Carles Riera, In memoriam
Recentment, s'ha dedicat el programa Àngels de Ràdio Estel a fer memòria del jesuïta Carles Riera, recentment traspassat, i que va ser consiliari de l'ACO. El van recordar el seu company Isidre Ferreté, consiliari de l'ACO i l'anterior directora de la Fundació Salut Alta, Maria Nadeu. El programa el podeu sentir a l'enllaç.
Compartir el grup de RdV, el nostre abeurador
Al web tenim una secció específica (Blogs de militants) on tenim enllaçats tots els blogs d'aquells militants que ens consta que tenen aquest mitjà d'expressió. En aquesta ocasió, us volem proposar que llegiu el darrer post que ha escrit la Mercè Solé i on fa una interessant reflexió sobre l'obertura dels nostres grups i la capacitat d'acollida a noves persones. Podeu llegir "Bunkergrups o abeuradors en el camí?".
Rocío Elvira, entrevistada al «Full dominical»
Diversos mitjans es van fer ressò de l'elecció de Rocío Elvira com a nova presidenta de l'ACO. Destaquem l'entrevista que li han fet al Full dominical de l'Arquebisbat de Barcelona el passat 4 de juliol. Podeu consultar-la a l'enllaç.
El Comitè General de l’ACO clou el curs
Un curs estrany, complicat, dolorós, amb pèrdues i dificultats provocades per la pandèmia, però també enriquidor i amb grups de Revisió de vida fidels que s’han continuat veient en format telemàtic. Preguntes lògiques sobre com serà el curs vinent, en quins formats ens trobarem, sabrem combinar tecnologia i presencialitat? Tots aquests dubtes es van posar sobre la taula en la darrera reunió del Comitè General de l’ACO que es va fer el dissabte passat, 19 de juny. La pregària de la zona del Baix Llobregat, amb què es va iniciar la jornada, condensava la intensitat del curs que s’acaba. En aquest darrer Comitè General del curs també es va donar la benvinguda a la nova presidenta de l’ACO, Rocío Elvira, que va destacar que era «un motiu d’alegria reunir-nos avui per acompanyar-nos en la vida i en el seguiment de l’Evangeli». Les zones i diòcesis van fer un repàs breu sobre el curs que finalitza i van explicar les assemblees de final de curs que tenen previst fer. D’altra banda, es va recordar que s’esperen voluntaris per constituir un grup de treball que proposi idees per ajudar la JOC reconeguda per algunes diòcesis de Catalunya. El president de l’ACO, Santi Boza, va avançar quin serà el treball del curs 2021-2022 que estarà molt centrat en la revisió per part dels grups dels documents fonamentals del Moviment que han estat posats al dia per comissions de treball específiques: el Document d’Identitat, les Normes de Funcionament (que es distribuiran en la propera Jornada General) i la Carta Econòmica (que es va distribuir en la Jornada General anterior). A banda, també s’hauran de discutir les línies d’actuació que emanen del DAFO-E i el qüestionari que van contestar els grups. En aquest sentit, es va acceptar que convindria ajornar la celebració del XII Consell a la tardor del 2022 (en comptes del mes de maig) per no sobrecarregar els grups i les comissions que hagin de fer la proposta de línies d’actuació. Pel que fa a la Jornada General, la voluntat és fer-la en format presencial i s’està estudiant l’estructura de l’acte i el lloc on serà possible fer-ho ja que no se celebrarà a l’escola dels Salesians d’Horta, on es venia celebrant els darrers anys. Les Comissions resumeixen els treballs d’un curs Internacional. El Moviment de Treballadors Cristians Europeu (MTCE) ha treballat amb relativa normalitat. L’Assemblea se celebrarà el 25 de setembre proper en format telemàtic amb una modificació d’estatuts, temes d’economia, planificació d’activitats del curs i canvi de tresorer. En canvi, el Moviment Mundial de Treballadors Cristians (MMTC) ha treballat més en precari per la connectivitat molt diversa i amb dificultats intenses a Amèrica Llatina, Àfrica i algunes zones d’Àsia. Això ha fet més complexes les relacions en el si del buró i s’ha decidit ajornar l’Assemblea a l’any 2022, en què caldrà triar nova presidència. Economia. Es va aprovar modificar el resultat del 2020 ajustant-lo al menor ingrés de la subvenció de l’Arquebisbat de