Fraternitat contracorrent
“Treball-educació-fraternitat”, aquesta era la tríada amb què es va convocar una taula rodona el dilluns 24 de febrer per presentar el darrer llibre de Dani Jover, “Llum de tardor” (Pol·len edicions, 2024). El lloc escollit per l’acte, la sala del plens del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), simbolitzava la transversalitat institucional, la voluntat d’acord i diàleg i la necessitat de consensos per avançar democràticament, en un context de polarització que ho dificulta. A la taula rodona van participar, a banda de Daniel Jover, autor i president d’Aprise-Promocions, Teresa Esperabé, secretària general de la Federació d’Educació de CCOO de Catalunya, Sonia Herrera, de l’Àrea Social de Cristianisme i Justícia i Carles Duarte, poeta i autor del pròleg. La benvinguda va anar a càrrec del president del CTESC, Toni Mora. A l’hora de desgranar la tríada, es va començar pel treball constatant que encara hi ha contextos agressius que convé desactivar, com va destacar Esperabé, amb l’organització sindical i la solidaritat dels treballadors, adaptant-la a una economia de serveis i amb menor pes de la indústria. Pensant en particular en els joves, Sonia Herrera va apuntar que “cal reconèixer el precariat com una classe social complexa que requereix interseccionalitat” i que cal superar el tap generacional “amb un traspàs de referents i genealogies”. Per la seva banda, Duarte va recordar la necessitat de la cultura com un “factor clau d’ascens social” i el model que van significar els Cors de Clavé, impulsats per Josep Anselm Clavé, de l’Associació Obrera de Concerts, promoguda per Pau Casals o el moviment ateneista d’arrel popular. Qui va ser president del CoNCA va valorar que “avui la cultura ha deixat de ser patrimoni d’elits econòmiques”, però alhora va observar que “és fonamental que quan parlem del progrés social incorporem la dimensió cultural en una concepció socialment compromesa i avançada”. Pel que fa a l’educació, un vector crucial al llibre de Jover, Sonia Herrera en la seva tasca docent va admetre que “no es pot educar ni transmetre res significatiu si no és des del cor. El coneixement sempre és situat; hem d’encarnar i aterrar la teoria”. Per la seva banda, Duarte va suggerir que les bases de l’adult en el context escolar es posen “il·luminant les potencialitats de l’alumnat, perquè se senti empès a activar els seus talents; promovent el respecte a la diversitat, l’interès per la diferència; implicant d’una manera col·laborativa l’alumnat en la tasca educativa; i estimant l’alumne com a premissa”. Esperabé va sostenir que el centre de l’educació hauria de ser “aprendre per entendre, entendre per trobar sentit, en definitiva, aprendre a desxifrar l’univers i a un mateix” i va subratllar el bon exemple que van ser la professora i la catequista de Dani Jover en un context repressor com el del franquisme. Per últim, pel que fa a la fraternitat, Esperabé va anotar que la vida en el dia a dia comunitari es pot regenerar “teixint vincles d’afecte i generositat”, “comprometent-se amb la nostra realitat” i va valorar els espais de socialització a l’avantguarda com el feminisme, l’ecologisme, el moviment LGTBIQ+ i l’antiracisme. Duarte, de la seva banda, va defensar que per dignificar la memòria dels violentats sense fer més fonda la ferida dels bàndols “cal conèixer el passat, per aprendre’n les lliçons i evitar reincidir en errors, sense fer de la memòria una trinxera contra els altres. Cal assumir les culpes i, quan escaigui, demanar perdó”. Per últim, en una mirada més introspectiva, Sonia Herrera va suggerir que per aquietar els dimonis interiors i fer sortir la bondat intrínseca de la persona, “cal saber gestionar bé les emocions, reconèixer l’altre, cultivar la cultura de pau, cooperar i entendre la fraternitat en la diversitat”. Els participants a la taula rodona (convocada per l’ACO, Cristianisme i Justícia i Església pel Treball Decent) i alguns dels lectors presents a l’acte van coincidir que el llibre de Jover combina de forma fèrtil l’assaig impressionista, les memòries connectades amb el present i la prosa poètica que evoca imatges suggerents, tot des de l’humanisme cristià de l’autor. Podeu consultar l’àlbum fotografies a l’enllaç: https://flic.kr/s/aHBqjC3H9R
Manifest 8 de març 2025 Moviment Mundial de Treballadors Cristians (MMTC)
Manifest 8 de març 2025 Església pel Treball Decent: Per la dignitat de les dones. Treball decent, dret, no privilegi
Manifest 8 de març 2025 Pastoral Obrera de Catalunya: Quan la vergonya encara ha de canviar de bàndol
Gràcies, Viqui, per una vida entregada!
