El 30è aniversari de la zona Montserrat corona les trobades de final de curs
[Zona Montserrat, Ton Clapés] La zona Montserrat mira enrere per avançar endavant en la celebració del seu 30è aniversari. El que es va iniciar en una casa de colònies de Torrelles de Llobregat el 1994 quan els grups de la zona Baix Llobregat més propers a la muntanya van decidir crear la seva pròpia zona va ser recordat, reviscut, agraït i celebrat diumenge 7 de juliol als locals de la rectoria de la parròquia de Sant Vicenç de Castellbisbal. Uns 50 militants, ex-militants, amics, etc. ens vam aplegar per viure una jornada festiva i d’acció de gràcies. Vam tenir temps per a tot. Primer tres pinzellades, de la història del moviment, de la zona i la situació actual de l’església i el país i els reptes que suposa per a nosaltres militants per una església oberta, democràtica i al costat dels desvalguts. Després un eucaristia molt viscuda i participada, un dinar amb un toc d’humor i amb espelmes d’aniversari per bufar i finalment un joc relacionat amb la història de la zona per tancar una jornada que es va allargar fins a altes hores de la tarda. En paraules de Carme Gomà (en aquest post de Mercè Solé publicat al blog A jornal podeu consultar el seu testimoni https://www.catalunyareligio.cat/ca/blog/jornal/30-anys-zona-montserrat-aco-314391), referent i puntal de la zona en els seus primers trenta anys de vida: “Donem gràcies a l’Esperit Sant perquè durant aquests trenta anys de la zona, ha anat alenant i vessant la seva força en les persones que n’han format part en casa moment i l’han fet avançar”. Podeu consultar les fotos de la trobada a l’enllaç: https://flic.kr/s/aHBqjBz3sz [Zona Vallès Oriental, Fidel Membrive] El 29 de juny passat, a la casa de Colònies Mogent dels Maristes de Llinars, vam celebrar la trobada de final de curs amb el lema El sentit de pertinença a la família d’ACO, amb la participació de 14 adults, 3 infants i 3 joves. Les activitats principals van ser un petit refrigeri, jocs, reflexions, Eucaristia i dinar familiar. La intenció era fer una trobada distesa, alegre i festiva, on tots els participants (dels més petits als més grans) poguéssim gaudir i reflexionar, a partir d’uns jocs, sobre la pertinença a un grup, sigui família, escola, amics, o moviment. L’activitat estava pensada per fer-la a l’exterior, però una bona part la vam fer a una sala, a causa de la pluja. L'esquema va ser el següent: JOC REFLEXIÓ PREGUNTES El mocador 1)Què m’ha cridat l’atenció sobre la dinàmica? 2)Com m’hi he sentit? 3)Què m’ha qüestionat en relació a la pregunta plantejada? Em sento part de la família ACO? Per què? L’illa del terratrèmol. (Cada vegada és més petita i tots han de cabre-hi) Què m’aporta l’ACO? Què espero jo de l’ACO? Conduir el tren cec, on només hi veu el darrer de la fila. Què estic aportant a l’ACO? Què em sento cridat a aportar-hi? A través dels jocs, els que no ens coneixíem gaire ens hem conegut una mica més, i els que ens coneixíem, en molts casos ens hi hem reconegut. També hem enfortit els lligams d’amistat. Els valors que hem experimentat en el joc han estat: l’alegria; el sentiment de formar part de l’equip; l’estar pendent de com està l’altre, encara que sigui de l’equip contrari; la integració del nou vingut; l’acceptació de la diversitat d’actituds i facultats, ningú no hi sobra. Hem vist que el joc ens fa sortir de la pròpia comoditat i ens activa la creativitat per readaptar-nos a les situacions imprevistes. En definitiva constatem que hi ha molts paral·lelismes entre el joc i la vida. A partir de cada un dels jocs hem entrat a reflexionar en grups sobre el tema plantejat i els diversos graus de participació en el moviment, així com en les opcions en