Professor Huertas
La facultat de periodisme Ramon Llull presenta un llibre dedicat al periodista JOSEP Mª HUERTAS CLAVERIA mort fa dos anys.
Comunicat de la plataforma d’entitats cristianes amb la immigració
AMB MOTIU DE LES PROPERES ELECCIONS A CORTS GENERALS (9 DE MARÇ DE 2008) Davant la convocatòria d’Eleccions Generals, la Plataforma d’entitats cristianes amb la immigració, amb el desig de contribuir al debat social i polític sobre els reptes que planteja el fenomen migratori al nostre país, vol proposar les següents consideracions: 1. Creiem que és fonamental que no es perdin mai de vista les arrels econòmiques i polítiques del fenomen migratori, principalment la pobresa i les enormes diferències econòmiques que encara persisteixen a escala mundial. És per això que demanem, un cop més, que els poders públics i la ciutadania multipliquin, en quantitat i qualitat, els esforços de cooperació al desenvolupament dels països més pobres i corregeixin aquelles polítiques que contribueixen a la generació de pobresa, desigualtat i guerra (deute extern, regles injustes del comerç internacional, exportació d’armes….). 2. La immigració no hauria de ser contemplada en els programes i actes de campanya electoral dels partits polítics com una eina de pura confrontació partidista, ni com una forma de captació fàcil de vots mitjançant l’explotació d’algun malestar social, ni simplement com un problema, sinó com un fenomen que, malgrat les dificultats, genera importants beneficis de tota mena per a les societats d’acollida i per als nouvinguts, sempre i quan es gestioni adequadament. 3. Amb tot, és essencial fugir de la tendència actual a fer un tractament purament utilitarista i mercantilista de la immigració, que la considera com a simple mà d’obra al servei de les necessitats econòmiques i dels interessos polítics del país o de càlculs electorals d’un govern, utilitzant els migrants com a boc expiatori quan disminueix la bonança econòmica i oblidant que es tracta de persones, amb els seus drets i la seva dignitat. 4. En aquest sentit, cal tenir sempre present que les problemàtiques que s’associen habitualment a la immigració són sempre mancances socials que ja existien abans de l’arribada d’immigrants. La immigració el que fa és posar de manifest aquestes mancances, que es poden agreujar quan els poders públics no prenen oportunament les mesures polítiques adequades. 5. Ens cal una altra actitud i una altra política d’immigració, diferents de la predominant actualment a Espanya i Europa, que mostra una tendència preocupant cap a l’enduriment del control de fronteres i la seguretat com a obsessions. Creiem necessari, en benefici del conjunt de la societat, una política que tingui com a veritable prioritat, més enllà de la retòrica, el respecte dels drets humans, la prevenció de la guetització, la promoció de la integració i la cohesió social, dedicant-hi els recursos econòmics necessaris. 6. Ens cal una política migratòria que, més enllà del combat contra la immigració il·legal, faciliti vies legals i segures per a l’entrada al nostre país, actualment molt restringides, per tal de reduir la mortalitat en les fronteres, evitar l’acció nefasta d’organitzacions que trafiquen amb éssers humans i reduir el volum de persones en situació irregular, condemnades a l’explotació laboral o l’exclusió social. 7. Així mateix, ens cal una política que prioritzi el respecte íntegre dels drets fonamentals de tota persona, sigui quin sigui el seu origen i la seva situació administrativa, que garanteixi la subsistència o el dret a treballar a tota persona mentre es trobi al nostre país, avanci cap a la igualtat en el tracte de nacionals i estrangers, i faciliti l’accés a la plena ciutadania als estrangers residents, incloent el dret de sufragi. 8. Finalment, com a Plataforma d’entitats cristianes, som molt sensibles a la llibertat religiosa, la qual comporta el dret a manifestar públicament les pròpies creences, com també a exercir amb llibertat i en condicions dignes les pràctiques corresponents a les diferents tradicions. Per això, demanem que es faciliti a les diferents comunitats religioses l’accés a llocs dignes dedicats al culte i la pregària. Ens preocupa, d’una manera especial, la instrumentalització política que sovint s’ha fet de les resistències que una part de la població ha manifestat vers aquests nous centres de culte. Barcelona, 26 de febrer de 2008 La Plataforma està formada per les següents entitats: ACCIÓ CATÒLICA OBRERA, ASOCIACIÓN SOCIAL ESTE-OESTE, CARITAS, CINTRA-BENALLAR, CON VI VIM, CRISTIANISME I JUSTÍCIA, CRISTIANS PEL SOCIALISME, DELEGACIÓ DE PASTORAL OBRERA DE BARCELONA, DELEGACIÓ DE PASTORAL SOCIAL DE BARCELONA, EKUMENE, FUNDACIÓ ESCOLA CRISTIANA, FUNDACIÓ MIGRA-STUDIUM, GOAC-HOAC, GRUP DE JURISTES RODA VENTURA, JOC, JUSTÍCIA I PAU, INTERCULTURALITAT I CONVIVÈNCIA, PARRÒQUIA DE SANTA MARIA DEL PI, PASTORAL AMB IMMIGRANTS (PAI), RELIGIOSES EN BARRIS, UNIÓ DE RELIGIOSOS DE CATALUNYA (URC).
