Un Estudi d’Evangeli en l’Any Antoni Chevrier
Us compartim aquests Estudis d’Evangeli corresponent al dimecres de cendra i els quatre diumenges de Quaresma elaborats per l’Arxidiòcesi de Lió, en el marc dels dos-cents anys del naixement del beat Antoni Chevrier:
Per Quaresma, dejuni digital
Per Quaresma podem començar a fer dejuni digital i proposar-nos de mantenir-lo la resta de l’any. Us recomanem aquest article publicat a Opcions.
“Llevat dins la pasta”: els programes de febrer i març
Aquests són els darrers programes Llevat dins la pasta emesos a Ràdio Estel en la setena temporada (cada dimecres a les 18.20, atenció amb canvi d’horari). Aquest programa ideat i produït per la Pastoral Obrera de Catalunya, el podeu trobar a la plataforma Ivoox i a Ràdio Estel. · Les Trobades de Setmana Santa i Pasqua de la JOC Nacional de Catalunya i les Illes i de l’ACO. · Trobar feina amb Càritas Lleida. · Amparo Nanclares i Eugenia Curto, en els 150 anys de les Filles de Sant Josep. · Jordi Ibáñez i el Projecte Redó de Saó Prat.
L’hospitalitat, una necessitat comunitària
“Conviure en la diversitat” des de quatre punts de vista va ser el tema desenvolupat el 21 de febrer passat a la 38ena Jornada d’Estudi de la Pastoral Obrera de Catalunya a la parròquia Sant Joan Evangelista, del barri de Bellvitge de l’Hospitalet de Llobregat. D’una banda, es va començar amb l’encontre a partir del testimoni de Lorena Quinde, una jove que fa un parell d’anys va arribar del Perú i que ha trobat molt de suport en el centre Cruïlla, de Ciutat Meridiana. D’altra banda, Xavier Morlans, va parlar de la gestió de la diversitat des de l’experiència de l’Hospital de Campanya Santa Anna. Jaume Ventura, veí de Badalona, membre de Justícia i Pau i de Badalona acull, va parlar del conflicte a partir de l’experiència del desallotjament de l’antic institut B9. I, finalment, Maria Iglesias, comissionada de la Conferència Episcopal Tarraconense per a l’impuls de comunitats acollidores i projectes d’hospitalitat, va fer una reflexió sobre l’hospitalitat i va posar deures concrets a la Pastoral Obrera. Finalment, es va lliurar aquest manifest al representant de la Generalitat de Catalunya que hi va assistir: A partir de tot plegat, la directora del SIPOC i militant de l’ACO, Mercè Solé apunta aquests cinc reptes de la Pastoral Obrera. Aquí teniu una crònica més detallada de la Jornada d’Estudi. Podeu consultar els vídeos amb les intervencions de la Jornada al canal YouTube de la Pastoral Obrera de Catalunya.
Ressons del 8M
Ahir diumenge 8 de març va tornar-se a celebrar a tot el món el Dia de la Dona Treballadora. L’ACO i la Pastoral Obrera de la diòcesi de Lleida van celebrar anticipadament aquesta jornada el dimecres amb una missa a la parròquia de Sant Antoni M. Claret, del barri de Balàfia. Podeu llegir la crònica a continuació. Així mateix, el diumenge anterior 1 de març, des d’Alcem la Veu es va fer una nova concentració davant de la catedral de Barcelona per reivindicar més presència de les dones en càrrecs de responsabilitat de l’Església. Podeu llegir una entrevista a Noemí Ubach a Catalunya Cristiana. En aquest article de Marisa Vidal es desgranen les raons del lema d’enguany «Aquest és el meu cos». Finalment, us recordem l’article «Encara hem d’alçar la veu» que vam publicar a la web de la militant Carme Ruiz i el manifest «Persistim en la lluita» de la Pastoral Obrera de Catalunya. I un darrer acte que s’organitza aquest dissabte a l’ermita de Sales, de Viladecans.
