«Com construir comunitat i no morir en l’intent»
[Diòcesi de Vic] Sota el lema “CONSTRUIR UNA COMUNITAT I NO MORIR EN L’INTENT. Signes del Regne de Déu” l’ACO de la diòcesi de Vic vam organitzar una trobada de formació el 12 de març passat a la parròquia de Montserrat, a La Balconada a Manresa, amb unes vint persones assistents entre militants de Manresa, Igualada i Ripoll i convidats de la mateixa parròquia i altres moviments. El conductor del tema va ser Pepe Rodado, que fa de cambrer-netejador en una residència de joves esportistes, és consiliari de l’ACO i de la JOC de Nou Barris i col·labora a les parròquies de Torre Baró i Vallbona, de Barcelona. En Pepe va exposar que, davant la preocupació sobre les dificultats que hi ha per fer comunitat, de seguida veu que les nostres preocupacions també són les seves. Es va ordenar la trobada seguint l’esquema de RV de manera oberta. Així doncs tots hi farem aportacions i a l’hora del jutjar, es dirà alguna pista que ha pensat. Es comença un VEURE. Cal que primer ens adonem que no estem sols. Si veiem que només som els que ara som aquí, no fem una bona lectura, la comunitat s’estén més enllà del nostre grup. Preguntem-nos doncs com podem fer comunitat; sobre els signes del Regnat de Déu que veiem avui. Adonem-nos també de la diferència que hi ha entre laïcitat i laïcisme. Parlem d’un món al qual Déu sosté i li dona la sal i el gust a la vida. Quan fem comunitat què volem dir? Entenem la comunitat circumscrita només a l’àmbit de l’Església o veiem que cal que la comunitat tingui també una dimensió que abasti tota la societat? Hem d’aprendre a tenir una consciència col·lectiva, de comunitat. Parlar de fer comunitats no vol dir trobar la manera d’omplir les esglésies… Algunes aportacions Cal que la comunitat vagi més enllà de l’Església i abasti també als companys de feina, als amics, tan els propers com els que han arribat fa poc. Col·laboro amb una AAVV i també vaig a la coral on canto; a tot arreu ajudo en allò que puc a fer perquè hi hagi més comunitat. Mantenim el contacte amb la gent que ha perdut el contacte amb l’Església. Hi veig dificultats a oferir als companys del carrer el missatge cristià que compartim en el Moviment. A la parròquia de S. Maure ens hi sentim ben acollits. Compartir les vivències, fer camí junts, és el que intento fer, també a Càritas; ajudar a fer comunitat. A Manresa m’ha calgut refer la meva comunitat personal un altre cop. També amb les companyes de feina, que són de diferent religió, compartim les nostres experiències. Ser de diferents religions ens ha enriquit i unit. Ara busco una parròquia on m’hi pugui sentir acollida, segurament serà El Carme, de Manresa. També vaig a cantar a la Seu. Sobre el sínode convocat pel papa Francesc, ens va fer una conferència en Víctor Codina que deia que calia fer camí junts. Dificultats que trobem per construir comunitat en un entorn sense referents, molt diversa, laïcista. Ara no hi ha referents ni en la política, ni en l’Església, persones com en Casaldàliga que tenien una paraula sòlida. Gent així, ara no hi són. Falten referents de gent que tingui prestigi, coneixements i coherència de vida que avali el que diu. O sia que tingui autoritat i no autoritarisme fonamentat en la violència i la repressió. Ara, altrament, el govern diu una cosa i els jutges una altra, i els metges un altra; ara les pautes no s’imposen per autoritat o prestigi, sinó per la por (llei mordassa). I les referències que