El «Sí», de Pepe Baena
No sé qué me pasa, no sé qué me traspasa, no sé qué me desfasa, no sé qué me cansa. Sólo sé que Tú me alcanzas, sólo sé que Tú me abrazas, sólo sé que Tú me alzas, sólo sé que Tú me ensalzas. Aunque diga no al final es tu Sí. Aunque diga no siempre es tu Sí. Aunque diga no permanece tu Sí. Aunque diga no mejor es tu Sí. Pepe Baena Iniesta (Oración después de un no llevado por la desconfianza ante una mujer necesitada)
El biblista Josep Rius-Camps y una economía con alma, en la revista «Luzysal» de ACO
«El mundo del poder es un mundo distinto al mundo real de los evangelios». El biblista Josep Rius-Camps, gran investigador del Códice Beza, habla de sus descubrimientos e intuiciones en la entrevista que protagoniza en la última revista Luzysal de la Acción Católica Obrera. En este número también se ha abordado cómo re-animar la economía y dotarla de un fondo más humano, tal y como propone el papa Francisco, con un dossier específico dedicado a las alternativas al neoliberalismo que ya se están construyendo: el desarrollo autocentrado (Miren Etxezarreta), las rentas para los empobrecidos (Diosdado Toledano), la economía social y solidaria (Anna Fernández y Guillem Subirachs), la economía vegetal (Bernat Sellarès) y la economía crítica (Salva Martínez). Puede consultarse el número, que se está enviando por correo postal, en el enlace. En el Editorial «Sembremos granos de mostaza hoy» se remarca la importancia de lo pequeño, que es marcadamente evangélico. El decimocuarto número de Luzysal también incluye un reportaje sobre la reducción del tiempo de trabajo. Ernest Botargues, por su parte, reflexiona en un artículo de opinión sobre el buen morir. También se aborda la situación en el Sáhara Occidental, un territorio disputado por su abundancia en recursos naturales. La espiritualidad, en esta ocasión, se profundiza por medio de un Estudio de Evangelio que propone Manolo Varo Arjona, consiliario de ACO de Córdoba, y donde desgrana la parábola del grano de mostaza. También se pueden conocer mejor los dos proyectos a los que ACO ha realizado la aportación solidaria el último año: Acción Solidaria contra el Paro y la Fundación Prolibertas. También prestamos atención a los 75 años del movimiento hermano, la HOAC. Por último, nos hacemos conscientes de la proliferación de plásticos desechables y las iniciativas para reducirlo. En este número también se encarta el último documento formativo Crecemos, «Pandemia y salud mental». Luzysal se publica en catalán y en castellano. Se editan dos revistas al año que se envían por correo postal a toda la militancia y simpatizantes de ACO y también a todas aquellas personas que se suscriban. La Comisión de comunicación de ACO es la responsable de la publicación, que también cuenta con un Consejo Editorial que propone las principales líneas de contenido.
El biblista Josep Rius-Camps i una economia amb ànima, a la revista «Salillum» de l’ACO
«El món del poder és un món diferent del món real dels evangelis». El biblista Josep Rius-Camps, gran investigador del Còdex Beza, parla de les seves descobertes i intuïcions a l’entrevista que protagonitza a la darrera revista Salillum de l’Acció Catòlica Obrera. En aquest número també s’ha abordat com re-animar l’economia i dotar-la d’un fons més humà, tal i com proposa el papa Francesc, amb un dossier específic dedicat a les alternatives al neoliberalisme que ja s’estan construint: el desenvolupament autocentrat (Miren Etxezarreta), les rendes per als empobrits (Diosdado Toledano), l’economia social i solidària (Anna Fernández i Guillem Subirachs), l’economia vegetal (Bernat Sellarès) i l’economia crítica (Salva Martínez). Pot consultar-se el número, que s'està enviant per correu postal, a l'enllaç. A l’Editorial «Sembrem grans de mostassa avui» es remarca la importància d’allò petit, que és marcadament evangèlic. El catorzè número de Salillum també inclou un reportatge sobre la reducció del temps de treball. Ernest Botargues, per la seva banda, reflexiona en un article d’opinió sobre el bon morir. També s’aborda la situació al Sàhara Occidental, un territori disputat per la seva abundància en recursos naturals. L’espiritualitat, en aquesta ocasió, s’aprofundeix per mitjà d’un Estudi d’Evangeli que proposa Manolo Varo Arjona, consiliari de l’ACO de Còrdova, i on desgrana la paràbola del gra de mostassa. També es poden conèixer millor els dos projectes als quals l’ACO ha fet l’aportació solidària el darrer any: Acció Solidària contra l’Atur i la Fundació Prolibertas. També parem atenció als 75 anys del moviment germà, l’HOAC. Per últim, ens fem conscients de la proliferació de plàstics d’un sol ús i les iniciatives per reduir-lo. En aquest número també s’encarta el darrer document formatiu Creixem, «Pandèmia i salut mental». Salillum es publica en català i també hi ha una edició en castellà (Luzysal). S’editen dues revistes a l’any que s’envien per correu postal a tota la militància i simpatitzants de l’ACO i també a totes aquelles persones que se’n subscriguin. La Comissió de comunicació de l’ACO és la responsable de la publicació, que també compta amb un Consell Editorial que proposa les principals línies de contingut.
