Trobada de preparació de Pentecosta: «Anunciem el que som i el que vivim»
[Maria Martínez Rojas] La delegada per a la Formació i Acompanyament del Laïcat de l’Arquebisbat de Barcelona, Anna Almuni, va fer la proposta d’organitzar i convocar una trobada amb el laïcat per a preparar la Pentecosta. L’equip de la delegació del postcongrés de laics va estar d’acord i es va fixar la tarda del dissabte 20 de maig per celebrar la Trobada-Pregària-Celebració a Sant Pau del Camp. Es va pensar que el contingut de la Trobada podia ser el que creiem que l’Església viu en aquests temps: · El postcongrés que té quatre itineraris: Primer Anunci, Acompanyament, Processos formatius i Presència en la vida pública. Actualment estem a la crida i el treball del primer dels itineraris que es el Primer Anunci-Diàleg amb la increença. · El Discerniment com un dels eixos del Pla Pastoral Diocesà. · El Sínode de bisbes, moment universal. Es volia que cadascun dels tres eixos tinguessin un espai i una metodologia diferent. Un espai de diàleg i compartir, l’altre de reflexió, meditació o pregària partint de textos que prèviament s’haurien escollit i entregat en aquells moments. Un tercer, de festa i celebració, de caminar junts. Per tots tres espais tothom passaria, perquè estan interrelacionats i depenen cada un de l’altre. Una de las moltes frases que es van lliurar en la Jornada i va ser aquesta de la Evangeliï Gaudium (EG,121): “El teu cor sap que no és el mateix la vida sense Ell; llavors això que has descobert, això que t’ajuda a viure i que et dona una esperança, això és el que necessites comunicar als altres”. En la celebració de l’Eucaristia, moment especial, vam poder estar acompanyats i acompanyades per les i els feligresos de la parròquia, i també amb el cardenal Omella que va presidir-la. A l’enllaç teniu més informació de la jornada: https://www.apostolatseglarbcn.org/2023/05/22/trobada-laical-preparant-la-pentecosta-2023-anunciem-el-que-som-i-el-que-vivim/
L’evangelització, un «Document d’ACO» plenament vigent
Sovint parlem i sentim parlar de l’Evangelització. L’any 1996 Julio Lois ens va escriure un document on analitza què és l’evangelització, les condicions en les que s’ha de donar. Creiem, des de la Comissió de formació, que ens pot ser útil una segona lectura per al nostre creixement personal i comunitari. Us en destaquem algunes frases. No és l’Església la que té una missió sinó que la Missió del Crist crea per a ella, una Església. Tots som radicalment iguals en tant que cridats a la mateixa santedat, al mateix seguiment de Jesús, en tant que portadors del mateix esperit, i com a responsables de la mateixa tasca. Per això avui tendim a fer una eclesiologia que posi l'accent al pol de la comunió de tots sobre l'aspecte més jurídic institucional, que posi l'accent a la igualtat substancial de tots, davant de les desigualtats de carismes i ministeris, que posi l'accent a l'Església entesa com a comunitat d'iguals, davant de l'Església entesa com a "comunitat de desiguals". L’evangelització és tota activitat orientada d’alguna manera a transformar el mon d’acord amb la voluntat de Déu, creador i redemptor. Jesús fou enviat a evangelitzar. Aquell que evangelitza és evangelitzat i l’evangelitzat és també evangelitzador. Tal vegada si la nostra evangelització no és més significativa i creïble és, almenys en part, perquè hi ha un dèficit d’experiència profunda que duu al convenciment. Quan la nostra conversió a la realitat es tradueix en compromís solidari, aleshores estem en condicions d’evangelitzar. La Bona Notícia del Regne no és entesa com a Bona Notícia des de qualsevol lloc. Hi ha llocs des dels que no es veu, no s'escolta, no s'entén. Hi ha llocs, espais, formes de ser, de viure, d'entendre, que impedeixen que l'anunci del Regnat de Déu pugui ser entès com a bona notícia. Els moments del procés de l’evangelització son: Moment del silenci, moment de l’encarnació, moment del compromís i moment de la proclamació explícita. Només si som capaços d’entendre i comprendre aquest món nostre i de connectar amb les seves experiències positives i amb les seves inquietuds, només així podrem evangelitzar.