teníem s’han mort, penso en l’Arcadi, en Carles Capdevila, Florenci Costa i Pep Escós. I quan el Papa fa una reflexió profunda els mitjans l’ignoren. Hi ha un programa de televisió que es titula Todo es mentira. Ara ens presenten la llibertat com una vivència individual, no col·lectiva. A les empreses cada treballador ha de negociar individualment el seu conveni amb la direcció. Hi ha moltes pel·lícules i cançons de discoteca que parlen de la rebel·lió dels joves contra tota mena de referència. La modernitat està en contra de les institucions. La por és un element que dificulta la creació de comunitat. A Càritas volem fer mentories amb joves, o sia que acompanyin a gent gran, i les famílies han tingut por de que els joves s’impliquessin en associacions. Món del laïcisme. Al Concili Vaticà II es va reconèixer l’autonomia de la realitat, estenent-la més enllà de la religió. El món és autònom; ha de fer el que decideixi. Però la ideologia laïcista pensa que ens hem de despendre de la visió religiosa teocèntrica de la vida. En aquest ambient costa de manifestar la nostra fe. Per altra banda, tot el que és humà va acompanyat d’ambigüitat. La llibertat és relació, o sia que sense una xarxa d’acompanyament no ens és possible construir-nos com a persones. Som animals de cultura, tot el que sabem ho hem rebut dels que ens han precedit en el temps. He trobat uns no creients que em diuen “prega per mi”. No podem renunciar a ser testimonis. Hi ha qui ho veu tot negatiu i això demostra una manca de confiança. Altrament cal fer-ho tot amb confiança, i no només una confiança en Déu, sinó també en els germans. No som només nosaltres, conec un subsaharià que te una filla malalta, ha estat acollit per un altre subsaharià i unes famílies d’aquí li han fet un contracte de treball per tal de que pugui regularitzar la seva situació administrativa i laboral. Oportunitats. Jo confio en que Déu és al meu costat i em tiro a la piscina. Cal una actitud oberta, sense prejudicis, tots som diferents i ens cal adreçar-nos als altres amb una mirada d’amor. Una oportunitat és establir relacions entre els grups. Surt una solidaritat en moments negatius. Entrem al JUTJAR. Trets fonamentals de la comunitat. L’antropologia ens diu, i també la tradició cristiana, que som humans juntament amb els altres.
«Llevat dins la pasta»: els programes de març i abril
Aquests són els darrers programes Llevat dins la pasta emesos a Ràdio Estel en el que portem de temporada (cada dimecres a les 20.40 h). Aquest programa ideat i produït per la Pastoral Obrera de Catalunya, el podeu trobar a la plataforma Ivoox (https://www.ivoox.com/podcast-llevat-dins-pasta_sq_f11013703_1.html). Marta Moya Casanovas, les raons de fons en les mobilitzacions dels professors i els canvis que es volen introduir al sistema educatiu: https://www.estelfitxers.com/audio/2021-2022/20220406-20_00CAMINS.MP3 (a partir del minut 40) Mercè Solé, amb la Pastoral Obrera de Catalunya: https://www.ivoox.com/merce-sole-amb-pastoral-obrera-catalunya-audios-mp3_rf_84650507_1.html Míriam Feu, analitzant la precarietat: https://www.ivoox.com/miriam-feu-analitzant-precarietat-audios-mp3_rf_84650352_1.html Elena Díez Rica, el dret fonamental a l'educació pública: https://www.ivoox.com/elena-diez-rica-dret-fonamental-a-l-educacio-audios-mp3_rf_83435822_1.html Fernando Carlos Díaz Abajo: els reptes del pensament social de l’Església: https://www.ivoox.com/fernando-carlos-diaz-abajo-retos-del-pensamiento-audios-mp3_rf_83435719_1.html
