Jornada d’iniciació dedicada als joves de l’ACO
[Bernat Oró, Comissió d'iniciació] Sota el lema Tensions vitals, ritme, identitat ACO. Què m’aporta el moviment?, la parròquia del barri de Sant Cosme del Prat de Llobregat va acollir la Jornada d’Iniciació d'ACO d’aquest curs que tenia un objectiu novedós: ser un punt de trobada dels militants més joves de l’ACO. L’origen d’aquesta trobada partia de la iniciativa que des de fa anys l’ACO de França du a terme en diferents zones per connectar els i les militants d’entre 30 i 50 anys i que, pel seu moment vital, comparteixen situacions similars en l’àmbit laboral, familiar, de compromís… També com una retrobada per militants que antigament havien format part de la JOC, i tot plegat, esdevenir així un espai de relació, estímul i motor pel moviment. Emmarcant aquest objectiu van donar la benvinguda a la Jornada la coordinadora de militants formada per preparar aquest acte, promoguda per la Comissió d’iniciació. Tot seguit, es va poder comptar amb la presència per videoconferència del membre del secretariat nacional de l’ACO de França, Bruno Cadez, que va explicar com s’organitzen allà per discutir temes o per conèixer-se entre els militants més joves del moviment, i va posar exemples com el de Lille, al nord de França, on els joves es reuneixen per parlar dels seus valors, la seva fe i les accions que volen emprendre a partir de sèries de televisió. A continuació, es va celebrar una pregària a la parròquia de Sant Cosme, conduïda per militants de l’ACO de Madrid, que també van ser-hi presents a través d’internet. Podeu trobar el seu testimoni, la lectura i la cançó que van preparar al llibret virtual de la trobada, disponible aquí. A mig matí, i després de la presentació de cada zona present a la trobada, va ser el torn de la dinàmica central de la jornada dedicada als tres temes de fons anunciats al lema. En primer lloc, el com bregar amb el ritme frenètic del dia a dia i fer-ho des d’una mirada cristiana i militant. La segona dinàmica, partint del testimoni de la Mireia, militant del Besòs (que podeu trobar també al llibret) versava al voltant de la identitat del moviment, si la coneixem prou, com ens hi sentim reflectits, i com hi podem aportar. I finalment, la tercera dinàmica tenia com a eix el sortir de la “zona de confort”, és a dir com ens podem implicar al moviment més enllà dels nostres grups o zones. Tots els tres tallers, van ser preparats per diferents zones i hi va haver un espai en cada un d’ells on dialogar i posar en comú dificultats, avenços i reptes entre totes i tots. Finalment i com a tancament de la trobada es va acabar amb un dinar de germanor al Parc Nou de Sant Cosme, donant punt i final a una jornada molt participada, motivadora i il·lusionant. A continuació, podeu consultar les fotos de la Jornada i llegir el testimoni de Lucía Brenlla, de la Comissió d'iniciació: No sé si la Jornada d'Iniciació va ser la que havia de ser o la “que tocava” però sí que tinc la certesa que el diumenge 22 de maig vam celebrar la vida, vam celebrar la vida compartida en comunitat, i vam respirar aire pur. Vam respirar l'esperança que malgrat la pandèmia el tresor de la fe que hem rebut a la JOC i a l'ACO, i en altres moviments de l'Església, continua viu i ens demana que el cuidem. Des del novembre del 2021 que vam començar a preparar la Jornada fins al maig del 2022 hem viscut experiències molt boniques. Primer a les dues persones més joves de la Comissió d'Iniciació Nacional se'ns va demanar que comencéssim a preparar una Jornada on la nostra generació es pogués expressar i posar en comú què demanàvem del moviment i què estàvem necessitant per poder viure la fe en aquest moment de la història que és el nostre. En Bernat des de Bilbao i jo des del Prat ens connectàvem en línia i pensàvem per on començar. El projecte de França de la Jornada del 2017 estava de fons. Volíem plasmar una cosa semblant. I vam demanar ajuda. Qui pogués, de cada zona i grup més jove d'ACO, donar una mica del seu temps per crear una petita Coordinadora amb vista a la Jornada 2022. Laura Ruiz del Besòs, Urco de Montserrat, Yenni de Nou Barris i Ana des de Madrid van dir que sí. Recordo