què els militants ens podem trobar, davant de les quals cadascú ha d’establir prioritats. Una de les conclusions ha estat que el sentit de pertinença augmenta des de la participació. Per això, proposem pel curs vinent continuar el treball sobre aquest tema i, si cal, buscar entre tots fórmules per fer les trobades més facilitadores i engrescadores. La celebració de l’Eucaristia ens ha ajudat a percebre amb intensitat la presència del Crist viu al llarg de la jornada. Ell que és el fonament de les nostres opcions. En conjunt ha estat una jornada de convivència agradable i enriquidora. Ens enduem un bon record. [Zona Besòs, Maite Puga] El divendres 28 de juny passat ens vàrem aplegar a la parròquia de Sant Pere Ermengol diversos militants de la Zona Besòs de l’ACO per celebrar el fi de curs 2023-2024. Un cop muntada la infraestructura per part dels militants, Maite Puga, actual responsable de la zona, va adreçar al reunits unes paraules, recordant quins han estat els objectius que la zona es va proposar per aquest exercici i quins han estat els resultats, animant als militants a continuar amb la tasca feta a cadascun dels grups. A continuació un grup de dones de la zona, moltes de les quals pertanyen al moviment feminista Alcem la Veu, van presentar l’activitat que va consistir en una projecció d’imatges on es va posar de manifest diferents situació d’injustícia vers les dones, tant en la societat en general (treball, educació, família…) com en l’àmbit de l’Església. Es varen repartir cartolines amb forma de petjades amb el lema “Abans de jutjar algú camina tres llunes amb les seves sabates”, per poder posar-nos en la seva circumstància particular, i cadascuna va escriure a la petjada quins pensaments o frases ens venien a la ment en veure les imatges. Un cop finalitzat, ens vàrem reunir per grups on vàrem compartir com creiem que podem “treure les pedres de les sabates” per seguir endavant millorant les situacions del nostre entorn. Al final es varen enganxar totes les petjades escrites a un mural, amb els textos que havien resumit cadascun dels grups. Vam acabar al pati fent una dansa d’agraïment que ens va aplegar a tots els militants. Com a cloenda vàrem compartir botifarra, pa amb tomàquet i begudes i com a punt final vàrem cantar totes juntes en un celebrat i elaborat karaoke de cançons amb missatge feminista i molt
Celebració-homenatge dels 90 anys de Jordi Fontbona
[Maria Martínez Rojas] Els grups de Revisió de Vida, Besòs-Prat i Florida, volíem preparar una celebració-homenatge sorpresa al Jordi Fontbona que és el nostre consiliari. Ho faríem en una data pròxima a l’aniversari dels seus 90 anys, concretament dissabte 29 de juny. Volíem que fos un dia molt especial, una festa, d’agraïment, d’acció de gràcies, de dir-li que l’estimem, que ha sigut un regal que Déu ens ha fet i que volem continuar caminant junts i juntes. Volíem que moltes i moltes persones que hem estat amb ell i hem compartit i fet camí al llarg dels anys i en molts moments de la seva vida estiguessin aquest dia. Volíem també que diferents grups donessin el seu testimoni de vida compartida amb el Jordi, la vida compromesa que ell ha entregat als altres, especialment al més pobres i a la classe obrera, amb la força i l’ajuda que li ha donat la fe en Jesucrist. Per això, uns mesos abans els dos grups vam començar a trobar-nos online per escollir el lloc, demanar a companys i companyes que s’impliquesin a nivell informàtic, música, fotos, gravació, invitacions, pica-pica, acompanyar-lo enganyat de la residència a la sala d’actes… A totes les persones que els demanàvem col·laboració, us podeu imaginar la resposta, sempre amb alegria, il·lusionats, predisposats a ajudar en tot moment. Durant