Viqui Molins, la religiosa teresiana que va acceptar ser la madrina de la revista de l’ACO Salillum, ha mort a 88 anys. Tenia ben guardada a l’agenda la data de la propera celebració del desè aniversari de la revista al monestir de Sant Pau del Camp, al bell mig del seu estimat barri del Raval. Et guardarem la cadira, Viqui, serà una absència plena de tu! Des del nostre moviment expressem les condolences a la seva família, les seves germanes religioses, les seves amistats i tanta gent en qui va deixar petjada. Ella ens deia que era una monja “pija” que, inesperadament, es va convertir a l’Evangeli dels pobres després de l’experiència de conèixer la Teologia de l’alliberament a Nicaragua. Vam poder comptar amb ella en una Jornada de formació a la zona del Besòs i sempre ens hem trobat com a casa a l’Hospital de Campanya amb els seus amics Peio Sánchez i Xavier Morlans, un lloc on es practica allò que es predica: tots som fills d’un mateix Pare i, per tant, germans, la vida ens iguala. “Era sempre una inspiració perquè transparentava amb tota naturalitat l’Evangeli de Jesús, sense glossa. Tenia la intuïció dels profetes que sabien contemplar el sofriment, però també reconeixia les possibilitats de cada persona”, subratlla Peio Sánchez en aquest obituari. Us compartim el seu testimoni de fe al primer número de la revista Salillum on ens deia coses com aquestes: “La meva fe no és res sense la donació als altres”, “Jesús ho és tot per a mi, és l’espòs amb qui comparteixo la vida”, “Hem creat una religió de normativa, de creences, però no una religió d’amor a Jesús”, “Si deixem que Jesús ens parli del Pare tornarem a un cristianisme, i això és Evangeli”, “Santa Teresa va veure en la relació amb l’ésser humà el que era la relació amb Déu”, “Déu actua a través de l’amor: les persones es transformen amb l’amor, només estimant-les”.
Exposició fotogràfica itinerant “Rostres del món obrer i del treball”
Amb motiu dels 30 anys del document “La pastoral obrera de tota l’Església” el Departament de Pastoral del Treball de la Conferència Episcopal Espanyola ha organitzat aquesta exposició itinerant en la qual també hi ha participat l’ACO. Els 22 panells enrotllables que combinen imatges i textos explicatius també s’han traduït al català perquè puguin itinerar pels territoris de parla catalana, de fet, ja s’han exhibit a Menorca i del 3 al 14 de març la mostra es podrà visitar al Seminari Conciliar de Barcelona. En aquest vídeo explicatiu de Jordi Esplugas podeu fer un recorregut: En aquest post de Josep Lligadas podeu llegir una aportació i en aquesta notícia de Noticias Obreras teniu una mica més de context.
“Llevat dins la pasta”: els programes de gener i febrer
Aquests són els darrers programes Llevat dins la pasta emesos a Ràdio Estel en la sisena temporada (cada dimecres a les 14.35, atenció amb canvi d’horari). Aquest programa ideat i produït per la Pastoral Obrera de Catalunya, el podeu trobar a la plataforma Ivoox i a Ràdio Estel. · La Coalició prou complicitat amb Israel amb Alys Samson Estapé i Nour Torelló. · La salut a la feina amb la Dra. Immaculada Cortès Franch. · Paco Porcar Rebollar i la Doctrina Social de l’Església. · Clara Serrano i “L’edat imminent”.