la primera reunió que vam convocar en línia i ens recordo al Bernat i a mi pensant “si no es connecta ningú no passa res, seguirem endavant”… “és normal que encara no s'animin” …i així un a un van començar a connectar-se. La vivència en aquesta petita coordinadora va ser molt especial. Primer vam escoltar la necessitat dels nostres equips. Ens escoltàvem els uns als altres i l'experiència era de descalçar-nos perquè l'experiència de l'altre és terreny sagrat, és Crist mateix en cada comunitat expressant la seva necessitat, el seu “tinc set”. I així van sortir les dificultats i el que ens preocupava a tothom: “Anem molt ràpid, no tenim temps de res, no sabem ben bé quina és la identitat del moviment del què formem part; Jo no he anat mai a una Pasqua ni al 12 d'octubre… quan passem a l'ACO en realitat on estem entrant… com s'organitza…” Així vam arribar al febrer del 2022, quan ja havíem centrat les preocupacions en tres grans grups. Cada zona present a la coordinadora es va identificar amb una de les tres preocupacions i vam decidir deixar de connectar-nos uns mesos per treballar la idea als nostres equips. Així els mesos de març i abril cadascun es va buscar ajuda a la seva zona per preparar el taller i la feina que exposaria a la resta del moviment. Tot un repte. I el miracle es va donar i tres i quatre de cada zona presents a la coordinadora van decidir donar un cop de mà i així ens vam anar involucrant. Podríem donar les gràcies a
Joan Comella: «És important que l’ACO disposi dels recursos necessaris per poder assumir els seus objectius»
Per què és important l’economia al moviment? Quan necessitem agafar un cotxe, moto, transport públic… per desplaçar-nos sabem que si el dipòsit no està prou ple, el viatge pot no arribar a la seva fita. Aquest símil serveix per explicar la importància de disposar dels recursos necessaris. El flux que prové de l’economia del moviment és la saba, la sang que flueix per les venes de l’ACO i que permet que el moviment pugui assumir els seus objectius. El moviment es nodreix fonamentalment de les aportacions dels militants i, en una petita part, de subvencions i ajudes que rebem del bisbat i entitats públiques. L’administració d’aquests fons ens permet arribar a remunerar al personal alliberat de l’ACO de manera justa (representa les ¾ parts de les despeses de l’ACO), mantenir el nivell de la comunicació, cobrir despeses de manteniment i subministraments (lloguers, consums…) i poder estar presents a les zones, diòcesis i moviments europeu i mundial, així com mantenir la aportació solidària. Per què ens costa tant parlar-ne, per exemple, als grups? Quan es tracta el tema de l’economia del moviment dins el grup es barreja la necessitat que els militants fem possible aquest flux d’economia al moviment (que permet la seva vida) amb les nostre economies de casa, cadascú la seva. Si a través de la revisió de vida econòmica tenim present aquesta necessitat de flux, hauríem de poder-ne parlar amb la mateixa llibertat que ho fem quan tractem qualsevol altre tema de vida al nostre grup. Per aquest 2022 està previst un dèficit aproximat de 2.000 €, malgrat la voluntat és equilibrar ingressos i despeses. Com tenim els comptes al moviment? Estan sanejats? Quan al darrer trimestre de cada any fem el procediment per presentar el pressupost de l’any següent, intentem contemplar de forma realista com serà l’evolució del següent any. Un cop Presidència i cadascuna de les Comissions hem fet les nostres propostes d’ingressos i de necessitats per l’any següent, es prepara el que pròpiament és el format del pressupost, calculant els ingressos i despeses. Per aquest any 2022 hem estimat que tindrem una mica menys de 2.000 €, de més despeses que d’ingressos. Fem seguiment trimestral de l’evolució del pressupost. Ara fa pocs dies ens vàrem reunir la Comissió d’Economia pel seguiment del tancament del primer trimestre d’enguany, i ens indica que estem en línia del pressupost aprovat sense desviacions rellevants. Els comptes tancats del moviment fins el 2021 estan sanejats, amb un coixí suficient perquè l’ACO pugui cobrir, si fos el cas, les obligacions que té una entitat com la nostra davant entitats