la preparació anàvem omplint el cronograma i l’escaleta de la celebració-homenatge esperant aquest dia. I sempre en les reunions sortia el comentari d’imaginar al Jordi en la sala d’actes i ens emocionava. La mirada posada en el Jordi i en aquest dia de retrobament, d’abraçades, de records, de reconeixement. En el vídeo que teniu a continuació (https://www.youtube.com/watch?v=WNwBcTu7a9s), trobareu bona part de la celebració-homenatge amb testimonis, fotos i vídeos de la seva família (Fontbona-Umbert), de capellans obrers, del Pradó i dels grups de l’ACO de Sant Adrià, Besòs-Prat i Florida. I finalment amb un moment de retrobament de totes les persones que van poder participar a l’acte. Va ser un dia ple d'emocions, de sentiments a flor de pell, de records, de viure en comunitat i de compromís i vida compartida durant aquests anys. GRÀCIES JORDI PER SER COMPANY DE CAMÍ!!! A l’enllaç també podeu consultar un post de la Mercè Solé al blog A jornal: https://www.catalunyareligio.cat/ca/blog/jornal/jordi-fontbona-capella-obrer-314230
30 anys de “La Pastoral Obrera de tota l’Església”
El 18 de novembre de 1994, després de ser aprovat per la Plenària dels bisbes de la Conferència Episcopal Espanyola, es va donar a conèixer el document “La Pastoral Obrera de tota l’Església. Propostes operatives”, per tant, enguany farà 30 anys. Al darrer número de la revista Salillum de l’ACO, es dediquen les pàgines centrals a aquesta qüestió amb un extens article signat per la presidenta Rocío Elvira. En la introducció a aquest document, Mons. Elías Yanes, arquebisbe de Saragossa i president de la CEE, afirmava: “El present document és el resultat d’un procés llarg en el temps i que marca una data històrica, plena d’esperança en l’evangelització del Món Obrer”. Aquest any celebrem aquest 30è aniversari d’un document que ha ajudat a centrar l’acció pastoral al món obrer i del treball a través d’un compromís evangelitzador en aquests ambients i de l’extensió de la pastoral del treball, més enllà dels moviments especialitzats en aquesta tasca. Des del Departament de Pastoral del Treball s’ha dissenyat una sèrie d’activitats entre juny i novembre d’aquest any que ens ajudaran a fer memòria i projectar aquesta pastoral en els propers anys, com ara articles, videomissatges, fotomissatges, jornades i exposicions: Els articles seran publicats mensualment als mitjans de comunicació dels moviments i a la web de la Comissió per a la Pastoral Social i la Promoció Humana de la CEE (CPSyPH). Els videomissatges els podrem visualitzar setmanalment, cada dijous, al canal de YouTube del Departament de Pastoral del Treball (@pastoraldeltrabajo), a X (@PastoralObrera) i a la web de CPSyPH. L’enregistrament el faran els que han estat directors i bisbes responsables d’aquest departament des de la seva constitució el 1985, les presidències dels moviments (HOAC, JOC, HHT i ACO), i alguns delegats i delegades diocesans de pastoral del treball. Els fotomissatges els podrem visualitzar setmanalment, els dilluns, a X (@PastoralObrera). Els dies 23 i 24 de novembre, celebrarem a Àvila les XXX Jornades Generals de la Pastoral del Treball, on podrem escoltar les ponències de: la Gna. Alessandra Smerilli, Secretària del Dicasteri al Servei del Desenvolupament Humà Integral, la doctora Emilce Cuda, Secretària de la Pontifícia Comissió per a Amèrica Llatina, i el Sr. Fernando Carlos Díaz, consiliari de l’HOAC i director del Departament de la Pastoral del Treball (2009- 2015). Exposició itinerant “Els rostres del món obrer i del treball”. Aquesta exposició serà presentada a les XXX Jornades Generals de la Pastoral del Treball i es programarà la seva exposició a diferents diòcesis durant el Jubileu de l’Esperança.