Barcelona quedant, per tant, en 2.561 € positius (en comptes dels 4.066 € positius). En el tancament provisional del primer trimestre del 2021, els números estan en línia amb el previst. Iniciació. La Comissió s’ha ampliat amb un representant o responsable d’iniciació per cada zona o diòcesi on aquesta figura existeix i s’han trobat regularment cada dos mesos. El propòsit és poder fer plans d’iniciació específics per a cada zona. Per tal de conscienciar sobre la importància de la iniciació i l’extensió, la Comissió vol traslladar un qüestionari als grups i proposarà que sigui una de les línies per al XII Consell. D’altra banda, per al curs vinent es farà una trobada de grups joves. Formació. La Comissió ha organitzat dues Jornades enguany (lectura creient de la realitat i Simone Weil), tal com preveu el Pla de formació. Volen coordinar-se millor amb les zones i diòcesis, s’han publicat dos Creixem i s’està editant el proper Anem a fons. Comunicació. S’han visitat 7 zones i diòcesis per comentar i recollir idees de comunicació a partir del qüestionari que van contestar els grups, s’ha publicat el nou web, s’han continuat editant les publicacions (e-butlletí i números 12 i 13 de la revista Salillum), s’ha organitzat la V Jornada de comunicació, s’ha donat suport al programa de la Pastoral Obrera a Ràdio Estel (Llevat dins la pasta) i s’han registrat 20 aparicions en mitjans de comunicació a partir de les notes de premsa enviades.
Sentir la llama de la zarza que nunca se apaga
[Oración que fue leída por Jordi A. Romero, responsable de la zona Baix Llobregat, en el Comité General del 19/06/21] Déu pare i mare: Estos días he tenido muy presente el libro del Éxodo. Muchos paralelismos me han aparecido con los tiempos que nos están tocando vivir. Empezando por que hemos pasado una cuarentena, nunca habíamos estado confinados, algunos prisioneros, otros a salvo en casa. El aislamiento nos ha hecho crecer, hemos buscado medios para comunicarnos, de estar conectados. Lo que parecía imposible, reunirnos, revisar nuestras vidas, seguir comprometidos con la sociedad. Hemos conseguido encontrar nuevas maneras de afrontarlos. Se ha acrecentado un fenómeno, el de las falsas noticias, que hemos sufrido todos. Se ha acuñado un término “infoxicación”, para tratar de nombrar una paradoja. En un mundo hiperconectado, y sobre-informado, la verdad a menudo cuesta compromiso y búsqueda encontrarla. Una consecuencia que se ha agudizado es que se duda de la realidad, temas consolidados universalmente, que se sabían, ahora son objeto de opinión. Vacunas o la esfericidad del planeta. Hemos tenido que escuchar a presidentes preguntarse por qué no bebíamos lejía. Sí, becerros de oro me parecen. Otro paralelismo me aparece en la precarización, en el Éxodo maná y codornices como único alimento. Aquí no el alimento quizá, pero desde luego el tejido social, sanidad, trabajo, vivienda… La renovación del compromiso, las idas y venidas de Moisés del monte Horeb. Me resonaban con nuestros valores. Que se ha puesto en cuestionamiento, lo que consideramos importante hoy se ha visto enriquecido por la vivencia del aislamiento social y la falta de contacto. En este tránsito, todos hemos perdido algo o a alguien. Y, desde luego, cuando salgamos de esta pandemia, no seremos los mismos. Esto me lleva a lo que me ocupa hoy por hoy. Cuando el pueblo elegido salió del desierto, Moisés quedó atrás. ¿Quién los guiará? Muchos son los retos que nos plantea volver a la normalidad. ¿Volveremos al centro de Barcelona para reunirnos? Ese contacto frecuente y fructífero con los que estáis a tantos kilómetros… ¿cómo conseguiremos mantenerlo? En la zona, ¿qué seguirá siendo online y qué presencial? Ya hay voces que piden fórmulas mixtas. Pare/Mare te pido ayuda fuerza y sabiduría para poder crecer y continuar, para poder dar respuesta a estas incertidumbres y a las que vendrán. De qué maneras podemos llegar a los desconectados y los que ya son mayores, para que puedan participar y seguir aportando riqueza como siempre lo han hecho. Y de alguna manera seguir sintiendo dentro la llama de la zarza que nunca se apaga.
Laia de Ahumada i l’acompanyament de la mort i el dol, a la revista «Salillum» de l’ACO
«És indissociable la fe de les coses que faig». L’autora Laia de Ahumada, inspiradora del Centre Obert Heura i de l’associació Terra Franca, parla de l’obra que ha publicat fins ara, de l’espiritualitat areligiosa, del món del treball, del futur de la pagesia… a l’entrevista que protagonitza a la darrera revista Salillum de l’Acció Catòlica Obrera. En aquest número també s’ha abordat la dignitat en l’acompanyament de la mort i el dol, amb un dossier específic i els testimonis de dos experts en la matèria (mossèn Alfons Gea i Joan Carles Trallero) i de militants de l’ACO que fan acompanyament de malalts terminals (Marta Vidal Roig i Mireia Riera Sivill) o que han participat en grups de dol (Maria Martínez Rojas). A l’Editorial «No tingueu por» es remarca que «és moment de recosir la nostra quotidianitat (no la nova normalitat), fundant-la en l’estimació i les cures, en les lluites col·lectives, en l’atenció als vulnerables», i es recorda l’Arcadi Oliveres, padrí de la publicació. El tretzè número de Salillum també inclou un reportatge sobre la fiscalitat justa, una resposta necessària a la pandèmia. El jesuïta Joan Morera, per la seva banda, reflexiona en un article d’opinió sobre la noviolència cristiana. També s’aborda una perspectiva de com queda la classe treballadora al món després de la pandèmia, amb l’aportació de la presidenta del Moviment Mundial de Treballadors Cristians, Fátima Almeida. L’espiritualitat, en aquesta ocasió, s’aprofundeix per mitjà d’un Estudi d’Evangeli que proposa Rocío Elvira Quezada, nova presidenta de l’ACO, i on desgrana com donar sentit als talents a través del servei. També es pot conèixer millor els Drapaires d’Emmaús, entitat que beu de l’Abbé Piere amb més de quaranta anys a Sabadell, i el Moviment de Treballadors Cristians d’Anglaterra (MCW). Per últim, s’exploren alternatives en el consum elèctric que proposen un nou model energètic. En aquest número també s’encarta el darrer document formatiu Creixem, «Comiats i dols». Salillum es publica en català i també hi ha una edició en castellà (Luzysal). S’editen dues revistes a l’any que s’envien per correu postal a tota la militància i simpatitzants de l’ACO i també a totes aquelles persones que se’n subscriguin. La Comissió de comunicació de l’ACO és la responsable de la publicació, que també compta amb un Consell Editorial que proposa les principals línies de contingut.
Nou web de l’ACO
L’ACO ha renovat el seu lloc web acocat.org amb una revisió de tota l’arquitectura i un nou disseny més clar i dinàmic. Al nou espai prenen rellevància les notícies, publicacions del moviment (Mediateca) i l’agenda, i es facilita la compartició de continguts en xarxes socials (Facebook i Twitter). Així mateix, el nou web s’adapta als diferents dispositius des d’on s’accedeixi (ordinadors de sobretaula, telèfons mòbils, tauletes…) i ha millorat en llegibilitat amb una nova tipografia d’un cos més gran i més contrastada. El nou web s’ha estrenat el dilluns 7 de juny i ha estat fruit d’un treball de vuit mesos, realitzat conjuntament per part de la Comissió de comunicació de l’ACO amb el seu proveïdor tecnològic, la cooperativa Colectic. S’ha partit d’una plantilla Hasswell a la qual se li han afegit prestacions, funcionalitats i grafisme propis. A banda, el web s’ha testejat prèviament entre un grup divers de militants i abans s’havien recollit aportacions dels usuaris en una enquesta a la militància. Igualment, també s’han renovat les publicacions electròniques com l’e-butlletí, que s’envia cada mes amb una recopilació de les notícies principals, i l’Info-ACO, per a comunicacions puntuals.
Colòmbia, 130 anys «Rerum novarum» i «Dones en l’Església»
Podeu consultar la Declaració de la Coordinació Regional del Moviment de Treballadors Cristians a Amèrica del Sud (MTC-AS) en suport a les accions de lluita per la justícia pel treballadors a Colòmbia. Aquí es poden conèixer les veritables raons que van portar els treballadors i joves colombians a mobilitzar-se per sortir als carrers a la recerca dels seus drets. L'MTC-AS, afiliat a el Moviment Mundial de Treballadors Cristians (MMTC) en aquest moment crític que viuen els treballadors de Colòmbia, expressa el seu ple suport a l'organització dels treballadors de Colòmbia, en la defensa dels drets a la vida i de la protecció social. Enllaç a la Declaració. D'altra banda, el Moviment de Treballadors Cristians Europeu (MTCE) ha elaborat aquest document, de la mà del moviment austríac, en què recorda els 130 anys de l'encíclica de Lleó XIII Rerum novarum, «una resposta llargament esperada als esdeveniments de l'època, un programa per al principal grup social més afectat per la Revolució Industrial, és a dir, els obrers». Per últim, el dia 8 d’abril, en l’espai creat pel Secretariat Català del Col·loqui Europeu de Parròquies, El futur de l’Església a debat, es va convocar una Taula Rodona: «Dones en l’Església». A l’enllaç podeu consultar el Manifest, resum conclusiu de les aportacions de la Taula rodona i del diàleg posterior.
Dos décadas sin Eugenio Royo Errazquin
[El 16 de junio se cumplen 20 años del fallecimiento de Eugenio Royo. Este In memoriam ha sido elaborado por Juan Antonio Delgado de la Rosa, militante de ACO en la diòcesis de Madrid y biógrafo de Royo]. Eugenio Royo Errazquin había nacido en Rentería (Guipuzcoa). Hijo único del matrimonio formado por D. Jacinto Royo y Dña. Josefa Errazquin. Domiciliados en la calle Santa Clara y posteriormente casado con María Eugenia Orejas con quien tuvo tres hijos. Sus padres eran trabajadores. Su padre trabajó en la empresa Galletas Olibet y su madre en distintos sitios, donde podía. En 1947 el sacerdote Anastasio Olabarria va a Rentería a impartir ejercicios espirituales, informando al clero renteriano de la existencia de la JOC en Sestao desde 1946. El párroco Roberto Aguirre envió en 1948 a Eugenio Royo e Iñaki Zapirain junto al sacerdote José Luis Lecuona a vivir esa realidad, teniendo así oportunidad de conocer a la JOC de Sestao, San salvador del Valle y Basauri. El primer grupo de militantes lo formaron: Iñaki Zapirain, Antonio Amiano (primer Presidente de la JOAC local), Eugenio Royo, Juan Rioseco, Félix Alzola, Boticario, Carlos Asensio, Juan Pireo, Fermín Galdós, José Miguel Mitxelena, Jesús Gutiérrez, Felipe Gurrichaga y Joaquín Saínz. En julio de 1956, ya siendo presidente Eugenio Royo, se realizan la Semana de Estudios de Saturrán (Guipúzcoa), para toda la zona norte, asistiendo también Asturias. Se ensaya la primera Semana de Estudios con la nueva orientación jocista con el Plan que Eugenio Royo presentaría, el cual buscaba que saliera reforzada una auténtica JOC, que fuera más educadora, que estuviera más integrada en la problemática obrera, con una alta clarificación de cara a la tarea evangelizadora dentro de la clase obrera al tiempo que una mayor fidelidad a las exigencias del Movimiento Obrero en el momento concreto histórico que atravesaba España como era la represión franquista. En el verano de 1959, en Toledo, en el XII Consejo Nacional de la JOC, cesa como presidente de la JOC en España y se incorpora al Comité Ejecutivo Internacional. La JOC para Eugenio Royo contribuyó decisivamente a configurar una cultura nueva y, por tanto, un hombre nuevo para desarrollar una sociedad más justa, más convivencial y sobre todo más solidaria y próspera: “Si la JOC se inhibe de esta utopía o renuncia a ella, dejará un vacío irreparable en la España del futuro”. No podemos olvidar el trabajo realizado para la fundación de la USO, La Carta Fundacional de USO redactada casi en su totalidad por Eugenio Royo y debatida con otros militantes de la JOC (editada en Alemania y distribuida con cuenta gotas en España). Es un texto que revela una posición revolucionaria y anticapitalista marcada por la vivencia del cristianismo. El texto expresa un pensamiento político, sindical y económico enraizado en el Evangelio, para que pueda acompañar la propia acción militante. La carta Fundacional podemos decir que fue la piedra angular que alumbraría un nuevo sindicalismo, con valores muy profundos. Humanismo, pluralismo y sobre todo contrario a la forma de asentarse el capitalismo como Drácula feroz contra el obrero. Un sindicato autogestionado y autoorganizado. Un sindicato que trabajaría en defensa de los derechos fundamentales de las personas. Una Carta Fundacional que ensamblaba la solidaridad con la esperanza. Para terminar este recuerdo de Eugenio Royo, señalar la amistad que le unió a José María de Arizmendiarrieta, donde ambos coincidían en que todo era un proceso. Tanto la vida como la muerte y la propia Historia. Arizmendiarrieta creía en el hombre, en el trabajo, en la acción. Acción que conducía a la solidaridad humana; creía en Jesucristo y en su obra redentora; creía en los valores humanos y en las virtudes cristianas, como el esfuerzo que redime; creía en la esperanza que vivifica; creía en el sufrimiento que madura; creía en la pobreza que libera; creía en la comunicación humana como medio superador de diferencias y forma de vincular voluntades. Este credo de Arizmendiarrieta, en palabras de Eugenio Royo: “fue el código e ideología que impulsó el proyecto cooperativo desde su posición preminente”. Cómo olvidar a Eugenio Royo.
Encén els nostres cors d’indignació i de compassió
[Pregària amb què es va iniciar la darrera Jornada de responsables, elaborada pel consiliari Josep M. Pujol] Pare, Tens cura de nosaltres i de tota la creació, fins al punt d’indignar-te amb qui trepitja l’altre o qui destrueix la natura. Tu segueixes treballant incansablement per un cel nou i una terra nova. Fes que arrelats en aquesta confiança siguem persones curoses dels germans i germanes, i de la nostra casa comuna. Senyor Jesús, Dia a dia veiem imatges de persones tractades com a bèsties, i recordem que, amb la teva sola presència, tu revesties de dignitat les persones. Tu que vas dir als deixebles, «veniu i veureu», fes-nos veure la realitat tal qual és, i que t’hi sapiguem trobar, i acompanyar-te en la transformació que duus a terme. Esperit del Senyor, Vas fer d’uns deixebles esporuguits, persones capaces de donar testimoni arreu del món. Vas fer d’una multitud de procedències diverses, un sol poble de persones capaces d’entendre l’evangeli. Encén els nostres cors d’indignació i de compassió. Posa en els nostres llavis paraules entenedores per a tothom, paraules que sanin les divisions i creïn comunitat.