públiques locals, autonòmiques i estatals. L’ACO està al corrent de cobraments de quotes dels militants i de pagaments a proveïdors i entitats públiques. Com t’agradaria que els tinguéssim? La finalitat de la confecció dels comptes de l’ACO és permetre visualitzar que el moviment pot aconseguir els seus objectius, posant èmfasi en la justa remuneració del personal alliberat i garantir que es disposen dels mitjans necessaris per aconseguir-ho, a més de disposar de coixí suficient per cobrir les obligacions. A data d’avui esperem cobrir el dèficit previst pel 2022 amb subvencions addicionals que esperem rebre, però és desitjable que el dèficit quedés cobert per les cotitzacions dels militants. Quina és actualment i quina seria la cotització mitjana desitjable per militant? El ventall de cotitzacions dels militants és molt ampli. Hi ha grups que cotitzen conjuntament, d’altres que cotitzen de forma simbòlica i la major part de la militància cotitza en funció de la seva economia. La nostra Carta Econòmica, que s’està revisant per la seva aprovació definitiva al Consell que celebrarem del 18 al 20 de novembre d’enguany, fixa que l’ACO es manté a través de cotitzacions i no de quotes, per la qual cosa cada militant en el seu grup de RdV ha de cotitzar segons les seves possibilitats i contemplant la solidaritat amb altres militants que tenen dificultats per cotitzar. Com figura a la proposta de carta econòmica i en funció del salari brut (entre 40.000 i 10.000 € any), ens estem movent a valor hora treballada x 14 amb una forquilla de cotització entre 315 € i 79 € any. Ara que estem en plena campanya de la Renda, quin gest podríem fer per l’ACO? Tornem a promoure que la militància reverteixi al moviment l’estalvi que obtingui en la seva declaració de renda, permetent desgravar l’any 2022 un 80% els primers 150 € i entre un 35-45% la resta. Perquè sigui efectiu per la renda del 2022 heu de fer arribar a secretaria@acocat.org l’escanejat del vostre DNI o lliurar-lo per correu postal a c/ Tapioles, 10 2n. 08004 Barcelona, manifestant que és la vostra voluntat que l’aportació sigui desgravada de la vostra declaració de Renda. Ho comunicarem a la Agència Tributaria per a la declaració del 2022. La font principal d’ingressos al moviment són les cotitzacions de la militància, ara bé, també tenim subvencions. Quines són i quin percentatge del pressupost representen? S’estan buscant altres opcions per incrementar els ingressos? L’any 2021 les subvencions varen representar un 8,61% del totals dels ingressos. La previsió del pressupost per l’any 2022 es del 5,03 %. Són subvencions que provenen de l’Arquebisbat de Barcelona, de l’Ajuntament de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya. Estimem que podrem millorar aquest dada amb altres subvencions. Addicionalment, estem buscant altres fonts de finançament a través del moviment europeu MTCE basades en promoure seminaris de formació, que esperem poder traslladar a la militància en els propers mesos. Joan, qui sou a la Comissió d’economia i, principalment, què feu? A la Comissió d’ economia de l’ ACO, de la que en soc responsable des de gener de 2017, avui estan representades les zones del Baix Llobregat per Beatriu Mena, Joan Mercadé per Barcelona Nord, Manuel Outomuro per la Zona Besòs i Marilia Sanz com a responsable d’ administració del moviment. Alguns membres hem esgotat el mandat o estan a punt de complir el seu termini. El meu compromís és mantenir-ho
Referents d’un cristianisme d’alliberament
El dissabte 2 d’abril passat es va celebrar un acte ben emotiu als Escolapis de la Ronda Sant Antoni. Es tractava d’una trobada que rememorava les petjades de persones que han estat, entre moltes altres, referents per molts i que ens han deixat fa poc: Teresa Losada (Bayt-al Thaqafa), Josep Soler (ACO), Jaume Botey (Llegat Jaume Botey i Vallés, Cristianisme i Justícia, Fòrum d’Alliberament, i Associació Cristianisme al Segle XXI), Manel Pousa (Fundació Pare Manel), Pere Casaldàliga (Fundació Pere Casaldàliga i Associació Araguaia), Arcadi Oliveras (Justícia i Pau), Cèlia Sabarich (Auxiliars Diocesanes i grup de noies i Comitè Oscar Romero), Mercè Guillemany i Josep Vaquer (Legió de Maria, Grup Sant Jordi) i Joan Casañas (Agermanament i Comunitats Populars). Us compartim diversos enllaços per ampliar informació: L’article del consiliari Quim Cervera a L’Agulla n. 132 (veure pp. 18-19): https://mcusercontent.com/0c3d7b592ee62e05fef6f6fdf/files/32a4f000-3949-2152-fc78-5c627ba28167/L_Agulla_número_132.pdf L’article de la militant Mercedes Vidal a La Realitat: https://www.realitat.cat/2022/04/aquests-cristians-desquerres-cronica-de-lacte-alliberament-i-compromis-referents/ El vídeo que es va projectar en l’acte: https://youtu.be/yB5Dx69xTyI
