Tens alguna pregunta pel filòsof Josep M. Esquirol?
El filòsof i professor de la Universitat de Barcelona, Josep M. Esquirol, serà el protagonista de la propera entrevista a la revista Salillum que sortirà publicada a l’abril-maig vinent. Com fem habitualment, oferim la possibilitat als lectors de formular alguna pregunta que inclourem a les que li farem a Esquirol. Podeu anotar-les al document que s’enllaça amb data màxima el proper 19 de març. Esquirol torna a ser d’actualitat amb la publicació d’un nou llibre —La penúltima bondat (Quaderns Crema, 2018)— que representa una continuïtat a la reflexió engegada amb La resistència íntima (Quaderns Crema, 2015), que va rebre el Premi Ciutat de Barcelona i el Premio Nacional de Ensayo. A la seva darrera obra, Esquirol es mostra com un militant en l’esperança: «No hi ha res més viu que la bondat, ni més essencial que la generositat que viu. Res de més viu, res que tingui més força. Per això sosté el món humà. Sense la bondat, la foscor inundaria un món que lliscaria avall cap al caos abismal.»
Aprovada una normativa d’inscripcions a les trobades de l’ACO
El darrer Comitè General de l’ACO ha aprovat per unanimitat una normativa per ordenar les inscripcions a les trobades principals que organitza el Moviment: Setmana Santa, Exercicis d’Estiu, Trobada de Responsables, Trobada d’Intercanvi, Sortida de Formació, Consell. L’objectiu és assegurar amb una mínima antelació de temps la celebració o no d’aquestes trobades i minimitzar l’impacte econòmic que se’n pugui derivar de les cancel·lacions. En concret, si 15 dies abans de la celebració de la Setmana Santa no es compta amb el 50% de les inscripcions, aquesta es cancel·larà; i s’estableix en 4 dies abans d’esdevenir-se la trobada, el termini màxim per inscriure’s (a excepció de casos molt justificats com per exemple incertesa per causes mèdiques). A l’article de la Comissió d’Economia que us enllacem podeu llegir els fets i els raonaments.
Posar ordre a les inscripcions a la Setmana Santa de l’ACO
[Comissió d'Economia] Acollim amb molta naturalitat una “cultura” de la improvisació com si això fos molt modern però ens hem de fixar que això portat al món laboral fa que la feina sigui encara més precària i que contribueixi a la pèrdua de drets. Pel que fa a la Setmana Santa, s’observa una tendència que s’accentua any rere any que consisteix en inscriure’s cada cop més tard. Quan arriba una setmana abans del començament i encara tenim poquíssima gent inscrita, arribem a dubtar si es farà o no la trobada. La Casa només té les quantitats d’àpats i d’habitacions dos dies abans del començament. Hem de pensar que s’ha de preparar material, s’han de buscar monitors, la Casa ha de contractar personal per la cuina i neteja. Tot plegat fa que la Casa tingui molta paciència amb l’ACO en ocasió de la Setmana Santa. Però això té un límit. Per exemple, fins ara no havíem pagat la diferència de menys respecte al contracte signat però a l’any 2017, la Casa ens ha fet pagar la meitat dels serveis no consumits. A més, hi hagut gent preparant els tallers, la xerrada, el fil conductor i les celebracions de la trobada, les pregàries, etc. Persones que, per respecte, no els podem dir dos dies abans que hem de suspendre la trobada. Per una altra banda, també tenim assumit costums ja consolidats a Setmana Santa respecte a la manera de pagar i, no obstant això, són força solidaris i això s’ha de dir i perpetuar. Ens referim a la manera de pagar. Els participants a la trobada reben un sobre amb el cost de la seva estada i paguen amb el mateix sobre sense que ningú controli qui paga i quant paga. Es confia que qui pot donar una mica més, ho farà i qui no pugui arribar, donarà de menys. Al final, es compta el total per pagar a la Casa. El resultat és que el comportament de la gent és força solidari i responsable. També hi ha una altre hàbit que, ens sembla molt normal, però reflexa molt bé l’esperit solidari de la trobada: La gent adulta té una tarifa calculada de forma que pugui cobrir la seva estada, material i part de l’estada dels nens. Hi ha trams de tarifes de nens que estan per sota del que cobra la Casa només per l’estada. A més de l’estada, s’ha de pagar els monitors, l’estada dels monitors, el material, l’estada dels membres del Comitè Permanent i tot el que faci falta per a portar a terme la trobada. Pels nens fins a 4 anys, a la fitxa amb l’import, l’ACO indica que no s’ha de pagar res. Per una altra banda, els preus es calculen perquè sigui proporcionalment més barat quants més dies s’estigui a la trobada. LA PROPOSTA: Si 15 dies abans de la Setmana Santa, no tenim el 50% de la previsió de les inscripcions fetes, se suspèn la trobada. S’ha de tenir en compte els perjudicis que això ens ocasiona com a moviment: El ponent que ha preparat la xerrada veu que la seva feina no s’aprofita, els consiliaris que han preparat les celebracions i continguts tampoc, així com els talleristes (6 tallers), tota la feina de preparació de la Setmana Santa ha estat inútil, el moviment queda desacreditat davant de la casa, es perjudiquen els militants que havien planificat anar a la Setmana Santa de l’ACO i ja s’havien apuntat, etc. Les pèrdues econòmiques són 2.000 € pagats per la reserva de la casa i el cost del material fungible de la trobada. L’últim dia d’inscripció és quan faltin 4 dies per a la Trobada. No es farà CAP inscripció que es comuniqui superat aquest termini, a excepció de casos molt justificats: p.e. incertesa per causes mèdiques.
