Vols participar al grup de treball sobre la situació sociopolítica?
Les polítiques neoliberals, el creixement dels nous populismes, el procés català… son elements que ens preocupen a l’ACO i que al Comitè General del 19 de gener passat vam decidir que abordaríem com a moviment. Per això vam decidir tirar endavant un grup de treball en el qual poguessin participar militants de diverses diòcesis. Farem una lectura de la situació il·luminada des de l’Evangeli i des de l’òptica dels treballadors. Si t’engresques a participar-hi, només ens ho has de dir a coordinacio@acocat.orgo trucant al 935058686.
Jesús, mestre de la iniciació
El dissabte dia 16 de febrer vam celebrar el Recés d'ACO a la parròquia de St. Paulí de Nola —zona Besòs, acompanyats per Jordi Espí —consiliari de la zona Besòs— i orientat a treballar sobre la iniciació. Ens vam fixar en com Jesús inicia, acompanya als seus deixebles i els converteix en pescadors d'homes i dones. Us adjuntem a l’enllaç el llibret de treball que vam fer servir ja que pot ser útil per treballar en els grups; no oblidem que la iniciació és la nostra línia prioritària d'aquest curs.
L’ACO, espai de gràcia on treballa l’Esperit Sant
(Ana M. Giménez i David Masobro) El diumenge 24 de febrer va tenir lloc a la parròquia Mare de Déu del Port, la segona jornada d’Estudi d’Evangeli de la zona del Baix Llobregat. Aquest curs té com a lema «Aneu per tot arreu i doneu fruit»(Jn 15,16) i com a eix la iniciació en un doble sentit: tots som iniciadors i tots ens estem iniciant contínuament. Vam treballar el text de 2Co 3,1-6 i Josep Hortet, rector de la parròquia, ens va donar unes pistes per treballar el text. El Josep ens va dir que l’ACO és un espai de gràcia on hi treballa l’Esperit Sant. El moviment ha de saber acompanyar, tot mostrant la tendresa de Déu i sense fer judicis de valor dels processos de les persones. En la nostra reflexió vam rebre l’aportació de dos testimonis. En primer lloc la Modes del grup Àgora ens va fer un resum sobre les conclusions de l’Estudi d’Evangeli del seu grup. El text ens fa reconèixer en nosaltres l’acció de Déu i no tant l’acció basada en el nostre esforç. La Modes va compartir amb nosaltres la seva experiència de voluntariat amb gent gran. Concretament ens va explicar la relació d’amistat entre dues senyores. La seva relació és una carta escrita en els seus cors. No tenen família però es tenen l’una a l’altra. En segon lloc, Santi Garcia, del grup del Prat va enfocar el seu testimoni en el tema de la iniciació. Va explicar la seva experiència com a catequista de confirmació. També va introduir dos nous membres: la Lucía i el Raül en el seu grup. En la seva feina haver fet de delegat de personal l’ha ajudat a relacionar-se amb molta gent i a veure que abans que treballadors som persones. Hem d’actuar a la feina igual que fora d’ella i no perdre els valors ni els principis. De les lectures de l’Estudi d’Evangeli es queda amb la idea de que és l’acció que fem individualment el que la resta de persones que ens envolten s’emporten de nosaltres. A continuació vam fer tres grups a partir dels quals vam fer una pregària que vàrem compartir durant l’eucaristia que celebràrem amb la comunitat parroquial. A l'enllaç teniu algunes imatges de la trobada.
Posem a l’abast la documentació dels Exercicis d’Estiu
Les meditacions a l’entorn de l’Evangeli de Lluc van ser el fil conductor dels darrers Exercicis d’estiu que va acompanyar el salesià Joan Codina. «És un evangeli molt suggerent. Lluc ens pinta amb gran delicadesa i precisió el rostre misericordiós del Pare en la persona Jesús de Natzaret perquè nosaltres siguem signes de la seva misericòrdia entre els nostres companys i companyes. És un evangeli apostòlic: els deixebles són enviats a cada poble i a cada lloc per tornar, al cap d’un temps, prop de Jesús i revisar l’acció en clima de pregària», ens deia Codina al programa. Podeu consultar als enllaços el material que va preparar Joan Codina.
L’Església catalana: present i futur
«L’Església de Catalunya no pot ser la portadora de l’Evangeli a la societat catalana si es mira a si mateixa amb autocomplaença o victimisme, o si es replega amb una actitud defensiva. El realisme i l’esperança van de bracet en aquest document.» Aquesta citació està extreta del document L’Església catalana: present i futur que es va publicar a la revista per a preveres, El Bon Pastor, corresponent al juliol/agost de l’any passat i que podeu consultar a l’enllaç. El document ha estat analitzat i comentat pel militant Quim Cervera. Podeu consultar-ho també a l’enllaç.
