Conseqüències de la pandèmia al món educatiu a Nou Barris
[Isa Moreno-Zona Nou Barris] La Zona d’ACO de Nou Barris hem realitzat una jornada formativa on principalment hem compartit quines han estat les vivències i conseqüències de la pandèmia en l’àmbit educatiu a Nou Barris. A partir de testimonis de militants que treballem en el territori i l’anàlisi de la Tere Esperabé, ex-militant de la JOC de Nou Barris i Secretària general en l’àmbit d’educació de Catalunya per CCOO, hem analitzat i compartit les següents constatacions: La pandèmia ha aflorat i agreujat una crisis prèvia no resolta i que afecta directament el dret a la terra, al sostre i el treball. Al llarg de la pandèmia han continuat havent desnonaments (fins i tot en horari nocturn havent toc de queda), han augmentat els ERTO, la pobresa energètica, l’economia submergida… A Nou Barris l’escletxa digital i la privació del dret fonamental a l’educació ha suposat una exclusió evident de la població amb menys recursos, constatant la bretxa social existent. Com a conseqüència, l’alumnat ha tingut menys oportunitats per accedir al sistema educatiu. Molts infants han estat tancats en una habitació durant més de 45 dies, sense llum a l’exterior, sense material escolar, sense jocs de taula, contes, llibretes, llapis de colors, sense connexió… la majoria compartint habitació i pis amb altres famílies, sense ordinador i sense tenir assolida una competència digital que els permetés accedir als estudis amb igualtat de condicions. Els partits polítics d’extrema dreta han augmentat en el territori a causa de la manca de formació i pensament crític. També el grau de violència cap als infants i les dones. El món educatiu és un món feminitzat. La pandèmia ha suposat que moltes dones que treballen en extraescolars, monitoratge de menjador, neteja de centres educatius, cuina, persones de suport de les escoles bressol… estiguessin en ERTO i no cobressin quan tocava, arribant a esdevenir deutores i entrar en el cercle de pobresa. Els professionals en el territori, des del primer moment es van implicar per poder donar resposta. Tutoritzacions telefòniques, distribució de packs de material escolar, fent assessorament telemàtic i digital… Al llarg del curs escolar, s’ha treballat amb condicions inapropiades: no han arribat mascaretes, manca d’espais per respectar les distàncies de seguretat, augment de baixes laborals, increment de professionals que tenen experiència d’una primera feina, amb el que suposa d’acompanyament i desgast entre professionals. Respecte l’alumnat, ha augmentat la vulnerabilitat. Dels 20.000 menors en situació de vulnerabilitat que hi ha a Catalunya, 7.000 viuen al Districte de Nou Barris on hi ha cinc barris amb un nivell de rendes molt baixes i en el rànquing de la pobresa. En els adolescents han augmentat les malalties mentals i els trastorns alimentaris i de la son. També les addiccions. I a nivell públic no s’ha previst com donar resposta a aquesta realitat, no s’han augmentat els serveis psiquiàtrics ni d’acompanyament parental. Moltes dones han continuat treballant en la pandèmia en tasques de cura, neteja d’hospitals, residències… i han viscut la dificultat de no tenir amb qui deixar els seus fills. Les mesures covid han exclòs els pobres a l'hora de confinar-se, de garantir ventilació, de desplaçar-se als llocs de treball, d’accedir a mascaretes i gel hidroalcohòlic… Tota aquesta realitat la volem mirar i deixar-nos tocar per ella, com ho va fer Jesús, sentint-nos cridades a continuar treballant en aquest camp: En veure les multituds, se’n compadí, perquè estaven malmenades i abatudes, com ovelles sense pastor. Llavors digué als seus deixebles: La collita és abundant però els segadors són pocs. Pregueu, doncs, a l’amo dels sembrats que hi enviï més segadors (Mt 9,36-38). Com a propostes… per continuar construint un món més just i equitatiu en aquest àmbit ens van sorgir: Lluitar i garantir des dels sindicats que els professionals que hi treballen en aquests territoris hi vagin per opció personal, per compromís… no podem oblidar que el grau de dedicació i desgast professional és molt més alt que en altres districtes o barris amb menys exclusió. Continuar lluitant per la disminució de les ràtios i l’augment de professionals en els centres educatius i en l’educació no formal. Prioritzar l’acompanyament a les famílies, fomentant que se sentin partícips dels centres educatius, preguntant-los què necessiten, promovent les seves potencialitats per tal que tothom se senti que forma part, que l’educació és responsabilitat comunitària. Continuar vetllant pels programes que tenen en compte la franja d’edat d’adolescents i joves i fomenten l’accés al món del treball i la formació de forma simultània. Sense oblidar el paper tan important que fan les escoles d’adults, els PQPI, els Plans d’ocupació, les entitats de cura pel benestar de les famílies, les Unitats d’educació Compartida… Com a conclusió, destacar que va ser una jornada de compartir vida, compromís i militància. També vam constatar que molts militants de l’ACO a Nou Barris treballem en l’àmbit educatiu en diferents vessants i hem estat a primera línia al llarg de la pandèmia, treballant amb els nostres dispositius, la nostra connexió, la nostra llum i alhora intentant acompanyar els nostres fills i filles confinats. Sostenint els efectes de la crisi social que va en augment i que encara ens demana compromís i alhora cura personal.