La diversitat, repte principal del nostre temps
[Marilia Sanz] El 6 de febrer del 2020, en el marc del curs de Cristianisme i Justícia «Tancar el cercle? Representacions de l’experiència espiritual i religiosa en l’espai», es va fer la sessió Barcelona i els llocs de culte: aproximació sociològica i de gestió pública. Va anar a càrrec de Lola López, antropòloga i ex-coordinadora de l’equip d’Afers Religiosos de l’Ajuntament de Barcelona. La Lola començà dient que faria una xerrada des de la seva experiència personal, del que li va moure a voler agafar aquesta responsabilitat i de les seves conviccions sobre el fet religiós (es defineix com a agnòstica i la seva mirada és eminentment intercultural). Encara que no sigui creient, va dir que a la ciutat de Barcelona hi una bona part dels ciutadans que ho són. Considera que el ser creient és part fonamental de la vida de les persones qui ho són, per tant, els gestors públics han de garantir que es pugui exercir aquest dret a tota persona. Al front d’Afers Religiosos va treballar per a la plena normalització del fet religiós. Per exemple, posem per cas, al barri, es parla d’un problema o situació on s’ha d’actuar, a la taula no només ha d’haver-hi els agents de sempre: educació, sanitat, serveis socials, administració, sinó que també ha d’haver la mirada del creient. Va fer una crida a que les associacions de base religioses es facin presents en àmbits fins ara només portats per gent no creient. Hi ha una mirada de superioritat de l’ateu vers al creient. Es considera que el creient té una inferioritat en el camp intel·lectual, que el seu coneixement de la realitat no té validesa, que és poc evolucionat, s’ha quedat enrere, com infantilitzat per la creença. I s’ha de trencar això perquè ve a ser un supremacisme per part de la cultura dominant no creient. Quan un col·lectiu s’ha d’amagar, dona peu a rumors, estereotips, discriminació. Normalització és poder parlar obertament en qualsevol espai. Però la religió està apartada quan a la ciutat hi ha una presència enorme i diversa de les religions. Hi ha un buit legal pel que fa als usos dels espais públics quant a la religió. No està escrit enlloc, no hi ha cap llei que prohibeixi fer actes religiosos en espais públics, com ara centres cívics i d’altres. Sempre que es respecti la diversitat religiosa i no es privilegiï una sobre d’altres. Però hi ha una tendència a mirar el fet religiós com quelcom que s’ha de mantenir al marge i es confon laïcitat amb laïcisme. S’ha de tenir una política religiosa que garanteixi el fet religiós. Que tothom pugui exercir el seu dret al culte i que tothom pugui expressar la seva fe. Totes les religions han de poder compartir l’espai públic igual que les activitats culturals o esportives ho fan amb tota la normalitat. No és suficient donar una Instrucció per equiparar el tracte que es dona a aquestes activitats. Cal una Mesura de Govern. Va trigar vuit mesos poder aprovar una. La Normativa de l’ús de l’espai públic queda molt petita davant les necessitats de la gent creient. Per arribar aquí, s’havia de treballar des de la perspectiva intercultural, que té tres principis. És l'única vacuna contra els extremismes, els racismes. Per assolir la no discriminació. Que hi hagi igualtat de dret. Equitat de l’accés al dret. Reconeixement de la diversitat i de la memòria històrica. La persona que es trasllada de país, té dues cultures, té una mirada de cada lloc. Pot mirar les coses amb diferents perspectives. Són persones més creatives, amb més capacitat de trobar solucions diferents als problemes. A les empreses busquen de tenir gent de situacions i d’orígens diversos, als equips creatius, per això. I la gent, al carrer, vol conèixer les diferents religions. La Nit d les Religions és un èxit tan gran que s’ha passat d’una nit a dues i s’haurà d’ampliar encara més. Són aproximadament 30 comunitats de diferents religions que obren el seu espai de culte perquè qui vulgui el visiti. És una iniciativa molt concorreguda i amb molta participació ciutadana en l’organització. També és important reconèixer la memòria històrica. Quins drets s’han conquerit per la lluita dels grups religiosos. Per exemple, al 1958 els primers