Com serà el relleu de la presidenta: novetats
El maig vinent la copresidenta de l’ACO, Rocío Elvira, finalitza el seu mandat i, com està previst, a la propera Jornada General del 12 d’octubre es convocarà Consell Extraordinari per escollir nova presidenta. Per tal de reunir militants candidates a fer aquest servei, aquest procés ha canviat ja que abans del XII Consell era una iniciativa que acostumava a partir del Comitè Permanent amb crides personals a persones concretes. Les noves Normes de funcionament i organització de l’ACO expliquen al punt 7.1 Elecció que són les diferents zones i diòcesis les que han de presentar candidates a presidenta, de manera que s’accentua la corresponsabilitat en el govern del moviment. En aquest sentit, s’espera que al proper Comitè General del 29 de març els responsables de zona i diòcesi aportin noms. Alguns aclariments del Comitè Permanent:
La Pastoral Obrera s’explica a Menorca
Els dies 11 i 12 de febrer passats es va presentar el projecte de pastoral de treball per a la diòcesi de Menorca de la mà de la militant Mercè Solé, directora del Secretariat Interdiocesà de Pastoral Obrera de Catalunya, i Pepe Rodado, capellà obrer, membre del mateix Secretariat i consiliari general de l’ACO. Les presentacions del projecte amb el títol “Des de l’esperança i per a l’esperança” es van fer a Ciutadella i Maó tant a preveres, diaques, religiosos i religioses (en una trobada formativa al Seminari de Ciutadella) com a laïcat. En aquestes activitats també es va poder visitar l’exposició fotogràfica itinerant “Rostres i reptes del món obrer avui”, organitzada pel Departament de Pastoral del Treball de la Conferència Episcopal Espanyola. A l’enllaç podeu consultar una entrevista a Mercè Solé i un post publicat al blog “A jornal”. D’altra banda, des de la Plataforma Església pel Treball Decent ens comparteixen aquesta nota sobre la reunió que van tenir el 23 de gener amb Juan José Torres, director general del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC) per abordar les polítiques públiques d’ocupació i compartir reptes i inquietuds que afecten profundament una part important de la nostra societat:
Responsables en construir el Regne de Déu
“Responsables en camí” va ser el lema de la Trobada de responsables d’ACO que s’ha fet els dies 15 i 16 de febrer a la Casa d’Espiritualitat Maria Immaculada, de les Franciscanes dels Sagrats Cors a Tiana i en la qual han participat en diferents moments una quarantena de persones. La trobada es va dividir en dos espais, el de dissabte dedicat a conèixer la realitat migrant a casa nostra i el de diumenge, dedicat a la responsabilitat. La tarda de dissabte hi va haver una taula de testimonis amb Carles Sagués, de la Plataforma Sant Roc Som Badalona, Jaume Ventura, de Justícia i Pau de Badalona i Yolanda Akpoli, de la Unió Segones Oportunitats. Tots van constatar que les nostres ciutats han canviat profundament les darreres dècades amb la incorporació de persones nouvingudes i que, aquest fet, “als cristians ens ha de fer pensar en crear societats no tan carregades de murs”, va convidar Ventura que va remarcar la importància del fet religiós a l’hora de facilitar la integració. La particular situació de Badalona va sortir en diferents ocasions: manca de mediadors, poca predisposició del consistori a construir la ciutat de tots, una de les ciutats catalanes amb més desnonaments, serveis socials infradotats, desmantellament de la Regidoria d’Habitatge i en el seu lloc creació de la Regidoria de Desocupació… Un punt subratllat va ser el de l’habitatge i les dificultats per accedir-hi; en aquest sentit, es va recordar que a Badalona hi ha molts espais parroquials i comunitaris buits i que es podrien posar a disposició de les persones més vulnerables. Com a exemple de bona pràctica es va explicar l’acollida d’un jove del Senegal a la Capella de Sant Joan Baptista, de La Salut Alta; l’Hospital de Campanya de la parròquia de Santa Anna; i l’experiència del Centre Cruïlla a Ciutat Meridiana. De fet, la plataforma que representa Sagués, nascuda fa quinze anys, ha modificat la seva activitat, de promoure activitats socials i culturals