Conclusions de la Jornada de la Xarxa Interreligiosa per la Pau
Podeu consultar les conclusions de la Jornada del 6 de novembre del 2021 de la Xarxa Interreligiosa per la Pau, sobre el tema "L’acció social des de l’espiritualitat, un camí de pau" i que ens comparteix el consiliari Quim Cervera, coordinador de la XIP: https://www.justiciaipau.org/diem/document-treball-xarxa-interreligiosa-pau També es pot accedir al document a través d'aquest enllaç: https://nextcloud.pangea.org/index.php/s/sDXjJC8jWbxYCeG
El cardenal Cristóbal López a la Tribuna Joan Carrera
Els companys de la GOAC relaten en aquest escrit l’acte amb què es va inaugurar la Tribuna Joan Carrera el 25 de març passat en què el cardenal i arquebisbe de Rabat, Cristóbal Lopez Romero, feia una intervenció basada en la seva experiència de diàleg interreligiós i les relacions entre el cristianisme i l’islam. A l’enllaç també podreu consultar el vídeo amb la seva intervenció: http://goacbarcelona.blogspot.com/2022/03/sempre-el-divendres-passat-dia-25-de.html. I aquí podeu trobar el ressò en premsa amb algunes entrevistes al cardenal: https://tribunajoancarrera.cat/resso-als-mitjans-cristobal-lopez-mar22.pdf També us enllacem l'article Cristóbal dona suport fermament a l'Església de Francesc que el militant Josep-Maria Font i Gillué ha publicat a Món Terrassa: https://monterrassa.cat/opinio/cristobal-suport-fermament-esglesia-francesc-260787/ Per últim, us compartim el decàleg del cardenal Cristóbal que ha elaborat la Mercè Solé a partir d'aquesta xerrada: L'Església al Marroc existeix. Som pocs, ni tan sols el 0,1% de més de 100 nacionalitats diferents: ben catòlica i en camí a la unitat des de la pluralitat vivint en comunió. Ens importa ser autèntics, ser sal que dona sabor, ser llum que il·lumina, ser llevat que fa fermentar la pasta. No és un problema ésser pocs, sinó no ser significatius. El Regne de Déu no només és a prop, sinó que ja està enmig nostre. És aquest horitzó utòpic mobilitzador que mai no aconseguim, però que ens manté en marxa permanentment. La pau, la justícia, la llibertat, la vida, la veritat i l'amor no només són llavors sinó que ja donen fruit aquí i allà. Vaig obrir un arxiu al Word per anar anotant els signes del Regne que veig cada dia, malgrat la meva miopia. El Regne creixerà per la potència de la llavor i per la feina que hi posem. El Regne és do, lluita i conquesta. És possible la comunió entre cristians. L'Església al Marroc és ecumènica i treballa per viure en comunió amb la resta d'Esglésies. El diàleg interreligiós, islamocristià és possible i és una realitat creixent. Ho vivim el dia a dia. Concerneix a tothom, no és qüestió d'experts. Ho vivim treballant colze a colze. És possible la fraternitat entre musulmans i cristians. És fonamental dir-ho a Europa, a Espanya i a Catalunya. Els musulmans no pretenen liquidar ni la nostra civilització ni la nostra religió. Saben que l'Alcorà diu: Si Déu hagués volgut que hi hagués una sola religió, ho hagués fet. Menys parlar dels musulmans i més parlar amb els musulmans. És possible caminar cap a la unitat des de la pluralitat. La nostra vocació és ser ponts i constructors de ponts. La vida és bella, particularment si es viu amb l'alegria de l'Evangeli, malgrat tot el mal. L'entusiasme és l'embriaguesa de Déu. Us animo a sentir-vos cristians ia sentir i a viure la fe cristiana amb desimboltura, desacomplexadament, amb audàcia, amb llibertat, amb parresia. Res de cristians reclosos a la sagristia. Res de cristians vergonyants o a la vida privada. Ser descaradament cristians, humilment però orgullosament cristians.