Recés ACO: Acollir la persona en la seva dignitat de filla de Déu
Oriol Xirinachs va acompanyar el recés de l’ACO que el 20 de maig passat es va celebrar a la parròquia Sant Jaume d’Almeda, a Cornellà de Llobregat. Amb els bancs de l’església disposats en rotllana, la vintena de participants de diferents zones (sobretot del Baix Llobregat i Besòs i una militant de Nou Barris que viu a Cornellà) van treballar com a referència el Document d’ACO n. 7: Acollir la persona en la seva dignitat de filla de Déu. L’explicació va ser molt entenedora i Oriol Xirinachs va posar diferents exemples de la seva vida a la residència de capellans a Barcelona, però que es podien traslladar a altres situacions de la vida diària. A la posada en comú i valoració posterior, tothom va coincidir que sortien del Recés d’una manera diferent com havien entrat. A l’enllaç podeu consultar el llibret del recés: https://acocat.org/mediateca/llibret-rec-s-aco-2023-acollir-la-persona-en-la-seva-dignitat
Simone Weil, en primera persona
La religiosa i teòloga Pepa Torres ha publicat a Alandar aquest article que us recomanem sobre la biografia de Simone Weil escrit en primera persona: https://www.alandar.org/portada-destacado/maestras-de-vida-simone-weil/
Donant forma als mandats del XII Consell
«Després de celebrar el Consell en dues parts, estem embrancats de ple en com portarem a terme les línies d’actuació i els reptes. Però recordem que som molt entusiastes per obrir i proposar, però ens és més complicat tancar temes i aconseguir grups de treball que s’hi posin. Per tant, intentem allà on estem tancar un tema abans d’obrir un altre», va proposar la presidenta de l’ACO, Rocío Elvira, a l’inici de la darrera reunió del Comitè General que es va celebrar en format presencial i telemàtic el dissabte passat, 13 de maig. La qüestió principal era debatre la proposta de treball per als propers tres cursos que emana del XII Consell i que ja s’ha debatut en algunes zones i diòcesis. El consiliari general, Pepe Rodado, va explicar que en cadascun dels tres cursos hi ha tres dinàmiques que es repeteixen: la primera, referida a la vida interna del moviment, seria l’aspecte més comunitari; la segona, referida a la profunditat d’allò que fem (com estem en els compromisos, amb quin estil), és a dir, l’espiritualitat; i la tercera, referida a la dimensió externa o missionera. La idea seria que cada zona o diòcesi prioritzi algun aspecte, sense oblidar totes les dimensions. Les zones i diòcesis que ho han treballat han fet diversos subratllats com treballar el compromís militant (fet que es constata en les dificultats per fer els relleus de responsabilitat), la participació en els actes del moviment i la invitació a no militants, aproximar l’ACO a col·lectius vulnerables i organitzar accions profètiques, conèixer els compromisos dels militants, donar més sentit i formar-se en Revisió de Vida, aprofitar els mitjans de què disposem (Revisió de Vida Oberta de Madrid), recuperar la il·lusió (després de la pandèmia) i ser agents d’esperança… Es va acordar donar més marge, fins el darrer Comitè General de curs (17 de juny), per tancar la proposta i ja elaborar el Pla de curs 2023-2024. En la trobada també es va discutir el document Posicionaments públics de l’ACO. Alguns criteris, de la Comissió de comunicació. És un document que pretén donar alguns criteris i que també es relaciona amb la iniciació al moviment, ja que donaria més visibilitat i oportunitats d’explicar-se. Alhora, requereix d’una formació específica, que ja estan rebent, als portaveus del moviment (en particular, el i la presidenta i la coordinadora general) per atendre les demandes dels mitjans. En el debat es van recollir aportacions referides a possibles pronunciaments de temes polèmics o d’altres que no apareixien al document. Des de la Comissió s’ajustarà el document i es farà un redactat més senzill i es tornarà a enviar a les zones, per tal que pugui comentar-se també als grups abans d’aprovar-lo. Comissions del moviment La Comissió d’iniciació està refent el Pla d’iniciació i donant-li concreció. Molt probablement, faran una crida a militants a formar part d’un grup de treball amb aquest propòsit. Properament, també tiraran endavant un formulari per recollir crides concretes que surten dels grups i que són susceptibles de distribuir-se en xarxes socials respecte la realitat social que ens preocupa (una experiència que ja s’està fent a la diòcesi de Madrid). La Comissió de comunicació va recordar la recent Jornada de comunicació (26 d’abril), que s’està treballant en el n. 17 de la revista Salillum (1a quinzena de juny) i que s’activarà una nova campanya ‘Un militant, un subscriptor’ que, si fos