El repte de repolititzar la societat
El pensament de Paulo Freire va planar en la taula rodona “Educació política, més necessària que mai. Presentació Agenda Llatinoamericana 2026” que es va fer el 19 de novembre passat al monestir de les clarisses de la Divina Providència, de Badalona. Hi van participar Dani Jover Torregrosa, pedagog i impulsor de la Universitat Rural Paulo Freire i Rosa Cañadell Pascual, que va ser portaveu del sindicat USTEC·STEs (IAC) i és cofundadora del SIEC (Seminari Ítaca d’Educació Crítica), moderats pel periodista Joan Andreu Parra i en un format de revisió de vida. L’edició de l’Agenda 2026 està dedicada a l’educació política i els promotors proposen que «cal treballar en l’educació política de la gent, les comunitats, els pobles, de tots els sectors socials, deconstruint la concepció imposada pels poderosos, que la política es redueix a l’acció dels governants que ja no representen els interessos de la comunitat encara que tinguin programes socials o populistes». En un context de «difusa esperança», com sosté el periodista Enric Juliana, Jover va proposar «veure més enllà de les aparences per copsar la dimensió de misteri i adonar-se que, més enllà de la ideologia i de l’emotivisme banal, en la realitat palpita l’esperança». Per la seva banda, Rosa Cañadell va admetre que «el sistema ha fet el possible per despolititzar-nos» i va lamentar que «els partits i organitzacions d’esquerra no han donat resposta a les necessitats de les classes populars», i per això aquesta deriva als cants de sirena de les opcions populistes. Per Cañadell, el millor antídot és la formació política i la repolitització de la societat, és a dir, «entendre què està passant al món i fer servir les eines per poder-lo millorar», no només des de les institucions, sinó «amb una societat informada, conscienciada». Certament, no hi ajuda el fet d’estar transitant d’una societat més comunitarista a una societat més individualista. En aquest sentit, Dani Jover va proposar «tornar als espais comunitaris de fraternitat, reivindicar el dret al silenci (davant l’estupidització col·lectiva) i a la bellesa». Per Cañadell, el repte és «com transmetre el goig de fer el bé als altres». En la secció del Jutjar, Cañadell va fer una crítica severa a un sistema educatiu que està limitant l’accés al coneixement a les classes populars en una carcassa «progressista»: «No estem transmetent coneixement i per això hi ha un escorament dels joves cap a la ultradreta. No oblidem que qui inspira totes aquestes reformes, l’OCDE, vol que l’escola formi treballadors competents i submissos». I va entrar en diversos aspectes fallits com la privatització educativa que segrega, l’aprenentatge per competències i per projectes, l’educació virtual i en pantalla o les condicions laborals del professorat. Finalment, Cañadell va demanar que l’educació política «es faci a tot arreu, no només a l’escola» i va explicar com al Seminari Ítaca d’Educació Crítica apleguen famílies i docents en desacord amb aquest sistema d’ensenyament. Davant les dades que aporta l’Informe Foessa sobre la fragmentació social, Dani Jover va apostar per anar transitant del ben-estar al ben-cuidar: «La cura no funciona sola, necessita de confiança, respecte i responsabilitat.» Tant la Rosa com el Dani van compartir com entrenen l’esperança, la primera viatjant sovint a Amèrica Llatina: «Hi ha una dimensió intel·lectual/racional de l’esperança i una altra més emocional/mística que m’ensenyen els militants del Moviment Sense Terra». Per la seva banda, en Dani va subratllar com són de necessaris els espais celebratius i que la «praxi de l’esperança és acció conscienciada. No hi ha una vareta màgica, cal el diàleg per arribar a decisions compartides». Podeu consultar la taula rodona al vídeo:
“Llevat dins la pasta”: els programes de novembre i desembre
Aquests són els darrers programes Llevat dins la pasta emesos a Ràdio Estel en la setena temporada (cada dimecres a les 18.20, atenció amb canvi d’horari). Aquest programa ideat i produït per la Pastoral Obrera de Catalunya, el podeu trobar a la plataforma Ivoox i a Ràdio Estel. · Vanessa Torres i la Fundació Acció Solidària Contra l’Atur. · Carme Gual, Jordi Pujadas i l’Agenda Llatinoamericana: · Miguel Montenegro: notícies fiables d’El Salvador: · Grego Belmonte i Abidin Bucharaya, amb el poble sahrahuí: · Quim Terré,La Sagrera es mou:
«20 anys no en són prou»: aniversari de la Plataforma d’entitats cristianes amb les persones migrants
El 20 de novembre passat es van celebrar els vint anys de la Plataforma d’entitats cristianes amb les persones migrants en un acte a l’auditori Blanquerna. En la taula rodona, entre altres, van participar el consiliari general de l’ACO, Pepe Rodado, que va formar part del grup promotor d’aquesta Plataforma i la investigadora del CIDOB, Blanca Garcés (recomanem aquesta entrevista recent que li han fet a Catalunya Plural). Podeu consultar la crònica que es va publicar a Catalunya Cristiana. I a continuació el manifest en els 20 anys de la Plataforma d’entitats cristianes amb les persones migrants: «Pel respecte a la Dignitat i els Drets de les Persones Migrants»:
25N, oportunitat per despatriarcalitzar l’Església
Un nou 25N, Dia Internacional per eliminar la violència masclista contra la dona, ha servit per tornar a posar a l’agenda la necessitat d’una major implicació política i social per eliminar aquest pecat estructural. A l’arxidiòcesi de Barcelona es va fer una vetlla de pregària convocada per Alcem la Veu a la parròquia de Santa Anna, prèvia a la participació a la manifestació unitària. Podeu consultar les fotos a continuació: També destaquem la conferència «Els marges que transitem les dones a l’Església. Dolors i esperances», que va fer la religiosa i teòloga Pepa Torres a Terol.
La JOC estatal celebra el centenari a Madrid i Andalusia
El 8 de novembre passat la Juventud Obrera Cristiana estatal va celebrar el seu centenari a la sala Trece Rosas de CCOO de Madrid amb diverses representacions de l’Estat espanyol i també amb companys de l’ACO de la diòcesi de Madrid que van llegir aquest missatge del Comitè Permanent: Compañeras y compañeros de la JOC: En el día en que conmemoráis el centenario del nacimiento de la Juventud Obrera Cristiana (JOC) que fundó Joseph Cardijn en Bélgica, os queremos saludar y felicitar. Vuestro fundador, Cardjin, quien enunció el lema que todas y todos seguimos “Un joven trabajador vale más que todo el oro del mundo” fue también nuestro impulsor hacia la militancia, desde nuestros entornos de clase trabajadora. Os queremos ofrecer nuestro testimonio como militantes obreros que también estuvimos en la JOC y os animamos a seguir el camino de Jesús, hijo de carpintero, que es para todos los cristianos nuestro ejemplo de entrega a los demás y de amor al prójimo, al humilde, al desvalido, al explotado. Jesucristo, el que queremos compartir con las trabajadoras y los trabajadores. ACO, Acción Católica Obrera, hace 72 años que nació a partir de la voluntad de militantes de la JOC que querían continuar su militancia obrera y cristiana como adultos y, en verdad, sin la JOC, hoy nuestro movimiento no existiría. En ACO, este curso 2025-2026 hemos escogido el lema: “Apasionados por hacer el bien”. Consideramos que este camino no es otro que estar presentes en las realidades que nos rodean y que, a su vez, nos hacen ser testigos y estar al lado de los más vulnerables de nuestra sociedad, los pobres, los trabajadores y trabajadoras en situación precaria o sin papeles, las mujeres que están en el mundo del trabajo y también en los cuidados de las familias. Muchas felicidades y que la fuerza obrera no se apague hasta que hayamos podido transformar la realidad en una sociedad sin discriminaciones, con techo, comida y trabajo para todos. El responsable de l’ACO a la diòcesi de Madrid, Jesús, ha explicat que hi va haver diversos testimonis i que va ser especialment emotiu el d’un exjocista de 98 anys, Juan Tejo, que va relatar que havia conegut Joseph Cardijn, el fundador del moviment, i que va poder participar al Congrés que va fer la JOC a Roma l’any 1957. A continuació hi va haver un àpat de germanor i a la tarda hi va haver una eucaristia a la Parroquia de Nuestra Señora de las Angustias presidida per bisbe auxiliar de Madrid, Vicente Martín, i amb diversos concelebrants consiliaris de les diferents zones. Per la seva banda la JOC de la comunitat d’Andalusia va celebrar aquesta diada a Còrdova uns dies més tard, el 15 de novembre, també amb la participació de la militància d’ACO de la diòcesi. La celebració es va fer a la parròquia de san Acisclo, al barri de Valdeolleras, i a continuació hi va haver un temps de compartir entre antics militants, amb testimonis i vídeos igualment emotius.