Solidaritat amb els cristians perseguits
«Volem fer arribar a les Nacions Unides la nostra extrema preocupació i la nostra condemna davant les greus i creixents violacions del dret humà a la llibertat religiosa i de consciència que tenen lloc en un gran nombre d’Estats membres.» D’aquesta manera s’expressaven les entitats convocants —Acció dels Cristians per l'Abolició de la Tortura, Centre Ecumènic de Catalunya, Justícia i Pau Barcelona i Moviment de Professionals Catòlics— a un acte de reconeixement pels cristians perseguits per raó de la seva fe, que es va fer a l’Arc de Triomf de Barcelona el 19 de gener passat. En l’acte es va posar de manifest com centenars de milions de persones cristianes pateixen persecucions, discriminacions, tortures i assassinats arreu del món, tal i com reflecteixen les dades publicades anualment per l’ONG Open Doors. «Els governs dels països on s’han produït i es produeixen cada dia tals accions en són responsables, sigui per acció directa a través de les seves decisions, legislacions i polítiques o per omissió del seu deure de protecció dels drets humans», acusen al manifest. A més, les entitats han recordat que aquestes discriminacions també s’estenen a persones d’altres confessions. Per aquest motiu, han demanat la reacció urgent per part de la comunitat internacional: «Aquest manifest vol suscitar al si de les Nacions Unides una repulsa pública i en conseqüència promoure una reacció de la Comunitat internacional sobre aquesta greu situació, a fi que s’impulsin urgentment els mecanismes i les mesures pertinents per aturar i prevenir aquests abominables intents d’extermini, les agressions i les discriminacions.» Us adjuntem un recull de persecucions a diversos països que es va llegir a l’inici de l’acte.
#NoMésCIEs, no més sofriment inútil
«Els detinguts en el CIE no són delinqüents, són solament sense papers, persones que han entrat de forma irregular a Europa perquè actualment és gairebé l’única forma d’entrar-hi. I els tanquem en pitjors condicions que en una presó, sotmesos a un nivell de control policial desproporcionat. I si tenen la sort de ser posats en llibertat els llancem a uns llimbs administratius, a una mena de mort civil sense drets i en molts casos sense possibilitat de regularitzar la seva documentació.» La Fundació Migra Studium denuncia d’aquesta manera la situació en què es troben les persones retingudes als Centres d’Internament d’Estrangers, en el fulletó que va lliurar a totes les persones que van participar a la cinquena edició de la Vetlla de pregària davant el CIE de la Zona Franca que es va fer el 19 de gener passat. L’ACO s’hi va adherir a la convocatòria i diversos militants, alguns dels quals provenien del Comitè General que es va fer el mateix dia, també es van fer presents. A banda de solidaritzar-se amb la situació dels interns, la fundació dels jesuïtes vol alertar també sobre la intenció de l’actual govern de construir nous CIEs a Madrid, Màlaga i Algesires. A més de la construcció d’aquests nous centres el Ministeri de l’Interior, avisava també per aquest any d’un enduriment en les polítiques de devolució. Migra Studium opina que «amb projectes com aquest es volen consolidar unes polítiques que no fan sinó estigmatitzar i criminalitzar les persones migrants, produint un sofriment inútil en les persones afectades.» En la Vetlla de pregària voluntaris de Migra Studium que visiten els interns van llegir els testimonis de Salah, Mamadou, Alí, Kiri… Podeu consultar-los en el document enllaçat. També teniu més informació a: · Informe del Servei Jesuïta a Migrants sobre els CIE a l’Estat espanyol 2017 · Informe de la Fundació Migra Studium sobre el CIE de Barcelona 2017
Formació per a parelles
És un fet que cada cop menys parelles es casen per l'Església o pel civil, però, malgrat les formes que pugui adoptar aquesta unió, moltes persones donen el pas d'aparellar-se. A l'Església catòlica existeix el Centre de Preparació al Matrimoni (CPM) del qual en formen part alguns militants d'ACO i que fan aquest acompanyament a parelles que volen casar-se per l'Església. Un grup de persones provinent de CPM (entre les quals el company Quim Cervera) han creat el web parellaiconvivencia.cat dirigit a totes aquelles «parelles que s’estimen, volen créixer en el seu amor i tenen un projecte de convivència, inclogui o no el casament.» El web recull tot aquest bagatge de més de cinquanta anys i el posa a disposició de tothom.
La proposta cristiana en un món secular
«Algú s’imagina l’acte d’invitar a la trobada personal amb Jesucrist sense cura amorosa unida a la paraula?» Us proposem aquesta entrevista a Xavier Morlans, a propòsit de la lliçó inaugural del curs 2018-2019 a la Facultat de Teologia de Catalunya que va pronunciar el 26 de setembre passat, amb el títol «Escletxes en el jo impermeable a Déu. La proposta cristiana en un món secular». Pertinent en un any que tením la línia de treball de la Iniciació. La podeu trobar a la p. 26 de la revista El Senyal, del bisbat de Girona.
La productividad según Santiago Niño-Becerra y la prisa según Joxe Arregi
"Con la tecnología hoy existente ya sería posible automatizar y robotizar muchos más procesos productivos lo que llevaría a niveles de subempleo y de desempleo –estructural– mucho mayores que los actuales. Personalmente he llegado a pensar que se está frenando conscientemente ese proceso a fin de no generar un problema político de dimensiones colosales, pero si hay algo que no pude detenerse es el avance tecnológico". Reflexión inquietante sobre la productividad del profesor Santiago Niño-Becerra, que nos comparte el compañero Antoni López Moles. En el enlace. Como contrapunto, tenemos este otro artículo de Joxe Arregi publicado en Deia, que nos sugiere Jordi Fontbona: "La codicia nos lleva a competir con todos, hasta con nosotros mismos, para desgracia de todos. Si no le devoro, me devorará. Competir es la ley global sin regla. Es el medio y el fin. Ir más rápido que el otro, ganar la carrera. Ganar. ¿Es la ley de la vida? Es la ley de la muerte." En el enlace.
