Donant forma als mandats del XII Consell
«Després de celebrar el Consell en dues parts, estem embrancats de ple en com portarem a terme les línies d’actuació i els reptes. Però recordem que som molt entusiastes per obrir i proposar, però ens és més complicat tancar temes i aconseguir grups de treball que s’hi posin. Per tant, intentem allà on estem tancar un tema abans d’obrir un altre», va proposar la presidenta de l’ACO, Rocío Elvira, a l’inici de la darrera reunió del Comitè General que es va celebrar en format presencial i telemàtic el dissabte passat, 13 de maig. La qüestió principal era debatre la proposta de treball per als propers tres cursos que emana del XII Consell i que ja s’ha debatut en algunes zones i diòcesis. El consiliari general, Pepe Rodado, va explicar que en cadascun dels tres cursos hi ha tres dinàmiques que es repeteixen: la primera, referida a la vida interna del moviment, seria l’aspecte més comunitari; la segona, referida a la profunditat d’allò que fem (com estem en els compromisos, amb quin estil), és a dir, l’espiritualitat; i la tercera, referida a la dimensió externa o missionera. La idea seria que cada zona o diòcesi prioritzi algun aspecte, sense oblidar totes les dimensions. Les zones i diòcesis que ho han treballat han fet diversos subratllats com treballar el compromís militant (fet que es constata en les dificultats per fer els relleus de responsabilitat), la participació en els actes del moviment i la invitació a no militants, aproximar l’ACO a col·lectius vulnerables i organitzar accions profètiques, conèixer els compromisos dels militants, donar més sentit i formar-se en Revisió de Vida, aprofitar els mitjans de què disposem (Revisió de Vida Oberta de Madrid), recuperar la il·lusió (després de la pandèmia) i ser agents d’esperança… Es va acordar donar més marge, fins el darrer Comitè General de curs (17 de juny), per tancar la proposta i ja elaborar el Pla de curs 2023-2024. En la trobada també es va discutir el document Posicionaments públics de l’ACO. Alguns criteris, de la Comissió de comunicació. És un document que pretén donar alguns criteris i que també es relaciona amb la iniciació al moviment, ja que donaria més visibilitat i oportunitats d’explicar-se. Alhora, requereix d’una formació específica, que ja estan rebent, als portaveus del moviment (en particular, el i la presidenta i la coordinadora general) per atendre les demandes dels mitjans. En el debat es van recollir aportacions referides a possibles pronunciaments de temes polèmics o d’altres que no apareixien al document. Des de la Comissió s’ajustarà el document i es farà un redactat més senzill i es tornarà a enviar a les zones, per tal que pugui comentar-se també als grups abans d’aprovar-lo. Comissions del moviment La Comissió d’iniciació està refent el Pla d’iniciació i donant-li concreció. Molt probablement, faran una crida a militants a formar part d’un grup de treball amb aquest propòsit. Properament, també tiraran endavant un formulari per recollir crides concretes que surten dels grups i que són susceptibles de distribuir-se en xarxes socials respecte la realitat social que ens preocupa (una experiència que ja s’està fent a la diòcesi de Madrid). La Comissió de comunicació va recordar la recent Jornada de comunicació (26 d’abril), que s’està treballant en el n. 17 de la revista Salillum (1a quinzena de juny) i que s’activarà una nova campanya ‘Un militant, un subscriptor’ que, si fos efectiva, podria contribuir a eixugar el dèficit previst per enguany. També es va informar que s’està preparant amb la Comissió d’iniciació un vídeo sobre la Revisió de Vida i de l’espai Llevat dins la pasta, de Ràdio Estel, amb 35 programes en la seva 4a temporada. La Comissió de formació va explicar que a la propera revista Salillum s’encartaran dos Creixem i estan preparant un Anem a fons sobre Madeleine Delbrêl. Per part de la Comissió d’economia (que continua sense responsable) es va informar que en el primer trimestre hi ha un petit superàvit i que ja s’ha demanat la subvenció 2023 a l’Ajuntament de Barcelona i està a punt de presentar-se la subvenció 2022 a la Generalitat de Catalunya. Igualment s’estan tancant trobades amb alguns bisbats i s’està negociant amb proveïdors que no hi hagi increments de costos. La Comissió d’internacional va subratllar que l’MMTC sembla ben encaminat després de la darrera Assemblea a Lourdes en què s’ha pogut renovar tot l’equip del buró. La Comissió està centrada en l’acollida del Seminari i l’Assemblea de l’MTCE que seran a Barcelona del 21 al 23 de setembre propers. Entre altres qüestions, caldrà preveure una logística de transport dels participants i les visites a tres projectes (Hospital de Campanya Santa Anna, El Lloc de la Dona i Migra Studium). La pregària amb què va començar el Comitè va anar a càrrec de la diòcesi de Còrdova. La podeu llegir a l’enllaç.