Trobada d’estiu a Gallecs
[Fidel Membrive-ACO Vallès Oriental] El dia 10 de juliol, per fi, vàrem gaudir d’una anhelada trobada presencial, sota el lema ANEM AMB JESÚS A GALLECS. Veure’ns físicament, mirar-nos directament als ulls, reconèixer-nos per la veu i la forma de caminar… El Parc Natural de Gallecs és un espai privilegiat per passejar, sentir el silenci i gaudir de la natura, en solitari, o conversant amb bona companyia. Recordem amb agraïment les persones que varen lluitar entre els anys 1977 i 1981 contra el projecte d’urbanització fins a aconseguir la seva anul·lació. L’any 1992 va ser declarat Espai Natural Protegit. A la trobada vam participar 16 persones. Algunes hi van arribar caminant des de Mollet, altres en cotxe. A l’espai que hi ha al darrere de l’ermita, coberts per l’ombra dels arbres i acompanyats pel piular dels ocells, vàrem gaudir una bona estona de la conversa espontània, ara amb uns, ara amb altres, explicant-nos petites i grans coses. Després vam celebrar l’Eucaristia en aquell temple natural, un entorn propici per sentir la presència de Déu. En acabar vam llegir una pregària d’agraïment de final de curs. Finalment, uns quants es van acomiadar, i la resta s’hi van quedar a compartir el dinar.
IV Trobada Mundial de Moviments Populars
Durant aquest juliol i setembre s'està celebrant la IV Trobada Mundial de Moviments Populars. A l'enllaç podeu llegir el resum del que va donar de si la primera part de la trobada aquest juliol: https://movpop.org/2021/07/los-movimientos-populares-compartiran-con-francisco-una-alternativa-a-los-dilemas-de-la-humanidad/
Pilar Malla en fa 90
En el 90è aniversari de Pilar Malla, militant històrica del Besòs, la Mercè Solé publica al seu blog aquest post que és un homenatge merescut: https://mosquiticamell.blogspot.com/2021/09/la-pilar-malla-en-fa-90.html
«Los benditos infelices»
El consiliari Jordi Fontbona ens comparteix aquest fragment d'un llibre que està rellegint i que va sortir el 1963: Un cristiano en rebeldía. El seu autor és José Jiménez Lozano, molt llegit llavors. "M'ha semblat compartir-ho ja que, malaudarament, diu coses que són molt actuals, a partir de la festa dels Sants Innocents del 28 de desembre", ens diu en Jordi. Los benditos inocentes Siempre me he imaginado la muerte de los niños judíos y su comarca, decretada por el rey Herodes, a esta primera hora de las mañanas de invierno en las que el sol se anuncia con un resplandor rojizo que va levantado la bruma. El pelotón de soldados, destinado a aquel asesinato que los políticos de nuestro tiempo llamarían “operación de limpieza”, o “tareas de seguridad”, irrumpiría aún de noche en las casas y sorprendería a los pequeños durmiendo o tomando el pecho de sus madres; quizá llorando los dolores de los primeros dientes. Pero, al poco tiempo, todo el poblado de Belén y sus alrededores eran solamente un grito, mil gritos de mujeres enloquecidas y manchadas de sangre. Y desde entonces para acá, en las últimas horas de la noche y primeras de la mañana, todos los fusilados, los torturados, los perseguidos, sacados de sus lechos y sus casas, de prisa porque el sol debe encontrarles ya muertos o humillados, han conocido millones de veces los mismos temblores y lanzando los mismos gemidos. Todos ellos forman el cortejo de Cristo ensangrentado del que son las primicias aquellos