Maria del Mar Albajar: «Quan més visqui la meva relació amb Déu més fruit donaré»
«En la ponència que es farà a la Jornada General de l’ACO parlaré del missatge de Jesús per iniciar a la fe els seus contemporanis segons l'evangelista Marc», ens avança Maria del Mar Albajar i Viñas, monja del monestir de Sant Benet de Montserrat, del qual n’és l’abadessa des del 2015. Maria del Mar Albajar fa un repàs sobre la seva iniciació en la fe: «Va ser a la família i a l'escola: la fe era el meu àmbit natural de petita. Després però, vaig topar amb una religió que sentia que anava contra la meva manera de ser, sobretot com a dona. I em vaig fer adulta allunyada de la fe. Anys més tard, quan vaig recuperar la fe, vaig necessitar estudiar i llegir per poder integrar la religió i la fe.» Pel que fa a la dimensió evangelitzadora —el “doneu fruit” de què parlem al lema de curs— i com tenir-la més present en el dia a dia, Albajar sosté: «La fe és una aventura personal que visc amb la meva vida. Quan més visqui la meva relació amb Déu més fruit donaré. És important que el fruit que donem sigui resultat de la nostra experiència de fe, del do de Déu, perquè el que comuniquem tingui a veure amb el missatge de Jesús, un missatge alliberador i sempre nou, engrescador avui encara.» Maria del Mar Albajar (Caldes de Montbui, 1970) ha estudiat Empresarials i Econòmiques, música, Focusing i Teologia. «I avui faig el que puc», acaba.
Coneixem millor el candidat a president de l’ACO, Santi Boza
«Estic confiat i expectant en aquesta nova etapa que s’obre, amb profund desconeixement de gran part de les tasques que tindré per endavant, però amb la seguretat de que compto amb la força de la pregària i de la revisió de vida per enfrontar-les i de cadascuna de les persones que integren l’ACO per anar descobrint tot plegat.» De Santa Coloma de Gramenet, professor de matemàtiques i vinculat a iniciatives d’economia social. Aquestes són algunes coordenades de Santi Boza, el candidat a president de l’ACO, que es presenta com a únic candidat al Consell Extraordinari que es farà en la Jornada General propera del 12 d’octubre. Podeu consultar la presentació complerta de Santi Boza a l’enllaç.
Treball que dignifiqui per a tothom
El treball, per a moltes persones, lluny de ser un element de dignificació i sentit, com propugna la Doctrina Social de l’Església, és una autèntica trituradora de vides. Encara per veure els efectes a mig termini de la revolució digital, ja constatem com «els mercats no creen prou llocs de treball per a tothom, cosa que provoca disfuncions i desigualtats injustes i que clamen el cel», com es pot llegir al comunicat que la plataforma “Església pel treball decent” ha preparat per la Jornada Mundial pel Treball Decent. En aquesta Jornada que se celebra el proper 7 d’octubre, i a la qual ens adherim com a Moviment i com a membre de la plataforma “Església pel treball decent”, proposem una sèrie de mesures alhora que «fem una crida a tota la ciutadania perquè amb les seves actituds impulsin unes estructures socioeconòmiques més solidàries i fraternals.» A l’enllaç podeu consultar el manifest de la plataforma “Església pel treball decent” i també el de l’MMTC del qual també forma part l’ACO. A les diferents diòcesis, les delegacions de Pastoral Obrera organitzen actes per celebrar aquesta diada: · Actes a la diòcesi de Barcelona · Acte a la diòcesi de Lleida · Actes a la diòcesi d'Alacant: aquí i aquí · Actes a la diòcesi de Còrdova Podeu seguir la Jornada a través de les xarxes socials i transmetre les vostres impressions amb les etiquetes #7oct, #treballdecent, #trabajodecente.