Ressons del Primer de Maig
Un programa coral dedicat al Primer de Maig va ser l’episodi del Llevat dins la pasta del 3 de maig passat. La conversa va ser amb els diferents membres de moviments de la Pastoral Obrera per a parlar de situacions concretes del món del treball com ara les reivindicacions de les dones, del recent accident a la mina de Súria —on van morir tres joves— i de la precarietat laboral juvenil i les seves conseqüències. Els participants van ser Aida Gómiz, animadora del MIJAC Bufalà, de Badalona; Carme Ruiz Marqués, de l’ACO; Gemma Pimenta Soto, docent i responsable de Formació al seu equip de la GOAC i Francesc Voltas Viñals, membre de la JOC i estudiant de Periodisme i d’humanitats. «Econòmicament, la situació ens està afectant a tothom. Costa molt que ens pugin el sou i que tinguis una vida independent digna. Segur que tots els animadors del MIJAC que som millennials ens trobem en la mateixa situació. Però no queda més que lluitar pels nostres drets i per unes jornades laborals dignes per a nosaltres, les nostres famílies i, sobretot, els que venen darrera nostre, que són els infants», va dir Aida Gómiz. Podeu sentir aquest programa especial a l’enllaç: https://www.estelfitxers.com/podcasts/2022-2023/CAPITOL_57_20230503_LLEVATDINSLAPASTA___DRETSLABORALSISOCIALS.mp3 D’altra banda, Pere Pérez, militant de l’ACO i director de la Pastoral Obrera de la diòcesi de Terrassa ens explica la Jornada diocesana que van celebrar el dissabte 6 de maig passat amb el lema El treball és per a la Vida. Jesús és la Vida. «Partint del comunicat del Primer de maig que vam fer a nivell del nostre bisbat, vam treballar 5 realitats que vivim al món obrer (Educació i joves, immigració, habitatge, violències i sinistralitat laboral i ocupació) amb el mètode del Veure, Jutjar i Actuar. Les descobertes, les crides i el compromís les vàrem posar en un mural que partia de dos dibuixos: un expressava el dolor i el patiment de tanta gent i Jesús crucificat en mig de tots i l’altre, la joia i la vida que vivim amb Jesús Ressuscitat. L’Eucaristia va ser presidida pel nostre bisbe Salvador, molt viva i participada amb les pregàries del treball dels grups i els cants. Preguem a Déu que el fruit d’aquesta jornada ens esperoni a continuar anunciant la Bona Nova de Jesucrist treballant per la justícia i la dignitat per tothom en mig del món obrer». Podeu consultar l’àlbum de fotos a l’enllaç: https://flic.kr/s/aHBqjADKGz Per la seva banda, el 28 d’abril es va fer la celebració del Primer de Maig a la diòcesi de Barcelona, a la parròquia de Santa Magdalena. Podeu consultar a l’enllaç la crònica de l'Arquebisbat i l’àlbum de fotos: https://flic.kr/s/aHBqjADL9N D’altra banda, diversos mitjans s’han fet ressò del Dia Internacional per la Seguretat i la Salut en el Treball, el 28 d’abril, amb entrevistes a la directora de la Pastoral Obrera de Catalunya, la militant Mercè Solé: Catalunya Ràdio, Cadena Cope, Catalunya Religió i Agència Flama. Sobre aquesta qüestió, la Comissió Episcopal per la Pastoral Social i Promoció Humana ha dedicat uns dels seus quaderns de treball a la conscienciació sobre la importància de la salut laboral: Un trabajo que cuida, contribuye a la restauración de la plena dignidad humana. Podeu consultar-lo a l’enllaç.
