Militància resilient que s’adapta a les circumstàncies de la pandèmia
Sis nous responsables de zona van estrenar-se a la trobada telemàtica del Comitè General que es va fer el dissabte passat, 12 de desembre: Gemma Muñoz, de la zona Barcelona Nord ha rellevat la Carme Calzada; José Antonio Madrid, de la diòcesi Orihuela-Alacant ha rellevat en Fran Ferrández; Jorge Romero, de la zona Baix Llobregat ha rellevat l’Àngela Rodríguez; Toni Fernández, de la zona Nou Barris, fa aquest servei després que a la zona estiguessin fent aquesta funció de manera rotativa; Maria Jesús Gaona, de la zona Montserrat (durant aquest curs); i Lola Herrero, de la zona Vallès Occidental ha rellevat Mercè Biosca. En la trobada, a la qual van participar totes les zones i diòcesis (amb l’excepció de Girona, Maresme i Vic), els i les responsables van explicar que aquest curs, malgrat que hi ha un desig obvi de trobar-se presencialment, els grups han interioritzat la dinàmica de reunir-se telemàticament per fer Revisió de Vida i Estudi d’Evangeli, amb l’excepció d’alguns grups de persones més grans i amb dificultats de conciliació amb les noves tecnologies. S’està intentant que aquests grups siguin acompanyats per grups més joves i facilitant aquest tipus de trobades. En definitiva, hi ha un desig de presencialitat però s’assumeix que, donades les circumstàncies sanitàries que ho desaconsellen, aquesta és una alternativa que, fins i tot en alguns casos, facilita una participació de més membres del grup. En aquest sentit, es va apuntar que un dels reptes serà quan la desescalada permeti la presencialitat com combinar la participació remota i la presencial. Altres qüestions que les zones van posar sobre la taula va ser la situació de dificultat econòmica per la qual passen alguns militants i es va proposar que s’estudiés crear una caixa de solidaritat o un fons d’emergències per atendre puntualment aquestes situacions. A la zona del Vallès Occidental estan intentant tirar endavant un Ecogrup (integrat per dos grups d’ACO) que, a partir de l’encíclica Laudato Si, volen portar a la pràctica accions per protegir la Vida i el planeta. Un altre aspecte rellevant és la necessitat de la cura comunitària i de l’acompanyar-se que s’està veient potenciada en diverses zones: per exemple a la zona Nou Barris tenen un grup de whatsapp amb tota la militància, comparteixen les accions i els compromisos de cada militant per si algú vol adherir-se i celebren plegats una Eucaristia cada temps litúrgic procurant obrir-se al barri i les parròquies. Aquesta voluntat d’obertura, de sortida i de trobada amb els altres va ser compartida per altres diòcesis. Igualment, totes les zones van compartir les celebracions d’Advent i de Nadal que estan fent aquests dies i també algunes accions formatives que faran properament (Vallès Oriental dedicarà una jornada al paper del responsable en la Revisió de Vida, Madrid farà una trobada formativa a l’abril amb Pepa Torres entorn la mort i la resurrecció). El conjunt de zones i diòcesis van valorar positivament la celebració de la Jornada General el 12 d’octubre passat (es van subratllar la ponència de Pepa Torres, el manifest de la diòcesi de Madrid i els materials de curs) i la de la 1a Jornada de formació a càrrec del consiliari Jordi Tres. El treball de les diverses comissions L’any 2020 es preveu que presenti un equilibri entre ingressos i despeses (malgrat el pressupost que es va aprovar preveia un dèficit de 7.000 €). Així ho va explicar el responsable de la Comissió d’economia, Joan Comella, que ho va atribuir a l’arribada d’algunes subvencions i a la reducció de despeses. La Comissió està acabant d’enllestir el pressupost 2021 que es presentarà a aprovació al proper Comitè General (23 de gener) amb el propòsit que també sigui equilibrat. D’altra banda, va recordar que convé que els grups estudiïn la proposta de Carta Econòmica i facin aportacions abans del Consell (maig 2022), que els militants amb dificultats per mantenir les cotitzacions poden fer-ho saber per fer els ajustos que correspongui i va recomanar aplicar la desgravació fiscal dels militants que declaren l’IRPF a la cotització al moviment. La Comissió de comunicació va compartir els objectius d’aquest curs: renovar el web per adaptar-lo a les noves necessitats dels usuaris; continuar editant les publicacions (Salillum i e-butlletí) i promoure entre la militància la compartició de continguts a persones alienes al moviment; incorporar un/a membre més a la Comissió; donar suport comunicatiu al Comitè Permanent: i donar suport a l'equip de producció del programa Llevat dins la pasta de Ràdio Estel (2a temporada). També es va mostrar la premaquetació de Salillum n. 12 que es preveu distribuir a la militància durant la primera quinzena de gener. Pel que fa a la Jornada de comunicació, el 17 d’abril proper, s’està