Desballestar vaixells, un dels oficis més perillosos
La contraportada de la revista Salillum n. 21 tenia una foto impactant que el Museu Marítim de Barcelona ens va cedir corresponent a l’exposició “Trencant vaixells, trencant vides”. En la mostra s’explicava el beaching o desballestament de vaixells a les platges quan han arribat al final de la seva vida útil, un dels oficis més perillosos del món. Aquesta exposició ara està disponible en format virtual.
“Llevat dins la pasta”: els programes d’abril i maig
Aquests són els darrers programes Llevat dins la pasta emesos a Ràdio Estel en la setena temporada (cada dimecres a les 18.20, atenció amb canvi d’horari). Aquest programa ideat i produït per la Pastoral Obrera de Catalunya, el podeu trobar a la plataforma Ivoox i a Ràdio Estel. · Extrema dreta. Què ens hi juguem. Entrevista a Jordi Corominas i Joan Albert Vicens autors del llibre Extrema dreta. Què ens hi juguem, d’Eumo Editorial, amb qui parlarem dels temes principals de l’agenda política i l’ideari de l’extrema dreta. · Què significaria implementar la Renda Bàsica Universal? Entrevista a Sergi Raventós Panyella, Doctor en Sociologia, membre de l’associació Xarxa Renda Bàsica i co-coordinador del llibre Quan convé seguem cadenes: Per una renda bàsica a Catalunya. · Mensakas, alternatives en missatgeria sostenible. Entrevista a Ruth Mestres, sòcia-treballadora i presidenta de la cooperativa sense ànim de lucre Mensakas. · Mataró, capital de l’economia social 2026. Entrevista a Sergi Morales Díaz, segon tinent d’alcalde i regidor de Promoció Econòmica, Economia Social i Solidària de l’Ajuntament de Mataró.
«Per la noviolència: la resposta de l’Evangeli a la guerra i a la violència»
L’ACO s’ha adherit a una campanya liderada per personalitats catòliques amb llarga trajectòria en el camí de la noviolència motivada per la situació que vivim. En la carta es demana als bisbes i a tot el poble de Déu un compromís més clar per la noviolència. Poden enviar-se adhesions en aquest formulari.
La regularització extraordinària de migrants, coherent amb l’Evangeli
Tant els bisbes espanyols com diferents entitats eclesials consideren que la regularització extraordinària de migrants és una mesura de responsabilitat política, ètica i social. Aquesta mesura és coherent amb l’acolliment, la protecció i la dignificació de les persones migrants que constitueixen per a l’Església una exigència inherent a la seva missió. «La regularització administrativa transforma de manera profunda la vida de les persones migrants, perquè els permet sortir de la incertesa i la vulnerabilitat associades a la irregularitat i accedir plenament a drets i oportunitats bàsiques. Comptar amb una autorització de residència i treball obre la porta a l’ocupació formal i digna, a l’estabilitat econòmica i a la possibilitat de planificar un projecte de vida», remarquen entitats eclesials en aquest comunicat.
«És temps d’un país que cuidi», nou Quadern de Pastoral del Treball
Coincidint amb el Dia Mundial per la Seguretat i la Salut en el Treball (28 d’abril) i amb el Primer de Maig, s’ha publicat el Quadern n. 4 editat pels departaments de Pastoral de la Salut i Pastoral del Treball de la Conferència Episcopal Espanyola. Podeu consultar-lo a l’enllaç.
Smerilli: «La cura de la casa comuna no és un tema optatiu en el currículum de la fe»
La secretària del Dicasteri per al Desenvolupament Humà Integral del Vaticà i religiosa salesiana, Alessandra Smerilli va oferir dues conferències a Bilbao en el marc de l’Any de l’Empresa Humanista impulsat per la Fundació Arizmendiarrieta Kristau Fundazioa. Podeu llegir la crònica que han publicat a la web de la diòcesi de Bilbao.