objectors de consciència per no anar al servei militar eren Testimonis de Jehovà. Un altre exemple va ser la lluita per part d’una Comunitat Musulmana, de l’administració i del teixit associatiu del Barri de la Prosperitat, al districte de Nou Barris per tal que fos possible obrir un local de culte al carrer Japó. Crear espais de diàleg entre totes les persones. Diàleg d’igual a igual. Ningú es posiciona per sobre de l’altre. Respecte a l’altre, respecte abans d’entendre. Puc respectar el que no entenc. Per exemple, a mi no m’agrada el futbol, no l’entenc. De petita vaig fer l’esforç d’interessar-me però no m’entra. Però respecto que es tallin els carrers quan hi ha un partit de futbol molt important. Respecto que hi hagi gent que vulgui anar a veure el futbol. El respecte ha de ser sempre que l’altre també respecti. Qui no respecta no mereix respecte. És un diàleg per a construir. Hem de normalitzar l’evidència de que no podem pensar tots igual. Hem de fer l’esforç de no imposar cap tipus d’ideologia. És una prova d’apertura mental que sigui possible el diàleg entre una persona creient i una que no ho sigui. Aquest és el principal repte del nostre temps: el de la diversitat. Que arribem a entendre que hi ha moltes formes d’arribar al coneixement, no només la científica, no només el racionalisme, o el materialisme. Que tothom pugui expressar la seva manera de veure el món. La seva manera de cultivar-se. Antropològicament bona part dels ateus són jueus-cristians i ni s’adonen. Es pot veure això en la manera en què tracten als seus morts. No els deixen sense més. No els tracten com si només fossin matèria. I n’hi ha una altra manera de tenir fe més difícil d’adonar-se i és
«Llevat dins la pasta»: els programes de desembre i gener
Aquests són els darrers programes Llevat dins la pasta emesos a Ràdio Estel en el que portem de temporada (cada dimecres a les 20.40 h). Aquest programa ideat i produït per la Pastoral Obrera de Catalunya, el podeu trobar a la plataforma Ivoox (https://www.ivoox.com/podcast-llevat-dins-pasta_sq_f11013703_1.html). Rafa Allepuz Capdevila, el treball i la Doctrina Social de l’Església: https://www.ivoox.com/rafael-allepuz-persones-i-treball-audios-mp3_rf_80825188_1.html Antonio Javier Aranda, la Pastoral del Treball a la Conferència Episcopal Espanyola: https://www.ivoox.com/antonio-javier-aranda-pastoral-del-treball-a-audios-mp3_rf_80599631_1.html Meritxell Sánchez-Amat, defensar la sanitat des de l’atenció primària: https://www.ivoox.com/meritxell-sanchez-amat-metgessa-familia-audios-mp3_rf_80599435_1.html
«Viure el Nadal (i la resta de l’any) en fraternitat»
Tenir cura del món que ens envolta i fer-nos conscients de formar part d’un nosaltres que habita la casa comuna. Aquestes van ser algunes de les idees que es van portar a la motxilla la trentena de participants a la trobada de Nadal de la zona Besòs de l’ACO que coorganitzaven amb la Xarxa de Laics. L’activitat va prendre el format d’una revisió de vida i va culminar amb la celebració d’una eucaristia a la parròquia de Sant Pau de Badalona el 18 de desembre passat. A l’enllaç podeu consultar algunes imatges: https://flic.kr/s/aHBqjzy8Nt. Per a la part del Veure es va proposar el documental Demà on es desgranen diferents iniciatives en la construcció d’un món més just en els àmbits de l’economia, la participació política, el consum, l’educació i l’energia. Per al Jutjar, es va fer una aproximació a la darrera encíclica del papa Francesc, Fratelli tutti (https://acocat.org/mediateca/fratelli-tutti-frases-destacades). A la part de l’Actuar es va demanar el testimoni de diferents entitats properes que ja estan fent aquestes experiències: L’Oriol, de Fridays for future, va explicar com diferents ciutadans de Badalona preocupats per l’emergència climàtica i amb esperit jove i crític estan creant consciència al voltant d’aquesta qüestió. Enllaç al testimoni: https://youtu.be/wgz2wA4QaZE L’Ángeles, socorrista d’Open Arms, va parlar de les migracions i els rescats al mar i com persegueixen que hi hagi un món just als dos costats de la Mediterrània. «El canvi principal de mirada s’arrelaria en que deixéssim de veure’ls com completament diferents a