L’ACO farà aquest curs una acció profètica sobre l’emergència de l’habitatge
Un dels objectius de l’ACO d’aquest curs 2025-2026 és «organitzar una acció profètica comuna per a tot el Moviment». Les zones i diòcesis van fer diferents propostes al darrer Comitè General del 29 de novembre i l’opció majoritària va ser la del dret a un habitatge digne. Molt probablement, aquesta jornada es farà de manera descentralitzada a les diòcesis més llunyanes i agrupada a les zones corresponents a Barcelona i àrea metropolitana. La voluntat és convocar la jornada reivindicativa amb altres entitats i col·lectius eclesials i civils que hi treballen en aquesta qüestió i on ja hi ha militants de l’ACO compromesos. Per definir els detalls de l’acció es crearà una comissió de treball amb integrants de totes les zones i diòcesis, a ser possible, que es posarà a treballar a partir del gener. En el Comitè General també es va explicar que el 12/10/2026 finalitzarà el seu mandat el president de l’ACO, Jordi Soriano, amb la qual cosa només podria acompanyar un curs a la nova presidenta, Montserrat Carulla. Això ha vingut motivat perquè la presidenta anterior, Rocío Elvira, va incorporar-se a les acaballes del primer curs que li corresponia. Així, doncs, per mantenir a futur la filosofia de fer canvis de president i presidenta cada dos anys i que pugui haver-hi aquest acompanyament de dos anys, es va demanar al president Jordi Soriano que continuï un curs més com a president. En Jordi va acceptar la proposta i s’ha pres nota de modificar les Normes de funcionament i organització al proper Consell per evitar que això es torni a repetir. Així mateix, el consiliari general, Pepe Rodado, finalitzarà el seu servei el 12/10/2026 i va informar que els consiliaris ja hi estan treballant en el relleu. Igualment, les zones i diòcesis poden fer propostes de consiliari general. Monografia de la diòcesi de Madrid En aquesta segona reunió del curs del Comitè General es va reprendre la monografia de les zones, per conèixer millor els diferents territoris on hi ha ACO. En aquesta ocasió li corresponia a Madrid i ho va explicar la responsable anterior, Araceli Chicón. A la diòcesi hi ha dos grups: Madrid-Lucero, amb més de vint anys de recorregut i que va sorgir d’un grup de la JOC amb components de barris madrilenys (Lucero i Aluche) i de Leganés, i el grup Madrid-Guada, també amb alguns components exjocistes i que es troben habitualment a la Parroquia de la Crucifixión. Els consiliaris són Fernando Rivas i Bene Bergareche, respectivament. L’equip del Comitè de Zona s’ocupa de vetllar per la vida dels dos grups, l’economia i les xarxes socials de la zona. També hi ha altres petits equips que s’ocupen d’organitzar i fer seguiment de les Revisions de Vida obertes i la coordinació amb l’Acció Catòlica i amb Iglesia por el Trabajo Decente (participació amb la Pastoral del Treball en el Dia del Treball Decent 7-O i el Primer de Maig). El fet de ser una zona petita facilita el dinamisme a l’hora de preparar actes, entre els quals els habituals com les assemblees d’inici i final de curs, el Nadal i la prèvia a Setmana Santa. «He intentat veure la responsabilitat de zona no com una càrrega, sinó com una gràcia. Durant aquests tres anys he pogut