efectiva, podria contribuir a eixugar el dèficit previst per enguany. També es va informar que s’està preparant amb la Comissió d’iniciació un vídeo sobre la Revisió de Vida i de l’espai Llevat dins la pasta, de Ràdio Estel, amb 35 programes en la seva 4a temporada. La Comissió de formació va explicar que a la propera revista Salillum s’encartaran dos Creixem i estan preparant un Anem a fons sobre Madeleine Delbrêl. Per part de la Comissió d’economia (que continua sense responsable) es va informar que en el primer trimestre hi ha un petit superàvit i que ja s’ha demanat la subvenció 2023 a l’Ajuntament de Barcelona i està a punt de presentar-se la subvenció 2022 a la Generalitat de Catalunya. Igualment s’estan tancant trobades amb alguns bisbats i s’està negociant amb proveïdors que no hi hagi increments de costos. La Comissió d’internacional va subratllar que l’MMTC sembla ben encaminat després de la darrera Assemblea a Lourdes en què s’ha pogut renovar tot l’equip del buró. La Comissió està centrada en l’acollida del Seminari i l’Assemblea de l’MTCE que seran a Barcelona del 21 al 23 de setembre propers. Entre altres qüestions, caldrà preveure una logística de transport dels participants i les visites a tres projectes (Hospital de Campanya Santa Anna, El Lloc de la Dona i Migra Studium). La pregària amb què va començar el Comitè va anar a càrrec de la diòcesi de Còrdova. La podeu llegir a l’enllaç.
Ressons del Primer de Maig
Un programa coral dedicat al Primer de Maig va ser l’episodi del Llevat dins la pasta del 3 de maig passat. La conversa va ser amb els diferents membres de moviments de la Pastoral Obrera per a parlar de situacions concretes del món del treball com ara les reivindicacions de les dones, del recent accident a la mina de Súria —on van morir tres joves— i de la precarietat laboral juvenil i les seves conseqüències. Els participants van ser Aida Gómiz, animadora del MIJAC Bufalà, de Badalona; Carme Ruiz Marqués, de l’ACO; Gemma Pimenta Soto, docent i responsable de Formació al seu equip de la GOAC i Francesc Voltas Viñals, membre de la JOC i estudiant de Periodisme i d’humanitats. «Econòmicament, la situació ens està afectant a tothom. Costa molt que ens pugin el sou i que tinguis una vida independent digna. Segur que tots els animadors del MIJAC que som millennials ens trobem en la mateixa situació. Però no queda més que lluitar pels nostres drets i per unes jornades laborals dignes per a nosaltres, les nostres famílies i, sobretot, els que venen darrera nostre, que són els infants», va dir Aida Gómiz. Podeu sentir aquest programa especial a l’enllaç: https://www.estelfitxers.com/podcasts/2022-2023/CAPITOL_57_20230503_LLEVATDINSLAPASTA___DRETSLABORALSISOCIALS.mp3 D’altra banda, Pere Pérez, militant de l’ACO i director de la Pastoral Obrera de la diòcesi de Terrassa ens explica la Jornada diocesana que van celebrar el dissabte 6 de maig passat amb el lema El treball és per a la Vida. Jesús és la Vida. «Partint del comunicat del Primer de maig que vam fer a nivell del nostre bisbat, vam treballar 5 realitats que vivim al món obrer (Educació i joves, immigració, habitatge, violències i sinistralitat laboral i ocupació) amb el mètode del Veure, Jutjar i Actuar. Les descobertes, les crides i el compromís les vàrem posar en un mural que partia de dos dibuixos: un expressava el dolor i el patiment de tanta gent i Jesús crucificat en mig de tots i l’altre, la joia i la vida que vivim amb Jesús Ressuscitat. L’Eucaristia va ser presidida pel nostre bisbe Salvador, molt viva i participada amb les pregàries del treball dels grups i els cants. Preguem a Déu que el fruit d’aquesta jornada ens esperoni a continuar anunciant la Bona Nova de Jesucrist treballant per la justícia i la dignitat per tothom en mig del món obrer». Podeu consultar l’àlbum de fotos a l’enllaç: https://flic.kr/s/aHBqjADKGz Per la seva banda, el 28 d’abril es va fer la celebració del Primer de Maig a la diòcesi de Barcelona, a la parròquia de Santa Magdalena. Podeu consultar a l’enllaç la crònica de l'Arquebisbat i l’àlbum de fotos: https://flic.kr/s/aHBqjADL9N D’altra banda, diversos mitjans s’han fet ressò del Dia Internacional per la Seguretat i la Salut en el Treball, el 28 d’abril, amb entrevistes a la directora de la Pastoral Obrera de Catalunya, la militant Mercè Solé: Catalunya Ràdio, Cadena Cope, Catalunya Religió i Agència Flama. Sobre aquesta qüestió, la Comissió Episcopal per la Pastoral Social i Promoció Humana ha dedicat uns dels seus quaderns de treball a la conscienciació sobre la importància de la salut laboral: Un trabajo que cuida, contribuye a la restauración de la plena dignidad humana. Podeu consultar-lo a l’enllaç.