Llibres d’Oriol Xirinachs, Jaume Fontbona i Fernando Rivas
Tres consiliaris de l'ACO acaben de publicar llibres al Centre de Pastoral Litúrgica i a Ciutat Nova. Aquí us facilitem més informació: Oriol Xirinachs, ¿Qui ets i on vas, ésser humà modern? Ell mateix ens dona les claus del llibre: «L’ésser humà és un projecte que està en constant recerca de creixement. Per aquest motiu l’ésser humà és un ésser que cerca i pregunta. Per això cada època té els seus objectius, valors, capacitats… i fa que la idea de la seva identitat sigui diversa. Avui, però, hi ha un cansament per preguntar-se davant l’Absolut (Fatiga del absoluto, X Zubiri). Malgrat això, l’ésser humà, pel sol fet de ser-ho, ja és una pregunta a la que respon, de fet, amb la seva manera concreta de viure i d’actuar. El sistema teològic-cultural que donava resposta a les preguntes que la persona es feia fins ara, ha caducat. Ara, si vol seguir tenint algun sentit per a l’èsser humà modern, ha de trobar respostes als trets que el defineixen i que cadascun d’ells és ja una pregunta. Aquests trets són els que he anat trobant i recollint en diversos escrits i treballs de sociòlegs i filòsofs, trets que s’anaven repetint i per tant són els que defineixen l’ésser humà modern. Faig una reflexió sobre cadascun d’ells i intento donar-hi una resposta evangèlica que estic convençut pot ajudar a humanitzar-lo. Hi ha també una edició en castellà.» L'Oriol Xirinachs (Barcelona, 1935) és capellà de la diòcesi de Barcelona i membre de l’Associació de Preveres del Pradó. Tot el seu ministeri com a capellà l’ha exercit en barris obrers i populars, alhora que ha estat membre actiu en organitzacions en el món de la marginació i en tasques de pastoral social. Jaume Fontbona, La sinodalitat de l'Església. El treball teològic que ofereix el llibre pot ajudar tots els cristians que, havent ja treballat en la pastoral de l’Església, s’adonen que queda molta feina per fer. I també adonar-nos que treballar sinodalment, des la comunió i com a fruit seu, és imprescindible si volem fer una pastoral inscrita en la missió de l’Església de portar l’Evangeli a tots els pobles. El llibre vol ajudar a integrar allò que mai no havia d’haver estat separat: la pastoral i la teologia, la teoria i la pràctica. Aquest llibre és fruit de l’experiència sinodal de l’autor al si dels moviments d’Acció Catòlica, especialment al MIJAC de Catalunya i les Illes, a la JOC Nacional de Catalunya i les Illes i a l’ACO. Jaume Fontbona i Missé (Arenys de Munt, 1958) és prevere de l’Església local de Barcelona, doctor en Teologia, professor ordinari de la Facultat de Teologia de l’Ateneu Universitari Sant Pacià, vicari parroquial de Santa Maria del Taulat i Sant Bernat Calvó de Barcelona. Fernando Rivas, San Justino. Intelectual cristiano en Roma i San Ignacio de Antioquía. Obispo y mártir. Amb aquests dos volums s'inaugura la col·lecció Conèixer el segle II de l'Editorial Ciutat Nova, amb quatre autors (Ignasi, Justí, Ireneu i Climent) i quatre ciutats (Antioquia, Roma, Lió i Alexandria) que ens ajudaran a descobrir la realitat del cristianisme en un dels períodes més fascinants en la història de l'Església. Fernando Rivas Rebaque és professor d'Història Antiga de l'Església i Patrologia a la Facultat de Teologia de la Universitat Pontifícia Comillas, autor de nombrosos llibres i consiliari de l'ACO a la diòcesi de Madrid.