conèixer millor el moviment i posar rostre als que el formen», assegurava Araceli. Per la seva banda, el nou responsable de la diòcesi, Jesús, va explicar l’aposta que fan per la Revisió de Vida oberta, que s’ha convertit en la principal via d’entrada de nous militants al moviment de la diòcesi. Convoquen tres durant el curs i es preparen curosament: primer els grups pensen en qui convidar (antics militants de la JOC, altres coneguts…), després s’organitza a la Parroquia de la Crucifixión en dos formats presencial i on line (es connecten persones de fora de Madrid i fins i tot de fora de l’Estat espanyol). El Jesús també va valorar positivament la relació i la proximitat amb el nou cardenal arquebisbe de Madrid, José Cobo. Trobada de Responsables, Comissions i Pasqua Durant el Comitè General es va informar que la Trobada de responsables que es farà els dies 7 i 8 de febrer a la Casa d’Espiritualitat de les Franciscanes, de Tiana, es dividirà en dos moments: dissabte a la tarda es dedicarà a analitzar el Mapa d’acció de la militància a partir de l’enquesta que es va fer, amb sociòlegs del moviment i diumenge al matí es debatran propostes de línies d’actuació per treballar al XIIIè Consell. D’altra banda, la Comissió Reimaginem la Pasqua ha integrat nous membres a l’equip i s’han actualitzat les recomanacions a les zones per preparar les celebracions de Setmana Santa. Els presidents també van explicar la seva participació a les XXXIenes Jornades de Pastoral del Treball que s’han fet a El Escorial. La ILP pels delictes d’odi ha quedat en una via morta, perquè la principal promotora ja no s’hi pot dedicar. Els responsables de zona de Madrid i Còrdova van explicar que van participar activament en les celebracions del centenari de la JOC que es van fer a les dues ciutats. «Agraeixo la confiança que heu posat en mi. En aquest primer Comitè General que copresideixo, darrer dia de l’any litúrgic i a les portes de l’Advent, temps d’esperança, demano que sapiguem portar l’esperança al món laboral i als nostres espais d’acció», va dir la nova presidenta Montserrat Carulla, en la benvinguda del Comitè General. La pregària de l’inici de la reunió va anar a càrrec de la zona del Maresme.
Fernando Vidal: «La singularitat del cristià és l’exercici de l’impoder en la vida pública»
«L’impoder és allò que només amb amor es pot fer», aquesta és la tesi principal que Fernando Vidal Fernández, reconegut sociòleg i professor de la Universitat Pontifícia de Comillas, va oferir en una ponència titulada «Presència en la Vida Pública. Ser esperança en la vida diària», en el marc d’una jornada de formació on-line que va organitzar el 28 de juny passat la Comissió Episcopal per als Laics, Família i Vida de la Conferència Episcopal Espanyola. Per la seva claredat, creativitat i oportunitat en el curs 2025-2026 de l’ACO «Apassionats per fer el bé» us recomanem llegir-la en aquest guió: o veure-la en aquest vídeo: Aquestes trobades en línia s’emmarquen en un procés de discerniment sobre l’itinerari de la presència laical, que va arrencar en el Congrés de Laics de 2020 i ha continuat desenvolupant línies de reflexió, com tot el que fa referència a la qüestió del Primer Anunci i ara en relació a la presència pública del laïcat.