Santi Boza, candidat a president de l’ACO
En la Jornada General del 12 d’octubre proper hi haurà candidat a presidir l’ACO, serà en Santi Boza, militant del grup “Nou de Badalona”, de la zona Besòs. Aquesta va ser la primera notícia a comunicar-se al Comitè Català del dissabte 15 de setembre, per part de la presidenta Maria Martínez. En la reunió es va acollir amb joia la disponibilitat del Santi, després d’un any amb aquest càrrec vacant, i es va distribuir el seu escrit de presentació. A la primera reunió de curs del Comitè Català, es va donar la benvinguda a Viqui Herrero, com a responsable de la zona Vallès Oriental després d’haver prestat Carmen Caballano aquest servei. Per la seva banda, Josep Jiménez Montejo consiliari general que passarà el relleu a Pepe Baena el proper 12 d’octubre, va explicar el Pla de curs que té com a fil conductor la iniciació. Jiménez Montejo també va revelar que ha presentat la seva candidatura a consiliari del Moviment de Treballadors Cristians Europeu (MTCE). En l’assemblea que es farà del 18 al 20 d’octubre a Birminghan s’escollirà, entre altres, aquesta figura. Entre altres aspectes, el Comitè Català va revisar els objectius i mitjans d’aquest òrgan i es va veure la necessitat d’aprofundir en la diocesanitat del moviment, és a dir, en que a les diòcesis on hi hagi més d’una zona es pugui crear un Comitè Diocesà que s’impliqui en la realitat de la seva diòcesi (Pastoral Obrera, Acció Catòlica…). També es va anotar que es provarà la participació d’algun membre del Comitè Català a través de videoconferència, en cas que no pugui assistir presencialment. Per la seva banda, la Comissió d’economia va informar que ja estan treballant sobre el pressupost 2019 amb l’objectiu que estiguin equilibrats ingressos i despeses, per tant, sense dèficit (com es ve arrossegant els darrers exercicis). Es va recordar també que el grup de treball de Formació ja està immers en el projecte de crear un Pla de formació per al moviment. I la Comissió d’iniciació va destacar que aquest curs és una oportunitat per aprofundir en aquest aspecte, fet que es veurà reflectit tant en el material de curs com en la mateixa Jornada d’iniciació que es farà el 24 de març del 2019, amb protagonisme dels grups joves.
Un Pla de formació per al moviment, en l’horitzó
La formació és un tret que defineix l’ACO i, com a tal, es vol ordenar i recentrar en el si del moviment tota l’activitat que es fa en aquesta línia. Per aquest motiu, el Comitè Català del 2 de juny va aprovar la creació d’un grup de treball que ja està col·laborant amb la Comissió de formació per elaborar un pla de formació del moviment, és a dir, allò que considerem que cada militant ha de tenir coneixement i ho ha de tenir assumit. Recordem que la Formació és una de les línies d’actuació que van sorgir de l’XIè Consell i que s’aprofundirà en el curs 2019-2020. El grup de treball ja s’ha constituït i ha tingut la primera trobada el 5 de setembre passat; es preveu finalitzar els treballs al desembre i poder fer una proposta de Pla de formació per aprovar en el Comitè General del 19/01/2019. El plantejament és fer pivotar la formació al voltant de tres eixos possibles: · Formació bàsica del militant: les quatre notes de l’Acció Catòlica, la Pastoral Obrera, normes funcionament, document identitat, carta econòmica, la iniciació, el món obrer i les classes populars, la RdV i l’EdE… · Eclesialitat: formació bíblica i teològica (AT i NT), interpretació de la Bíblia i l’esdeveniment de Déu en la vida amb perspectiva de gènere, pregària, teologies contextuals (feminista, de les migracions, de l’alliberament…)… · Políticosocial (ser conscients i conèixer la realitat que vivim): Doctrina Social de l’Església, història del món obrer, sindicalisme, cooperativisme…, món veïnal, teixit associatiu, feminisme, interculturalitat…, referències polítiques… El grup de treball està format per Helena Antó, Ignasi del Blanco, Rocío Elvira, Josep Ferrer, Toni Ferrer, Joan Andreu Parra i Liria Román.
Web feadulta.com
Compartint experiències al darrer Comitè Català, una companya ens va assenyalar el web feadulta.com, en funcionament des del 2006, i va destacar particularment els comentaris a les lectures dominicals fets per dones. El fet és que hem descobert un web molt complert i amb un elenc de col·laboradors també molt ampli: José Antonio Pagola, Enrique Martínez Lozano, José Enrique Galarreta, Dolores Aleixandre…
Documents de formació per a la 65a Jornada General
Un nou Creixem i Anem a fons s’estan enllestint per poder lliurar-se a la propera Jornada General. El Creixem n. 8 porta per títol «Pa partit, repartit i compartit. Una reflexió creient sobre alguns textos de Marc» i ha estat elaborat per Jordi Yglesias Cornet, rector de la parròquia de Sant Marcel (Horta-Barcelona) i consiliari de l’ACO. S’hi pot llegir: «En el sopar Jesús ens ensenya a compartir el pa de la necessitat, de la pobresa, de la insuficiència, del dolor; aquest pa treballat pels homes i dones amb tant d’esforç i suor. En aquest pa bàsic, que agermana, Jesús ha promès la seva presència per sempre. El pa que ens fa present la seva vida, entregada a la creu, i el Regne, que ja en Ell és aquí.» Per la seva banda, l’Anem a fons n. 27 es titula «Entaular-se amb Jesucrist en la Revisió de Vida» i ha estat elaborat pel consiliari Jordi Fontbona, amb aportacions d'Oriol Garreta i Pepe Rodado. El document pren com a base la ponència que Fontbona va fer a la darrera Jornada d’iniciació centrada en el Jutjar de la Revisió de Vida. S’hi pot llegir: «Tota RdV, ben feta, ha d’arribar i pot arribar a tocar les nostres actituds i sentiments; o sigui, el terreny més vital, el nostre ser com a persones, el que es cou en el nostre interior, perquè tal com deixa molt clar Jesús: és del cor que surt tot el bé i el mal que fem (Mc 7,1-20)».