treballant sobre com optimitzar les reunions telemàtiques dels grups de Revisió de Vida mitjançant el testimoni d’un/a responsable i d’un/a consiliari de grup que ho estiguin practicant bé. Finalment, el responsable de la Comissió, Joan Andreu Parra, va informar que durant aquest curs es faran presents des de la Comissió en els Comitès de zona per poder comentar els resultats del Qüestionari de comunicació i recollir aportacions. La Comissió d’iniciació, de la mà de Carme Ruiz, va destacar la trobada que van tenir amb totes les zones i diòcesis el 4 de novembre passat i que va servir per compartir la situació de la iniciació en cada territori. L’objectiu a mig termini que es proposen és poder fer un Pla d’iniciació adaptat a la realitat de cada zona o diòcesi. Helena Antó, responsable de la Comissió de formació, va destacar les publicacions Creixem i Anem a fons d’aquest curs i va informar que el proper Creixem (que s’encartarà amb la revista Salillum) està dedicat al testimoni de dos sanitaris durant la pandèmia. Podeu consultar-lo a l’enllaç. També va avançar que la Jornada de formació del mes de març estarà dedicada al dol i va constatar la necessitat d’una millor coordinació en les jornades formatives que organitzen de manera descentralitzada les zones i diòcesis. La Comissió d’internacional està focalitzada en la preparació dels propers Seminaris i Assemblees dels moviments europeu i mundial (MTCE i MMTC) que es faran a
La Pastoral Obrera davant el Covid-19
Arriben canvis a l’àmbit de la Pastoral del Treball (la Conferència Episcopal ha canviat la denominació anterior Pastoral Obrera): per una banda, D. Abilio Martínez Varea és el bisbe responsable d’aquesta Pastoral i pren el relleu del recentment traspassat D. Antonio Algora i, d’altra banda, Antonio Aranda, militant de l’HOAC, és el nou director del Departament de Pastoral del Treball de la Conferència Episcopal. Tots aquests canvis d’organigrama es van compartir en les darreres Jornades estatals de Pastoral del Treball que es van celebrar el 21 de novembre passat («Reptes i esperances en el món del treball davant la situació actual i futura del Covid-19») i en les quals van participar alguns militants i consiliaris de l’ACO. Podeu consultar un resum de les Jornades en aquesta crònica i l’esquema de la ponència de Pedro José Gómez Serrano, professor titular de la Facultat de Ciències Econòmiques de la UCM.
«Me quedo en casa»
[por Aboubacar Sidiki Kaké, es pareja lingüística del consiliario Quim Cervera. Llevan 10 sesiones hablando en catalán, tal como pide el Voluntariado por la lengua. Quim al ver que escribía mucho (le gusta escribir) y en especial sobre su experiencia de salir de su país, Guinea Conakry y su llegada a España y en concreto a Cataluña (Barcelona), le pidió que escribiera como ha vivido este todo este proceso y su visión de Europa, Cataluña y Barcelona] ¿A quién no le gusta lo bonito o lo maravilloso? Cuando era pequeño, si me decían que hay un blanco en Europa viviendo en la calle pondría mi cabeza a cortar, ya que no me lo creía. Cuando era pequeño en mi barrio (Kakimbo) de Guinea Conakry los blancos estaban completamente idealizados, hasta tal punto que si alguien decía “hay un blanco viviendo en esta misma calle” todo el mundo buscaba verlo, acercarse o tener algún tipo de contacto con él. Eso es lo que impacta a muchos jóvenes de mi continente como yo, nos hacen creer que Europa es un paraíso, que aquí no falta de nada y que la gente vive feliz, pero la realidad es lo contrario, es peor de lo que nunca hubiera podido imaginar. Desde el principio nos enseñan la Sagrada Familia, el Tibidabo, la Pedrera, las bonitas playas, la gente con mucho dinero, etc. Además de robarnos, chantajear a nuestros gobiernos (Europa) nos obligan a irse de nuestros países, porque es la única forma para ellos de implantarse y quedarse con toda la riqueza del continente. Cuando tomas el camino para ir allí ya tienen estrategias implantadas desde tu casa para impedirte de llegar cueste lo que cueste; lo más importante para ellos es que no llegues. Permitieron la inmigración porque querían controlar el continente y su riqueza, pero llegó un momento en el que la inmigración ya no estaba a su alcance entonces activaron su estrategia pero ya era demasiado tarde. Me llamo Aboubacar Sidiki Kaké, tengo 22 años y escribo desde mi experiencia personal para poder acercar mi realidad a muchos hermanos africanos que, como yo, se ilusionaron con la idea de viajar a Europa buscando un paraíso que no es el que soñamos… Europa no es lo que creemos o, dicho de otra manera, no es la Europa de antes, no os fijéis en las imágenes que nos venden en los medios de comunicación o en las redes sociales. De hecho, Europa es lo contrario a lo que nos hicieron creer. Europa es sinónimo de sitios bellos para visitar, hogares