«Memòries del confinament»
La campanya «Memòries del confinament» té per objecte recollir testimonis individuals i col·lectius (escrits, fotogràfics, sonors o en vídeo ) per crear un relat alternatiu a l’oficial i hegemònic. Aquest llegat passarà a formar part de l’Arxiu Municipal de Barcelona com a fons documental a preservar i a difondre. És una iniciativa de la Regidoria de Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Barcelona. Teniu més informació a l’enllaç.
Ball del confinat
Per posar una mica d’ànim, us compartim aquest tema la lletra del qual és de Carme Ballús, militant de l’ACO, i la música de Jaume Arnella, un veterà del folk, que és qui canta. El teniu a l’enllaç.
Pregària del Primer de Maig 2020
[Pregària del consiliari Josep Jiménez Montejo que va ser llegida en la trobada del Primer de Maig convocada pel grup Almeda del Baix Llobregat] Aquí estem, Pare, novament. Aquí estem, un cop més, per obrir-te el cor i dir-te el què ens passa. Aquí estem, amb l’ànim encongit pel dolor que ens omple el cor a causa de tants familiars, amics o coneguts morts, o malalts. Aquí estem, i et presentem el dolor de tants de nosaltres, que no hem pogut acompanyar els nostres familiars en els seus últims moments. També et preguem per tots els companys i companyes que han perdut el treball. Et presentem l’esclavitud, encara més gran, de tants treballadors obligats a dependre d’un lloat teletreball, pendents tot el dia de la feina. Pare, mira encara amb més amor, tots aquells, homes i dones, que han treballat fins l’extenuació al servei dels afectats per la pandèmia que ens assola. Pare, t’ho tornem a dir: posa’ns al cor el foc del teu Esperit per cercar sense defallir, i lluitar per aconseguir, la justícia i l'equitat que ens caldrà per atendre les víctimes de la dura crisi econòmica, que cobrirà com una ombra molt negra, el futur de tants de nosaltres. Sí, Pare! T’insistim com aquella viuda pesada de l’Evangeli: no permetis que perdem la nostra dignitat ni la nostra humanitat. Que no deixem de ser homes i dones creats a la teva imatge. Posa el teu Esperit en la classe política per a que sigui digna de tu, i no com aquell jutge “que no tenia temor de Déu ni consideració pels homes” (Lc 18,1-8). Sí, que els nostres polítics promoguin polítiques econòmiques i socials que no deixin els pobres i empobrits al marge de la nostra societat, ni al marge de la història. Pare, que les teves filles i els teus fills més pobres puguin gaudir, sense límits de temps o condició, del mínim necessari per viure amb dignitat. Pare, et demanem que tothom pugui tenir un treball decent que el permeti ser partícip, amb tu, de la continuació de la creació. Que ningú no quedi descartat de l’alegria de col·laborar, amb el seu treball, per a que el nostre món sigui el món que tu has somiat. En aquest dia del Primer de Maig, Pare, ajuda’ns a no defallir en la nostra lluita i el nostre esforç perquè la teva justícia i el teu amor de Pare bo, just i misericordiós sigui un dret universal i un patrimoni del qual puguin gaudir tots els teus fills i filles. Amén.
«Un plan para resucitar»: Meditació del papa Francesc
El papa Francesc ha escrit una reflexió per viure una Pasqua marcada pel coronavirus a Vida Nueva. Us l’enllacem.
Un moviment que continua fent camí
Confinats a les cases, amb sortides limitades per decret, els i les militants d’ACO continuen fent moviment, potser amb més motivació encara. La necessitat de compartir, de reflexionar, de passar pel sedàs de la fe el que ens està passant personalment i col·lectivament està fent que molts grups de Revisió de vida continuïn trobant-se virtualment a través de múltiples sistemes que faciliten les tecnologies. En algun grup s’ha compartit alguna pregària en el context de la pandèmia. El Comitè Permanent també s’està trobant d’aquesta manera amb una periodicitat més espaiada (quinzenal) i mantenint un seguiment diari de la situació de les diòcesis i zones. Entre les decisions que s’han pres, hi ha l’adhesió a diferents manifestos com: · Frenar la curva. Evitar la caída. Impulsat per Yayo Herrero desgrana un decàleg de pla de xoc social. · Reconeixement de plens drets per a les treballadores de la llar i de les cures. · Manifest del Sindicat de Llogateres en què es demana regular els lloguers i combatre l'especulació dels fons voltor. Igualment, us enllacem alguns comunicats que poden ser d’interès: · Comunicació de Pasqua des de la Delegació per a la formació i acompanyament del laïcat i el Secretariat d’Apostolat Seglar i els seus Secretariats de l’Arquebisbat de Barcelona. · Comunicat que han fet el bisbes europeus en resposta a la pandèmia del Covid-19. · Comunicat de la Comissió Permanent de la Conferència Episcopal Espanyola en resposta davant el Covid-19.