nosaltres», va dir. Enllaç al testimoni: https://youtu.be/E3-h_9N5TGY La Dolors Clotas, de la cooperativa Conreu Sereny, una iniciativa de producció agroecològica de proximitat, va explicar que volen cultivar amb bones pràctiques i treballar la terra amb respecte (sense adobs químics). «Hem de donar valor a la terra. A Laudato Si el Papa ens parla de la cura de la casa comuna», va recordar. Josetxo Ordóñez, militant i advocat a Fundació Migra Studium, es va centrar en la realitat migratòria i l’hostilitat que desvetlla en els països de destí (CIE, traves burocràtiques, explotació laboral/sexual…). «A la llum de l’evangeli, la nostra resposta ha de ser l’hospitalitat», va reafirmar Josetxo tot explicant que això es concreta en els acompanyaments als interns tancats al CIE o en obrir les portes de la nostra llar amb la campanya Hospitalitat que ha permès acollir a 25 persones. La Paqui Sánchez, militant a l’ACO i activista al Sindicat de Llogateres, va explicar com l’entrada de fons voltor com a inversors d’habitatge ha violentat moltes famílies obligant-les a marxar dels domicilis per no poder assumir increments desmesurats del preu de lloguer. Els afectats s’han organitzat en el Sindicat de Llogateres i han lluitat per canviar la Llei de l’habitatge, fent que es reguli el preu del lloguer. «Déu està en les persones que donen tantes hores pels demés, que creuen possible el canvi i lluiten per aquest canvi», va concloure. La zona Maresme també va participar en la convocatòria 10 minuts de silenci per escoltar el Nadal que s’està fent els darrers anys. Podeu consultar el manifest que es va llegir a l’enllaç: https://valors.org/detinguts-pero-no-paralitzats/. Per últim us enllacem: Document amb la resposta a les preguntes que es van quedar sense respondre per manca de temps durant la ponència de Quim Cervera a la darrera Jornada General: https://acocat.org/mediateca/respostes-les-preguntes-referents-la-xerrada-del-12-d-octubre-la-jornada-general-de-l-aco Presentació en power point de la xerrada de Quim Cervera: https://acocat.org/mediateca/sembrem-grans-de-mostassa-avui-presentaci-pon-ncia-jgaco2021
Capellans a la presó concordatària de Zamora
Recentment s’ha estrenat un documental sobre la presó de Zamora, en què 55 sacerdots i frares van patir presó per haver denunciat la repressió franquista, entre el 1968 i el 1976. El militant d’ACO a la diòcesi de Madrid, l’historiador Juan Antonio Delgado de la Rosa que ha estudiat aquesta qüestió, ha escrit aquest article publicat al setmanari Catalunya Cristiana: https://acocat.org/mediateca/els-capellans-la-pres-concordat-ria-de-zamora.
Els autèntics «Reis d’Orient»
El consiliari Jordi Fontbona ens comparteix aquest bonic conte nadalenc de Josep Perich, capellà de Girona i rector de Blanes: https://acocat.org/mediateca/els-aut-ntics-reis-dorient
Sense sostre, sense llar, sense drets
El diumenge 19 de desembre van entrevistar al programa Àngels de Ràdio Estel la Montse Garcia, treballadora social de Càritas Barcelona a l’oficina de Badalona i militant de l’ACO, que va parlar de les persones en situació de sense sostre i sense llar i de la tasca coordinada que fan des de la Taula Sense Llar Badalona. La Montse va remarcar que aquestes persones tenen dificultats per veure garantits els seus drets (habitatge, alimentació, papers…), que hi ha un sistema de protecció social que no protegeix i que darrera tot això hi ha una combinació de causes estructurals (que tendim a veure menys) i personals. També va destacar que moltes d’aquestes persones fan una evolució a positiu quan passen a viure a un habitatge estable i disposen d’ingressos regulars. Podeu sentir-la a l’enllaç: https://www.estelfitxers.com/audio/2021-2022/20211219-20_15ANGELS.MP3
Expliquem com treballar als grups els primers documents del Consell
L’Àngela Rodríguez, coordinadora general de l’ACO, dona algunes orientacions en aquest vídeo per a la presentació d'esmenes i aportacions als documents fundacionals del moviment (Document d'Identitat, Carta Econòmica i Normes de Funcionament) que s'han de debatre i aprovar al XIIè Consell, previst al novembre del 2022. Aquesta primera fase de treball finalitza el 19 de gener proper a les 19 h.