«Llevat dins la pasta»: els programes d’abril i maig
Aquests són els darrers programes Llevat dins la pasta emesos a Ràdio Estel en el que portem de temporada (cada dimecres a les 18.25). Aquest programa ideat i produït per la Pastoral Obrera de Catalunya, el podeu trobar a la plataforma Ivoox (https://www.ivoox.com/podcast-llevat-dins-pasta_sq_f11013703_1.html). Roser Solé, presentant Madeleine Delbrêl: https://www.ivoox.com/roser-sole-presentant-madeleine-delbrel-audios-mp3_rf_108198714_1.html Primer de Maig, la lluita pels drets laborals i socials: https://www.ivoox.com/primer-maig-lluita-pels-drets-laborals-audios-mp3_rf_108198640_1.html Albert Toledo i la Guia sobre la llibertat religiosa i de consciència en les relacions laborals: https://www.ivoox.com/albert-toledo-i-guia-sobre-llibertat-audios-mp3_rf_108198551_1.html Cristina Faciabén, la Llei de Diligència Deguda en la cadena de subministrament: https://www.ivoox.com/cristina-faciaben-llei-diligencia-deguda-en-audios-mp3_rf_106777043_1.html
Què vols ser quan siguis gran?
De petit, com a totes les criatures, en algun moment, la tieta o la veïna em deuria preguntar: «què vols ser quan siguis gran?». No recordo la meva resposta, no sé si volia ser futbolista, metge o mestre. Però no deuria anar més enllà. Haver conegut l’Evangeli de Jesús m’ho ha posat molt difícil; si ara hagués d’escollir no sabria per on tirar. I és que ara voldria ser tots els oficis i professions del mon. L'Oriol Xirinachs, consiliari que acompanyarà el recés d'ACO del proper 20 de maig, ens proposa aquesta reflexió que podeu trobar a la Mediateca.
Vídeo del Papa sobre els moviments eclesials
En Pentecosta els apòstols van rebre el do d'anunciar la Resurrecció en diverses llengües i es van fer entendre per persones de diferent procedència. Avui, els moviments i grups eclesials fan el mateix: són capaços de parlar en “llengües diferents” al cor humà, i amb creativitat “redescobreixen cada dia, en el seu carisma, noves maneres de mostrar l'atractiu i la novetat de l'Evangeli”. Francesc els dedica la intenció de pregària aquest mes; al seu vídeo, produït per la Xarxa Mundial d'Oració del Papa, els anomena “la riquesa de l'Església” i els exhorta a treballar “al servei dels bisbes i de les parròquies, posant els seus carismes al servei de les necessitats del món”. Podeu consultar el vídeo a l'enllaç.