Revisió de Vida del grup Pa i Roses
El grup Pa i Roses de la zona Nou Barris comparteix aquest resum de la RdV programada que va ser presentat a la trobada de final de curs de la zona. El document, escrit en castellà i català, és un collage del que es va dir a les reunions i respecta la llengua original. El trobeu a continuació. En el ver se expusieron algunas situaciones personales bastante duras. No por conocidas, menos preocupantes. Otras situaciones necesitadas de atención por ser momentos personales de cierta ausencia de horizonte claro por el que transitar. Y otras vivencias que se experimentan como muy estimulantes por las personas que las explican. Después de la rueda en la que todos hablamos y nos escuchamos, nos propusimos pasar ese tesoro por el corazón y dar un retorno a los compañeros. Un retorno en el que compartiríamos qué nos había sorprendido, qué nos interpelaba y qué no entendíamos de los demás. EN EL RETORNO, fue frecuente que se trasmutara en positivo muchas vivencias que se compartían con sentimiento de insuficiencia o inadecuación: No hace falta ni comentar lo que nos dijo una compañera: “Salgo muy pronto de casa, sobre las 7 empiezo a trabajar y paso de 12 a 14 horas fuera de casa” “No soy yo misma” “Me falta tiempo para relajarme. Intento pero me es imposible. No tengo cabeza para leer en el metro” “Rezo por la mañana y por la noche y eso me da tranquilidad” Compartimos la perplejidad que nos causa el mundo laboral en el que vivimos: Vemos que las condiciones de trabajo han cambiado tanto que nos resulta difícil interpretar nuestro papel en ése ámbito. Ya no se da valor a la experiencia, el culto a lo nuevo, a lo rápido e irreflexivo como sinónimo automático de bueno entra en conflicto con nuestra experiencia. Vemos la necesidad de resituarnos en ese nuevo marco ideológico. Nos hace falta formación. En lo que se refiere a los compromisos: La vida nos ha dado palos a nivel de situaciones límite en la familia, muerte de la pareja, desencuentros con la familia, mobbing en el trabajo, etc. Estas situaciones nos han llevado a cuestionar el compromiso tal y como lo definíamos cuando éramos jóvenes, a saber: Como algo estructurado, con reuniones, planificación, objetivos e indicadores de resultados alcanzados. Nos hemos vuelto más humildes y vemos nuestra acción como algo menos controlable. Estuvimos hablando de lo que entendemos hoy en día como compromiso: la manera cómo lo hacemos. Es de un modo mucho más orgánico, más abierto a la acción de Dios, incluso sabiendo que ni siempre seremos conscientes de esta acción en nosotros y en el entorno. Fue muy bonito, refrescante y un regalo escuchar a una compañera como explicaba con muchísima humildad un día-a-día lleno de amor: “Observo a la gente. Hago una lectura de la gente cuando voy en el autobús” “Mi motivación son las personas, son los otros” “Nunca sé cómo será mi día. De pronto alguien me llama y tengo que cambiar mi plan”. “A veces tengo la sensación de pérdida de tiempo, de dispersión. Me queda la sensación de no haber ido dónde tenía que ir”. “A veces hago cosas que no puedo hacer. Mi cuerpo me responde menos que antes.” Y seguía diciendo: “Tengo la sensación de que hago poca plegaria” “Observo a la gente y hago silencio” No hace falta ni decir que ahí vimos su plegaria, en ese silencio amoroso. Fue una RdV que nos abrió muchos caminos, como lo que nos decía un compañero: «M’interessa el nivell d’acompanyament de Jesús en el desastre. De vegades poses el pilot automàtic i costa trobar a Jesús quan les coses van malament.» «A Jesús l’hem de trobar en el desastre, no només quan les coses van bé. Si no, no té sentit.» O cuando un compañero compartía con sencillez su afición al fútbol, a las series, a la lectura y a pasear, salió este comentario: «És molt sa. Sinó serem tan diferents de la gent que no connectarem amb ningú. Veig una humilitat i una sinceritat molt refrescant. Normalitat en les coses de cada dia. Jesús passa per aquí.» Este mismo compañero, el del fútbol, decía: “No tengo ningún compromiso desde la muerte de mi