«Llevat dins la pasta»: els programes d’abril i maig
Aquests són els darrers programes Llevat dins la pasta emesos a Ràdio Estel en el que portem de temporada (cada dimecres a les 18.25). Aquest programa ideat i produït per la Pastoral Obrera de Catalunya, el podeu trobar a la plataforma Ivoox (https://www.ivoox.com/podcast-llevat-dins-pasta_sq_f11013703_1.html). Roser Solé, presentant Madeleine Delbrêl: https://www.ivoox.com/roser-sole-presentant-madeleine-delbrel-audios-mp3_rf_108198714_1.html Primer de Maig, la lluita pels drets laborals i socials: https://www.ivoox.com/primer-maig-lluita-pels-drets-laborals-audios-mp3_rf_108198640_1.html Albert Toledo i la Guia sobre la llibertat religiosa i de consciència en les relacions laborals: https://www.ivoox.com/albert-toledo-i-guia-sobre-llibertat-audios-mp3_rf_108198551_1.html Cristina Faciabén, la Llei de Diligència Deguda en la cadena de subministrament: https://www.ivoox.com/cristina-faciaben-llei-diligencia-deguda-en-audios-mp3_rf_106777043_1.html
Què vols ser quan siguis gran?
De petit, com a totes les criatures, en algun moment, la tieta o la veïna em deuria preguntar: «què vols ser quan siguis gran?». No recordo la meva resposta, no sé si volia ser futbolista, metge o mestre. Però no deuria anar més enllà. Haver conegut l’Evangeli de Jesús m’ho ha posat molt difícil; si ara hagués d’escollir no sabria per on tirar. I és que ara voldria ser tots els oficis i professions del mon. L'Oriol Xirinachs, consiliari que acompanyarà el recés d'ACO del proper 20 de maig, ens proposa aquesta reflexió que podeu trobar a la Mediateca.
Vídeo del Papa sobre els moviments eclesials
En Pentecosta els apòstols van rebre el do d'anunciar la Resurrecció en diverses llengües i es van fer entendre per persones de diferent procedència. Avui, els moviments i grups eclesials fan el mateix: són capaços de parlar en “llengües diferents” al cor humà, i amb creativitat “redescobreixen cada dia, en el seu carisma, noves maneres de mostrar l'atractiu i la novetat de l'Evangeli”. Francesc els dedica la intenció de pregària aquest mes; al seu vídeo, produït per la Xarxa Mundial d'Oració del Papa, els anomena “la riquesa de l'Església” i els exhorta a treballar “al servei dels bisbes i de les parròquies, posant els seus carismes al servei de les necessitats del món”. Podeu consultar el vídeo a l'enllaç.