L’ACO participa en un seminari dedicat a la pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors
“Inflació i pèrdua de poder adquisitiu, què es pot fer?” va ser el títol del Seminari internacional organitzat pel moviment germà portuguès LOC/MTC, que es va celebrar del 13 al 16 de juny passat, a la ciutat de Torres Novas. En nom d'ACO hi van assistir el president, Jordi Soriano i el responsable de la Comissió d'Economia, Josep Bonastre, que va participar en una taula rodona amb militants d'Alemanya, Tirol del Sud/Itàlia i Portugal. Allà es va constatar que, malgrat que les realitats dels països són diferents, els salaris no han augmentat prou per compensar la taxa d'inflació. Així, entre els treballadors més mal pagats ha augmentat el risc de pobresa extrema i les llars amb hipoteques i salaris més baixos viuen en una situació financera desesperada. Podeu consultar les fotos a l'enllaç: https://flic.kr/s/aHBqjBy45u El tema es va desenvolupar amb l'ajuda d'experts en cinc sessions. Aquestes van ser les aportacions principals: La inflació implica poder comprar menys per la mateixa quantitat de diners. Les crisis inflacionistes tenen motivacions diferents. Les mesures per controlar la inflació haurien de tenir en compte les diferents realitats, però això poques vegades passa. És imprescindible una supervisió i regulació més grans de l'especulació descontrolada de preus. La inflació produeix guanyadors i perdedors: algunes empreses han incrementat enormement els beneficis (bancs i empreses amb monopolis sobre productes de primera necessitat). Ens hauríem de preguntar com es distribueixen els costos i els guanys, perquè la taxa d'inflació no ha estat la mateixa a tot Europa, ni els sacrificis han estat els mateixos per a tothom. La manera d'escollir els indicadors d'inflació influeix i hauria de passar pel diàleg social. Cal que els sindicats siguin més forts i tinguin més pes en les negociacions: per això tots els treballadors s'han d'unir al voltant de les seves associacions. Quan la inflació baixa la majoria dels preus de béns i serveis triguen molt a baixar i és poc probable que tornin als seus nivells anteriors. Cal pensar en formes alternatives d'organització dels treballadors en aquestes situacions: cooperatives de consum, diversificar les formes d'aprovisionament i altres maneres de reduir els costos de l'especulació. En prevaldre els criteris de les polítiques liberals, les desigualtats han augmentat clarament. Gairebé la meitat de la riquesa mundial està a les mans de l'1% de la població i el 52% de la població té al voltant de l'1% de la riquesa. El gran problema actual és que la riquesa creada està molt mal repartida i els salaris més baixos no han seguit el ritme de la inflació, i per això un petit augment de la inflació ho canvia tot. Urgeix un salari mínim just i ajuts a les pensions més baixes, que permetin viure amb dignitat i sortir del llindar de la pobresa. Cal repensar la propietat, orientar el sistema bancari cap al bé comú, donar importància a una economia ètica que reconegui i protegeixi el treball digne i segur per a tothom, especialment per a les dones. Els consumidors també tenen un paper important per exercir a l'hora de triar i exigir normes. Les nostres opcions de consum són importants, així com el sentit de la sobrietat.
“Llevat dins la pasta”: els programes de juny i juliol
Aquests són els darrers programes Llevat dins la pasta emesos a Ràdio Estel en la cinquena temporada (cada dimecres a les 18.25). Aquest programa ideat i produït per la Pastoral Obrera de Catalunya, el podeu trobar a la plataforma Ivoox (https://www.ivoox.com/podcast-llevat-dins-pasta_sq_f11013703_1.html) i a Ràdio Estel (https://www.radioestel.cat/podcasts/llevat-dins-la-pasta). Les agressions al professorat i les condicions de treball dels docents: https://www.estelfitxers.com/podcasts/2023-2024/CAPITOL_112_20240710_LLEVATDINSLAPASTA___SIRA_RUIZ.mp3 Grameimpuls i les polítiques actives d’ocupació a Santa Coloma de Gramenet: https://www.estelfitxers.com/podcasts/2023-2024/CAPITOL_111_20240703_LLEVATDINSLAPASTA___GRAMEIMPULS.mp3 L’informe “Una aproximació a la pobresa en el treball. 2023” de CCOO de Catalunya: https://www.estelfitxers.com/podcasts/2023-2024/CAPITOL_110_20240626_LLEVATDINSLAPASTA___ALBERTO_FERRER.mp3 Ramon Vagué i el Sindicat de Músics Activistes de Catalunya: https://www.ivoox.com/ramon-vague-i-sindicat-musics-activistes-audios-mp3_rf_130614208_1.html
Haissa, 50 anys de la tèxtil que va cremar a Badalona
Als volts de les 6 de la tarda del 17 de maig de 1974 un incendi, probablement causat per un curtcircuit, va cremar la fàbrica tèxtil Hais SA, popularment coneguda com a Haissa, al barri de la Morera a Badalona. Cinc treballadores i un treballador van morir a causa del fum tòxic. Cinquanta anys més tard s’ha fet un acte d’homenatge impulsat per l’Equip de Pastoral Obrera de Badalona i familiars. Teniu més informació en aquesta crònica: https://independentbadalona.cat/setmanari/noticia/1500-emocio-i-dignitat-omplen-la-commemoracio-del-50-aniversari-de-l-incendi-de-la-fabrica-haissa-i-de-les-cinc-treballadores-i-un-treballador-que-hi-van-morir
Recordeu les dues enquestes actives: “Salillum” i el mapa de la militància
A risc de posar-nos pesades us recordem que tenim dues enquestes dirigides a la militància encara actives: el mapa de la militància, podeu contestar fins al 31 d’agost proper. Us facilitem els enllaços: català i castellà. la revista “Salillum”, podeu contestar fins a l’1 de novembre proper. Us facilitem els enllaços: català i castellà.
