de vida. «Intento traslladar la visió que tots som de l’ACO encara que estiguem lluny. Ha estat el segon cop que faig el servei de responsable diocesà i ho he viscut amb més motivació», va agrair en Marcel·lí, que aquest curs finalitza la responsabilitat. En el diàleg posterior a la presentació es va explicar que és una diòcesi amb molta activitat econòmica en el sector primari i això fa que hagin vingut treballadors de tot arreu, amb els quals costa tendir ponts i es va veure la necessitat de plantejar l’acostament. Pressupost i Pasqua 2026 En el Comitè General de gener es va aprovar aplicar un increment del 2,9% al pressupost d’enguany i ha estat en el Comitè General de març que s’ha explicat amb més detall. El pressupost s’ha elaborat amb criteris estables en els ingressos i les despeses i l’increment del pressupost respecte el tancament de despeses del 2025 es justifica per l’increment de cost de la vida, afectant principalment a les despeses de personal i a les trobades. De nou, es va recordar que és possible desgravar la cotització que els militants fan a l’ACO i que seria convenient incrementar-la tenint en compte que el militant recupera una bona part per la desgravació fiscal. Aquí teniu més informació. Pel que fa a la celebració de la Pasqua a Can Bajona es va confirmar que tira endavant atès que s’ha assolit més del 50% de les inscripcions en relació a l’any passat. D’altra banda, en l’horitzó del XIII Consell que ha de celebrar-se del 21 al 23 de maig del 2027 (pendent confirmació), s’ha previst un Comitè General Extraordinari el 18 d’abril en format telemàtic per decidir quines seran les línies d’actuació dels tres cursos posteriors al Consell. En aquest sentit, s’enviarà un document de treball a les zones amb el resum del que va sortir a la darrera Trobada de responsables. I, un cop definides aquestes línies de treball, caldrà constituir tres comissions de treball, una per cada línia. També es va informar de la tasca del grup de treball del gest profètic sobre l’habitatge que plantejarà una Revisió de vida programada sobre aquest tema que s’enviarà abans de finalitzar aquest curs, amb el propòsit de recollir accions i entitats amb qui treballar amb xarxa per acabar de perfilar aquest gest. En el Comitè General també es van recollir diferents noms de candidats a consiliari general que prendrà el relleu del Pepe Rodado en la propera Jornada General. En aquest sentit, s’està fent un treball amb altres moviments per tal que hi hagi un reconeixement del ministeri del consiliari per part dels bisbes de la Tarraconense. El Comitè General va començar amb la pregària preparada per la diòcesi de Còrdova.
Ciutadania activa que embrida la tecnologia
Hem passat com un pèndul, de la tecnoutopia els anys noranta al tecnopessimisme actual. Per mirar de trobar un equilibri i criteris de discerniment, la Comissió de formació de l’ACO va convocar el dissabte 14 de març la Jornada de formació del moviment a l’església de Sant Pau del Camp amb les aportacions de Marc Andreu i Xavi Casanovas amb el títol «La digitalització, una oportunitat per fer el bé?». Marc Andreu, periodista, historiador i militant de l’ACO, i actualment a l’executiva de CCOO de Catalunya, va confessar que havia confiat la realització de la presentació i un vídeo sobre la temàtica a la intel·ligència artificial. De fet, va nodrir-la amb diferents ingredients (presentació i apunts que va prendre al darrer seminari de l’MTCE, articles periodístics…) i el resultat va ser prou consistent. D’una banda, es va aclarir que la mediació entre els fets i la seva transmissió no ha desaparegut, al contrari, està més privatitzada i monopolitzada que mai a través dels grans oligopolis de la tecnologia (Google, Apple, Microsoft, Amazon…). Precisament, en un context de crisi dels mediadors clàssics, com el partit, el sindicat, el diari, s’esdevé una intermediació oculta que no és controlada per la ciutadania. També es va indicar que la intel·ligència artificial ja està actuant a les guerres, provocant destrucció física, però també al món digital, provocant la destrucció de la veritat. Pel que fa a l’àmbit laboral, es va revelar que un 60% dels treballadors europeus ja estan afectats per la gestió algorítmica i que, sovint, és amb una pretensió de control com a eina disciplinària i per a