Llei de diligència deguda: drets humans i cura del planeta, al centre de l’activitat econòmica
Al món milions de persones treballen en condicions inhumanes i el treball forçat i l’infantil estan a l’ordre del dia. En molts països hi ha salaris per sota del nivell de subsistència, mentre que moltes persones segueixen treballant amb unes normes de seguretat que posen en perill la seva vida, patint conseqüències per a la salut. El medi ambient també pateix, amb un impacte devastador ja en el present i en els mitjans de vida de milions de persones. Precisament, al Parlament Europeu s’està tramitant una llei que ha de tenir un impacte important en les empreses i els treballadors, els drets humans i el medi ambient. És la Llei de diligència deguda en la cadena de subministrament, sobre la qual el Moviment de Treballadors Cristians Europeu vol posar l’atenció en el Dia d’Europa, que s’escau el 9 de maig proper. El 23 de febrer de 2022 es va aprovar la “Proposta de Directiva sobre la diligència deguda de les empreses en matèria de sostenibilitat”. El Projecte de Llei va ser adoptat pel Consell Europeu el desembre del 2022 i aquest maig s’espera que el Parlament Europeu acordi una resolució. Des de l’ACO hem preparat aquest comunicat. I també recordem que a la ponència d’aquesta darrera Setmana Santa, que va fer Salva Clarós, s’abordava la qüestió de les responsabilitats en la cura del planeta i les implicacions del sistema econòmic. Aquesta llei posa l’accent en respectar els drets humans en el si de les empreses i fer front a les conseqüències negatives sobre els drets humans en aquelles organitzacions en les quals es tingui alguna participació. Això, en una economia cada cop més globalitzada i liderada per transnacionals, de fet, molts dels productes i serveis que consumim són elaborats de manera complexa per transnacionals amb proveïdors i treballadors de diferents països. Aportacions sindicals per millorar la Llei A l’espai Llevat dins la pasta de Ràdio Estel el 19 d’abril passat va participar Cristina Faciabén, secretària confederal d’Internacional, Cooperació i Migracions de CCOO. Va explicar en primer lloc què és la cadena de subministrament (també coneguda com a cadena de valor/producció): «Consisteix en totes les baules (peces) que té un procés de producció i distribució de productes. Vol dir que hi ha una empresa matriu (normalment ubicada al Nord global) que deslocalitza la seva producció cap al Sud, generalment.» I va posar l’exemple d’Inditex, la multinacional espanyola de roba que no produeix a Espanya sinó als països del Sud: Turquia, el Marroc, Bangladesh o Vietnam, per exemple. L’estructura complerta és la cadena. Faciabén va recordar que el principi rector n. 11 de les Nacions Unides sobre empreses i els drets humans diu que «les empreses han de respectar els drets humans i fer front a les conseqüències negatives sobre els drets humans en què tinguin alguna participació», la qual cosa implica «prendre les mesures adequades per prevenir-les, mitigar-les i, si escau, posar-hi remei». Però el cert és que «malauradament, no té caràcter vinculant; és un desig, a hores d’ara les empreses no estan, encara, obligades a fer-se responsables de les seves vulneracions dels drets humans o dels drets mediambientals. Continuen explotant i violant reiteradament els drets al llarg d’aquestes cadenes de subministrament. I, no són penalitzades per aquest motiu». Els sindicats i altres actors socials són crítics amb l’esborrany del projecte de llei, mentre la patronal el considera excessiu. «Defensem com a model el tractat vinculant, un document en el que s’està treballant des de fa anys en el marc de Nacions Unides per a fer realitat la teoria que indicàvem abans. Té caràcter vinculant i això vol dir que les empreses estan obligades a complir i a reparar les víctimes; i, si no ho fessin, serien sancionades. La directiva, que està en discussió encara, és massa laxa perquè deixa fora la immensa majoria de les empreses que haurien d’estar dins (topalls en nombre de treballadors i de volum de negoci)», va explicar Faciabén. La sindicalista també considera que en l’esborrany hi ha mecanismes que no són prou rigorosos i que hi ha un nul reconeixement de la participació sindical. Un cop aquesta directiva s’aprovi serà d’obligat compliment pels Estats membres de la UE, que l’hauran d’adaptar a la seva legislació. Alemanya, França o Holanda, per exemple, ja han aprovat lleis nacionals amb aquests principis. Faciabén es lamentava que «a Espanya perdrem, malauradament, una oportunitat d’or que teníem. Des del Govern espanyol es va impulsar una llei espanyola de diligència deguda. Hi vàrem participar activament en el projecte de Llei; era novedosa i millorava la llei francesa, que és prou bona, però políticament s’ha impedit que tiri endavant en aquesta legislatura». Faciabén relatava que «l’empresariat espanyol no estava d’acord en aquesta normativa perquè consideraven que era massa restrictiva. Però si una empresa té diligència deguda en la seva activitat, hauria de voler que hi hagi una llei que persegueixi les empreses que no ho fan, així s’evitaria la competència deslleial». Per últim, com a consumidors també interessa una llei així perquè «ens garanteix que allò que estem comprant s’ha produït de manera justa, amb les persones i amb el planeta. És molt important saber que no s’estan explotant els treballadors, que no s’està forçant el treball, que no s’està emprant mà d’obra infantil». Per més informació es pot consultar l’article d’Adoración Guamán: “Frente a la irresponsabilidad: razones para aprobar una ley de derechos humanos, empresas y diligencia debida”.