«En què creiem?», un extracte del document formatiu de Josep Lligadas
Des de la Comissió de Formació us seguim oferint extractes de l’arxiu documental de l’ACO. Aquest cop hem escollit un dels anomenats Documents d’ACO (n. 15). Es tracta de En què creiem, escrit per Josep Lligadas i que podeu consultar a l'enllaç: https://acocat.org/mediateca/en-qu-creiem És un document força llarg, el mateix autor ho reconeix i proposa, com a possibilitat per treballar-lo, escollir alguns capítols i anotar: coses que em semblen especialment interessants o novedoses; dubtes, coses que no entenc, coses que voldria discutir; quines conseqüències té per a la meva vida això que he llegit. Nosaltres hem seleccionat alguns petits fragments dels capítols 3 i 4. Del Capítol 3 Jesús es posa a recórrer viles i pobles anunciant que, efectivament, Déu vol CANVIAR LA VIDA de les persones i iniciar un món diferent, en què la FELICITAT PUGUI ARRIBAR A TOTHOM. Jesús crea al seu voltant un CLIMA NOU I ENTUSIASTA. Jesús NO CURA PER DEMOSTRAR EL SEU PODER, sinó com un signe de la presència de Déu al costat dels qui sofreixen, per alliberar-los. Jesús cura a la gent per fer el bé a la gent que se li acosta. Jesús, acompanyat de la seva gent, entrarà a la ciutat muntat en un ase, com a signe de la mena de món que ell propugna. Jesús pretenia fer trontollar moltes coses: pretenia que la religió d’Israel trenqués tant amb la rigidesa de la Llei com amb el ritualisme del Temple i agafés com a criteri l’amor del Déu pare i alliberador. Els seus seguidors van quedar totalment descol·locats. Jesús RESSUSCITAT està ara en una vida diferent, però que no és una imaginació sinó que és BEN REAL. Els seus seguidors es pensaven que Déu es manifestaria amb poder i èxit, i ara s’adonen que Déu s’ha manifestat en un home que HA ESTIMAT FINS A MORIR en la mort tràgica de la creu. Jesús, un home com ells, ERA LA PRESÈNCIA DE DÉU, que era plenament present en Jesús. Gràcies a Jesús, els que volen unir-se a ell i seguir el seu camí, viuen una vida humana realment plena, que és el mateix que dir que VIUEN LA VIDA DE DÉU EN AQUEST MÓN. Del Capítol 4 La novetat de Jesús no és afirmar l’existència de Déu sinó afirmar que A DÉU SE’L TROBA D’UNA DETERMINADA MANERA. Jesús ens convida a entendre Déu com AQUELL QUE ENS CRIDA, per una banda, a portar dins el cor i a tenir-lo com a company de camí, com a vida plena, com a oferta de felicitat; i, per l’altra, a veure’l present en cada persona i d’una manera especial en aquells que pateixen. Jesús ens convida a entendre i VIURE DÉU COM ELL L’ENTENIA I EL VIVIA: repassar l’evangeli i anar aprenent les actituds de Jesús és la millor manera d’acostar-se a Déu. Nosaltres estem convençuts que viure el nostre camí en aquest món i les nostres lluites amb el ferm convenciment que DÉU ENS ACOMPANYA, no ens porta de cap manera a desentendre’ns de la feina que hem de fer, sinó que, al contrari, ENS DÓNA MÉS FORÇA I MÉS PAU, i ens sosté en els desànims i ens empeny a continuar sempre endavant. El pecat és la ruptura del projecte d’amor de Déu que els homes i les dones estem cridats a viure i que, de fet, no vivim. Jesús va enfrontar-se al mal ACOMPANYANT ELS QUI PATIEN, lluitant contra el mal en tota ocasió, protestant quan s’esqueia… i, quan a la creu ell mateix es va veure definitivament impotent, va ASSUMIR LA MORT I EL DOLOR SENSE DESESPERANÇA, amb la confiança que el terme de tot és la vida nova de Déu.