Nou Full Informatiu de la Pastoral Obrera de Barcelona
La delegació de Pastoral Obrera de Barcelona acaba de publicar el darrer número del Full Informatiu, amb tota la vida dels moviments i col·lectius de la Pastoral Obrera. Destaquem el darrer informe Vides precàries publicat per Càritas diocesana de Barcelona. Igualment, també us adjuntem el Manifest de Caminem Junts en la diversitat amb motiu de la Jornada mundial del migrat i refugiat celebrada a la Parròquia de la Mare de Déu de la Salut de Badalona el passat diumenge 28 de gener.
Recordant Carmelo Gil i Albert Marín
«A l’ACO, en Carmelo descobrí la classe obrera, la lluita per la classe obrera, Jesús, l’Església i l’Evangeli». Carmelo Gil, militant de la zona Baix Llobregat, va morir el 7 de desembre passat. Li hem demanat a Lluís Portabella que elaborés un escrit que presentés aquest militant senzill i que ha deixat petjada en tots aquells qui el van conèixer. El podeu llegir a l’enllaç. Aquest 29 de gener també ha mort un altre militant, l’Albert Marín, que havia estat president de l’ACO (1986-1989). Hem recuperat aquesta entrevista no publicada que se li va fer el 7 de març del 2014 en el marc d'un estudi per elaborar el Pla de comunicació. És un document molt valuós (que hem evitat editar per reflectir amb transparència la personalitat de l'Albert) en què reflexiona sobre la seva trajectòria, sobre la identitat de l’ACO i la relació amb l’Església…: «L’ACO és l’aspecte de vida, no tant de teoria. És la manera de seguir a Jesucrist que tinc. He après a pregar, revisió de vida. D’adolescent he tingut la idea de classe treballadora ficada i l’ACO em comporta aquest aspecte d’inserir-me a la classe treballadora». Podeu llegir l’entrevista a l’enllaç.
La GOAC i l’ACO acorden prioritzar la participació en la Pastoral Obrera
Donar a conèixer més la campanya Església pel Treball Decent, impulsar i participar més en els Equips de Pastoral Obrera i assegurar l’acompanyament al MIJAC i a la JOC, van ser els àmbits d’actuació comuns que es va decidir potenciar en la bilateral de la GOAC i l’ACO que es va fer el 24 de gener passat. A la trobada, en la qual van participar els membres de la Comissió Diocesana de la GOAC i els del Comitè Permanent de l’ACO, es van compartir els plans de curs i l’estructura organitzativa de cada Moviment. La GOAC té presència a les diòcesis de Barcelona i Sant Feliu i està integrada per vuit equips més un novè en iniciació, amb un total de 50 militants, més de la meitat amb origen en la JOC. Per part de la GOAC van recordar i convidar al dinar de germanor que organitzen pel Primer de Maig. Per la seva banda, l’ACO va convidar la GOAC a participar en el Recés, la Setmana Santa i els Exercicis d’estiu.
Quins tresors ens ha dut el Nadal?