madre” “Estoy decepcionado. ¿Qué hacer? ¿Dónde pongo el corazón?” A lo que otro le respondía: «Quines són les accions que Déu fa a traves nostre? No tot passa per accions organitzades. La RdV serveix per a veure per on passa Jesús». También salió la gratitud por lo liberador que es que los compañeros sientan la importancia de algo que normalmente pasa inadvertido para la gente. Como lo decía una compañera: “He visto muy claro nuestra tendencia a ser muy responsables sin compensar los deberes con los placeres de la vida. Eso me ha llevado a dar más valor a mi necesidad de alimentar mi espíritu con cosas aparentemente inútiles. Ha sido muy importante para mí, validar mi necesidad de pintar. Antes yo la vivía con culpabilidad.” Ante muchos años de entrega a los desfavorecidos de una compañera, vimos cómo llevamos nuestra biografía escrita en nuestro cuerpo en forma de dolores o disfunciones. Nos vamos fragilizando. Es necesario poner unos límites en la entrega. Un compañero dice: «Compte a una entrega infinita als més pobres, amb el risc que comporta que vagi la teva salut al darrera». Somos gregarios, necesitamos ser queridos y tenidos en cuenta. El corazón se queja: “Siempre soy yo la que tengo que pensar en los demás. La gente no se molesta ni en hacer una llamada”. Vamos evolucionando. Por ejemplo: un compañero que había vivido hacia fuera durante mucho tiempo, con muchas responsabilidades describe así su proceso: “Me he dado cuenta que sólo hago lo que tengo que hacer. Que todo es por obligación, echo de menos la gratuidad y me siento agotado, se merman mis energías. Esto me ha llevado a descubrir la necesidad de conectarme conmigo mismo y lo estoy haciendo a través de la práctica del
Pepe Baena, nou consiliari general de l’ACO
Com ja es va fer públic a la darrera reunió del Comitè Català, Pepe Baena Iniesta (Barcelona, 1964) serà el nou consiliari general de l’ACO a partir d’aquest curs. El relleu amb el consiliari sortint, Josep Jiménez Montejo que ha estat fent aquest servei els darrers quatre anys, es visualitzarà en la Jornada General, el 12 d’octubre proper. Pepe Baena és consiliari de l’ACO, la JOC i el MIJAC i és sacerdot del Pradó. També està molt implicat en la Pastoral Obrera, sent-ne el delegat episcopal a la diòcesi de Terrassa i també al Secretariat Interdiocesà de Pastoral Obrera de Catalunya. Tot això ho compagina amb la parròquia de Bellavista (Les Franqueses del Vallès), on és el rector des del 2010. «Quan em miro l’agenda biogràfica del meu cor, surten pàgines del quadern de vida que reflecteixen la meva professió de metal·lúrgic i la meva vocació de batejat capellà-consiliari.» Podem llegir a la presentació que ha preparat per al Dossier de la Jornada General. El nou consiliari general de l’ACO té facilitat per posar per escrit pensaments i reflexió, que a vegades prenen la forma de pregària, de poesia… i que comparteix en el seu blog.
Catequesi del consiliari general sortint de la JOC-Espanya
«Allà on hi hagi un equip de vida de joves que es reuneixi (Mt 18,20), il·luminin les seves vides amb l'Evangeli, comparteixin la vida, els dons i els pocs béns de què puguin disposar i estiguin oberts a la realitat que els envolta, a la vida d'altres joves, ens trobem amb una llavor d'Evangeli, una paràbola del Regne (Ac 2,42-47); perquè quan els joves són capaços de fer seu l'Evangeli, prendre la paraula i organitzar-se ens fan present un Jesús que estima la vida, que no es conforma, que somia i creu en la utopia, que arrisca, que trenca estereotips, busca, lluita, que té capacitat de fer de la vida una aventura apassionant, de fer de l'humà un preludi del que és diví (Lc 24,13-25)». Us compartim el document«Acompanyar és una gràcia» del consiliari general sortint de la JOC-Espanya, Mario Picazo. Es tracta d’un excel·lent testimoni d’allò que significa la militància, l’acompanyament, el servei: «He entès que cadascú ha de posar al servei dels altres el do que ha rebut, ja que no se'ns demana una altra cosa, i el moment d'oferir-lo és avui, perquè l'ahir ja va passar i el demà no existeix.»