Nova secció d’Iniciació al web acocat.org
«La Comissió d’Iniciació ens presentem en aquest espai virtual amb la mateixa il·lusió que treballem des del més petit de cada dia perquè la iniciació sigui no només una comissió més a l'ACO sinó una manera de viure la fe al nostre moviment». Així es presenta la Comissió d’iniciació de l’ACO al nou espai que s’ha creat al web. Està plantejat tant per a persones que no coneixen el moviment i volen contactar-hi com per a la militància amb materials per aprofundir en aquesta qüestió. També entre els temes indexats s’ha creat el d’Iniciació on s’agrupen els continguts d’aquesta categoria. Podeu accedir a través de l’enllaç: https://acocat.org/qui-som/com-formar-part-de-aco
Eines d’interès de la Pastoral Obrera
El Secretariat Interdiocesà de Pastoral Obrera de Catalunya (SIPOC), que dirigeix la militant d’ACO Mercè Solé, acaba de publicar i enviar el seu primer e-butlletí que podeu consultar a l’enllaç. Entre els continguts destacats trobareu el comunicat de la darrera Jornada d’Estudi i el webinar que es va fer sobre l’anàlisi de la darrera reforma laboral i la repercussió en els col·lectius més desfavorits (organitzada pel Departament de Treball de la Conferència Episcopal Espanyola el 30 de març passat). Si no l'heu rebut i us hi voleu subscriure cal que ho demaneu a través d'aquest formulari. Per últim, us enllacem la ponència El trabajo decente, cuidador de la Creación, condición de fraternidad y amistad social, de Fernando Carlos Díaz Abajo, consiliari general de l’HOAC, a les darreres jornades de Pastoral del Treball que es van fer a Àvila: https://acocat.org/mediateca/el-trabajo-decente-cuidador-de-la-creaci-n-condici-n-de-fraternidad-y-amistad-social. També és molt interessant el seu blog: https://nando-elperegrino.blogspot.com
«És un any de Consell, però no ens hem d’angoixar»
«És un any de Consell, però no ens hem d’angoixar. Hi ha molta feina feta i la prioritat als grups ha de continuar sent la Revisió de Vida.» La presidenta de l’ACO, Rocío Elvira, va voler remarcar aquest fet a la benvinguda del Comitè General que es va celebrar en format híbrid el dissabte passat, 26 de març. A la trobada van participar gairebé tots els responsables de zona o diòcesis i de les comissions de treball. La pregària, molt centrada en la situació de guerra a Ucraïna, va ser preparada pels companys de la diòcesi de Girona. Podeu consultar-la a l’enllaç: https://acocat.org/sites/default/files/pregaria_comite_general_26_de_marc_de_2022.pdf En el sentit de facilitar la vida ordinària dels grups combinada amb la preparació del Consell, el darrer treball vinculat al XII Consell que resta per fer als grups, la revisió de les línies A (Militància, participació i sentiment de pertinença) i B (L’espiritualitat d’ACO), s’ha decidit ajornar-ne l’entrega un mes i, per tant, es podrà lliurar fins al 30 de maig. «Sabem que el Consell suposa un treball intens per als grups, però cada grup sap quines són les seves prioritats en tot moment. Pel que fa als documents que s’han proposat sobre les línies A i B provenen d’un treball que ja s’havia fet als grups, l’únic que s’ha fet ha estar ordenar-ho», va indicar el president de l’ACO, Santi Boza. Igualment, també es va informar que el grup de treball de la línia D (Compromís militant, acció i evangelització a l’ACO) recollirà les aportacions que es van fer a la Jornada de responsables i remetrà un document final en el qual els grups únicament hauran de prioritzar els reptes que es proposaran. Igualment, s’espera de les zones i diòcesis propostes de noms de militants per configurar la Mesa del XII Consell (1 president/a, 1 moderador/a, 2 secretaris, 4 vocals i 1 consiliari) i un ponent del Reglament on hauria d’haver paritat de gènere, representativitat del territori i d’edats per assegurar que sigui prou democràtica i