niños que aún olían a leche y todavía no balbucían. Los tiranos, como Herodes, temen siempre que se les arrebate su poder y siguen asesinando sospechosos y revoltosos. Todavía no era Jesús adolescente y, junto a Nazaret, pudo escuchar los gritos enloquecidos de veinte mil pobrecillos crucificados por los romanos, porque se habían atrevido a protestar de su tiranía. ¿Para qué recordar todos los horrores de la historia? En nuestros mismos días, los niños judíos eran liquidados en hermosas cámaras de gas nazis que se les aseguraban eran duchas. Y los pobres niños dementes y deformes corrían la misma suerte, juntamente con esos otros dementes y deformes adultos que son solamente niños grandes y menesterosos. Los hijos de los declarados herejes de los tribunales inquisitoriales, perdían todos los bienes de sus padres y tenían que mendigar el pan en la más enorme miseria. Y niños de corta edad han estado trabajando agotadoramente e increíblemente en talleres y minas, durante cientos de años, y siguen aún trabajando duramente en un mundo que se llama civilizado y hasta en medio de sociedades que se llaman a sí mismo cristianas. Los pobrecillos, los ignorantes, los inocentes en fin, siguen también pagando los gastos de la historia: la gloria de los imperios, el triunfo de los grandes, las delicias estéticas y el logro de los que modernamente se llaman “milagros económicos”. Pero su paciencia es eterna y su esperanza indestructible. Son ellos los que creen que el mañana será mejor y la burla que se hace de sus esperanzas no llega a matar la esperanza. Son los que creen que “con la verdad se va a cualquier sitio” ¡los benditos infelices! Cuando lo cierto es que el mundo entero adora las hermosas mentiras y las felices combinaciones y repudia la verdad que lo destruiría. Son los que este mundo llama “tontos”: creadores de toda palabra humana, guardadores de la fidelidad, dadores de lo que tienen y lo que no tienen, y trabajadores silenciosos, despreciados, almas sencillas como candelas encendidas… Son una fila interminable tras aquellos pequeños de Belén que siguen al Cordero, al Inocente, al Gran Niño, en quien persistió la niñez hasta la muerte, como dice el gran poeta Péguy. Y el poeta hace luego decir a Dios que Él prefiere a estos infantes de Belén, entre otras razones porque son “de la promoción de Jesús”… El mundo no puede ya asesinar a Jesús y entonces asesina y estruja y desprecia a sus testigos: a los pequeños inocentes, niños o pobres, a todos los que no tienen defensa y no entienden nada del juego de la vida. Y cada amanecer cuenta así con el resplandor rojizo del sol que se anuncia y el terrible esplendor de la sangre de los inocentes. Una sangre por la que será juzgado este mundo y cada uno de nosotros. Por esos mismos inocentes sentados en sus tronos junto al Inocente. Son ellos los reyes y no nos faltarán nunca aquí abajo. Conservan en el mundo el olor de leche, a gracia, a Evangelio, a retama. Son la sal por la cual este mundo no estará nunca podrido del todo, ni sin posibilidad de salvación y alegría. Son los bienaventurados tontos, los benditos infelices, los tiernos inocentes, la promoción de Cristo. José Jiménez Lozano (1963)
Espigolant en els documents formatius de l’ACO