XIII Jornadas de pastoral obrera
XIII JORNADAS DE PASTORAL OBRERA NUEVA DINÁMICA EVANGELIZADORA AL SERVICIO DE LA ESPERANZA EN CRISTO
Declaració amb motiu de la nota de la Conferència Episcopal Espanyola sobre les eleccions generals
Arran de la “Nota de la Comissió Permanent de la Conferència Episcopal Espanyola davant de les eleccions generals de 2008” i tot el debat públic que l’ha succeït, els qui signem aquest document i aquells que s’hi vulguin afegir fem les consideracions següents. 1. Creiem que l’Església –tant el poble fidel com els seus pastors– té dret a intervenir públicament en els debats socials. La seva opinió ha de ser valorada i respectada com la d’altres agents socials. Per això, fem nostre el tercer punt de Nota, on es demana “llibertat i respecte per proposar lliurement la nostra manera de veure les coses, sense que ningú se senti amenaçat ni la nostra intervenció sigui interpretada com una ofensa o com un perill per a la llibertat dels altres”. Alhora, com a cristians també acollim amb respecte i atenció la paraula dels nostres bisbes 2. Apostem per una laïcitat integradora i no excloent, la “sana laïcitat” que recollint la tradició de l’Església ha descrit el papa Benet XVI: “La comunitat política i l’Església són independents i autònomes, cada una en el propi terreny. Ambdues, això no obstant, encara que per títol divers, estan al servei de la vocació personal i social de l’home (GS 76). (…) Per tant, és legítima una sana laïcitat de l’Estat en virtut de la qual les realitats temporals es regeixen segons les seves normes, sense excloure, però, aquestes referències ètiques que troben el seu fonament últim en la religió” [Benet XVI, Discurs al president Carlo A. Ciampi, 24 de juny de 2005]. 3. Fem nostres les paraules de l’abat de Montserrat i les que en la mateixa línia han expressat diversos membres de l’episcopat sobre la legítima pluralitat d’opcions polítiques entre els cristians: “Sabem que cap projecte contingent, de caràcter sociològic o polític, no pot pretendre tenir l’exclusivitat de representar l’Evangeli. En la nostra societat plural, els membres de l’Església no podem pretendre tenir cap monopoli; hem de proposar d’una manera serena, atraient i esperançada, sense imposicions, la llum que ens ve de l’Evangeli sobre la persona humana i la convivència en societat. Ho hem de fer a través del diàleg i de la misericòrdia, i no pas de la confrontació” [Homilia abat Josep M. Soler, 3 de febrer de 2008]. 4. En aquest sentit, pensem que el contingut de la nota de la Conferència Episcopal i la seva presentació pública es contradiuen amb aquesta visió esperançada de la societat i de llibertat d’opció política dels cristians. D’una banda, una lectura literal de la nota impedeix que els cristians puguin orientar el seu vot a qualsevol dels partits que actualment hi ha representats democràticament al Congrés dels Diputats. D’altra banda, el contingut de la nota accentua aquells aspectes que s’assimilen al discurs d’un determinat espectre polític i arracona al final de la mateixa nota altres consideracions que també són fonamentals en la Doctrina Social de l’Església i que per molts cristians també són determinants per discernir el seu vot. Aquests i altres factors han conduït que la Nota hagi contribuït a identificar la veu de l’Església amb els interessos d’una opció política. Aquesta situació ens crea especial preocupació i desencís. L’assimilació de l’Església amb una opció política o amb determinat model social és un risc que, d’una banda, trenca la unitat de la comunitat catòlica i que, d’altra banda, no aporta cap benefici a la difusió del missatge de l’Església. El mateix papa Benet XVI ha advertit els cristians sobre aquest risc: “En tots els segles s’ha provat de seguir aquest camí d’assegurar la fe amb el poder, i aquestes abraçades sempre van amenaçar d’ofegar-la. La lluita per la llibertat de l’Església, la lluita per evitar que el Regne de Déu no s’identifiqui amb cap credo polític, cal que s’emprengui al llarg de tots els segles. El preu d’un ajuntament de la fe amb el poder polític és que sempre, al final, la fe es posa al servei del poder i es doblega a les seves conveniències” [Benet XVI. Jesús de Natzaret, 2007]. 5. De manera particular, manifestem la nostra preocupació sobre el punt 8 de la Nota, que fa referència al diàleg amb els grups terroristes. La recerca de la pau i de la justícia es troba en el nucli indissociable del missatge cristià i ha estat l’orientació de l’acció de l’Església per lluitar contra la violència arreu del món. Des d’Irlanda fins a Timor, des de Perú fins a Itàlia, des del Congo fins al País Basc mateix. No podem entendre com l’Església, que ha estat espai de trobada i mediació en molts conflictes, ara aixequi una veu contra el diàleg i una possible negociació. Ens dol que la seva posició s’assembli massa a la posició expressada reiteradament només pel Partit Popular, i que la Nota contribueixi a atiar la polèmica sobre un tema que crea greus fractures socials. 6. Al marge de la Nota, la polèmica creada culmina un procés dels darrers anys en el qual moltes veus d’Església que arriben a la societat espanyola apareixen més com un element de confrontació que de reconciliació. L’actitud i les declaracions d’una part dels membres de la Conferència Episcopal Espanyola, el model de presència pública que promouen algunes entitats catòliques, així com el paper d’alguns mitjans de comunicació de l’Església, no afavoreixen el necessari clima de diàleg que l’Església hauria de testimoniar. En aquest sentit ens sembla especialment rellevant la reflexió aportada pels bisbes de Catalunya en seu recent document “Creure en l’Evangeli i anunciar-lo amb nou ardor”: “A través del diàleg, no cercant la confrontació, els cristians laics, «no poden abdicar de la política, com a activitat destinada a consolidar i a promoure el bé comú». [CPT, 106]. El diàleg demana sentit d’identitat i, alhora, acceptació de l’altre amb voluntat de convivència. La història del nostre segle XX ens adverteix sobre els mals de la confrontació excloent: ni volem contribuirhi ni volem ser-ne víctimes. Per això animem els fidels cristians a, d’una banda, no avergonyir-se mai de ser deixebles de Jesús i, d’una