Toñi: “Hoy digo SÍ a ser parte de la comunidad de ACO-Madrid”
[ACO-Madrid] El domingo 16 junio estuvimos en ACO de fiesta. Toñi ha dado el paso a formar parte del movimiento. Fue un acto sencillo, cargado de emociones por todo lo que significa y lleno de sentido: nuestro crecimiento y compromiso en la fe. Toñi dijo en su presentación: “Me estoy creyendo lo que estoy haciendo. Me emociona lo que he experimentado. Lo he descubierto en esta etapa de mi vida y creo que todo cristiano tiene que vivirlo”. Estuvo acompañada por su hijo Jorge y hermana Gema, además de una nutrida participación de los grupos, consiliarios, presidenta ACO Rocío Elvira, consiliario general de la HOAC, Jorge Hernández y amigos. ¡¡La ceremonia fue sencilla, participativa y entrañable!! ¡¡Toñi, gracias por tu sencillez y honestidad de alma!! ¡¡Ahora, a seguir caminando juntos!! A continuación tenéis el testimonio de Toñi: Paso a militancia Quiero agradeceros a todos vuestra presencia por acompañarme en este momento, para mí importante. Lo que quiero expresar hoy no es solo el paso a la militancia en un movimiento, sino que es una reafirmación de por donde quiero que vaya mi vida y quiero hacerlo ante Dios y ante vosotros convencida de que al decirlo en voz alta adquiero responsabilidad y doy sentido profundo a mis palabras. Creo en Dios, Padre de todos los seres de la tierra y del cielo, que siempre está con nosotros, que vive en nosotros porque llevamos su ADN, y que desde que tenemos conciencia Él quiere vivir en nosotros para que nos reconozcamos todos los seres humanos como hermanos y nos tratemos con amor y respeto. A lo largo de la historia Él se ha manifestado y los humanos hemos intentado reconocerle creando distintas religiones expresando nuestra relación y entendimiento de su SER y lo transcendental del alma humana. Esto a veces lo hemos hecho con mucha torpeza, la comprensión de Dios evoluciona con el hombre, vamos caminando juntos. Su espíritu se manifiesta (aún en los que no creen en su existencia) cuando nos importa el sufrimiento de los demás, cuando nos mueve la compasión y el deseo de transformar todo lo que hace daño a los hombres, cuando nos reconocemos como hermanos. Dios siempre nos lleva a los demás, su espíritu nunca nos deja inmóviles y siempre nos pone en camino. Por eso a veces no queremos escucharle, porque nos compromete. La religión que he mamado es la católica, pero en las celebraciones no entendía casi nada de lo que se decía en las escrituras que leían y tampoco en lo que se decía en voz alta como creencia. La vivencia en la JOC fue el comienzo del encuentro del sentido del evangelio con la vida real. La vida me dio la responsabilidad de formar y cuidar a dos personas a las que amo con todo mi corazón que son mis hijos, con ellos he aprendido lo que es dejar de mirarme el ombligo para trabajar por el crecimiento de otros, con ellos he madurado y me han hecho mejor persona. Nunca he dejado de hablar con Dios, pero mis hijos no están bautizados, ni han hecho la comunión, porque me cuesta mucho identificarme con la Iglesia como institución, ya que a veces la veo demasiado rica, muy jerarquizada, trabajando más por el poder que por los necesitados, sin defender las injusticias, muy machista y a veces homófoba…(no pretendo ofender a nadie, esta es mi percepción personal y sé que hablo con mucha ignorancia) además tal y como veía el sentido que se daba al bautismo y a las comuniones (sobre todo consumismo y apariencia), no he sentido la necesidad de realizarlo con mis hijos. Pero sí tenía la necesidad de poner a Dios en mi camino, de revisar mi vida con otros, como hacíamos en la JOC, de dar sentido a mi existencia, de conocer más profundamente la persona de Jesús y de entender los evangelios para trasladarlos a mi vida. ACO se puso en mi camino y llevo unos años trabajando en un equipo donde estoy creciendo en compromiso, en sentimiento de comunidad, en mirada profunda a la realidad que me rodea y en comprensión de las escrituras. Me siento comunidad