Continuar organitzant l’esperança des de les perifèries, un any després de la mort del papa Francesc
La plataforma Trobada Mundial de Moviments Populars, espai en la qual participen, entre altres, el Moviment Mundial de Treballadors Cristians (MMTC), ha fet pública la declaració «A un any de Francesc: memòria i compromís esperançat per la dignitat, la justícia social i la pau», amb motiu del primer aniversari de la mort del papa Francesc. El text reafirma el seu llegat i el compromís amb la dignitat, la justícia social i la pau en el context actual, recull la continuïtat d’aquest procés de les trobades mundials de moviments populars en el pontificat del papa Lleó XIV i alerta sobre el deteriorament democràtic, la guerra i l’increment de les desigualtats, cridant a “organitzar l’esperança” des de les perifèries. «Els moviments populars reafirmem, en aquest aniversari, la nostra vocació de ser protagonistes d’aquest temps, des de l’organització dels pobles i la construcció pacient d’alternatives. Ens comprometem a continuar impulsant accions que garanteixin drets, a enfortir aliances entre moviments i amb l’Església, i a promoure una democràcia que posi en el centre la cura de la dignitat humana», podem llegir a la declaració. A banda, el sociòleg Rafael Díaz-Salazar ha editat el llibre Francisco. Con los movimientos populares del mundo amb els discursos que el papa Francesc va fer als moviments populars en les diverses trobades que es van anar fent i les declaracions d’aquests mateixos moviments. El volum, editat per Desclée de Brouwer, es presentarà el proper 11 de juny en una jornada a Cristianisme i Justícia.
L’MTCE demana a Europa que acceleri les polítiques socials i laborals
Com cada any, coincidint amb el 9 de maig-Dia d’Europa, el Moviment de Treballadors Cristians d’Europa ha publicat el manifest: «Europa ens necessita a tots. Tots necessitem a Europa», enguany amb un to dramàtic per l’atac vers els valors europeus que ha adoptat el president dels Estats Units. «Fem una crida a tots els responsables de les institucions europees, dels parlaments nacionals i dels governs perquè accelerin la integració europea, i perquè reforcin i defensin amb determinació a Europa com a refugi dels drets humans i de la pau», demana l’MTCE al manifest. A banda, des de l’ACO-França han preparat un qüestionari de reflexió en format de revisió de vida d’aquesta diada.
Un Primer de Maig per reivindicar una educació pública de qualitat
La Pastoral Obrera de la diòcesi de Barcelona va celebrar el Primer de Maig amb una taula de testimonis de docents i professors de les diferents etapes de l’ensenyament el divendres 24 d’abril als locals parroquials de la Mare de Déu del Port, al districte Sants-Montjuïc de Barcelona. El lema: «Ni el treball ni l’educació estan en liquidació». En primer lloc es va abordar l’etapa dels 0-3 anys amb el testimoni de Sílvia de Diego, educadora en una de les 106 escoles bressol sota la titularitat de l’Ajuntament de Barcelona. La principal reclamació d’aquest col·lectiu és formar part del Departament d’Educació de la Generalitat i que finalitzin les externalitzacions (cuina, neteja…). De fet, amb aquest personal municipal treballen en equip professionals d’altres entitats que tenen convenis amb salaris més baixos. També es va destacar que les ràtios d’alumnes per aula són de les més altes d’Europa i que els docents han d’assumir tasques que no els corresponen, com ara sanitàries. Es tracta d’un col·lectiu molt feminitzat al que li manquen recursos per acompanyar. Per tal de millorar aquesta situació, es proposa que el col·lectiu es pugui conèixer millor per poder fer equip i anar a una, fer formacions compartides, transparència entre les companyes i famílies… A continuació, Noemí Gallissà, mestra interina d’educació infantil va detallar la inestabilitat laboral de les mestres que estan a la borsa de treball i la disponibilitat que