“Llevat dins la pasta”: els programes d’octubre
Aquests són els darrers programes Llevat dins la pasta emesos a Ràdio Estel en la setena temporada (cada dimecres a les 18.20, atenció amb canvi d’horari). Aquest programa ideat i produït per la Pastoral Obrera de Catalunya, el podeu trobar a la plataforma Ivoox i a Ràdio Estel. · Pilar Massana, tota una vida rica i lliurada a moltes causes justes. · Rafa Allepuz i els drets socials europeus: · Laia Bonastra, amb el cooperativisme: · Xabier Gómez i Mercè Solé, per la dignitat del treball:
Església pel Treball Decent: l’aportació dels migrants ha de ser reconeguda i dignificada
En la Jornada Mundial pel Treball Decent, la plataforma Església pel Treball Decent ha publicat un manifest on ha volgut posar el focus en «una de les situacions més sagnants del nostre món del treball: la de les persones treballadores migrants». En efecte, malgrat que són els responsables del 80% del creixement econòmic d’Espanya en el darrer lustre, «no es correspon amb el seu reconeixement social ni amb la qualitat de la feina que ocupen, marcada moltes vegades per la precarietat». Des de la plataforma, de la qual forma part l’ACO, demanen reactivar la ILP per la regularització dels migrants que viuen a casa nostra i que està aturada un any després que el Congrés dels Diputats acceptés la discussió. A l’arxidiòcesi de Barcelona es va fer un gest públic davant la Catedral i es va fer lectura del manifest. En aquesta celebració de la Jornada també es va fer una vetlla de pregària el 24 d’octubre a Torre Baró.
Lleó XIV pren el relleu de Francesc i recolza els moviments populars
Els Moviments Populars han celebrat la V trobada a Roma del 22 al 24 d’octubre i han tingut ocasió d’entrevistar-se amb el papa Lleó XIV, sensible a aquests moviments com el seu predecessor el papa Francesc amb qui s’han trobat regularment des del 2014, com es pot comprovar a la seva primera exhortació apostòlica Dilexi te. «Fent-me eco de les peticions de Francesc, avui reafirmo: la terra, el sostre i el treball són drets sagrats pels quals val la pena lluitar. Vull que em sentin, que em sentin dir: “Estic amb vostès! Estic amb vostès!”», ha dit Lleó. En la trobada, han participat més de 150 representants dels cinc continents, inclosa en la seva qualitat de copresidenta del Moviment de Treballadors Cristians d’Europa, la militant Anna Luque. «L’Església ha d’estar amb vostès: una Església pobra per als pobres, una Església que s’ajup, una Església que assumeix riscos, una Església valenta, profètica i alegre. Quan es creen cooperatives i grups de treball per alimentar als famolencs, donar recer als sensellar, socórrer als nàufrags, cuidar als nens, generar ocupació, facilitar l’accés a la terra i construir habitatges, hem de recordar que no estem fent una ideologia, sinó que estem vivint realment l’Evangeli (…) Els moviments populars satisfan aquest buit [d’impotència], generat per la falta d’amor, amb el gran miracle de la solidaritat, basada en la cura del proïsme i en la reconciliació», ha subratllat Lleó en el seu missatge. En la Declaració «Organitzar l’esperança amb una aliança front l’exclusió» els moviments populars alerten que «la precarietat laboral s’agreuja a nivell mundial, amb una informalitat que ja afecta al 60% dels treballadors i treballadores, arribant fins a un alarmant 80% en alguns països. Això significa que la gran majoria de la humanitat treballa sense drets bàsics ni protecció social. No es tracta només d’un problema residual, sinó d’un procés actiu de precarització impulsat pel sistema econòmic, que genera una marginació massiva del món del treball formal». Animats pel papa Lleó a reflexionar sobre les «coses noves que es veuen des de la perifèria», els moviments populars es comprometen amb accions estructurals, econòmiques i polítiques que ens uneixin, a enfortir les plataformes pròpies com a moviments populars i Església, a dissenyar noves estratègies de polítiques públiques i a globalitzar la lluita dels moviments populars i enfortir la capacitat comunicativa i reforçar la unitat. «Les perifèries sovint invoquen justícia i vostès no criden “per desesperació”, sinó “per desig”: la seva veu s’alça buscant solucions en una societat dominada per sistemes injustos. I no ho fan amb microprocessadors o biotecnologies, sinó des del nivell més elemental, amb la bellesa de l’artesania. I això és poesia: vostès són «poetes socials»», ha dit Lleó. Podeu consultar la cobertura que ha fet Noticias Obreras a l’enllaç. I també el vídeo resum de la V Trobada Mundial de Moviments Populars.