L’arxiu documental de l’ACO (tant escrit com audiovisual o sonor) és molt considerable, tant en quantitat com en qualitat. Una bona part d’ell queda sovint oblidada en un calaix. Aquesta idea de no oblidar el material existent i de recuperar-lo era una de les preocupacions del grup de treball del Pla de Formació, i per això n’és un dels objectius. Per aquest motiu, des de la Comissió de Formació hem pensat que val la pena anar publicant petites píndoles d’alguns d’aquests documents a l’e-butlletí, encara que no tenim del tot clara la periodicitat. Ser responsable a l'ACO Per començar, hem escollit el Document d’ACO n. 6 Ser Responsable a l’ACO. Hem triat aquest perquè costa molt trobar persones que agafin responsabilitats a l’ACO, ja sigui responsable de grup, de zona, presidència, o el que sigui. N’hem fet un extracte per convidar-vos a la reflexió sobre agafar responsabilitats al moviment. I si en voleu més, podeu recuperar el document sencer per rellegir-lo, o fins i tot, fer-ne una RdV: https://acocat.org/mediateca/ser-responsable-laco (en català) https://acoesp.org/mediateca/ser-responsable-en-aco (en castellà) Ser responsable comporta un acte de fe en Jesús i en el seu Projecte, que ens porta a prendre’ns molt seriosament la nostra responsabilitat. Creure’ns que, de veritat, Jesús està al darrere d’aquesta demanda que ens fa el moviment. Creure’ns que estem fent una cosa molt important, perquè, com Pere, ho fem perquè “Tu ho dius” (Lc 4,5). I està comprovat que, quan ho vivim des de la fe, ens prenem la responsabilitat més seriosament i més sentit hi trobem. Una exigència que passa per viure a fons el moviment, ser militants per tal d’implicar-nos al màxim en el Projecte de l’ACO. Cardijn parla d’acció. I és que fer-nos responsables dels altres és una veritable acció. No és complir una tasca o funció. És una acció i un servei a la classe obrera i al moviment, tant o més important que qualsevol altra acció o compromís de cara enfora. Estem parlant d’un servei que té molt a veure amb l’amor. Viure la responsabilitat com un autèntic acte d’amor ens demana i ens porta a: – La reflexió-pregària: descobrir la necessitat del seguiment interior, la interiorització. – L’atenció i descoberta del col·lectiu (grup, moviment). Jesús a l’Evangeli: – Jesús és la imatge viva del Servidor, del “Servent”: “Ell portava les nostres malalties i havia pres damunt seu els nostres dolors” (Is 53,2-7). – S’agenolla davant tota la humanitat (Jn 13,1-15). – Dona la vida per les ovelles (Jn 10,14). – Ve a servir i no a ser servit (Mt 20,28). – S’abaixa fins als inferns i es fa esclau de tots (Fl 2,5-11). Mirar l’entrega de Jesús i dels grans testimonis, com Pere, ens pot deixar una mica fora de joc: nosaltres no som capaços d’arribar a tant! Mirar Jesús, mirar Pere ens ha d’estimular a caminar per acostar-nos cada dia una mica més al seu estil de viure i d’actuar. Cadascú de nosaltres arribarà fins on pugui arribar. Però sabem que tenim un meravellós camí que altres han obert davant nostre i pel qual volem anar avançant. Exercir una responsabilitat i seguir-la críticament des de l’òptica de la revisió de vida és una magnífica font de formació que, de vegades, ve complementada amb accions formatives que ja seran part de nosaltres mateixos allà on estiguem actius al llarg de la vida. Com diu Maréchal: “L’Esperit actua en el món, en la Història, en la ment i en la consciència de les persones”. Doncs, deixem-lo fer.