han de tenir, malgrat puguin tenir altra feina. La freqüència en les substitucions fa que s’hagin de controlar molt bé les nòmines que acostumen a tenir errors i també es va destacar que el camí de la inclusió de l’alumnat és molt deficient. Es va subratllar que les mobilitzacions i vagues estan empenyent en la bona direcció i que es necessita la força de les famílies per donar suport a la mesura de pressió d’aturar les sortides educatives. Pel que fa a la primària, Meritxell Buil, professora a una escola de barri al Baix Llobregat va observar que «l’educació i el paper del mestre han canviat molt. Tinc la sensació que l’escola s’ha convertit en el centre de tot; l’exigència és molta i ens desborda; hi ha un desgast de la professió i ho veiem reflectit en més baixes laborals que mai». La vocació de servei d’aquestes professionals fa que hagin de fer beques de menjador per a algunes famílies que difícilment podrien fer-les elles soles. També es va constatar la manca d’espais per parlar i coordinar-se entre els docents; l’excés de paperam i burocràcia; el gran repte de l’escola inclusiva; i la necessitat que s’escolti la realitat docent amb l’objectiu d’assegurar els drets dels infants. Pel que fa a secundària i cicles formatius, Andreu Iburo, professor d’un institut a Molins de Rei, va lamentar que l’Administració està difamant el col·lectiu després d’haver firmat un acord que deixa de banda el sindicat majoritari. Pel que fa al context de treball, va alertar que els alumnes estan apàtics i amb poques expectatives en l’actual context econòmico-social i que els cicles formatius continuen tenint un baix reconeixement i classisme. Les ràtios també són molt elevades (ESO i CF, 30 persones; Batxillerat, 35), a l’educació postobligatòria no es contemplen orientadors ni psicopedagogs necessaris per a alumnes que requereixen acompanyament més intensiu. Aquest professor va defensar les mobilitzacions i les assemblees de treballadores que s’han fet a alguns centres: «He vist molta cohesió, fer pinya és el millor que podem fer». La darrera aportació va ser la de l’ensenyament universitari i xifres en la mà es va constatar que «no es vol apostar per educar a la gent i això et desarma com a persona». Ramon Franquesa, professor d’Economia a la Universitat de Barcelona, va recordar que «a tot Occident s’ha privatitzat a tots els nivells i retallat l’educació, que és un dret social inclusiu, amb el propòsit de reduir la despesa pública i incrementar les ajudes per al rescat de les empreses». L’extensió de la IA fa que es compri el discurs que no cal qualificar-se acadèmicament i es promou entre els joves un rebuig al coneixement, segons el professor. Tot això es fa precaritzant el personal: no es compleix que el 50% del professorat sigui fix, no hi ha reposició dels professors que es jubilen… «Cal recuperar la vitalitat del canvi que va propiciar la universitat en temps de la Transició», va assegurar Franquesa. A l’inici de l’acte, Marta Candial, de la Fundació Mans a les Mans va explicar la tasca socioeducativa que fan a aquest centre vinculat a la parròquia de la Mare de Déu del Port i fundat pel seu rector aleshores, Josep Hortet, i altres persones l’any 2009. «Donem suport i facilitem oportunitats a infants, adolescents i famílies del barri a través de dos projectes, un al matí per facilitar la inserció laboral als joves i un a la tarda en què fem suport socioeducatiu a infants i joves», va dir la Marta. Des de la Fundació van apuntar que puja el nombre d’infants amb necessitats educatives especials que no tenen un diagnòstic ni adaptació curricular per la saturació dels equips de valoració i la contradicció que a l’estiu puguin disposar de vetlladors per a aquests infants, subvencionats per l’Ajuntament, i la resta de l’any no. Així mateix, us compartim la carta dominical del bisbe de Tortosa, Sergi Gordo: Redescobrim el treball com a camí de santedat.