«L’alegria de caminar junts/es»
La Delegació Diocesana de Pastoral Obrera de Terrassa amb els moviments MIJAC, JOC i ACO (zones Vallès Oriental i Vallès Occidental), vam celebrar el dissabte 7 de maig a la parròquia de la Mare de Déu de la Mercè a Badia del Vallès, la jornada Diocesana amb el lema L’alegria de caminar junts/es. Després de dos anys en què no s’havia pogut celebrar per la pandèmia, la jornada va comptar amb la participació d’uns 50 militants infants, joves i adults. Va ser una trobada lúdica, festiva, de retrobament i amb esperit sinodal. Vam gaudir amb jocs, cançons i danses i una gimcana en la que reflexionàvem sobre diferents àmbits tot buscant valors i contravalors des de la nostra realitat: la família, el lleure, el treball, l’escola, el barri-poble i l’experiència creient. De cada àmbit van sortir unes petjades amb les principals crides i reflexions que ens van servir per construir un camí, el camí que com a Església ens porta a Jesús i pel que caminem junts i juntes amb alegria. Mons. Salvador Cristau va celebrar la missa i també vam donar gràcies a Déu pels 25 anys de l’ordenació del consiliari de la Pastoral Obrera Mn. Pepe Baena i també consiliari general de l'ACO. Podeu consultar les fotografies a l'enllaç: https://flic.kr/s/aHBqjzSBUJ
Setmana Santa en plenitud a Can Bajona
L’últim cop que l’ACO va celebrar la Setmana Santa a Can Bajona va ser el 2019 i aquest curs, després del relaxament de mesures sanitàries Covid, hi havia moltes ganes de tornar a viure la Pasqua comunitàriament en aquest espai estimat de Solsona. Així doncs, la participació ha estat molt positiva i la convivència entre persones d’edats tan variades, ben rica. «La Pasqua representa moltíssima feina, continguts extraordinaris, les experiències testimonials ens van deixar fent una reflexió molt profunda sobre la Passió. Tot aquest esforç va ser molt positiu. Hem viscut un sentiment col·lectiu de voler participar totes i tots junts. La gresca després de la Vetlla Pasqual (bingo musical) va ser molt encertada i ens ho vam passar molt bé», subratlla la coordinadora general Àngela Rodríguez. Durant el matí de Dissabte Sant, el nou bisbe de Solsona, Francesc Conesa, es va fer present en els tallers i va ser acompanyat pel president, la presidenta i la coordinadora general de l'ACO. En el plenari del darrer dia i en les valoracions escrites s’han fet algunes aportacions per millorar en properes edicions: impulsar la participació dels infants a totes les celebracions, llenguatge més inclusiu, més tallers amb contingut evangèlic… També s’ha proposat crear una comissió per donar forma als continguts i que delegui en les zones i diòcesis. Us compartim diversos continguts: Guió de la xerrada de Montserrat Canals, del Moviment Català de Pobles i Comarques Sinodalitat a peu de carrer: https://acocat.org/mediateca/sinodalitat-peu-de-carrer que va anar acompanyada d’aquest vídeo de Cristina Inogés on explica com ha de ser la sinodalitat dels laics: https://www.youtube.com/watch?v=ke8ufSuwGXw Vídeo resum de la Setmana Santa a càrrec del militant Ignasi Flores: https://youtu.be/IiXyb00-IoI Àlbum de fotografies de Setmana Santa: https://flic.kr/s/aHBqjzMkBn Entrevista a Quico Manyós, tallerista a la Setmana Santa amb el taller La bellesa de la vellesa, al programa Àngels de Ràdio Estel: https://www.estelfitxers.com/audio/2021-2022/20220508-20_15ANGELS.MP3 A banda, la diòcesi de Madrid va organitzar el 24 d’abril una formació-reflexió titulada Les petites morts de cada dia sobre com ressuscitar en les morts i pèrdues quotidianes, en una societat en què se'ns convida constantment a l'èxit, a guanyar… Va estar acompanyada per Rosa Ruiz, religiosa claretiana que treballa en un centre de cures pal·liatives. A la trobada van participar militants de l'ACO, HOAC, exmilitants de la JOC i algunes persones de la parròquia de la Crucifixió del Senyor. Podeu consultar a l’enllaç l’enregistrament de la xerrada: https://www.instagram.com/tv/CcvdETNFWZZ/?igshid=YmMyMTA2M2Y=