Entrevista a un mediador senegalès de l’institut B9 que es va desallotjar a Badalona
«Tinc esperança que algun dia puguem ser comunitat», explica Ibra al darrer Noticias Obreras:
“Llevat dins la pasta”: els programes de gener i febrer
Aquests són els darrers programes Llevat dins la pasta emesos a Ràdio Estel en la setena temporada (cada dimecres a les 18.20, atenció amb canvi d’horari). Aquest programa ideat i produït per la Pastoral Obrera de Catalunya, el podeu trobar a la plataforma Ivoox i a Ràdio Estel. · Mercosur i la pagesia, amb el fruticultor Josep Olivart. · L’estudi “L’accés a l’habitatge a Catalunya. Un problema de classe”. · Martí Olivella Solé i els tres anys de la plataforma Aturem les Guerres. · Antonio J. Aranda, amb la Pastoral Obrera al Escorial:
Aprovat pels bisbes el nomenament de Montserrat Carulla com a presidenta de l’ACO
Com és preceptiu, els bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense van aprovar el nomenament de Montserrat Carulla que va ser escollida presidenta en la darrera Jornada General. Aquest va ser un dels punts que es van abordar en la 261ena reunió d’aquest organ que es va fer els dies 5 i 6 de febrer passats, a la Casa d’espiritualitat Maria Immaculada de Tiana, precisament el mateix lloc on es va fer la Jornada de responsables ACO. Podeu consultar-ho al punt 9 del comunicat de la reunió:
Interpretar les «bones obres» de la militància d’ACO i posar llums llargues per al proper Consell
Una trobada per interpretar els resultats del mapa d’acció de la militància a la llum dels canvis socials que s’han produït en les formes d’acció col·lectiva els darrers vint anys i orientar sobre quins podrien ser els reptes estratègics de cara al proper XIII Consell de l’ACO van ser els eixos principals de la Trobada de responsables ACO 2026 que amb el lema «Responsables per fer el bé» s’ha celebrat els dies 7 i 8 de febrer del 2026 a la Casa d’espiritualitat Maria Immaculada de les germanes Franciscanes del Sagrat Cor, de Tiana. Durant la trobada han participat en diferents moments uns 45 responsables del moviment. Es va demanar als sociòlegs Maria Forteza González, Montse Perals Tresserra i Quim Cervera Duran que analitzessin les dades de l’enquesta sobre el mapa de la militància i, entre altres qüestions van destacar que el compromís en la família sobretot amb la criança dels fills i l’atenció a les persones grans s’està convertint en un àmbit d’acció militant i comunitari cada cop més rellevant. Cal subratllar que, com passa a la societat, són les dones militants les que continuen carregant el treball de cures a la llar sumat a la feina. De fet, la crisi de l’Estat del benestar està deixant en mans de les famílies la cura dels dependents, un fet especialment costós per a la classe obrera. En aquest sentit, es van preguntar per la repolització de les cures i si han d’erigir-se en un nou repte de política pública. També es va observar que el compromís en el treball és un àmbit natural d’acció dels militants «on hi posem hores i intentem humanitzar-lo», va destacar Montse Perals, tot i que va fer notar que l’afiliació sindical està baixant (l’any 2003 un 38% dels militants ho estaven i ara semblaria que només seria un 20%), molt probablement per la jubilació de molts militants i pel menor compromís i identificació amb una feina que s’està precaritzant i on la incorporació dels joves és cada cop més tardana. Aquesta és una gran diferència respecte l’enquesta del 2003, en què els militants més grans de 65 anys es van incorporar a la feina amb 14-16 anys, un vector que estructurava la seva vida i el sentiment de pertinença a la classe obrera. «Ara, en molts joves la realització personal ja no passa per la feina, i això no és per un canvi de valors, sinó per les condicions materials», va explicar Perals. Caldria afegir-hi el tret característic de la joventut catalana que viu amb els pares, per la manca de polítiques públiques d’habitatge: «Com podem demanar als joves que s’impliquin si no poden dibuixar el seu projecte vital?», va formular la sociòloga experta en joventut, gestió pública i gènere. La il·lusió d’una classe mitjana que es fonamenta en un nivell de consum-endeutament és irreal, segons Perals, que va constatar que «s’ha trencat l’ascensor social de l’educació», tot recordant les últimes dades de l’Idescat que presenten una taxa Arope de pobresa en la joventut de gairebé un terç, uns 200.000 joves. En aquest sentit, va reptar el moviment a preguntar-se com es poden curar les cicatrius d’aquesta generació desesperançada. L’equip de sociòlegs també ha observat que la implicació dels militants de l’ACO en partits polítics continua sent baixa i ho atribueixen a la incomoditat que poden sentir en aquests espais on el poder s’entén com un domini i no pas com un servei. En qualsevol cas, «quan hi ha hagut militants, han donat molt de fruit». És un fet que contrasta amb la generació de militants cristians que sortia del franquisme, amb les institucions encara per fer i que trobaven en algunes parròquies «llocs segurs per repensar, per la dissidència, eren autèntiques escoles d’aprenentatge». Aquí la Montse va apuntar la perillositat de l’actual «clima de desconfiança i desafecció social i que fa que els instruments de transformació que són els partits polítics se serveixin a si mateixos, combinat amb l’erosió d’allò públic que va ocupant el mercat». Aquí el repte és tornar a confiar en les institucions