l’increment de la productivitat. Els algoritmes, caracteritzats per l’opacitat, ja estan condicionant acomiadaments, l’assignació de torns o els criteris de selecció de currículums. Si bé hi ha un marc normatiu europeu que obre una escletxa a regular-ho per la via de garantir el control humà dels processos, les grans tecnològiques nord-americanes són molt bel·ligerants i falta que la ciutadania organitzada ho entomi, en particular, els sindicats en la negociació col·lectiva. Xavi Casanovas, professor a la Càtedrà d’ètica de l’IQS-URL, de la seva banda va aportar tres exemples positius i negatius de l’ús de la IA. En el primer cas, va recordar que el Premi Nobel de Química de l’any 2024 va desenvolupar a través de la IA el plegament de proteïnes, molt útil per a la investigació farmacèutica; que la IA permet diagnosticar molt acuradament el càncer de pell per la seva capacitat d’anàlisi d’imatges i patrons; o que la IA pot ajudar a millorar la mobilitat urbana gràcies a l’anàlisi dels patrons de trànsit. En canvi, la IA ja està demostrant la seva letalitat en la guerra sense intervenció humana, també s’ha donat algun cas de suïcidi incentivat per xatbots o, en l’educació, es revela eficaç al resoldre problemes sense que el subjecte humà aprengui com es fa. El matemàtic i filòsof va apuntar tres transformacions en el món quan incorporem la IA: d’una banda es passa d’un model de comprensió a un model de predictibilitat, un contrast respecte a la Il·lustració que pretenia conèixer les lleis del món. De l’altra, el pas de la importància de la veritat a la versemblança, un fet que contribueix a la confusió per la dificultat de discernir el que és veritat del que no ho és. I, finalment, l’antropomorfització de la tecnologia, amb robots que tenen aparença humana i converses amb la IA amb respostes molt humanes, un fet que aprofundeix la confusió. En aquest sentit, es van apuntar diferents possibles actuacions: · Vigilar la fascinació i apostar pel principi de precaució. En un context capitalista, les aplicacions surten al mercat sense cap mena de control previ, a diferència dels productes alimentaris o farmacèutics. També caldria no introduir tecnologia acríticament en l’educació, quan en les coses bàsiques no cal fer gaires invents. · Vetllar per la regulació per edats, com ja ens passa amb el consum d’alcohol o la conducció de vehicles. · Recuperar l’agència humana i introduir debats democràtics com la regulació per edats o quines capacitats humanes deleguem en les màquines. Per tal que això es produeixi cal parar i sostraure’s a l’acceleració que introdueix la tecnologia. · Fer-nos conscients que hi ha una dependència creada darrere el consum dels telèfons intel·ligents amb uns interessos capitalistes que busquen tenir-nos enganxats el màxim de temps possible per mostrar-nos anuncis i captar dades personals i preferències. Podeu ampliar informació sobre la temàtica amb aquests tres llibres que es van suggerir: Redes vacías. Tecnología catastrófica y el fin de la democracia (Nuevos cuadernos Anagrama, 2026), del sociòleg César Rendueles, Una teoría crítica de la inteligencia artificial (Galaxia Gutenberg, 2025), del filòsof Daniel Innerarity i el darrer Quadern CJ, Desconnectats. Per una vida improductiva, del teòleg i músic Pepe Laguna.
Un Estudi d’Evangeli en l’Any Antoni Chevrier
Us compartim aquests Estudis d’Evangeli corresponent al dimecres de cendra i els quatre diumenges de Quaresma elaborats per l’Arxidiòcesi de Lió, en el marc dels dos-cents anys del naixement del beat Antoni Chevrier:
Per Quaresma, dejuni digital
Per Quaresma podem començar a fer dejuni digital i proposar-nos de mantenir-lo la resta de l’any. Us recomanem aquest article publicat a Opcions.
“Llevat dins la pasta”: els programes de febrer i març
Aquests són els darrers programes Llevat dins la pasta emesos a Ràdio Estel en la setena temporada (cada dimecres a les 18.20, atenció amb canvi d’horari). Aquest programa ideat i produït per la Pastoral Obrera de Catalunya, el podeu trobar a la plataforma Ivoox i a Ràdio Estel. · Les Trobades de Setmana Santa i Pasqua de la JOC Nacional de Catalunya i les Illes i de l’ACO. · Trobar feina amb Càritas Lleida. · Amparo Nanclares i Eugenia Curto, en els 150 anys de les Filles de Sant Josep. · Jordi Ibáñez i el Projecte Redó de Saó Prat.