aparentemente bonitos y bonitos coches, pero, desde mi experiencia, los blancos tienen una convivencia fea y desproporcionada. En Europa hay mucho dinero, pero está mal repartido. Ese dinero proviene en un buen porcentaje que son “feos” por dentro y llenos de discriminación, que se creen que son mejores o superiores que los demás, aunque es cierto que entre ellos hay muchas otras buenas personas, así que no voy a generalizar, e insisto, es mi forma de ver la realidad desde mi llegada a Europa. Dedico un tiempo para escribir porque creo que es una buena forma de aportar mi apoyo a los jóvenes de África y Europa y de hacerles entender que los derechos humanos son respetados cuando se habla de un/a europeo/a o diferentes continentes o países ricos. Por mi experiencia os puedo también asegurar que las leyes de extranjería no son respetadas, son solo artículos escritos, nada más. Uno inicia un viaje sin saber si llegará a su destino, sin saber lo que le espera durante el viaje, arriesga su vida atravesando el desierto y el mar con la esperanza de llegar a Europa y hacerse una vida mejor y el resultado es que se encuentra con una vida peor de lo que tenía en su casa de África. Europa es un lugar donde a nadie le importa quién eres, de dónde vienes o por qué has huido de tu casa. Donde nadie se preocupa si has comido o no, donde nadie te pregunta por la mañana si has dormido bien o no, en breve, donde no existe la vida social. Uno llega a Europa y tiene tres o seis meses como máximo de mínimos cubiertos, ya que te ofrecen la vivienda, la comida, el transporte para poder moverte en la ciudad y un poco de ropa para vestirte, pero en cambio, como todo tiene precio en Europa: te “beben la sangre”. Después de esta “falsa” vida que te ofrecen por un tiempo muy reducido, llega el momento de la verdad, el descubrimiento de la verdadera cara de Europa porque desde entonces solo tienes dos salidas, pedir asilo o el arraigo social. Considero que pedir asilo es la opción más apropiada, pero solo se puede pedir asilo si huyes de tu país por algún conflicto, una guerra, una persecución religiosa, racial y/o familiar. Muchos de los casos son rechazados, pero por lo menos tendrán abrigo un tiempo determinado y, si tienen la suerte de trabajar, ahorran algo de dinero y al cabo de dieciocho meses le dirán si es aceptado o no. La segunda salida es buscar una fundación de acogida o una familia que te pueda acoger durante un tiempo o durante tres años y que se comprometa a ayudarte por tu regularización. Entonces lo que has de hacer es empadronarte y estar en el país durante tres años preparándote y buscándote la vida como puedas para sobrevivir. En los años que llevo viviendo en Europa he visto muchos casos de gente que acaban en la calle sin un techo donde vivir y sin ninguna ayuda. Hoy en día hay muchas fundaciones que se dedican a ayudar a esas personas que están en la calle, acompañarlos en su día a día para que no se sientan solos y para no caer en una depresión. Nunca pensé que podría haber europeos viviendo en la calle, pero sí, es una realidad que he vivido y me permitió concientizar y borrar la falsa idea que tenía de
«Llegir la realitat en clau cristiana», Jornada de formació amb Jordi Tres
«La lectura pròpia dels creients és mirar la realitat mirant la presència de Déu en tot. On lliguem el contingut de la fe amb la realitat, és el diàleg fe i vida»; «la lectura creient de la realitat la necessitem entrenar. No ha de ser una lectura analítica, hem de tenir present Déu a la vida»; «un dels grans testimonis que podem donar, que certifiquen que mirem la realitat amb els ulls i la tendresa de Déu, és amb les nostres accions. Si visc un constant i progressiu aburgesament, consumisme… no és conseqüent». Aquestes van ser algunes de les pistes que el consiliari de la zona Montserrat, Jordi Tres, va donar a la Jornada de formació que es va fer el 14 de novembre passat. El jove prevere va advertir que no és fàcil fer aquesta lectura dels signes dels temps ja que «a la realitat mateixa es barreja el blat i el jull». En aquest sentit, va subratllar que el mètode de la Revisió de Vida pot ser una bona eina i va recuperar la carta encíclica de Joan XXIII, Mater et Magistra, on «es consagra el Veure, Jutjar i Actuar. El Concili Vaticà II el consagra com un mètode per llegir la vida. Posa un accent especial en els joves i en els límits d'aquest mètode. Podem arribar a conclusions ben diferents». Per això va proposar que «quan ens reunim en un grup de Revisió de Vida i plantegem situacions de dificultat que ens desborden és molt important portar-ho a la pregària i tenir present a Déu». La Jornada, a la qual van participar un centenar de militants, es va transmetre per xarxes socials amb l’etiqueta #JordiTresFormacioACO. Podeu consultar la ponència de Jordi Tres, al vídeo i també al guió escrit.