en un barri estigmatitzat, a centrar-se en la lluita pel dret a l’habitatge als barris de Sant Roc, Llefià i La Salut (cada mes afronten uns 60 desnonaments) i que es coordina a través de la plataforma Badalona Acull, per donar resposta a les carències en alimentació, habitatge i empadronament. A l’hora de discernir les causes, Sagués va apuntar als “grandíssims tenidors de pisos” o fons voltors que han adquirit les carteres immobiliàries dels bancs i amb els quals resulta molt difícil negociar perquè les persones que estan en pisos sense acreditar-ne la propietat puguin accedir a un lloguer assequible. L’activista va lamentar que, malgrat la legislació que ho prohibeix, molts d’aquests desnonaments s’executen a famílies amb informe de vulnerabilitat. Precisament, hi ha un bon nombre de persones afectades d’origen migrant (paquistanesos, marroquins i alguns llatinoamericans): “Majoritàriament se’ns adrecen dones i carregades de criatures. És molt important que els hi dediquem temps i les escoltem.” Malauradament, aquestes persones sense drets són abusades per persones que ofereixen habitatge per vies no legals. De fet, a Badalona també hi ha la realitat dels assentaments precaris i que va ser dramàtic el 2020 amb l’incendi d’una nau del Gorg on van morir 5 persones i vàries desenes van resultar ferides. Yolanda, originària de Togo i que fa quinze anys que resideix a Badalona, participa activament amb temes de barri i comunitat i ha creat la Unió Segones Oportunitats, una ONG del barri de La Salut Alta que ven roba i mobles de segona mà i que també fa formació a dones migrades. La Yolanda va destacar que setmanalment acullen a dones migrants africanes “que arriben amb molts nervis, han d’emprendre de nou i salvar molts obstacles (llengua, cultura, menjar, roba). Intentem aprofitar tot el bagatge de coneixements i habilitats que tenen i conscienciar-les que és molt important que cuidin la seva salut, física i emocional”. L’activista també va destacar que necessiten “referents racials en diferents feines ja que tenim creences limitants: les dones racialitzades patim violència econòmica masclista, sovint cal el permís del marit per poder treballar i depenen econòmicament de l’home. Si aquestes dones invisibilitzades fan un camí d’empoderament, canvien elles i canvia el seu entorn”. La Yolanda també va coincidir que “l’habitatge a les persones migrades ens travessa tota la vida” i va explicar la realitat de fer vida en habitacions “sense cap intimitat i compartint l’espai amb altres persones”. Precisament, la Yolanda en relació al discurs de la ultradreta que tant penetra en les classes populars, va defensar que “quan més surt el mot seguretat, ham de parlar més de comunitat”. Els testimonis es van complementar en la part del diàleg obert amb l’experiència de la militant M. Rosa Sopena, que s’ha dedicat deu anys a l’alfabetització i culturalització bàsica de dones immigrants, principalment marroquines, en el projecte FAR (Formació, Acompanyament, Relació) de la Fundació La Salut Alta (veure Salillum n. 19). La responsabilitat: com fer-ho millor, com procurar els relleus Diumenge es va dedicar la Trobada de responsables a treballar la responsabilitat a partir d’un qüestionari previ que es va debatre en quatre grups de treball i es van compartir en plenària dues de les qüestions principals. Pel que fa al que es necessitaria per poder desenvolupar millor el servei de responsable es va destacar: · hi ha un ideal de la responsabilitat que és un miratge, convé acceptar les pròpies limitacions, adaptar-se als ritmes de vida dels membres del grup i deixar-se portar per l’Esperit Sant. En aquest punt, el consiliari general, Pepe Rodado va recordar que “Déu no tria els capaços, sinó que fa capaços els que crida” i va recordar la màxima de sant Ignasi de Loiola: “Hem d’actuar com si tot depengués de nosaltres, però sabent que tot depèn de Déu.” · cuidar la pregària i posar la vida incessant del grup en mans de Déu, per poder confiar més en nosaltres i en els altres. · cuidar la formació (gestió del tems, dinamitzar reunions, cura de les persones…). A la web disposem del document “La carpeta del