«Llevat dins la pasta»: els programes d’abril i maig
Aquests són els darrers programes Llevat dins la pasta emesos a Ràdio Estel en el que portem de temporada (cada dimecres a les 20.40 h). Aquest programa ideat i produït per la Pastoral Obrera de Catalunya, el podeu trobar a la plataforma Ivoox (https://www.ivoox.com/podcast-llevat-dins-pasta_sq_f11013703_1.html). Begonya Gasch, la tasca des de la Fundació El Llindar amb els adolescents i joves marginats pel sistema educatiu i la societat: https://www.ivoox.com/begonya-gasch-els-joves-i-el-llindar-audios-mp3_rf_86966442_1.html Evelyn Romero, les ferides obertes al Salvador: https://www.ivoox.com/evelyn-romero-les-ferides-obertes-al-salvador-audios-mp3_rf_86703800_1.html Balma Soraya Hernández Moscoso, morir no rima amb infància: https://www.ivoox.com/balma-soraya-hernandez-moscoso-morir-no-rima-amb-audios-mp3_rf_85636295_1.html
Recuperar la perspectiva comunitària a través del cinema
«Tenim intents de viure la fraternitat que no acaben de cuallar. Per això el papa Francesc ens hi empeny a aquesta visió comunitària i fraterna des de l’alegria de l’Evangeli», d’aquesta manera Peio Sánchez, rector de la parròquia de Santa Anna, justificava la VI Jornada de Comunicació de l’ACO que amb el títol Recuperant la mirada comunitària es va celebrar aquest dissabte passat, 7 de maig, a la mateixa església que acull l’Hospital de Campanya. Durant la jornada en la que van participar uns 25 militants i simpatitzants de l’ACO es van projectar set seqüències diferents, escollides per Mn. Peio, i que van ser disseccionades pel director de la Mostra de Cinema Espiritual de Catalunya i per Sonia Herrera, responsable de l’Àrea Social de Cristianisme i Justícia. La jornada va acabar amb les aportacions dels participants a l’entorn de les preguntes: Quines dificultats fortes trobem per viure en fraternitat? (individualisme, fragmentació, distàncies no perdonades, ideals no reals, afinitats i no Evangeli, dificultats exteriors…) i recordant Fratelli tutti del papa Francesc, què aporta la fraternitat com a clau en aquest moment històric? En el diàleg final es va compartir que a vegades és més fàcil fer fraternitat amb tradicions religioses allunyades de la pròpia que entre fidels d’una mateixa confessió i per això és necessari treballar la intrareligiositat entre les nostres comunitats. Entre les dificultats es va destacar el fet de viure compartimentats, els prejudicis, les presses i el soroll (especialment, mediàtic), la manca de creativitat i imaginació, les pròpies ferides («cal perdonar i perdonar-nos, acollir les pròpies ferides i les dels altres, per sostenir la fraternitat»). Es va constatar que calen homes i dones comunitaris i pontífexs (constructors de ponts), que cal valorar les petites comunitats que fem cada dia (al grup de fe, a les parròquies, a la feina, a la família…), que és signe de fraternitat i esperança el treball que s’està fent a la diòcesi sobre el Sínode de la sinodalitat, que la fraternitat (el gran signe de l’Evangeli) exigeix cuidar-la i és el bot salvavides enmig de la tempesta. A l'enllaç podeu consultar les conclusions que va resumir Quim Cervera, consiliari de la Comissió de Comunicació. Poden consultar-se fotos de la Jornada a l'enllaç: https://flic.kr/s/aHBqjzP2yE. Selecció de seqüències · La