El 13 de gener passat la zona Besòs va fer la trobada de Nadal després de les Festes per valorar quin pòsit havien deixat. La dinàmica, ben original, es va basar en el simbolisme de les diferents parts del Naixement: els pastors, la cova, l'estrella i els Reis. L'acte es va fer a la parròquia de Sant Paulí de Nola, al barri del Besòs de Barcelona, i també es va celebrar l'Eucaristia amb el rector i consiliari de l'ACO, Jordi Espí. A l'enllaç podeu consultar les fotografies de la trobada.
«Decir haciendo. Crónicas de periferias», de Pepa Torres Pérez
[A la darrera revista Salillum vam tenir el goig de publicar l'article «Pregar des de la densitat de la realitat» de Pepa Torres Pérez. En aquesta ocasió, publiquem una ressenya del seu llibre Decir haciendo. Crónicas de periferias (San Pablo, 2017)] De vegades llegir un llibre d’algú que coneixes no sembla una bona idea. Tens el risc de decebre’t, perquè no hi ha coherència entre les paraules i qui hi ha darrere… I això sempre defrauda. Però en aquest cas, qui tenim la sort de conèixer la Pepa Torres, veiem que aquesta obra és “molt ella”. Ella i les seves múltiples causes. Pepa Torres Pérez és una religiosa, educadora social i teòloga feminista… I activista pels drets i la justícia: manters, dones, qualsevol violència, immigrants, sense papers, sanitat universal, barri, habitatge… i em deixo moltes altres reivindicacions. Però sobretot és amiga, algú que es planta en les lluites des de l’estimació, la pregària, l’amistat. En les aproximadament tres-centes pàgines del llibre, l’autora recull articles i entrades en la revista Alandar i en el bloc de Cristianisme i Justícia (Fundació Lluís Espinal) i entreParéntesis. Dialogar en las fronteras (Companyia de Jesús). Els presenta dividits en quatre capítols de títols suggeridors: “Allò que és personal es polític”, “Moviments socials i lluites migrants”, “Ens volem vives i felices” i “Espiritualitat i religions”. A través d’ells ens va desvetllant camins de compromisos, àmbits que sovint moltes de nosaltres tenim de lluny. Opta per unir espiritualitat, teologia, política i vincles humans. Inseparables. Des del seu Lavapiés multicolor i multicultural, com un microcosmos des del que agafar perspectiva del món, recorrem vivències i experiències, pròpies i d’altri, de Melilla, Calais, Senegal, Porta del Sol, Bangladesh… I van obrint-se davant dels nostres ulls noms i rostres de víctimes, i d’activistes i entitats, ambdós grups amb la mateixa dignitat: els CIEs, la PAH, Sanidad Universal, Carre, Maite, Débora, Modou, Territorio Doméstico, Samba Martine, Lucrecia Pérez… I al llarg de la lectura es fa inevitable (o al menys a mi) sentir-se interpel·lada per tantes esferes que hauria d’incorporar a la meva vida, com acció o en qualsevol cas com a pregària. Dur a la meva pregària cares, històries, entitats que pateixen davant la injustícia, el capitalisme, el patriarcat, la securitització, la soledat, la prepotència… Només en contacte amb algunes realitats, el cor s’esponja, res del que és humà ens és aliè, la política és construcció del Regne… Per si aquestes aportacions no fossin prou, la generositat de Pepa ens porta a descobrir-nos o redescobrir-nos passatges de la Bíblia encarnats avui. Pau, Nicodem, Xifrà i Puà, Sara, Agar, Maria, la sirofenícia, Jesús, passegen pels nostres carrers, pels CIEs, pels estancs, per les manifestacions contra la violència de gènere… I també ens obre a múltiples recursos: cançons de Macaco o de Jorge Drexler; poemes de Hadewijch d’Anvers o de Laura Casielles; relats de Gioconda Belli; testimonis de Dorothy Day, Óscar Romero, Madeleine Delbrêl, Etty Hillesum o Berta Cáceres; teologies com les de Moltmann, Mercedes Navarro, Schussler-Fiorenza; obres com Víctimas de la Iglesia. Relato de un camino de sanación de José Luis Segovia o Trincheras permanentes. Intersecciones entre política y cuidados de Carolina León…; l‘economia feminista; textos musulmans… Una font inesgotable a la que anar a beure per aclarir la mirada, despertar sensibilitats, aguditzar l’esperit crític… Quan em plantejava aquesta breu ressenya només pretenia que qui la llegís desitgés fer l’exercici de deixar-se interpel·lar… Quelcom hauria de canviar en nosaltres a mida que anem recorrent les planes de “Decir haciendo”… per apuntar-nos a la teologia del crit que defensa Pepa Torres, per alimentar aquella alegria que hauria de néixer en els cristians i cristianes, per mantenir l’esperança, per proclamar un sí a l’Evangeli, l’amistat, la dignitat i un no rotund a tot allò que ens condueix a la mort, la injustícia, a generar víctimes. Apa, ànims i a buscar el llibre… I a la Pepa, gràcies! Maria Antònia Bogónez Aguado