i convertint-nos en una ciutadania exigent que demana transparència i retiment de comptes a partits i governs, recordant-los i recordant-nos que estan al servei del poble. Un altre canvi rellevant respecte els més joves és que l’associacionisme veïnal i en altres espais perd adeptes i el compromís dels militants s’està situant més en les associacions de famílies d’alumnes a l’escola. El fet que moltes d’aquestes generacions hagin hagut de marxar dels barris natals i no hagin arrelat a altres llocs i la menor identificació amb la feina fa que es desplaci l’atenció cap a la família: les cures, l’educació que es dona als fills… «Sense institucions fortes, com l’Església o la feina, les tribus de criança estan a les escoles», va manifestar Perals. Serien formes de participació més vinculades a necessitats concretes i temporals i no tant a grans utopies transformadores del món. També es va destacar que les pràctiques creixents dels militants en ecologia, sostenibilitat i economia social estan promogudes sobretot per les dones, un fet que permetria concloure que l’ecofeminisme es pot trobar en les formes d’acció militant. I també un repunt dels militants en la participació a l’Església atribuït a que, «en un context d’individualisme i desvinculació, de molta llibertat i alhora molta incertesa, les parròquies són vistes con un espai d’escolta i de cures». Finalment, la Montse Perals va destacar el «multicompromís i multimotivació» dels militants que, com a mínim estan a dos llocs compromesos. «Un militant, val per molts. Si això fos general, el món funcionari molt millor. Cuideu-vos i doneu valor al que feu, és un tresor», va concloure. I el consiliari general, Pepe Rodado, va insistir en que «malgrat estar marcats pel tipus de societat on vivim, nosaltres no seguim idees, sinó que volem construir persones seguidores del Crist. Tenim un tresor extraordinari en el grup i en la comunitat, és el lloc on ens podem estimular a seguir creixent en tots els àmbits de la nostra vida». Podeu consultar
A la zona del Vallès Oriental també estan «apassionats per fer el bé»
AVE, Granollers, Mollet, Formiguetes i Gra de mostassa és el nom dels cinc grups que configuren la zona del Vallès Oriental, emmarcada a la diòcesi de Terrassa i, per tant, amb una relació ben engreixada amb l’altra zona de la diòcesi, el Vallès Occidental. Així ho va explicar la responsable de la zona, Carlota Arroyo, per segon cop fent aquest servei, en el Comitè General de l’ACO el 31 de gener passat. Com altres zones i diòcesis, al Vallès Oriental hi ha una gran diversitat d’edats dels militants (entre els quaranta i els vuitanta i escaig) i de procedències (exjocistes, parròquies). Els 31 militants i tres consiliaris (dos són laics i Pepe Baena acompanya tres grups) es reuneixen amb periodicitat entre quinzenal i mensual, generalment presencialment als locals parroquials o a les cases dels militants, tot i que alguns ho alternen amb format telemàtic. Les implicacions també són variades: al moviment, a la diòcesi (Pastoral Obrera i Consell Pastoral Diocesà), a la parròquia de Sant Francesc d’Assís de Bellavista, als partits i sindicats, a les associacions de veïns, a la PAH, en projectes per a persones en situació sense llar… El comitè de zona es reuneix cada mes i la zona convoca tres trobades l’any: Nadal, Quaresma (amb la zona del Vallès Occidental) i final de curs, que enguany prendrà forma d’assemblea, en resposta a la demanda dels militants. Sovint aquestes trobades es fan al santuari de Puiggraciós, «un lloc que convida a la reflexió i al recolliment enmig de la natura», va dir la Carlota. Els objectius per aquest curs són consolidar els grups, fomentar la interelació amb altres entitats i fer seva la prioritat de curs. La Comissió d’economia presenta els comptes del 2025 El fet que diversos militants hagin incrementat la seva cotització al moviment, que altres hagin començat a cotitzar, l’increment de donatius i de subvencions i els resultats positius de les trobades del moviment han fet que el resultat econòmic del 2025 hagi estat positiu, tal i com va explicar el responsable de la Comissió d’economia, Josep Bonastre. S’enviaran més detalls en un e-mailing més endavant. Pel que fa al pressupost 2026, que encara no s’ha pogut elaborar i serà continuïsta, s’ha demanat al Comitè General la confiança de poder aplicar l’IPC del 2,9% a les cotitzacions per poder incorporar el cost de la vida a la previsió d’ingressos i despeses. La proposta ha estat aprovada. Pel que fa a l’aportació solidària de 1.000 euros del moviment es va decidir per votació majoritària destinar-ho a la campanya Act x Palestine, presentada per la zona Besòs. A banda, es va explicar que es continua avançant en la preparació de la Setmana Santa que comptarà amb la ponència de M. Lluïsa Geronès, laica de la diòcesi de Girona i cofundadora d’Àkan, Associació de Suport i Acollida a Immigrants i que es compta amb gairebé tots els tallers confirmats. Així mateix, totes les zones i diòcesis han aportat els noms de les persones que participaran en el grup de treball format per nou membres que farà la proposta sobre el gest profètic que ha de fer el moviment aquest curs. També es va demanar a les zones i diòcesis que durant febrer poden suggerir noms per al relleu del consiliari general, que es farà a la propera Jornada General d’octubre. La reunió es va iniciar amb la pregària preparada per la zona del Baix Llobregat.