Llei de diligència deguda: drets humans i cura del planeta, al centre de l’activitat econòmica
Al món milions de persones treballen en condicions inhumanes i el treball forçat i l’infantil estan a l’ordre del dia. En molts països hi ha salaris per sota del nivell de subsistència, mentre que moltes persones segueixen treballant amb unes normes de seguretat que posen en perill la seva vida, patint conseqüències per a la salut. El medi ambient també pateix, amb un impacte devastador ja en el present i en els mitjans de vida de milions de persones. Precisament, al Parlament Europeu s’està tramitant una llei que ha de tenir un impacte important en les empreses i els treballadors, els drets humans i el medi ambient. És la Llei de diligència deguda en la cadena de subministrament, sobre la qual el Moviment de Treballadors Cristians Europeu vol posar l’atenció en el Dia d’Europa, que s’escau el 9 de maig proper. El 23 de febrer de 2022 es va aprovar la “Proposta de Directiva sobre la diligència deguda de les empreses en matèria de sostenibilitat”. El Projecte de Llei va ser adoptat pel Consell Europeu el desembre del 2022 i aquest maig s’espera que el Parlament Europeu acordi una resolució. Des de l’ACO hem preparat aquest comunicat. I també recordem que a la ponència d’aquesta darrera Setmana Santa, que va fer Salva Clarós, s’abordava la qüestió de les responsabilitats en la cura del planeta i les implicacions del sistema econòmic. Aquesta llei posa l’accent en respectar els drets humans en el si de les empreses i fer front a les conseqüències negatives sobre els drets humans en aquelles organitzacions en les quals es tingui alguna participació. Això, en una economia cada cop més globalitzada i liderada per transnacionals, de fet, molts dels productes i serveis que consumim són elaborats de manera complexa per transnacionals amb proveïdors i treballadors de diferents països. Aportacions sindicals per millorar la Llei A l’espai Llevat dins la pasta de Ràdio Estel el 19 d’abril passat va participar Cristina Faciabén, secretària confederal d’Internacional, Cooperació i Migracions de CCOO. Va explicar en primer lloc què és la cadena de subministrament (també coneguda com a cadena de valor/producció): «Consisteix en totes les baules (peces) que té un procés de producció i distribució de productes. Vol dir que hi ha una empresa matriu (normalment ubicada al Nord global) que deslocalitza la seva producció cap al Sud, generalment.» I va posar l’exemple d’Inditex, la multinacional espanyola de roba que no produeix a Espanya sinó als països del Sud: Turquia, el Marroc, Bangladesh o Vietnam, per exemple. L’estructura complerta és la cadena. Faciabén va recordar que el principi rector n. 11 de les Nacions Unides sobre empreses i els drets humans diu que «les empreses han de respectar els drets humans i fer front a les conseqüències negatives sobre els drets humans en què tinguin alguna participació», la qual cosa implica «prendre les mesures adequades per prevenir-les, mitigar-les i, si escau, posar-hi remei». Però el cert és que «malauradament, no té caràcter vinculant; és un desig, a hores d’ara les empreses no estan, encara, obligades a fer-se responsables de les seves vulneracions dels drets humans o dels drets mediambientals. Continuen explotant i violant reiteradament els drets al llarg d’aquestes cadenes de subministrament. I, no són penalitzades per aquest motiu». Els sindicats i altres actors socials són crítics amb l’esborrany del projecte de llei, mentre la patronal el considera excessiu. «Defensem com a model el tractat vinculant, un document en el que s’està treballant des de fa anys en el marc de Nacions Unides per a fer realitat la teoria que indicàvem abans. Té caràcter vinculant i això vol dir que les empreses estan obligades a complir i a reparar les víctimes; i, si no ho fessin, serien sancionades. La directiva, que està en discussió encara, és massa laxa perquè deixa fora la immensa majoria de les empreses que haurien d’estar dins (topalls en nombre de treballadors i de volum de negoci)», va explicar Faciabén. La sindicalista també considera que en l’esborrany hi ha mecanismes que no són prou rigorosos i que hi ha un nul reconeixement de la participació sindical. Un cop aquesta directiva s’aprovi serà d’obligat compliment pels Estats membres de la UE, que l’hauran d’adaptar a la seva legislació. Alemanya, França o Holanda, per exemple, ja han aprovat lleis nacionals amb aquests principis. Faciabén es lamentava que «a Espanya perdrem, malauradament, una oportunitat d’or que teníem. Des del Govern espanyol es va impulsar una llei espanyola de diligència deguda. Hi vàrem participar activament en el projecte de Llei; era novedosa i millorava la llei francesa, que és prou bona, però políticament s’ha impedit que tiri endavant en aquesta legislatura». Faciabén relatava que «l’empresariat espanyol no estava d’acord en aquesta normativa perquè consideraven que era massa restrictiva. Però si una empresa té diligència deguda en la seva activitat, hauria de voler que hi hagi una llei que persegueixi les empreses que no ho fan, així s’evitaria la competència deslleial». Per últim, com a consumidors també interessa una llei així perquè «ens garanteix que allò que estem comprant s’ha produït de manera justa, amb les persones i amb el planeta. És molt important saber que no s’estan explotant els treballadors, que no s’està forçant el treball, que no s’està emprant mà d’obra infantil». Per més informació es pot consultar l’article d’Adoración Guamán: “Frente a la irresponsabilidad: razones para aprobar una ley de derechos humanos, empresas y diligencia debida”.