Setmana Santa en confinament
Com sabeu, després d’haver anul·lat la celebració comunitària de la Setmana Santa a Can Bajona, hem distribuït diferents elements que poden ajudar a viure més fondament, tant personalment com en grup, aquest temps de la passió, mort i resurrecció del Crist. Tornem a relacionar aquests elements i afegim el llibret de Setmana Santa de l’ACO que hem confeccionat amb les aportacions de les diferents zones: · Pistes de Setmana Santa elaborades pel consiliari general, Pepe Baena. · Ponència de Setmana Santa preparada per la Comissió de formació. · Llibret de Setmana Santa. Igualment, us volem compartir altres recursos: · Proposta familiar-domèstica per a la Setmana Santa. Elaborada pel Quim Cervera i la Mercè Basté. · Estudi d’Evangeli del consiliari Jordi Fontbona sobre el text corresponent al IV Diumenge de Quaresma (Jn 9,1-41). · Celebrar i viure la Pasqua des de casa, proposta del consiliari Jordi Fontbona. Ens diu: «Durant aquests dies de Setmana Santa, us convido i animo a que busqueu una estona per, tranquil·lament, rellegir amb actitud de pregària, el text de Mateu 28,1-10, que ens narra la Resurrecció de Jesús, i que es llegeix en la Vetlla Pasqual. I del que jo, bonament, he intentat fer-ne un comentari per si us pot ajudar. Bona Pasqua! I tant de bo que “ressuscitem” una mica tots plegats.» · Homilia del papa Francesc del 27/03/2020 dia en què va fer la benedicció especial urbi et orbi amb motiu de la pandèmia. · Reflexió de Setmana Santa del teòleg txec Tomáš Halík, via Fundació Joan Maragall. · Cançó Vosotros valéis mucho más interpretada per Maribel, militant de la diòcesi de Madrid. «La veritat és que és molt especial. És un dels textos que més m'agrada de l'evangeli de Mateu (Mt 6,25-33) perquè expressa la confiança en el Déu que ens cuida i ens estima per sobre de tot. La vaig aprendre fa ja molts anys en un campament. El títol pot ser el de la tornada Vosotros valéis mucho más o potser en aquests temps que vivim sigui més escaient el títol No os preocupéis», ens diu. · Vídeo de Fidel Membrive, militant del Vallès Oriental, interpretant un tema a l’acordió cromàtic des del balcó de casa seva.
Pare Nostre des del monestir de Sant Benet de Montserrat
[Extret de la pàgina Facebook del Monestir de Sant Benet de Montserrat] Pare nostre que esteu en el cel. Pare nostre que estàs en el somriure de l’Oliver, un amic amb síndrome de Down, feliç, aprenent a anar en bicicleta pel pis aquests dies. Que estàs en els brots nous d’aquesta primavera que ignora la pandèmia. I en els moments que ens recordem i preguem els uns pels altres. Que estàs en la trucada de la doctora del CAP a la Conxita per dir-li que recorda amb tendresa els seus pares que han mort. I així va trucant els familiars dels pacients que sap que han mort aquests dies. I que estàs en la força mateixa que la Conxita troba per tornar a començar cada matí. Sigui santificat el vostre nom, sigui recordada la teva presència amorosa, que fem lloc en nosaltres al teu amor sense límits, que no t’oblidem, Amor que ens estimes a cadascuna a través de tants i tants petits i grans gestos i detalls al llarg del dia. Vingui a nosaltres el vostre regne, la teva manera d’estimar, la teva llibertat alliberadora, aquell somni teu que voldries que visquéssim respectant-nos els uns als altres, ajudant-nos mútuament, col·laborant amb creativitat, recolzant la ciència i les arts, tenint cura dels més febles. Faci’s la vostra voluntat ací a la terra com es fa en el cel. Si, Déu meu, que l’amor faci fora les pors, que les cuirasses tremolin davant la confiança d’un infant, que la teva bondat acaroni els cors de les persones que estimo i els de les que no conec, que la Vida esclati en la fragilitat dels intents de fer el bé, que la tendresa acompanyi el patiment i la intel·ligència ajudi a viure aquesta situació amb el menys mal possible. Avui, faci’s, sí, a la teva manera Senyor, i juntes i junts ens en sortirem! El nostre pa de cada dia doneu-nos Senyor el dia d’avui Dona’ns, avui, Senyor, com el mannà al desert, la força que necessiten els qui treballen als hospitals, el consol per acaronar els qui ploren, la compassió per acompanyar els qui no aguanten la seva solitud. Només per avui, Senyor, per aprendre a viure cada dia com un do teu. Només avui per no tornar a creure que ens ho podem fer sense Tu, i perdoneu les nostres culpes així com nosaltres perdonem els nostres deutors, sí, perdona Senyor la por que no em deixa perdonar i que per això no em permet rebre el teu amor sense mida, perdona Senyor no reconèixer-te com el Pare Bo que m’esperes per poder-me abraçar, perdona Senyor la por que em fa veure un enemic on tinc un germà, perdona la meva ràbia i el meu odi que manté lluny la gent que més estimo per por de d’estimar i sentir la meva necessitat de sentir-me estimada, i no permeteu que caiguem a la temptació, la temptació d’oblidar-me de Tu, la de tancar el cor, la de desconfiar, de desanimar-me, la d’entrar en el cercle creixent de pensaments negatius, la de creure que estic tota sola o la de respondre al dolor provocant més dolor, ans deslliureu-nos de qualsevol mal, amén. Avui, especialment, deslliureu de tot mal les persones malaltes, les qui pateixen situacions violentes, les qui arrisquen la salut pels altres, les qui estan desbordades de feina i les qui no poden suportar el confinament, i les qui veuen perdre el seu treball i els pocs recursos que tenien. Avui, amb Tu, Senyor, sabem que juntes i junts ens en sortirem!
«Cubre Dios a mi familia y amigos en Colombia»
[Testimonio de una trabajadora de limpieza entregado a un militante de ACO. Su nombre es simulado] Mi nombre es María, tengo 49 años, y vivo en El Gornal (l'Hospitalet). Soy colombiana, con asilo político porque me asesinaron en mi país a mi hijo de 26 años. Hace un año y dos meses que estoy en Barcelona. Trabajo en limpieza en centros de trabajo y en casas. Trabajo con una agencia que me paga 7 euros la hora para hacer una comunidad de oficinas de 16 pisos en escaleras en hora y media. También trabajo con una pareja de personas de 83 y 82 años, pero como debo tomar el metro les dije que no voy a ir porque me da miedo llevarles algo que les enferme, así que ya no cuento con este dinero. Estoy asustada y compré gel, tapabocas, guantes pero me afana que se me están acabando y en las tiendas ya no hay. Estoy muy preocupada por mi hijo, y pues por mi. Pensar que en el metro o en las oficinas me contagie asusta. Es agobiante para mí porque debo salir a trabajar para pagar el alquiler y hacer las compras mínimas. No tengo ninguna otra entrada económica. Con el confinamiento he pasado de trabajar 24 horas a 12, porque los lugares donde trabajaba cerraron. La agencia no me ha querido pagar el mes de marzo, me han dicho que para pagarme debo reponer las horas que me faltan para las 24. Les dije es que ellos cerraron no es porque yo no quiera trabajar. Me dijeron que mi contrato es por prestación de servicios. Al final me van a dar otras escaleras para recuperar las horas que no pude hacer y así poder cobrar. En el piso donde vivimos, de unos 75 m² y tres habitaciones, ahora somos siete personas: la chica que rentó el piso, que quiere sacar mucho provecho, dos amigos de ella que les coloca colchonetas en la sala comedor en las noches, una pareja, y mi hijo de 12 años y yo, que estamos en una habitación. El confinamiento es agobiante porque todos estamos en casa, por lo que debo esperar a que desocupen la estufa para cocinar así mi niño tenga hambre. El colegio del niño dejó tareas virtuales por lo que debí hacer un plan con una operadora de telefonía porque mi niño necesita wi-fi (al recargar 10 euros duraban solo dos días). De otra parte le permití jugar 2 horas en el celular después de hacer tareas porque aquí no tenemos computador. Juego con mi hijo, leemos y hablamos. A veces salimos de la habitación, pero los inquilinos ven en plataformas de televisión películas que no son aptas para su edad, entonces permanecemos en el cuarto casi todos los días. A un vecino español le caímos mal por ser latinos y cada rato llama al dueño del piso que hacemos ruido. Me da pena con mi hijo que me ve así preocupada y se queda jugando o haciendo tareas en la cama para que el vecino del piso no diga nada. Compré cubos de rubik por internet y él se pasa en la cama jugando y armándolos. Yo lo animo colocando tiempos. Oro junto a él. Le agradecemos a Dios cada día que pasa y estamos bien. Le digo a mi hijo: «Como que ya casi pasa esto, yo creo que están a poco de encontrar la cura». Creo que puedo ayudar a mi hijo, pero no a mí misma; lloro mucho en las noches y no me puedo dormir rápido porque hace frío y solo tenemos una manta que le doblo en dos para que él no sienta frío. Tengo fe que todo pasará. Sólo pido que sea pronto porque siento se me está quebrantando por el agobio y las vueltas que le daré. Me mueve mi fe en Dios y la Virgen. Cada día al salir le pido que me proteja y me permita regresar sin enfermar porque mi hijo quedaría solo. Oro a diario y tengo fe que en mayo cuando llegue la Virgen nuevamente a Italia, todo pasará. Cada tarde a las 8 salgo a mi ventana en este país que me cobija para pedir: «Cubre Dios a mi familia y amigos en Colombia».
«Aquesta Setmana Santa ha de ser un moment de recolzament a totes les persones que estan patint»
[Imma Sánchez, militant del grup jove de Sta. Margarida de Montbui (Conca d'Òdena – diòcesi de Vic)] Treballo com a administrativa sanitària en servei d’urgències d’un CAP a la comarca de l’Anoia. Aquests dies la nostra tasca és una mica diferent, el COVID-19 ha canviat la nostra manera d’actuar. El primer canvi important és que la nostra eina fonamental de treball és el telèfon, gestionar i resoldre per tal de no moure els ciutadans de casa seva. Això implica que la nostra vessant més humana, de gestió directa, queda una mica en segon terme, el valor afegit de la persona al servei, queda minvat. Internament es respira tensió, comencem a conèixer companys que estan de baixa, alguns ingressats altres no… Tot i anar protegits, tenim respecte davant aquesta malaltia. Hi ha frustració, impotència, d’aquells pacients que es van controlant però es desestabilitzen i ens deixen. Veiem el dolor de lluny dels familiars, aquells dols que són discrets, sense fer soroll, en la soledat. Això em provoca molta tristesa. Per ara tenim esperança, tenim un demà… més equips de protecció, tenim grups de voluntaris que ajuden per tal que la gent gran o gent que viu sola no hagin de sortir de casa. Les botigues també han facilitat horaris per fer la compra. Moltes empreses han portat materials de protecció per garantir una major seguretat. Tinc la sort de treballar amb grans professionals sanitaris, puc veure el seu vessant més humà, la preocupació pels malalts, la dignitat de la persona, el seguiment proper de malalts. Quan arribo a casa trobo la meva família: el meu marit i dues nenes. Esperem que toquin les campanes a les 8 de la tarda. Sortim al balcó a aplaudir a tots els que fan tot sigui una mica més fàcil. És potser per a mi un moment d’agraïment de tota la comunitat, veient els veïns, tot i ser cinc minuts, estem contents de veure que tots som allà, fent grup i comunitat. La necessitat ha fet que ens mirem als ulls, en una ciutat això no és fàcil, ara tots som iguals. Esperem que un dia, despertem i aquest malson s'hagi acabat. Però, malgrat tot, que puguem aprendre que tots som iguals, que ens ajudem els uns als altres, que tinguem temps de mirar-nos als ulls i tornarem a sortir de casa, i gaudir dels nostres familiars, els nostres amics i, per suposat, de les trobades amb el nostre grup d'ACO que tant trobo a faltar. [Josefina Quintana, militant del grup jove de Sta. Margarida de Montbui (Conca d'Òdena – diòcesi de Vic)] Soc mare d’un nen i educadora social a Càritas Igualada i voldria aprofitar per agrair al Comitè Permanent de l'ACO que hagin pensat en mi per fer aquest testimoni. Com estem vivint l’emergència com a militants de la Conca d’Òdena? La Conca d’Òdena és una part de la comarca de l’Anoia on estem Igualada, Òdena, Vilanova del Camí i Santa Margarida de Montbui. Aquestes poblacions estan enganxades entre elles per diferents ponts ja que només els separa el riu Anoia; la gran majoria de les persones que vivim en aquest municipis treballem a Igualada, comprem i ens movem per aquesta ciutat com si fos la nostra. A la Conca d’Òdena es va iniciar uns dies abans l'emergència sanitària que a la resta de Catalunya; ja el dimecres 11 de març es van tancar les escoles, centres de dia i el dijous 12 durant tot el dia ja es parlava de la possibilitat que ens confinessin perimetralment. Durant l’última hora de la tarda ja es veien moviments de Mossos d’esquadra que es posicionaven a les entrades i sortides de la Conca d’Òdena, fins que a les 21 h ja es feia oficial. Aquest confinament perimetral què està suposant? Primerament que moltes persones no puguin sortir o entrar per poder anar al seu lloc de treball, com és el cas del Marce, militant del meu grup de l’ACO. Primer es va parlar que totes les persones que no podien anar a treballar pel confinament podrien cobrar com si estiguessin de baixa per accident laboral, però en aquest moment encara no està totalment resolt, tal i com denuncien els alcaldes d’aquestes poblacions. Al Decret de l’estat de confinament hi havia alguns casos excepcionals, com és el cas de l’Imma, militant d’ACO, que treballa en un CAP en una altra població i pot sortir passant pels controls necessaris. Dins de la Conca d’Òdena moltes empreses s’han vist obligades a fer ERTOS, com el cas de l’empresa on treballa el Marcos (també militant), ja que no els arribava el material o no tenien clients, com és el cas del sector serveis. Els que treballem com és el meu cas a Càritas, el de l’Eduard, rector i militant o el cas de la Montse, consiliària del grup com a voluntària, cadascun des del seu àmbit de treball estem donant resposta a totes les persones que ho necessiten, alimentació, roba, intermediació laboral, acompanyament emocional, espiritual. Fent un seguiment per conèixer i ajudar a les persones més vulnerables. Quines conseqüències ja està tenint sobre les vostres vides? Com possiblement en tot l’Estat, els primers dies del confinament les persones teníem una sensació d’incredulitat pel que estava passant, el primer cap de setmana els parcs estaven plens de persones, les empreses també anaven donant respostes contradictòries segons anaven passant les noticies (vine a treballar, no vinguis, fem torns, treballaràs des de casa, farem un ERTO). Tothom participàvem del saturament a través de les xarxes socials de vídeos, informacions no contrastades, tasques a fer amb la família i un gran etcètera que no ens permetia poder parar i reflexionar. En aquest moment, què veig de positiu d’aquesta situació? Moltes famílies s’han pogut retrobar, s’han vist obligats a compartir, a saber no enfadar-se i poder conviure amb la màxima tranquil·litat possible; estem aprenent a viure amb el mínim, només consumint l’estricte i necessari. També hem aprofitat per poder fer més xarxa, no només entre la família sinó a nivell de comunitat. Gràcies als grup de xarxes socials moltes comunitats de veïns han aprofitat aquest confinament per poder fer més xarxa veïnal, des del seus balcons han celebrat festes d’aniversaris, han fet bingos, han aplaudit
«Como militantes debemos estar en alerta al crecimiento de la desigualdad social»
[Miryam Pérez y Noelia Sánchez, militantes de ACO Madrid] Nos llega este parón en la vida… Nos ha pillado por sorpresa… Y parecía de ciencia ficción. Primero el cierre de los centros escolares, teletrabajo, confinamiento en las casas… En ese momento, en ACO Madrid estábamos coordinando un proceso de formación sobre la encíclica del papa Francisco Laudato Si, también un encuentro de oración en torno a la Semana Santa y además una convivencia con la JOC de Madrid… De repente toda la militancia se para… porque nos piden parar y primero tenemos que adaptarnos a la situación: conciliar el “teletrabajo” con las criaturas en casa y sus tareas escolares; o situarse en centros sanitarios donde no es difícil darse cuenta de que todos los recortes tanto de personal como de material así como las privatizaciones que se llevaron a cabo en la comunidad de Madrid durante muchos años, se visibilizan en esta emergencia sanitaria; o hacer horas extra en los supermercados durante las primeras semanas del estado de alarma y vivir con incertidumbre todo el tema de la seguridad laboral. Además a la militancia nos van llegando las noticias de compañeras y compañeros a los que se les ha llevado a ERTE… En los distintos ambientes en que nos movemos empezamos a escuchar sobre autónomos que tienen que echar el cierre y es una auténtica catástrofe para ellos, viven al día y ganan lo justo. Pequeñas empresas del barrio que no sabemos si podrán abrir a la vuelta. Despidos sin ningún tipo de derechos tras las últimas reformas laborales. Muchos trabajadores “falsos autónomos” que trabajan enganchando proyectos que van surgiendo que ya no tienen en qué trabajar y que no tienen ninguna protección. Además existe un discurso neoliberal, capitalista, que está muy hondo calado en todas/os y que se está promoviendo desde la propia comunidad de Madrid y avalado por el Real Decreto donde dice que si no recibes un servicio no tienes porqué pagarlo. Y bajo este paraguas se está amparando que todo vaya cayendo desde abajo como un castillo de naipes. Donde no se sostiene al otro, sino que se le desampara. Por ejemplo, el consejero de educación de la comunidad de Madrid excusó dejar de pagar a todas las gestoras privadas (que realizaron ERTES) de escuelas infantiles porque “no estaban dando un servicio”. Como si los cuidados (a menores) fuesen servicios que no requieren una continuidad y las educadoras no mereciesen la dignidad de seguir siendo sostenidas en estos momentos. Detrás de cada uno de estos hechos hay rostros concretos que tú y yo conocemos… En fin un panorama que desalienta en lo laboral y que preocupa en cuanto al crecimiento en la desigualdad social que va a generar. Ahí como militantes tenemos que tener el foco puesto. No sólo cuando este encierro termine, sino ya, a día de hoy debemos estar ahí atentas/os y denunciando. Porque las cosas se están transformando ahora y esta inmediatez nos requiere una respuesta rápida. Los sindicatos, están trabajando en ello. Nuestra labor como militantes debe estar en estar alerta a todo esto y hacer partícipes a nuestro alrededor. El confinamiento en casa nos hace a la militancia de Madrid tener más necesidad de encontrarnos y aquí las nuevas tecnologías están cumpliendo un papel fundamental para vernos las caras, para saber cómo estamos, cómo están nuestras familias, amistades… y encontrarnos incluso más veces que cuando lo hacíamos de forma presencial (en nuestro equipo de vida las distancias unas de otras son de kilómetros). Y necesitamos rezar… tomar el Evangelio y abrigarnos con la vida de Jesús, sus testimonios y su acción. Expresamos nuestra preocupación por las situaciones sociales de desprotección que empezamos a ver en las personas cercanas, sabiendo que es sólo la punta del iceberg y que como militantes en compromiso tenemos una gran tarea por delante… Además salen a la luz todos los gestos esperanzadores y de fraternidad que vamos contemplando: las redes vecinales para sostener a las personas ancianas o solas; las redes entre trabajadoras de la salud para sostener a las que son madres para que puedan conciliar el trabajo con el cuidado de criaturas… Además, en todo este proceso nos llega la noticia de que ingresan a uno de nuestros dos consiliarios de Madrid: Ángel Frías. Los primeros días podemos hablar con él por teléfono, pero después su teléfono se quedó sin batería. A su hermana le comunicó el fallecimiento la doctora y todas recibimos la noticia el lunes 29 de marzo. Nos quedábamos “des-angeladas”. Enseguida la militancia nos ponemos en marcha con la idea de hacer una despedida a Ángel [en la imagen, foto del equipo del 10/01 pasado con Ángel a la derecha del todo]. Así el domingo 4 de abril, teníamos una celebración cálida y entrañable a través del ordenador. Qué necesario es siempre despedirse, pero yo diría que aún más en estos momentos!!! Fue una celebración llena de imágenes de Ángel, de sus testimonios de su vida en la voz de la militancia, de recuerdos acompañados de la luz de las velas, de canciones e incluso de buen humor. Terminamos la Celebración llenos de una energía y esperanza renovada: El Espíritu del Señor estaba sobre nosotras y nosotros. Estoy convencida de que la despedida desde la fe de nuestro querido Ángel nos ha impulsado de nuevo a ponernos en marcha a ACO Madrid. Ángel, como siempre y desde su sencillez, nos ha sacado de la parálisis para impulsarnos a la acción. No podía ser de otro modo. Ángel fue un cura obrero, de los que trabajó en Alemania, donde fue consiliario de la JOC y trabajó siempre al lado de los más personas más vulnerables. Un abrazo hermano. Gracias por la huella que dejaste en todas las personas que tuvimos el privilegio de estar a tu lado.