participativa. Des de les zones i diòcesis van explicar que, efectivament, molts dels grups estan centrats en la revisió dels documents del Consell, combinant-ho amb activitats formatives pròpies i també fent aportacions al Sínode de bisbes sobre la sinodalitat ja sigui a les parròquies, equips de pastoral obrera o arxiprestats on estan vinculats. A destacar, la solidaritat de la diòcesi de Còrdova amb un col·lectiu de dones que treballen al sector de la neteja, en condicions molt precàries i que estan negociant el seu conveni. «Els tres grups d’ACO hem vist que havíem de fer costat a aquest sector especialment feble i vulnerable; es va crear una caixa de resistència en la que vam col·laborar els militants, les hem acompanyat en les mobilitzacions i hem ajudat a donar a conèixer la seva situació. Aquestes dones ens han fet sentir més moviment i més classe obrera», va explicar Luisfer Jiménez. Des de la diòcesi de Madrid també van compartir que estan provant accions per obrir el moviment, com la celebració de Nadal amb un Estudi d’Evangeli al qual van convidar militants de la JOC i del moviment de professionals cristians o la Revisió de Vida Oberta que van fer el 13 de març passat: «A la convocatòria van participar dotze persones i vam fer dos grups. Veiem que la Revisió de Vida és la millor eina que tenim i volem obrir-la a la gent. Té les seves dificultats, a més ho hem de resoldre en una sola sessió, però ha estat molt gratificant i un dels participants ja s’ha incorporat a un grup de militants. Al mes de maig voldríem fer-ne una altra», va compartir Araceli. Per últim, es va informar que s’enviarà una carta de queixa a la Conferència Episcopal Espanyola per la manca de resposta a la sol·licitud de reconeixement de l’ACO com a moviment membre de ple dret del Consell Assessor de la Pastoral del Treball. Recordem que aquestes gestions es van iniciar el març del 2019, animats per l’anterior bisbe de la Pastoral Obrera i reunint els requisits que a priori s'havien demanat (reconeixement a set diòcesis), però s’ha observat que hi havia diferents obstacles i que aquest procés, per ara, ja no té més recorregut. Setmana Santa a Can Bajona i Comissions de treball El ritme d’inscripcions a la Setmana Santa de l’ACO a Can Bajona és intens i es confirma que se celebrarà a l’haver-se arribat al mínim d’inscrits. Recordem que el termini màxim per inscriure’s és fins al 8 d’abril, però seria convenient no apurar fins el darrer moment. Teniu tota la informació i els tallers al programa i per aquells que no podeu venir a Can Bajona, les pistes de Setmana Santa que ha elaborat el consiliari general, Pepe Baena. La coordinadora general, Àngela Rodríguez, va agrair a les zones i diòcesis la puntualitat en el lliurament i la qualitat tot el treball preparatori dels diferents moments de la trobada (pregàries, Vetlla de la Creu, Vetlla Pasqual…). El protagonisme en les celebracions serà dels laics i laiques. Igualment, es va fer la demanda que es necessita una furgoneta per portar el material a Can Bajona i retornar-lo a l’haver acabat. Pel que fa a les Comissions de treball, per part d’Iniciació van recordar la propera Jornada d’iniciació que se celebrarà el 22 de maig. Internacional va traslladar que està sent un curs accidentat al moviment europeu i sobretot mundial, amb desacords i malentesos accentuats per la situació de pandèmia. Properament, el Comitè Permanent de l’ACO i membres de la Comissió d'internacional rebran a la secretària general i al president de l’MMTC per aclarir la situació. Des d’Economia es va indicar que alguns dels rebuts de cotització (amb un increment aplicat del 5%, tal i com es va aprovar) han estat impagats i es mirarà d’esbrinar els motius. Des de Formació van informar que estan preparant un Anem a Fons sobre el perdó i un Creixem sobre la sinodalitat. Des de Comunicació es va recordar la celebració de la VI Jornada de comunicació el proper 7 de maig i