Les perifèries existim
Per al periodista Sergi Picazo no és anecdòtic que a l’espai El Temps de TV3 pràcticament mai surtin fotografies de paisatges de l’àrea metropolitana de Barcelona. És un exemple del maltracte (perifèries a les seccions de successos de la tele com a llocs perillosos o als espais d’entreteniment amb una imatge «cutre/cañí») o no tracte de les regions perifèriques on, precisament, viu la majoria de la població. «La Florida i Morad han estat paradigmàtics de l’apropament que han fet els mitjans als barris. Per què no surten fotos de La Florida a El Temps? TV3 no ve aquí i els que hi vivim al barri no tenim educada la mirada, ens han educat per pensar que la Catalunya bonica és l’Empordà. No es troben mirades complexes, sinó una caricatura dels extrems», es va lamentar Montse Santolino, l’altra participant a la taula de la jornada. Aquest va ser el punt de partida de la VII Jornada de comunicació de l’ACO Les perifèries als mitjans. Canviar la mirada per transformar que es va celebrar el dimecres 26 d’abril a Cristianisme i Justícia. Entre altres qüestions es va abordar l’origen i on vivien els periodistes (per alguns això era més rellevant que per altres), els criteris periodístics vigents («el periodisme busca notícies d’impacte, la velocitat i immediatesa permanent, els conflictes, la violència física, no pas l’estructural. Això porta a la poca profunditat i una informació sensacionalista», va dir Picazo) o la propietat dels grans mitjans: «El que volen és guanyar els diners i mantenir l’statu quo. Una manera és no visibilitzar altres realitats que podrien canviar això: feminisme, ecologisme, anticapitalisme….», va plantejar Picazo. «Igual que no volen això, no volen mostrar les necessitats, els problemes, les lluites… podrien ser les llavors d’alguna cosa. Per tant, o no s’expliquen o s’expliquen com ens està arribant», va continuar. Picazo va concloure que «no hi ha possibilitat de canviar el sistema dels mitjans de comunicació a curt i mitjà termini, ho sento! Estem en plena onada liberal privatitzadora i amb els majors índex de desigualtat global, no s’albiren canvis de profunditat en el sistema». L’escola d’en Huertas Clavería En qualsevol cas, a partir de la menció del mestre de periodistes Huertas Clavería per part de Marc Andreu, que moderava la taula, s’ha destacat que «hi ha una generació de periodistes joves que fa reporterisme social, amb molta voluntat de seguir el llegat d’en Huertas Clavería. I surten mitjans locals nous amb una altra visió, no tan acomplexada», va destacar Santolino. El periodisme, certament, no té a veure amb un exercici individual de l’ofici (amb baixos nivells de sindicació i una auto-imatge de professió liberal): «La bona feina periodística o és col·lectiva o és impossible. Les grans investigacions s’han fet en xarxa, aquest és el periodisme potent i que pot canviar coses», va recordar Santolino. Com a propostes, Montse Santolino va apostar per les noves capçaleres independents (El Crític, La Directa, La Marea o elDiario.es), algunes en format de cooperatives i va suggerir que «és important organitzar-se perquè hi hagi agenda social. Les entitats han de tenir capacitat per generar relat, sense competir entre nosaltres per espais molt limitats als mitjans. També ens hem de queixar com a lectors quan hi ha coses que estan malament explicades dels nostres barris». A El Crític, on Picazo és periodista i editor, han publicat molts mapes sobre segregació urbana que confirmen que les perifèries no són només al Barcelonès: «Hi ha barris