fraternitat fundada en la Gràcia. El festín de Babette (1987), Gabriel Axel. Al voltant de l’alimentació i de la gastronomia hi pot haver molta vida comunitària i és un espai de veritat on podem obrir la nostra ànima, on parlar de misericòrdia, gràcia i perdó, va destacar Sonia Herrera. La Gràcia de Déu és sobreabundant i té una força transformadora que veiem com opera en les persones. La Gràcia funda la comunitat, va observar Peio Sánchez. · L’orientació en el discerniment comunitari. Lars y una chica de verdad (2007) Craig Gillespie. És una al·legoria preciosa de l’acollida de la diferència i on veiem la pregunta fonamental per discernir: «Què faria Jesús?» En la comunitat és important la capacitat de superar els prejudicis i els apriorismes, va destacar la Sonia. Ser comunitat és fer una cosa aparentment estranya (en aquest cas, permetre que la nina inflable entri a l’Església) per l’acollida de l’altre. Hem de recordar que l’Evangeli se surt de tots els protocols que tenim pensats. En una comunitat a vegades el més important és fer bogeries i estar-hi, va observar en Peio. · El contrast fratern. Fortuna (2018) Germinal Roaux. És massa habitual trobar dos homes discutint sobre la salut sexual i reproductiva de la dona, en aquest cas, una menor embarassada (probablement fruit de la violència sexual). I també hi ha una denúncia de la incapacitat del sistema a l’acompanyament, va destacar la Sonia. És interessant la dinàmica de contrast de diferents visions i com s’intenta un diàleg de fraternitat, és a dir, acceptar la visió de l’altre i fer un procés de reconstrucció d’una sortida. Això no és fàcil i pot ser que la fraternitat no sigui possible, va observar en Peio. · La comunitat en èxode. La isla de los monjes (2017) Anne Christine Girardot. Hi ha un dol individual i col·lectiu com a comunitat en aquesta sortida dels monjos de la clausura i hi ha un fil amb l’Església en sortida del papa Francesc, va destacar la Sonia. Se’ns mostra la feblesa de la fe i la disponibilitat a la sortida d’una estructura (quan hi estem molt de temps, t’acomodes). Aprendre a sortir és necessari, adonar-se’n que no tens més que la vocació i el farcellet, va observar en Peio. · La fraternitat més enllà de la fe. Las inocentes (2016) Anne Fontaine. Films com aquest on s’aborda la violència sexual en escenaris de conflicte a les dones ens travessen el cos. Veiem com unes dones es troben en un mateix lloc, no des d’una fe compartida. També veiem el silenci sobre determinats fets que a vegades planeja sobre la vida comunitària i que és una perversió, va destacar la Sonia que va recordar la carta d’agraïment de sor Juana Inés de la Cruz, Yo, la peor de todas. Es tracta d’una comunitat que viu amb un trauma brutal, també tancada i que té els seus vicis. També observem en el diàleg el pas indistint de la fe al dubte i a la inversa. La fraternitat s’estableix en vincles misteriosos que no tenen a veure amb la fraternitat institucional, va observar en Peio. · La unitat fraterna entre la vida i la mort. De dioses y hombres (2010) Xavier Beauvois. Ens connecta amb tota una història de màrtirs contemporanis (el seu llegat és aquest moment de fe profunda que arriba en un moment de fragilitat màxima) i veiem una al·legoria dels estats de Jesús davant la imminència de la mort (la por, els dubtes, l’abandonament de Déu i l’abandonar-se a Déu), va destacar la Sonia. Assumir la mort junts és una de les coses més difícils de la vida en comunitat. Igualment, la pregària és una de les coses més difícils de filmar i aquí es fa de manera sublim. Hi viem el camí del discerniment i el d’una comunitat que accepta un destí, va observar en Peio.