Rafa Allepuz: «El treball té una categoria superior al capital»
«Mercantilitzar el treball suposa que la dimensió subjectiva del treball en què la persona és la protagonista i a qui van adreçats els fruits del treball queda en un segon terme en benefici de la dimensió objectiva en què el treball i la persona que el realitza passen a ser considerats factors de producció al servei de les empreses que la contracta». Aquesta és una de les tesis que defensa l’economista i militant d’ACO a la diòcesi de Lleida, Rafa Allepuz i que va ser convidat pel Secretariat Interdiocesà de Pastoral Obrera de Catalunya a la 34a Jornada d’Estudi que es va celebrar el 26 de febrer passat. Podeu consultar la ponència al vídeo penjat al canal YouTube de la SIPOC i al qual recomanem que us hi subscriviu: https://youtu.be/Pyd20g1wvhI De fet, Rafa Allepuz té molt recent la qüestió ja que acaba de publicar Persones i treball. Una radiografia del treball i de l’ideari cristià (Editorial Claret, col·lecció Oikos, 2021), prologat per Eduardo Rojo Torrecilla. El llibre que ha estat presentat a Lleida i Barcelona és un treball molt didàctic de cara a aclarir el treball i les formes de treball actual, com està el món del treball actualment a Catalunya i quines són les aportacions de la Doctrina Social de l’Església. En aquest darrer apartat, l’autor posa l’exemple de l’ACO com una de les iniciatives cristianes en favor del treball i dels drets de les persones treballadores (ACO. Un compromís laic i una oportunitat, pp. 145-151). A Còrdova també han fet les XV Jornades de la Pastoral del Treball (de la qual l’ACO forma part), el 10 de febrer passat, dedicades al papa Francesc i el treball. Podeu consultar a l’enllaç la ponència: https://youtu.be/lfDoQJAp074 Per últim, enllacem alguns continguts d’Internacional que poden ser d’interès: El butlletí INFOR del MMTC corresponent a febrer: https://mmtc-infor.com/es/publicaciones/revista-infor-3/514-infor-febrero-2022 El manifest pel diumenge lliure de l’MTCE fet per la KAB Alemanya: https://acocat.org/sites/default/files/2022_freiensonntag.pdf
«Llevat dins la pasta»: els programes de febrer i març
Aquests són els darrers programes Llevat dins la pasta emesos a Ràdio Estel en el que portem de temporada (cada dimecres a les 20.40 h). Aquest programa ideat i produït per la Pastoral Obrera de Catalunya, el podeu trobar a la plataforma Ivoox (https://www.ivoox.com/podcast-llevat-dins-pasta_sq_f11013703_1.html). Maria Martínez, dona i treballadora: https://www.ivoox.com/maria-martinez-dona-i-treballadora-audios-mp3_rf_82813267_1.html Liria Román, amb els adolescents amb dificultats de salut mental: https://www.ivoox.com/liria-roman-amb-els-adolescents-amb-dificultats-de-audios-mp3_rf_82812456_1.html Jordi Soriano, coneixent Rutilio Grande: https://www.ivoox.com/jordi-soriano-coneixent-rutilio-grande-audios-mp3_rf_82395963_1.html
Opinió de Jesús Lanao a Voluntaris.cat
«La sostenibilitat global, un repte difícil i complicat» és el títol d’aquest article d’opinió publicat a Voluntaris.cat del jesuïta i consiliari de l’ACO Jesús Lanao: https://voluntaris.cat/opinio/la-sostenibilitat-global-un-repte-dificil-i-complicat/
«La dona del segle»
Liria Román, militant d'ACO i actual directora de la Pastoral Obrera de l'arxidiòcesi de Barcelona, recomana la pel·lícula La dona del segle. «La història se situa a principis del segle passat, amb les dones cosidores reivindicant el seus drets a treballar en condicions dignes, a més de la situació de la dona d'ètnia gitana. Ambientat a Barcelona, amb la vaga de la Canadenca», ens diu. El film es va emetre recentment a TV3 i el podeu recuperar a l'enllaç: https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/pellicules/la-dona-del-segle/video/5826287/