de Figueres, Vic i Manlleu molt castigats i marginats que no surten als Telenotícies. Les pitjors dades d’accés a l’educació i a la universitat són a Salt. La renda per càpita més baixa no està a l’àrea metropolitana sinó a Terres de l’Ebre. Hi ha una sensació de lluita entre pobres: si estem igual de fotuts i fotuts pels mateixos, unim-nos!» En tota la jornada, la desigualtat va ser una qüestió de fons que va travessar el debat: «Parlar de perifèries ha de servir per adonar-nos que el 90% som perifèries per alguna raó. Només una petita part de la població té el control del poder i dels recursos. Em preocupa que hi ha desigualtats internes dins les pròpies ciutats. S’estan generant perifèries dintre les pròpies perifèries. Aquí la ultradreta creix», va observar Santolino. Ara bé, no tot el relat es construeix des dels mitjans de masses: en particular, els joves de menys de 20 anys ja no s’informen aquí, sinó que ho fan a través de les xarxes socials (TikTok), grups de whatsapp…, tot «un nou ecosistema on es va colant el discurs d’ultradreta», va alertar Montse Santolino. La periodista també va recordar que «la música urbana i les imatges que l’acompanyen està generant molt relat perifèric. Aquesta gent adolescent i jove té molta creativitat i imaginació des de la precarietat, surten del no-res». En el diàleg obert, Sonia Herrera, de Cristianisme i Justícia, va apuntar que el cinema també genera relat sobre els barris, amb les resistències i les lluites veïnals (Chavalas, En los márgenes…). Josep Maria Pujol va admetre que «tenim camí a recórrer a valorar la bellesa dels barris que habitem». I Quim Cervera va anotar que el concepte perifèria no és només geogràfic, sinó que també és social, cultural, racial… La jornada es va seguir a través de Twitter amb el hashtag #JdacomunicacioACO. A l'enllaç podeu consultar l'àlbum de fotografies i també podeu consultar la gravació a l’enllaç: https://www.youtube.com/live/dyd68kJbbU0?feature=share
«La persona de Jesús», formació a la diòcesi de Vic
[Ramon Porti, diòcesi de Vic] Sota el lema de “La persona de Jesús. Com ha evolucionat al llarg del temps la fe per part dels creients” el passat 11 de març l’ACO de la diòcesi de Vic vam organitzar una trobada de formació a la parròquia de Montserrat, a La Balconada a Manresa amb unes vint persones assistents entre militants de Manresa, Igualada, Ripoll i convidats del Poble Sec i de la mateixa parròquia de la Balconada i simpatitzants. Va conduir el tema en Josep Mª Pujol, rector del les parròquies de Sant Maure i Santa Margarida de Montbui, membre de l’equip de joves d’ACO de l’Anoia. Es va començar la jornada llegint el manifest elaborat per la Pastoral Obrera de Catalunya respecte a l’accident laboral que va causar la mort de tres treballadors a la mina de Súria dos dies abans. Després d’exposar l’evolució de la creença de Jesús al llarg de la història dins les comunitats grega, romana, amb la creació del dret canònic, el retorn a les fonts originals reclamat per Luter, l’església més dogmàtica, fins arribar als nostres dies amb una fe que entén que el que importa és estimar. Per arribar aquí, comentàrem el llibre Qui és Jesús?, d’en Josep M. Rovira Belloso on ens exposa els fets fonamentals de la vida i actes de Jesús, buscant els textos del NT, comentant-los, acollint-ho a la nostra vida, és a dir, portar-la com una acció, sentir-nos identificats en els seus actes. Després d’un col·loqui, finalitzà la jornada agraint l’assistència per part de tothom i especialment l’aportació d’en Josep Mª Pujol.
Setmana Santa intergeneracional a Can Bajona
Un cop més i aquesta vegada sense mesures anti-Covid, l’ACO ha celebrat comunitàriament del 6 al 9 d’abril passats la Setmana Santa a la casa de colònies Can Bajona (Solsonès) amb el lema «Viure amb dignitat i plenitud». A la pràctica els gairebé quatre dies de convivència es converteixen en un espai intergeneracional compartit per famílies i militants d’edat més avançada amb activitats molt apreciades com la pregària familiar. A la celebració de la Passió del Senyor, Dijous Sant, preparada per la zona Besòs es va partir del testimoni de voluntariat al “Lloc de la dona”, compartint les creus de tantes dones immigrants i el seu viacrucis personal. La celebració va finalitzar amb els infants i els joves compartint amics, familiars i coneguts que estan vivint moments de creu. Un nou estil de vida, en un món en transició, per tenir cura de la casa comuna, va ser el títol de la interessant ponència amb què es va iniciar Divendres Sant. «No hi ha dues crisis separades, una ambiental i una social. És la mateixa, és una crisi complexa socioambiental. El Papa ens invita a canviar l’estil de vida per aturar l’explotació del planeta i la gran injustícia amb els qui hi vivim», va dir el ponent i militant Salva Clarós, que va centrar la xerrada en l’encíclica Laudato Si’ del papa Francesc. La xerrada va generar moltes ganes de participar i parlar de molts temes: sindicalisme, crisi energètica, transformació social, canvi d’estil de vida… i referències a les propostes i alternatives del papa Francesc. Podeu consultar el guió escrit de la ponència a l'enllaç: https://acocat.org/mediateca/pon-ncia-setmana-santa-2023-un-nou-estil-de-vida-en-un-m-n-en-transici-tenir-cura-de-la L’endemà, Dissabte Sant es van realitzar els diferents tallers, com ara Contemplar la Passió de Crist a través de la música; Una jubilació activa i militant; Acompanyar als infants a descobrir el tresor de Déu; Perdonar-se, perdonar i rebre el perdó de Déu o Pregar avui. Al vespre es va celebrar la Vetlla Pasqual. A Twitter es va poder seguir la Setmana Santa amb el hashtag #PasquaACO. A l’enllaç podeu consultar l’àlbum de fotografies: https://flic.kr/s/aHBqjAzNkf I també podeu consultar el missatge de Pasqua que ha preparat el Moviment de Treballadors Cristians Europeu (MTCE): https://acocat.org/sites/default/files/manifest_pasqua_ucraina_catala.pdf A la diòcesi de Madrid, amb anterioritat, el 25 de març, van fer una trobada pasqual amb el títol «Resucitar desde las periferias. Madeleine Delbrêl», a càrrec de Tiscar Espigares. Podeu consultar el vídeo a l’enllaç: https://www.instagram.com/tv/CqOGdpqsRiU/?igshid=YmMyMTA2M2Y=
«Avui parlem de creure»: Podcast sobre la pluralitat religiosa a Catalunya
Ajudar a estendre el coneixement de les diferents tradicions religioses que conviuen a Catalunya és el propòsit dels 24 podcasts sobre la pluralitat religiosa a Catalunya (en català i d’emissió lliure) que han impulsat des de la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya. Han estat elaborats conjuntament amb l’Associació Unesco per al Diàleg Interreligiós (AUDIR), contenen informació sobre les diverses tradicions religioses i sobre el seu lèxic. Pel que fa al cristianisme catòlic hi ha dos capítols en què ha participat el consiliari de l'ACO Quim Cervera i que podeu consultar a l'enllaç: https://open.spotify.com/show/6ob9lJLtr2tBG3vGyS4CLf