«Les causes de l’Óscar», una vida partida, repartida i compartida
L’ACO va retre homenatge al militant de la zona Nou Barris i periodista Óscar Muñoz coincidint amb el primer aniversari de la seva mort en la Jornada de comunicació que es va celebrar el dissabte 25 d’abril a la parròquia de Sant Bernat de Claravall, a Ciutat Meridiana, on el grup de l’Óscar, Pedraforca, es reuneix habitualment. La jornada, que portava per títol «Les causes de l’Óscar» i que va convocar una trentena de militants, va ser un acte de memòria agraïda pel compromís amb els barris i les classes treballadores, per dignificar l’ofici del periodisme i pels valors que van fonamentar la vida de l’Óscar. En primer lloc, el compromís amb els barris perifèrics es va concretar amb l’Associació 50×20, una petita entitat de proximitat que procura atendre les necessitats socioeducatives d’alumnes dels barris de Vallbona, Ciutat Meridiana i Torre Baró a través de les demandes que fan els educadors dels propis centres. L’Associació va néixer l’any 2010, a conseqüència de la crisi financera del 2008, amb l’empenta d’un grup de persones, entre les quals el grup Pedraforca i integra a cinquanta famílies que aporten 20 € cada mes. Als joves que reben aquesta ajuda se’ls demana un retorn en forma de col·laboració comunitària per fer més fort el teixit associatiu dels barris. De fet, aquesta entitat va rebre l’aportació solidària de l’ACO l’any 2023 després d’haver estat proposada per la zona Nou Barris «L’Associació és una expressió de la militància de l’Óscar, ell hi va estar vinculat des de la generació i la fundació», agraïa Manu Quero. L’onada de solidaritat que va suscitar la mort de l’Óscar va permetre crear les beques Óscar Muñoz per acompanyar el camí educatiu de joves migrants, en coherència amb la importància que l’Óscar donava a la formació dels joves i el benefici que aporta a la seva comunitat. «L’ajuda de 600 € m’ha permès centrar-me en els estudis i no estar pendent de com pagar el material de les pràctiques i altres despeses. Aquestes beques ens donen oportunitats als joves i, de cara al futur, m’anima amb la idea de continuar formant-me i avançar», va expressar l’Iman, una jove estudiant 4t d’Odontologia i que també està treballant. A la web Migranodearena hi ha un repte per dotar econòmicament la segona edició d’aquestes beques amb el qual es pot col·laborar. La perspectiva de la professió periodística la va aportar Jordi Ortiz Lombardía, company d’estudis i amic de l’Óscar, que agraïa com l’Óscar li havia mostrat la seva militància a la Pastoral Obrera. En Jordi va destacar diferents aspectes de l’Óscar com la seva anticipació als canvis que provocarien algunes xarxes socials com Twitter tot i que, lamentablement, «el que ens pensàvem que ajudaria a l’horitzontalitat i la democratització, en realitat ha portat a la vanitat i a la banalitat, exactament l’antítesi de l’Óscar periodista». En efecte, l’Óscar tenia la voluntat de ser «intermediari i no el centre, per posar a l’abast del públic una informació» i «apostava pel rigor, per aprofundir i posar context en els temes, en aquest sentit era un cable tensor que ens obligava a no relaxar-nos». En Jordi també va destacar que per a l’Óscar «el periodisme és una eina de construir comunitat i fer créixer una consciència col·lectiva, una responsabilitat molt alta». Per la seva banda, el grup Pedraforca va oferir un testimoni coral després d’haver viscut en primera persona tantes causes de l’Óscar, entre altres, el matrimoni amb la Marta, la paternitat, el comitè d’empresa a La Vanguardia o la malaltia. «El tarannà que l’Óscar tenia ho encomanava a tot. La seva vida militant a la JOC i a l’ACO ha estat molt marcada pel compromís, la coherència i la fe, sense buscar protagonisme, l’important era la comunitat i acompanyar i viure la fe com una experiència quotidiana en el barri, en la feina, en la família…», va remarcar en Fran Saborit, en nom del grup. En el testimoni es va poder veure l’evolució personal de l’Óscar implicat a Ràdio Bronka, en la insubmissió al servei militar i l’objecció de consciència, en la implicació a les colònies i menjadors d’estiu i en l’aportació beneficiosa de capellans oberts i arrelats als barris com Josep M. Puxan. «Vivia i vivim el grup no com un lloc de trobada, sinó com una manera de viure on donem valor a la importància de la comunitat i del col·lectiu. El grup ens aportava una mirada profundament crítica i transformadora i, alhora, humanitzadora. L’Óscar es difuminava i es repartia en tots i ajudava a sostenir processos col·lectius des de la discreció i la humilitat», van dir des del grup. El grup també va voler destacar l’actitud vital i positiva de l’Óscar davant la malaltia: «Lluny de tancar-se, va compartir el procés i va permetre que féssim amb ell aquest camí, creiem que es nodria d’aquest intercanvi. Han estat uns darrers anys viscuts amb intensitat i amb sentit.» Després d’un espai d’intervencions, les religioses concepcionistes Josefina Ramos i Encarna Luna van fer aquest testimoni-pregària d’agraïment amb què va finalitzar la jornada: Podeu consultar l’àlbum de fotografies a continuació:
