L’ACO en sortida: l’anunci des de l’opció obrera

El 17 de novembre passat va tenir lloc la Jornada d’iniciació al Casal parroquial de Crist Rei de Barcelona amb el títol “L’ACO en sortida”. En aquesta crònica publicada al blog “A jornal”, la Mercè Solé anotava algunes qüestions destacades. En aquesta jornada que s’adreçava a tots els militants es va presentar la nova Guia pràctica d’iniciació: Les fitxes de treball per a grups i comitès de zona: I el tastex d’experiències per iniciar a ACO: En la segona part, es van explorar els mitjans per ser iniciadors amb tres tallers: com compartir la nostra fe, la nostra presència en xarxes socials i l’anunci de Jesús des de l’opció obrera. Us facilitem els materials del darrer taller a partir de les accions d’una bona colla de militants de la zona Besòs. D’altra banda, la Comissió d’iniciació es posa a disposició de les zones i diòcesis per aprofundir en l’especificitat de la iniciació en cada territori i venir a explicar aquests materials en les reunions de comitès de zona a les quals se’ls convidi.
L’ACO estrena web

El passat 8 de gener es va publicar la nova web de l’ACO, aquesta vegada desenvolupada en programari WordPress de la mà del proveïdor Mauricio Mardones. En el projecte hi han estat treballant els darrers mesos la Comissió de comunicació de l’ACO i un petit grup de treball format per dos militants informàtics i el tècnic de comunicació del moviment. Qualsevol comentari o millora podeu enviar-ho per correu electrònic a comunicacio@acocat.org. Així mateix, durant el mes de desembre s’ha enviat a la militància i subscriptors la darrera revista Salillum, amb entrevista i portada dedicades a la Pilar Malla. Podeu valorar aquest número i l’anterior en l’enquesta a través de l’enllaç.
Celebracions de Nadal i Advent 2024 a les diòcesis i zones

Besòs El 14 de desembre vam celebrar el Nadal a la parròquia de Sant Paulí de Nola, junt amb la resta dels moviments de la Pastoral Obrera de l’àrea. La JOC va rebre un gran aplaudiment després de comunicar la invitació al seu primer centenari de vida. La trobada portava per títol “Celebrem el Nadal amb la tendresa de l’Infant”, davant el qual es van presentar algunes peticions com: “Pare-Mare, preguem per les ànimes de les víctimes de la DANA, de la cobdícia i del negacionisme i perquè ens donis el teu Esperit per saber consolar i ser fidels a la solidaritat sostinguda i sostenible. Preguem per les ànimes de les víctimes de totes les guerres, i les dels causants de genocidi i aniquilament, dona’ls un cor tendre i a nosaltres saber pregar i actuar des de la noviolència pel teu Regne de germanor, pau i justícia per a tothom. Us ho demanem”. La GOAC ha publicat aquesta crònica. Baix Llobregat El dissabte 14 de desembre, tres moviments de la Pastoral Obrera, vam celebrar el Nadal 2024, MIJAC (Esquirol), JOC Zona Sud i ACO, Baix Llobregat. La jornada compartida la vam iniciar amb un dinar de germanor, cadascú portava el seu menjar i cobert i els militants d’ACO, a més, les postres per compartir. MIJAC i JOC es van encarregar de la beguda. Després de les postres i cafès, ens vam disposar a cantar unes nadales que havia preparat el grup d’Eclesiastés (ACO). A continuació, vam celebrar l’Eucaristia, que va ser concelebrada per tres consiliaris, Oriol Xirinacs, Josep Hortet i Miquel Cubero. El text de l’evangeli, com no podia ser d’altra manera, va ser el naixement de Jesús. Cada moviment va preparar una ofrena, el MIJAC, unes estrelles i pessebres, amb un post-it en què havíem d’escriure una paraula relacionada amb el Nadal. La JOC va preparar un detall/regal que es va repartir al final de l’Eucaristia. L’ACO va aportar el full de cants per a la celebració. També cada moviment va preparar dues pregàries i dues accions de gràcies. Per acabar, vam assaborir productes típics d’aquestes dates. Una gran jornada que ens va deixar les ganes de tornar a repetir. Al dinar érem més de cinquanta i a l’eucaristia més de vuitanta persones. Montserrat La zona Montserrat recelebra els seus trenta anys a l’abadia. Els militants de la zona Montserrat van aprofitar la tradicional trobada d’Advent del tercer diumenge per pujar fins a l’abadia de Montserrat a recelebrar els seus 30 anys d’existència com ja havíem fet en el desè i el vintè aniversari. La primera celebració del trentè aniversari va tenir lloc al juliol d’enguany en la trobada de final de curs de Castellbisbal. Aquí podeu consultar la pregària dels 30 anys que van elaborar el Jaume Grané i la M. Carme Gomà. Uns 40 militants dels set grups de la zona ens vam trobar el diumenge 15 de desembre davant del monestir. Primer van esmorzar plegats i després van assistir a la missa conventual. En acabar, acompanyats pel monjo P. Josep Enric Parellada, vam compartir i explicitar el camí recorregut i vam donar gràcies “als peus de la Moreneta, de la feina feta, de les persones que l’han fet possible, de l’opció de Jesús, de l’opció dels pobres i de la classe obrera”. Dinar de germanor i tarda lliure, alguns van anar al museu, d’altres a passejar, d’altres a fer un cafè per resguardar-se del fred, etc. per donar per acabada una gran jornada de joia i alegria. I ja hem quedat emplaçats pel nostre responsable de zona, en Lluís Nicolau, a tornar a pujar al monestir pel quarantè aniversari: “Serem més vells amb cabells més blancs, tenyits o calbs. Amb més bastons i cadires de rodes. Possiblement amb gent nova i més jove. Tornarem, sempre tornarem perquè vosaltres els monjos sempre hi sou i perquè tal com diu el Virolai: Amb vostre nom comença nostra història, i és Montserrat el nostre Sinaí.” Maresme El dimarts 24 de desembre es va celebrar a Mataró l’edició número 25 dels Deu Minuts de Silenci per Escoltar el Nadal, un acte que durant aquest quart de segle s’ha estès a altres indrets com Girona, el barri de Sant Andreu de Barcelona o Santa Margarida de Montbui. Durant la trobada a la qual han assistit més de 150 persones s’ha llegit el manifest “Perseverança silenciosa”, que ha preparat especialment per a l’ocasió Antoni Gelonch, escriptor i Creu de Sant Jordi. De l’efemèride se n’ha fet ressò el Telenotícies de TV3. I aquí podeu trobar una mica d’història d’aquest acte. Girona El divendres 20 desembre 2024 vam celebrar els 10 minuts de silenci per sentir el Nadal al Punt de Trobada de la Rambla de Girona. És un acte que s’ha convertit ja en una tradició a la nostra zona, aquest any n’hem celebrat la 24ena edició. L’organitzem conjuntament la Pastoral Obrera i Justícia i Pau. Ens agrada que sigui un acte que convidi a la reflexió, que ens ajudi i recordar el veritable sentit del Nadal, i el fem just abans no comencin les festes de Nadal. Enguany el text que es va llegir estava enfocat a reflexionar sobre la pujada de l’extrema dreta, que lamentablement cada dia va a més. El text introductori que acompanyava el cartell informatiu és el següent: “Fem front a l’extrema dreta i construïm la pau. Les millores de les condicions laborals dels treballadors i treballadores, i els nostres drets laborals, s’han aconseguit a través de dècades de lluites davant d’interessos econòmics i d’ideologies polítiques que pretenen rebaixar aquests drets. Però actualment estan més en perill que mai davant del creixement de l’extrema dreta”. Ens vam trobar a les 6 de la tarda al Punt de Trobada de la Rambla, i després de saludar-nos, repartir les espelmes i còpies del text de reflexió, donar la benvinguda a l’acte, vam llegir el text sencer de reflexió i vam fer els 10 minuts de silenci, en rotllana i amb les espelmes enceses. Tot seguit vam donar les
Fem front a l’extrema dreta i construïm la pau
En aquest espai de presència, silenci i reflexió per a trobar el sentit del Nadal, aquest any volem manifestar dos aspectes importants: Fem front a l’extrema dreta des del món del treball i construïm la pau. – En primer lloc, les millores de les condicions laborals dels treballadors i treballadores s’han aconseguit a través de dècades de lluites davant d’interessos econòmics i d’ideologies polítiques que pretenen rebaixar aquests drets. Però actualment estan més en perill que mai davant del creixement de l’extrema dreta i la seva entrada a les institucions. – Veiem que el neoliberalisme capitalista va destruint el teixit social per mitjà de la privatització i desregulació. Ha augmentat la riquesa d’unes minories especuladores que s’han beneficiat d’avantatges fiscals, han debilitat els sindicats, han augmentat les desigualtats i s’ha perdut capacitat adquisitiva. – Les polítiques neoliberals i la deriva de les esquerres impotents arrossegades pels corrents conservadors va desarticulant la societat. Els partits d’extrema dreta volen aparentar estar en contra el sistema però acaben potenciant el neoliberalisme i les desigualtats. – Això crea un estat de por, de xenofòbia i rebuig als discrepants, immigrants i dissidents que se’ls acusa de ser els causants de desordres i de tots els problemes. I quan venen eleccions una part del poble treballador acaba votant partits de dreta i d’extrema dreta. – El paper dels sindicats es veu afectat per una banda pel descrèdit amplificat i divisions provocades per l’extrema dreta en els llocs de treball. – El sindicalisme democràtic ha d’enfrontar-s’hi i ha de seguir apel·lant a la unitat dels treballadors. Els sindicats i moviments cristians obrers ja estan reaccionant per combatre primer el discurs d’extrema dreta i desmuntar els discursos d’odi, discriminació (per xenofòbia, gènere, o racisme) i també pensant en persones, especialment els joves, que no tenen feina. -En segon lloc, igualment important i urgent, construïm la pau: Volem la pau de la convivència, diversa, plural, que respecta la vida i la dignitat de tothom. Volem la pau protectora, que no torna mal per mal, que evita l’espiral de violència. Volem la pau desarmada, que no dona arguments per ser atacada perquè no amenaça ningú. Volem la pau de la defensa noviolenta, que d’avançada dissuadeix l’agressor d’intentar qualsevol invasió. Volem la pau del respecte al dret, nacional i internacional, del respecte als drets humans. Volem la pau sense preparar la guerra. Volem la pau de la vida digna, amb les necessitats fonamentals cobertes. Volem la pau de la noviolència creativa, la que desobeeix per excés, la que desconcerta i busca interpel·lar la consciència de l’agressor cap a la dignitat humana. Volem la pau intel·ligent, que intenta destriar les causes ocultades del conflicte. Volem la pau com un camí, en que pas a pas, lleugers, sense adormir-nos, reduïm els desequilibris, reduïm la despesa en defensa armada i organitzem l’autodefensa noviolenta. (Extret de: “Fer front a l’extrema dreta des del món del treball” de Jordi Pujadas Ribalta i “Diem no a les guerres. Volem la pau, però quina pau?” de Martí Olivella Solé).
Manifest per demanar mesures excepcionals de mobilitat al col·lectiu d’equatorians
El 5 d’octubre passat es va fer una trobada amb la Coordinadora d’Organitzacions Socials Equatorianes a Catalunya (COSECAT), l’Associació d’Equatorians a Catalunya (AEC), Justícia i Pau, el Secretariat diocesà de Pastoral amb migrants i l’Acció Catòlica Obrera. D’aquesta trobada va sortir un manifest que ara s’ha obert perquè pugui ser signat bé per entitats, bé per particulars. El trobeu enllaçat.
“Llevat dins la pasta”: els programes de desembre i gener

Aquests són els darrers programes Llevat dins la pasta emesos a Ràdio Estel en la sisena temporada (cada dimecres a les 14.35, atenció amb canvi d’horari). Aquest programa ideat i produït per la Pastoral Obrera de Catalunya, el podeu trobar a la plataforma Ivoox i a Ràdio Estel. · Madeleine Delbrêl, una mística en el món obrer, amb José Luis Vázquez Borau. · Església pel Treball Decent i les Polítiques Actives d’Ocupació. · Javier Pacheco, els 60 anys de CCOO. · Carme Gual i Jordi Pujadas, amb l’Agenda Llatinoamericana.