con los dos equipos de Madrid y poco a poco con ACO de Cataluña. Me identifico con su espiritualidad y su compromiso en el mundo del trabajo. También llevo un año en un grupo de laicos en las Hermanitas de la Asunción que me están ayudando a profundizar en el conocimiento de la persona de Jesús y a ponerlo presente en mi vida cotidiana. He descubierto una iglesia comprometida con los pobres y sencilla, doy gracias a Dios por haberlas puesto en mi camino. Las hermanitas son acogedoras, siempre con una sonrisa y muy reivindicativas y comprometidas. Para mi son un ejemplo de la iglesia a la que quiero pertenecer. Cuanto más conozco de Jesús más me enamora, siento que está transformando mi vida, que me hace mejor persona, quiero aprender a mirar a los demás como él lo hacía, a vivir a Dios cómo él, a amar con su profundidad. Quiero aprender a dejar que Él viva en mi…. Por todo esto hoy ante vosotros y ante Dios digo Sí a poner mis sentidos, mis manos y mi corazón al servicio de la construcción del Reino de Dios. A confiar, aunque no entienda, a dejarme llevar y guiar por su Palabra. Quiero renovar mi bautismo haciendo consciente lo que eso significa de pertenencia a la Iglesia, una iglesia en la que quiero trabajar para que cada vez se parezca más a la iglesia que Jesús quería, donde los que la guían son los servidores, donde hombres y mujeres son iguales, donde los que no importan a la sociedad son los más importantes para la comunidad que los acoge y los sana con amor, donde todos comparten lo que tienen y lo que son… Me comprometo a trabajar por la justicia social, por la paz, por la conservación de nuestro planeta, por la hermandad entre las distintas religiones y pensamientos… Hoy digo
Trobades de final de curs a les diòcesis de Lleida, Girona i Vic
[ACO-Vic] A les 11 del matí del diumenge 9 de juny ens vàrem aplegar a l’església de Sant Maure de Santa Margarida de Montbui per compartir l’eucaristia que va presidir Josep Maria Pujol, consiliari del grup d’Igualada de l’ACO. Allà els militants de l’ACO de la diòcesi de Vic (Igualada, Manresa i Ripoll) conjuntament amb membres de la Frater, moviment que ara feia temps que no fèiem cap acte conjuntament, però que esperem fer-ne molts més a partir d’ara, a més de la gent habitual dels diumenges a missa, vam donar per començada la trobada. Seguint el títol de la trobada de formació que es va fer a Manresa sobre “Espiritualitat i Compromís”, feta pel Pepe Rodado ara tocava fer “Espiritualitat i Malaltia”, amb els ponents de la Frater, la Isabel Paredes i el Ciscu Montes. Amb unes 25 persones aplegades als locals parroquials de Sant Maure, després de presentar-nos tots, la Isabel va explicar la seva vida de malaltia ja de naixement. Una infantesa i adolescència marcades per la malaltia i la no acceptació de moltes persones. Però un pelegrinatge a Lourdes li va ajudar a obrir els ulls que en el món hi havia més gent malalta i que abans es preguntava: “Per què jo?” i a partir de llavors seria: “I jo també!!”. A Lourdes va conèixer la Frater i també es va produir el canvi o miracle personal de tirar cap endavant amb l’ajuda de la força de Déu. També la pregària i la Renovació carismàtica són punts d’ajuda a la seva vida de trenta anys dedicada al despatx interparroquial d’Igualada entre d’altres coses. El Ciscu, en canvi, la malaltia es va començar a fer present cap a l’adolescència. Sortia amb els amics i no podia seguir el seu ritme, així com en el treball que només va poder fer durant dos anys. La seva mare va ser al seu costat i el va comprendre, en canvi el seu pare no va acceptar la malaltia d’ell, una insuficiència renal i des dels 18 anys amb diàlisi. Va buscar l’espiritualitat i un sentit de la vida amb llibres, persones, testimonis de Jehovà, espiritistes, renovació carismàtica, els viatges a Lourdes durant quatre o cinc cops. Però a la Frater es va trobar acollit, el varen tractar com un més de la gran família de la Frater. La pregària en els moments previs a les nombroses operacions, el saber