Quina és la nostra responsabilitat humana i cristiana en la vida d’un migrant?
«El Dia Internacional dels Migrants ens recorda que no es tracta d'on vénen les persones, sinó de la dignitat humana que Déu els ha donat. Reflecteix la nostra crida com a persones de fe a acollir als nostres germans i germanes, promoure el seu benestar, protegir-los de la crueltat i la indiferència inhumana i ajudar-los a integrar-se en la nostra comunitat». El 18 de desembre s’escau el Dia Internacional del Migrant i, com cada any, el Moviment Mundial de Treballadors Cristians (MMTC), del qual forma part l’ACO, ha fet públic el manifest que, en aquesta ocasió, ha elaborat la delegació a Sri Lanka. Podeu consultar-lo a l’enllaç.
«Les tres notes musicals de la Revisió de Vida»
El 22 de novembre passat, la diòcesi de Madrid va organitzar una Jornada de formació sobre la Revisió de Vida. Us compartim el material de la ponència que va fer el consiliari general, Pepe Baena: «Les tres notes musicals de la Revisió de Vida». Las tres notas musicales de la Revisión de Vida from Acció Catòlica Obrera
Servei d’atenció Whatsapp a militància
L’ACO posem en marxa un nou canal d’atenció a través de l’aplicació Whatsapp. El telèfon 722 21 26 72 és el nou mòbil de l’ACO per comunicar-se via missatgeria i s’implanta amb l’objectiu de resoldre dubtes i facilitar informació de l’activitat del moviment. Els missatges seran atesos en horari d’oficina, de dilluns a divendres de 9 a 15 h, i tots tindran resposta. Aquest telèfon s’ha contractat a través d’una companyia d’economia social, la cooperativa Som Connexió. Els altres mitjans per contactar i que continuen en funcionament són el telèfon fix 93 505 86 86, email (coordinacio@acocat.org), el web acocat.org i les xarxes socials a Facebook i Twitter.
El teòleg José Laguna, a la Jornada de consiliaris de l’ACO
Com sabeu, la propera Jornada de consiliaris que se celebrarà el 27 de febrer en format telemàtic portarà per títol «Cuidadanía: el cuidado en nuestro acompañamiento». Hem convidat i ha acceptat ser-ne el ponent, al teòleg José Laguna que ha escrit recentment el Quadern CJ número 219, «Vulnerables. La cura com a horitzó polític». En aquest quadern l’autor vol contribuir a elaborar el nou paradigma de la vulnerabilitat, un paradigma crític amb els relats que han configurat la cosmovisió occidental de l’autosuficiència i l’oblit del cos. Podeu veure en aquest enllaç una entrevista que li han fet a Cristianisme i Justícia.
Reflexions sobre l’impacte del coronavirus en les nostres vides, per Ramon M. Nogués
El consiliari Jordi Fontbona ens recomana aquesta xerrada corresponent a la trobada mensual de desembre de la comunitat eclesial de Sant Ildefons, en què el P. Ramon M. Nogués reflexiona sobre la incidència del coronavirus en les nostres vides. Podeu consultar-la a l'enllaç.
Entrevista Oriol Garreta a «Catalunya Cristiana»
Al número d’aquesta setmana de la revista Catalunya Cristiana entrevisten el consiliari Oriol Garreta amb motiu de la publicació del darrer Anem a fons, amb les seves Poesies en temps de confinament. Podeu llegir-la a l’enllaç.