L’hospitalitat, una necessitat comunitària
“Conviure en la diversitat” des de quatre punts de vista va ser el tema desenvolupat el 21 de febrer passat a la 38ena Jornada d’Estudi de la Pastoral Obrera de Catalunya a la parròquia Sant Joan Evangelista, del barri de Bellvitge de l’Hospitalet de Llobregat. D’una banda, es va començar amb l’encontre a partir del testimoni de Lorena Quinde, una jove que fa un parell d’anys va arribar del Perú i que ha trobat molt de suport en el centre Cruïlla, de Ciutat Meridiana. D’altra banda, Xavier Morlans, va parlar de la gestió de la diversitat des de l’experiència de l’Hospital de Campanya Santa Anna. Jaume Ventura, veí de Badalona, membre de Justícia i Pau i de Badalona acull, va parlar del conflicte a partir de l’experiència del desallotjament de l’antic institut B9. I, finalment, Maria Iglesias, comissionada de la Conferència Episcopal Tarraconense per a l’impuls de comunitats acollidores i projectes d’hospitalitat, va fer una reflexió sobre l’hospitalitat i va posar deures concrets a la Pastoral Obrera. Finalment, es va lliurar aquest manifest al representant de la Generalitat de Catalunya que hi va assistir: A partir de tot plegat, la directora del SIPOC i militant de l’ACO, Mercè Solé apunta aquests cinc reptes de la Pastoral Obrera. Aquí teniu una crònica més detallada de la Jornada d’Estudi. Podeu consultar els vídeos amb les intervencions de la Jornada al canal YouTube de la Pastoral Obrera de Catalunya.
Ressons del 8M
Ahir diumenge 8 de març va tornar-se a celebrar a tot el món el Dia de la Dona Treballadora. L’ACO i la Pastoral Obrera de la diòcesi de Lleida van celebrar anticipadament aquesta jornada el dimecres amb una missa a la parròquia de Sant Antoni M. Claret, del barri de Balàfia. Podeu llegir la crònica a continuació. Així mateix, el diumenge anterior 1 de març, des d’Alcem la Veu es va fer una nova concentració davant de la catedral de Barcelona per reivindicar més presència de les dones en càrrecs de responsabilitat de l’Església. Podeu llegir una entrevista a Noemí Ubach a Catalunya Cristiana. En aquest article de Marisa Vidal es desgranen les raons del lema d’enguany «Aquest és el meu cos». Finalment, us recordem l’article «Encara hem d’alçar la veu» que vam publicar a la web de la militant Carme Ruiz i el manifest «Persistim en la lluita» de la Pastoral Obrera de Catalunya. I un darrer acte que s’organitza aquest dissabte a l’ermita de Sales, de Viladecans.
Entrevista a un mediador senegalès de l’institut B9 que es va desallotjar a Badalona
«Tinc esperança que algun dia puguem ser comunitat», explica Ibra al darrer Noticias Obreras:
“Llevat dins la pasta”: els programes de gener i febrer
Aquests són els darrers programes Llevat dins la pasta emesos a Ràdio Estel en la setena temporada (cada dimecres a les 18.20, atenció amb canvi d’horari). Aquest programa ideat i produït per la Pastoral Obrera de Catalunya, el podeu trobar a la plataforma Ivoox i a Ràdio Estel. · Mercosur i la pagesia, amb el fruticultor Josep Olivart. · L’estudi “L’accés a l’habitatge a Catalunya. Un problema de classe”. · Martí Olivella Solé i els tres anys de la plataforma Aturem les Guerres. · Antonio J. Aranda, amb la Pastoral Obrera al Escorial:
Aprovat pels bisbes el nomenament de Montserrat Carulla com a presidenta de l’ACO
Com és preceptiu, els bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense van aprovar el nomenament de Montserrat Carulla que va ser escollida presidenta en la darrera Jornada General. Aquest va ser un dels punts que es van abordar en la 261ena reunió d’aquest organ que es va fer els dies 5 i 6 de febrer passats, a la Casa d’espiritualitat Maria Immaculada de Tiana, precisament el mateix lloc on es va fer la Jornada de responsables ACO. Podeu consultar-ho al punt 9 del comunicat de la reunió:
