Reflexió de la Pastoral Obrera de Catalunya davant la situació a Catalunya
El 31 d’octubre passat, després de fer-se pública la sentencia del Tribunal Suprem al judici del Procés, el Secretariat Interdiocesà de Pastoral Obrera de Catalunya ha elaborat un document per comunicar una paraula en relació als fets que estem vivint a casa nostra i fer una aportació per a tothom com a col·lectiu català que viu enmig dels esdeveniments dels darrers dies. En el mateix document es poden trobar enllaçats els comunicats que han elaborat els moviments de la Pastoral Obrera entorn d'aquesta situació. Esperem que sigui d'ajuda per a la reflexió a nivell personal, d'equip o com a moviment. Podeu consultar-ho a l’enllaç.
Carles Casademont vist per un ateu
Hi ha vides de cristians que deixen empremta per la seva coherència i actitud i que irradien més enllà de les persones creients. «Casademont és un dels homes més valents, més conseqüents dels que he conegut. I tot i que no va néixer a Sabadell, és un dels sabadellencs que més han construït civilment la ciutat». Això és el que diu l’historiador i rector de la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya, Jordi Serrano, en aquest article publicat al Diari de Sabadell en què es glossava la figura del nostre consiliari de la zona del Vallès Occidental.
Senzillament, una pregària en un grup a l’escolta de Jesucrist
El consiliari general de l'ACO, Pepe Baena, ens comparteix aquest material que va elaborar per pregar amb un grup de revisió de vida d'ACO davant la situació de Catalunya. Carta de San Pablo a los cristianos de Filipo 3 1 Ahora, hermanos míos, alegraos en el Señor. Para mí no es ninguna molestia repetiros lo ya escrito, y para vosotros es útil. 2 Guardaos de esa gente despreciable, de esos que hacen el mal, de esos que mutilan el cuerpo. 3Porque los verdaderos circuncidados somos nosotros, los que adoramos a Dios movidos por su Espíritu, los que nos gloriamos de ser de Cristo Jesús y no ponemos nuestra confianza en cosas externas. 4 Aunque también yo tengo razones para confiar en esas cosas. Nadie tendría más razones que yo para confiar en ellas, 5 pues me circuncidaron a los ocho días de nacer, soy de raza israelita, pertenezco a la tribu de Benjamín y soy hebreo e hijo de hebreos. En cuanto a la interpretación de la ley judía, pertenecí al partido fariseo, 6 y era tan fanático que perseguía a la iglesia; y en cuanto al cumplimiento de la ley, nadie tuvo nada que reprocharme. 7 Pero todo esto, que antes era muy valioso para mí, ahora, a causa de Cristo, lo tengo por algo sin valor. 8 Aún más, a nada concedo valor cuando lo comparo con el bien supremo de conocer a Cristo Jesús, mi Señor. Por causa de Cristo lo he perdido todo, y todo lo considero basura a cambio de ganarlo a él 9 y encontrarme unido a él; no por una justicia propia basada en la obediencia a la ley, sino por la fe en Cristo, por la cual Dios me hace justo. 10 Lo que quiero es conocer a Cristo, sentir en mí el poder de su resurrección, tomar parte en sus sufrimientos y llegar a ser como él en su muerte, 11 con la esperanza de alcanzar la resurrección de los muertos. Els 10 manaments de la misericòrdia Jesús Renau, sj. Ho havia llegit en un llibre antic que estava mig amagat en un estant antic en una biblioteca molt antiga. Aquelles paraules el van impressionar i li va costar molt retrobar el llibre. Però aquell savi mai es desanimava en la recerca del que l’havia impressionat. I, per fi, aquell matí de dijous va retrobar el llibre antic i l’escrit. Comença a llegir després de posar-se les ulleres de vista cansada i mentre ho fa es va dient a si mateix: Aquesta és una qüestió de gran actualitat, de rabiosa actualitat. Són els deu manaments o deu reflexions sobre la virtut de la misericòrdia. 1.-Obertura a la realitat. Estar assabentat; ulls oberts. Res de tancament sobre un mateix. 2.-Deixar-se impactar pels que pateixen. No resistir als impactes. 3.-No donar-los l'esquena. Quina temptació, la de girar la cara! 4.-Superació del pessimisme. “No hi ha res a fer”: absurda excusa que provoca i justifica la inacció. 5.-Respondre personalment i socialment en l’àmbit de la proximitat: família, amistats, barri, parròquia… 6.-També de cara als que són lluny. Són persones, fills i filles de Déu amb els mateixos drets humans. 7.-Tenir esperança. És possible anar canviant la societat. 8.-Creure que petites coses són importants. I tant! Si no comencem per elles, no hi ha garantia. 9.-Canviarem la societat des de baix. A dalt es defensen les posicions. 10.-Moure'ns en el dinamisme de Déu. El dinamisme de Déu ens crida a sumar el nostre esforç i modesta aportació. No et pensis que la misericòrdia és una actitud, una virtut que no cal treballar. Hem de treballar-la: pregant, actuant, amb altres, i amb molta, sí, molta fe. Silenci, compartir si es vol i Parenostre de fraternitat
Transcrivim de manera col·laborativa la ponència de Xavi Casanovas
Encara ressonen dins nostre les paraules del director de Cristianisme i Justícia a la darrera Jornada General. Tot i que tenim la possibilitat de consultar el vídeo de la ponència de Xavi Casanovas, us proposem d’editar entre tots la ponència escrita, fet que també ens permetria poder-la traduir al castellà, pensant sobretot en les diòcesis d’Alacant, Còrdova i Madrid. Partim dels tuits que vam publicar a Twitter amb l’etiqueta #JGACO2019 i que podeu trobar en aquest document en Drive. Si teniu anotacions que el puguin completar, entreu i editarem col·laborativament el document; així també anem avançant en la proposta dels relators de què parlem al Pla de formació.
Els mitjans es fan ressò de la #JGACO2019
Diversos mitjans eclesials s’estan fent ressò de la Jornada General de l’ACO. Us els relacionem tot seguit: · Arquebisbat de Barcelona · CatalunyaReligio.cat · Agència Flama
Àlbums de fotografies de la #JGACO2019
La Jornada General del 12 d’octubre passat va ser un espai propici per al retrobament, la reflexió, l’amistat, la germanor, la pregària… Les fotos han estat realitzades per l’ACO, la Mercè Solé i Ramon Ripoll, de l’Arquebisbat de Barcelona. Hem recollit en diversos àlbums de fotografies alguns d’aquests moments significatius: Acollida, pregària i comissions: https://flic.kr/s/aHsmHFSVCn Ponència Xavi Casanovas: https://flic.kr/s/aHsmHFSZSz Treball de grups: https://flic.kr/s/aHsmHFTa1j Recital i presentació Pla de Curs: https://flic.kr/s/aHsmHFFrdG Eucaristia: https://flic.kr/s/aHsmHFJhgi
La formació, línia d’actuació principal del curs
En el decurs de la 66a Jornada General de l’ACO es van fer vàries presentacions que us adjuntem: · El resum del curs 2018-2019 dedicat a la iniciació amb algunes de les aportacions que han fet els grups, les zones i les comissions. S’incorpora també un apartat amb propostes. El treball ha estat realitzant conjuntament per les Comissions de comunicació i d’iniciació i presentat per Montse Forcadell i Carmen Ruiz. · La responsable de la Comissió de formació, Helena Antó, va explicar en què consisteix el Pla de formació de l’ACO. · El Pla de curs que va presentar el consiliari general, Pepe Baena, es va lliurar en paper a la Jornada General i ja està disponible a la Mediateca del web.
Xavi Casanovas: «La formació cristiana ens ajuda a entendre les creus del món»
Molts militants de l’ACO han assistit a les ponències impartides a la seu de Cristianisme i Justícia de Barcelona o bé han llegit els Quaderns CJ, els Papers… Aquest referent com a centre formatiu i de pensament, va portar el Comitè Permanent de l’ACO a convidar a fer la ponència de la Jornada General al director de Cristianisme i Justícia, Xavi Casanovas, en un curs que té la formació com a línia d’acció prioritària. La conferència de Casanovas va tenir una primera part en què va diagnosticar el lloc que ocupa la formació en la nostra època de postmodernitat i en una segona part va explorar propostes per donar-li centralitat en la vida cristiana, a partir d’algunes idees d’autores com la filòsofa Marina Garcés o Simone Weil, de les quals es van distribuir uns textos que es van comentar. El ponent, a més, va destacar que per al mètode de la Revisió de Vida la formació és clau i va recomanar la lectura del darrer Quadern CJ, Déu en temps líquids. Casanovas va proposar les següents qüestions per al treball de grups que es va fer posteriorment: · Com et ressona el que has escoltat? Hi ha quelcom que queda confirmat? Quelcom que no analitzes de la mateixa manera? Quelcom que complementaries? · Quin tipus de formació necessitem i podem assumir actualment com a cristians? · Com podríem promoure una formació integral (humanista i religiosa) en les nostres comunitats cristianes? Quines metodologies (materials, mitjans, recursos) penso que serien necessaris? · Quines dificultats veig i quines oportunitats detecto en l’actual moment que vivim de cara a un laïcat empoderat i amb capacitat de criteri i discerniment propi? Xavi Casanovas és llicenciat en Matemàtiques, Màster en Administració i Direcció d’Empreses i Màster en Filosofia Teòrica i Pràctica. Treballa a Cristianisme i Justícia-Fundació Lluís Espinal des de l’any 2010, i n’és director des del 2014. També ha tingut responsabilitats a Intermón Oxfam i ha col·laborat en diverses organitzacions pels drets humans, la cooperació i la pau; actualment és portaveu de la Plataforma per una Fiscalitat Justa. Podeu consultar el vídeo amb la ponència de Xavi Casanovas. Podeu consultar la ponència escrita de Xavi Casanovas (en català).
El Parenostre d’un capellà obrer
[Els companys de la diòcesi de Girona ens van proposar aquest Parenostre a la pregària del matí de la Jornada General, obra de Pep Claparols (1940-2017), descrit pels seus amics com un guerriller del retolador, capellà obrer i grafiter] Pare nostre que esteu a la terra, que treballeu amb les mans dures del pagès, que bategueu en els nois i noies que es rebel·len i han dit prou. Que sou en la dona tan sovint maltractada! Pare nostre que sou al carrer, a l’escola, a la plaça major, a la festa, en la poesia, en la natura, vingui a nosaltres el vostre Regne. No el regne dels grans banquers i grans poderosos d’aquest món, sàtrapes indignes, lladres de debò. No el regne dels qui compleixen la llei i la norma, oblidant els altres. No el regne de les religions fanàtiques. Ni el regne de tots els violents… Que vingui el regne de la dignitat i la justícia, dels arreplegats a les escombraries, de tots els indignats del món, que som molts de nosaltres. Doneu-nos el pa de cada dia. L’home d’avui viu de pa i d’utopia. Un altre món és possible! La utopia serveix per fer camí. Que no caiguem en la temptació d’oblidar les arrels i la història del nostre poble oprimit o d’arrendar una sola hectàrea del seu oblit. Deslliura’ns de tot mal de consciència. Amén.
Jornada General de l’ACO per situar la formació en la centralitat de la vida cristiana
«La vida del cristià es fonamenta en la vida espiritual (la pregària, l'experiència de Déu), l'acció social en el món (la voluntat d'estar encarnats) i la vida intel·lectual (tant teològica com social). Aquesta tercera pota és la que avui tenim més descuidada i és important perquè ens dona capacitat de discerniment, de tenir criteri, d'escoltar el que l'Esperit ens diu avui.» Aquesta va ser una de les idees força que es van fixar en la 66a Jornada General que l’ACO va celebrar el 12 d’octubre passat. La Jornada General va començar amb la pregària preparada pels companys de la diòcesi de Girona i amb una Salutació dels presidents que va incorporar una reflexió a l’entorn de la situació sociopolítica que s’està vivint a Catalunya. La Jornada va servir per inaugurar un curs que l’ACO dedica a la línia d’actuació de la formació i en el que es vol posar en marxa el Pla de formació que es va aprovar el març passat amb tres eixos bàsics: la formació bàsica del militant, la formació bíblico-teològica i la formació politicosocial. «Tu tens paraules de vida eterna», va ser el lema principal de la Jornada i del curs que comença. Per donar les primeres orientacions, el director de Cristianisme i Justícia, Xavi Casanovas, va fer una ponència en què va analitzar la pèrdua de centralitat de la formació en la postmodernitat i la necessitat de recuperar-la. Casanovas va adoptar la idea de la «nova il·lustració radical» de la filòsofa Marina Garcés i la «capacitat d’atenció» de Simone Weil. El ponent va certificar que «la transmissió de la fe és central per als cristians. Ens sentim vulnerables davant les creences del món i sentim que no tenim eines per defensar-ho. Hem de saber donar raó de la nostra fe i per això ens calen eines formatives». En el manifest que els companys de la diòcesi de Còrdova d’ACO han preparat per aquest curs —«Formació i Compromís per crear Esperança en el nostre món»— es constata que estem instal·lats «en la societat de la incertesa, la crisi permanent i la societat dual (…) en un context d'emergència climàtica» per concloure que «no és aquest el Regne de Déu amb el que somiem. Nosaltres volem ser portadores de Bona Nova. L'Evangeli, Jesús, ens interpel·la a no deixar-nos portar pel desànim ni la desesperança». I acaba: «Tenim entre mans una gran tasca, un treball de donació per complir la tasca que Déu ens encomana cada dia.» L’Eucaristia va estar presidida pel bisbe auxiliar de l’Arquebisbat de Barcelona, Sergi Gordo, responsable a la Conferència Episcopal Tarraconense d’acompanyar els moviments de Pastoral Obrera. El bisbe Gordo a l’homilia va assenyalar que «l'Evangeli és perillós, la trobada amb Jesús no et deixa igual. No volem que el nostre camí vagi per camins d'espiritualitats etèries, sinó combinant fe i vida (…) La nostra vivència cristiana és la del samarità i la dels apòstols. I a això l'ACO ens hi ajuda». A la convocatòria van assistir-hi en diferents moments del dia unes 350 persones militants, amics i simpatitzants. A l’enllaç podeu consultar el Dossier de la Jornada que es va lliurar als participants. També es va poder seguir a través de xarxes socials amb l’etiqueta #JGACO2019.