Les zones i diòcesis acomiaden comunitàriament el curs
Aquests dies s’han estat celebrant diverses assemblees de finals de curs a les diferents diòcesis i zones. Tot seguit us relacionem algunes breus cròniques que ens heu enviat: Còrdova: Dissabte 26 de juny vam tenir la nostra assemblea de final de curs. Vam acollir l'equip d'iniciació en la seva decisió d'incorporar-se a l’ACO, vam agrair al responsable de PO i al responsable diocesà els seus serveis i vam encomanar a la nova responsable de PO aquesta important missió. També vam revisar el curs, en el qual tot i les dificultats que hem trobat hem seguit creixent com a moviment. Us adjuntem fotos de l'Eucaristia. Montserrat: El dissabte 26 de juny a la tarda vàrem celebrar la trobada de fi de curs. Ens reunírem a la parròquia de Sant Llop de Sant Andreu de la Barca. Després de la benvinguda, ens posàrem de ple en la celebració de l'eucaristia i en Jaume Grané ens obsequià amb una magnifica homilia. Tot seguit visionàrem el documental “Església confinada” (https://www.catalunyareligio.cat/ca/estrena-documental-esglesia-confinada-animaset) que propicià un ric debat i on afloraren les diferents vivències que hem tingut els militants vers aquesta època enfront les parròquies… realment interessant. Acabàrem la jornada compartint un pica-pica i, sobretot, compartint aquella conversa, aquella mirada, aquella inquietud, aquell somriure, aquell estar a gust… En fi, molt emotiu perquè no deixava de ser un nou retrobament. Bon estiu a tothom! Besòs: El 2 de juliol vam celebrar l’assemblea de final de curs a la parròquia de Sant Paulí de Nola, al barri de Besòs de Barcelona. Vam optar per una fórmula mixta de manera que vam trobar-nos presencialment (sobretot militants dels grups de més edat que tenien moltes ganes de reunir-se) i telemàticament a través de la retransmissió a través del canal de YouTube de la parròquia. En l’Assemblea vam fer un repàs pel que s’ha fet a la zona i al moviment aquest curs, vam expressar amb una paraula com ens hem sentit moviment i com encarem el curs vinent. Finalment, vam celebrar l’Eucaristia amb la comunitat parroquial i vam compartir taula als locals. A banda, també us compartim la darrera Revisió de Vida que ha fet el grup Sant Adrià, amb alguns trossets que han sortit en el Jutjar-Actuar. Nou Barris: Us adjuntem el testimoni del Bosco, president de l’Associació de Famílies d’Alumnes (AFA) de l’escola pública del Pla de Dalt d’Olot, que es va llegir a l'Assemblea del 3 de juliol passat. «El que em mou a implicar-me en un col·lectiu sempre és la transformació de les persones i l’entorn i la implicació d’altres persones en el procés, el més important és el camí i no tant l’objectiu final. Sé que som pocs però som valents, perseverants i entusiastes». Baix Llobregat: El dia 3 de juliol ens vam trobar físicament per celebrar el final de curs de la zona a la parròquia Sant Pere i Sant Pau al Prat del Llobregat. Va ser el primer cop que com a zona anàvem a celebrar allà. En el marc de l’eucaristia vam compartir vida amb testimonis i Fe. Va ser molt emocionant tornar a trobar-nos amb aquells que feia tant de temps que no vèiem. Sobre tot els més grans de la zona, amb dificultats de mobilitat i comunicació. Aquells que hem perdut en tot aquest camí també van tenir lloc pel record. Una tarda càlida i calorosa. Vallès Oriental: Dissabte 10 de juliol a l'Espai Rural de Gallecs vam fer la trobada de fi de curs de la zona. Ens vam trobar 16 persones davant l'ermita de Santa Maria de Gallecs. Algunes van arribar caminant. La majoria en cotxe. Vam gaudir una bona estona de veure'ns cara a cara, en petits grups espontanis explicant-nos petites i grans coses. Després vam celebrar l'Eucaristia dins aquell temple natural amb cants acompanyats pels ocells. Un entorn propici per sentir la presència de Déu. Després uns quants ens vam quedar a compartir el dinar. Podeu consultar la pregària d'agraïment que vam compartir al final de l'Eucaristia i algunes fotos. Podeu consultar un recull de fotografies: https://flic.kr/s/aHsmWcjPRQ.