Revisem el document “Els llibres bíblics dels profetes” (I)

El document que us “refresquem” aquesta vegada des de la Comissió de Formació és el n. 23, Els llibres bíblics dels profetes, elaborat per Joan Ramon Marín. Com que és un document força llarg, ho farem en un total de quatre extractes. Aquí teniu el primer. És important que coneguem millor l’Antic Testament, i en particular l’experiència de fe del poble de Déu que ha arribat a nosaltres a través de molts homes i dones (els profetes, entre ells). Sobre Amós El profeta denuncia una situació injusta i fa veure que el Senyor ja no ho suporta més. El profeta trenca amb els esquemes habituals i sacseja les consciències. Amós (…) veu que la confiança de les autoritats i del poble en el Senyor s’ha tornat una coartada per actuar impunement contra els pobres. L’actuació del Senyor es presenta en clau de renovació. Sobre Osees Israel “divinitzava” els imperis que suposadament l’ajudarien. En divinitzar-los s’allunyava del Senyor, deixava de reconèixer els seus favors. Israel ha de “retornar” al Senyor (…) ha de convertir-se. Però (…) que es converteix perquè experimenta i sap i reconeix que el Senyor el torna a estimar amb totes les forces. Per això és tan important el “coneixement” profund del Senyor. Saber reconèixer-lo en el seu amor. Un amor que val més que tot. Sobre Miquees Miquees és profeta en temps de guerra. Mentre Samaria sucumbeix a l’atac dels assiris Jerusalem resisteix. D’ella n’ha de sortir la paraula del Senyor, que serà jutge i arbitrarà les nacions perquè tothom visqui sense por de ningú, en pau. Ara bé, Miquees denuncia també les autoritats de Jerusalem que abusen del poder que tenen a les mans. No només pels seus abusos sinó també per la seva inconsciència, que portarà la desgràcia. El profeta ha de dir el que veu, que és el que ningú vol veure. Per trencar aquesta inconsciència, Miquees, que imagina un futur de fidelitat i justícia, anuncia la vinguda d’un salvador que escull els petits i humils. Un rei pastor davant el qual els poderosos perden la batalla. Sobre Isaïes (cc 1-39) Denuncia les contínues injustícies que cometen les autoritats, especialment el luxe presumptuós. La seva vocació li provoca un apassionament per canviar les persones. Se sent perdut perquè el poble no escolta ni escoltarà. El nucli del seu pensament és la confiança absoluta en el Senyor. La fe fa llegir els esdeveniments amb una nova llum. La realitat s’il·lumina amb el “Déu és amb nosaltres”. Isaïes augura un futur de pau, és a dir, de plenitud: “El poble que caminava en la fosca ha vist una gran llum”. Sobre Sofonies La paraula “pobre-humil” fa referència als pobres materials, als necessitats, als qui no gaudeixen d’una vida digna. Però amb el temps, i el profeta Sofonies hi contribueix molt, el concepte va derivant cap a al·ludir els pietosos pobres (…) i fins i tot, esdevindrà una categoria teològica: els pobres-humils són aquells que en les “pobreses” es mantenen fidels a Déu; són aquells qui, assumint les “precarietats” de la vida, desenvolupen una profunditat vital amb el Senyor com a nucli. Sobre Nahum Per Nahum el càstig i la destrucció de Nínive són irreversibles i palesen la justícia divina que castiga els opressors. Aquí no hi entra el perdó diví. El que compta és la justícia de Déu en la història. Sobre Habacuc En opinió dels experts Habacuc podria haver succeït a Nahum després de la desfeta de Nínive. Com els altres profetes, s’ enfronta al problema de llegir la història en clau de fe i reconeix que ho té difícil perquè li costa trobar signes de la presència del Senyor. Manifesta clarament la duresa de la seva missió i la crisi que li comporta. Sobre Jeremies El missatge del profeta Jeremies consisteix en un canvi radical d’actitud, de manera de pensar i de fer. Jeremies imagina un guiatge que porta a la vida, a la pau, a la plenitud, a la dignitat. (…) Són d’aquelles coses que s’aconsegueixen només quan els fets de la vida quotidiana integren en el seu interior la presència del Senyor que allibera.
Cinc joves en diàleg obert amb les religioses de Puiggraciós

Molt recomanables aquests quatre episodis d’un programa de Ràdio Silenci, de La Garriga, fet per cinc joves. És el recull d’un cap de setmana de convivència com a hostes amb les benedictines que tenen cura del Santuari de Puiggraciós, Maria Teresa Botey i Roser Caminal (precisament, la germana Roser ha estat nomenada el passat dijous 16 de gener nova priora administradora per als pròxims tres anys del Monestir de Sant Pere de les Puel·les i el Santuari de la Mare de Déu de Puiggraciós). És una conversa oberta, fresca i franca i també hi ha una entrevista molt interessant al capellà del santuari i provincial dels escolapis Jordi Vilà Font.
“Per una vida lliure de violències contra les dones”, guia per a parròquies
El 2016 l’arxidiòcesi de Madrid va crear la Comissió diocesana per una Vida Lliure de Violències contra les Dones (CDVLD). Al llarg d’aquests set anys la CDVLD ha organitzat tallers, vetlles de pregària cada 25N, un decàleg de bones pràctiques i ha elaborat alguns recursos. Com a fruit de l’experiència d’aquests anys, les dones creients que formen aquesta comissió han elaborat una guia per a parròquies.
Viure en temps d’inseguretat i promeses incomplertes, una conversa lluminosa amb Marina Garcés
“Cal combatre el pessimisme i l’angoixa, precisament en la línia que heu comentat, entenent que el futur per ell mateix no existeix, que està per fer i construir, i que és l’efecte i la conseqüència de com vivim el present i com elaborem els sentits, l’experiència, els llegats, les tradicions o les frustracions dels nostres diversos passats”. Aquesta conversa del CIDOB amb la filòsofa Marina Garcés ens pot ajudar a ressituar l’any que tot just comença.