que tenia gent pregant per ell i les seves vivències interiors de que hi ha alguna cosa més enllà de la mort, una força que ens empeny cap a la vida. La seva mare li va fer el regal més preciós en aquesta vida, un ronyó i la Fina, la seva dona amb els dos fills que tenen, va poder formar una família. Tres dies a la setmana ha de fer diàlisi, moments de baixada de salut com una parada cardíaca no fa gaire, però tot i així, la presència de Déu és ben viva a la seva vida, des de les petites coses de la natura o un nadó, ell veu la presència de Déu i li dona ànims per seguir cap endavant. Amb aquestes dues xerrades ens adonem que en el món tots son germans i que hem d’agrair al Pare cada moment d’aquesta vida i hem d’acceptar la malaltia amb coratge i tirar cap endavant amb l’ajuda dels nostres estimats i del Pare que sempre està al nostre costat. Unes vivències de vida, de confiança, de malaltia però també de superació. Després de compartir el dinar, com és habitual d’amanides i pollastres a l’ast amb la fruita com a postre, els amics de la Frater es van acomiadar i esperem no trigar gaire en tornar a retrobar-nos per compartir experiències i vivències de vida. Per finalitzar la Trobada, el responsable diocesà va compartir amb tots, les últimes novetats a l’ACO, com el Pla de Curs de l’any que ve, la tasca per Setmana Santa i d’altres temes. Cada responsable de grup va parlar del seu grup i com estaven i cap a les 5 de la tarda ens vàrem acomiadar i fins a l’any 2025, que farem novament una altra trobada de fi de curs a la diòcesi de Vic. Podeu consultar les fotografies a l’enllaç: https://flic.kr/s/aHBqjBuNMT [ACO-Lleida] L’1 de juny passat l’ACO de Lleida va celebrar l’assemblea de fi de curs a la parròquia de Santa Tereseta, amb l’assistència de setze militants i de Pepe Rodado, consiliari general. En l’assemblea s’ha compartit l’estat dels grups, s’ha aprovat la memòria d’activitats i el calendari del proper curs. També s’ha fet una reflexió interessant sobre la participació de l’ACO en les estructures i assemblees de la diòcesi. Teniu més informació i fotografies a l’enllaç: https://www.acolleida.org/assemblea-fi-curs-2023-2024 [ACO-Girona] Aquest primer cap de setmana de juny hem fet la trobada de final de curs de la zona de Girona. Una trobada que fem cada any a Arenys d’Empordà, és una jornada molt maca que tots ens esperem amb il·lusió. Ens trobem a mig matí i després de saludar-nos i parlar una estona, fem un Estudi d’Evangeli que ens prepara en Fèlix, consiliari i referent de la nostra zona. Després de l’Estudi d’Evangeli i el pica-pica, dinem tots junts acabant de passar una bona tarda i desitjant-nos a tots, un molt bon estiu. Compartim amb vosaltres la joia de la trobada i una pregària que ens ha acompanyat aquest final de curs en motiu de l’elaboració de la monografia de zona de Girona compartida al Comitè general. Molt bon estiu a tots i totes. Aquest any es commemoren els 30 anys de la mort de Joaquim Vallmajó, missioner a l’Àfrica, Ruanda amb els “Pares blancs”. Joaquim Vallmajó va néixer a Navata (Alt Empordà) l’any 1941 i fou assassinat a Ruanda el 26 d’abril de 1994. En Quim, gràcies a la seva fe, va ser capaç de donar el millor del seu ésser al servei de l’Església de Ruanda i al servei de les poblacions ruandeses en moments de pau i de guerra,
Un recés ben aprofitat
“El sentit de les absències” va ser el títol del Recés que l’ACO va celebrar al monestir de Sant Pau del Camp, de Barcelona, l’11 de maig. El recés va comptar amb una vintena de participants i va estar acompanyat per la religiosa del Sagrat Cor de Jesús, Teresa Gomà i Ribas. L’eix va ser l’Evangeli de l’endemà (Mc 16,15-20) amb el propòsit de posar-se en la pell dels Onze i reviure amb ells les absències que marquen la nostra vida; també el reclam de la realitat que ens impulsa a sortir de nosaltres mateixos i la confiança en Déu, sempre necessària, sempre imprescindible. Podeu consultar a l’enllaç el llibret que es va fer servir de guia i el full de l’Eucaristia.