Vigència de Simone Weil
[Helena Antó] Aquest curs, a l’ACO, hem tingut dos moments per aproximar-nos a la figura de Simone Weil: el recés de febrer i la 2a Jornada de Formació, al maig. Tots dos van estar conduits pel Josep Otón, que n’és un gran coneixedor. Com suposo que a molts militants, a mi se’m va despertar un fort interès per aquesta pensadora. És per això que el passat dimarts 6 de juliol vaig assistir a la taula rodona que va organitzar Cristianisme i Justícia al voltant de la filòsofa francesa. El motiu de l’acte va ser la grata coincidència en poc temps de la publicació de tres documents centrats en Simone Weil: el quadern de CiJ Llum i ombres (a propòsit de Simone Weil) del González Faus, la publicació en català (traducció de Pau Matheu) del llibre La gravetat i la gràcia (un recull d’escrits de SW amb pròleg del seu amic Gustave Thibon) i una altra publicació (ara en castellà) de l’obra de Josep Otón, Simone Weil: el silencio de Dios. Aquesta última ja va ser publicada en català i com diu el propi Otón, no és una mera traducció, sinó que n’ha fet una reelaboració. Els participants a la taula van ser: Josep Otón, J. Ignacio González Faus, Pau Matheu (jove filòsof que ha fet la seva tesi doctoral sobre el pensament de SW) i la professora titular de Filosofia a la UB, Rosa Rius. Entre tots quatre ens van acostar una mica més a diferents aspectes de la vida i el pensament de SW. González Faus va destacar que era un del pilars de l’espiritualitat contemporània (juntament amb Bonhoeffer, Óscar Romero i Etty Hillesum). Josep Otón va confessar que l’havia fet millor cristià. En Pau Matheu va aportar la idea de Simone Weil sobre l’atenció i la voluntat, consistent en què cal buidar-se i adoptar una actitud d’espera, idea a la que es va agafar Rosa Rius per fer la seva intervenció sense apunts (tot i que els tenia) i sobre la qual també va aprofundir. Podeu consultar una crònica ampliada i l’enllaç al vídeo de l’acte a l’enllaç: https://www.catalunyareligio.cat/ca/cristianisme-justicia-ens-acosta-figura-simone.
Francesc aposta per expandir l’ocupació, el treball decent i els drets i deures de la persona
«Amb les presses de tornar a una major activitat econòmica a la fi de l'amenaça del Covid-19, evitem les passades fixacions en el benefici, l'aïllacionisme i el nacionalisme, el consumisme cec i la negació de les clares evidències que apunten a la discriminació dels nostres germans i germanes descartables en la nostra societat. Per contra, busquem solucions que ens ajudin a construir un nou futur de la feina fundat en condicions laborals decents i dignes, que provingui d'una negociació col·lectiva, i que promogui el bé comú, una base que farà de la feina un component essencial de la nostra cura de la societat i de la creació. En aquest sentit, el treball és veritablement i essencialment humà. D'això es tracta, que sigui humà.» El papa Francesc ha enviat un videomissatge amb motiu de la 109a reunió de la Conferència Internacional del Treball que va celebrar l’OIT el 17 de juny passat. Us recomanem que consulteu el vídeo (https://youtu.be/F9ZQ5KWHL08) o la lectura del missatge a l’enllaç: https://www.vatican.va/content/francesco/es/messages/pont-messages/2021/documents/20210617-videomessaggio-oil.html
«Llevat dins la pasta»: els programes de juny i juliol
Aquests són els darrers programes Llevat dins la pasta emesos a Ràdio Estel durant juny i la primera setmana de juliol (cada divendres a les 17.30 h o bé els dissabtes a les 18 h). Aquest programa ideat i produït per la Pastoral Obrera de Catalunya, a banda d’estar disponible a la secció Ràdio a la carta del web de Ràdio Estel, també està a la plataforma Ivoox. Miquel Verdaguer, solidàriament contra l’atur: https://www.ivoox.com/miquel-verdaguer-solidariament-contra-l-atur-audios-mp3_rf_71547373_1.html Agustín Rodríguez Teso, a la Cañada Real: https://www.ivoox.com/agustin-rodriguez-a-canada-real-audios-mp3_rf_71547219_1.html Itzi Díez i Pons, jove lluitadora: https://www.ivoox.com/itzi-diez-jove-lluitadora-audios-mp3_rf_71546961_1.html Míriam Tarruell, educadora a El Lloc de la Dona: https://www.ivoox.com/miriam-tarruell-lloc-dona-audios-mp3_rf_71546815_1.html Xavier Figuerola, Som Mobilitat: https://www.ivoox.com/xavier-figuerola-som-mobilitat-audios-mp3_rf_70345945_1.html