Pregàries per (a) una comunió perduda
Senyor, Fer castells a la sorra sempre m’ha agradat. El vent i l’aigua se’ls emporten, Hem de tornar a començar. Il·lusions que es construeixen, il·lusions que se'n van. Aquesta és la condició humana, la natura i jo. Però, nosaltres volem fer castells que aguantin els vents i les aigües, volem dominar i forjar les nostres il·lusions, i això està bé, si no oblidem mai, la nostra condició humana, natura i jo. Si això no és així, si hem oblidat, o no hem après encara, la nostra condició: Natura i jo, un misteri tot plegat, no sabrem què ens passa quan el nostre castell sigui emportat pels vents i les aigües. Gràcies, Senyor, Perquè amb Tu he après totes aquestes coses, Tu ets la roca que em sosté, Tu ets el Misteri que em sobrepassa, amb Tu reposa la meva esperança. Cesc Cónsola i Àlvar Podem pendre uns minuts de silenci i reflexionar sobre com emprenem les nostres accions: Ho fem amb fe, amb il·lusió, amb generositat, amb humilitat? Som conscients de la nostra condició humana i que a voltes es traspassada per la transcendència del Senyor?
El Comitè General de l’ACO s’acomiada de la coordinadora general, Cèlia Santiago
«Sento que una de les tasques que em correspon és que els militants sentin el Moviment més proper i que reaprenguem que el Moviment és una eina que ens fa sentir comunitat i que ens ajuda a transformar el nostre món més proper». Joaquim Villanueva, militant de la diòcesi de Vic, es va presentar com a nou coordinador de l’ACO i va ser ratificat en aquesta funció en el Comitè General que s’ha fet el 20 de gener passat. En aquesta trobada anual han participat tots els responsables de zona (excepte Girona i Maresme), els responsables de les Comissions d’iniciació, formació, economia, internacional i comunicació i el Comitè Permanent. Compartir la situació actual de les Zones i Comissions i quins són els objectius que s’han marcat per aquest curs va ser el primer punt que es va abordar i al qual es va destinar més temps. La Comissió d’internacional va explicar que els moviments europeu i mundial (MTCE i MMTC) «estan en ebullició, en un moment de canvis i convé que hi siguem presents». La Comissió d’iniciació va recordar quin és el sentit de la iniciació —«presentar Jesús allà on estem»— i que s’ha de fer amb el doble enfocament que «tots som iniciadors i tots estem en procés d’iniciació». També es va subratllar l’obligació que l’ACO té com a moviment adult d’acompanyar el moviment infantil (MIJAC) i jove (JOC). La Comissió de formació, per la seva banda, va explicar els propers documents que editaran. I les Comissions d’economia i comunicació van fer les presentacions que s’enllacen. Presentació Comissió comunicació al Comitè General from acocat Presentación Comisión Economía Comité General from acocat El següent treball va ser analitzar com s’han enfocat les línies d’actuació d’aquest curs i que emanaven del Consell. A partir d’aquí es va desenvolupar un debat interessant amb aportacions com les del responsable de la diòcesi de Madrid, Juan Antonio Delgado: «Hi ha qüestions de fons, que estan en l’origen i en l’humus del Moviment, i que hem de tornar a reprendre. Hem d’aconseguir una ACO creguda, creïble i creient» o del consiliari general, Josep Jiménez Montejo: «A Jesucrist el descobrim no tant sabent coses d’Ell, com veient-lo en les coses que estem fent i en nosaltres mateixos». Igualment, es va aprovar una proposta del Comitè Permanent per posar ordre a les inscripcions a les diferents trobades del Moviment (Setmana Santa, Consell, Exercicis d’estiu…) de la qual us informarem properament. Durant la Jornada també es va reconèixer la tasca de la coordinadora sortint, Cèlia Santiago, i se li va fer un obsequi d’una ploma personalitzada. L’endemà, el dia 21 de gener, hi va haver una reunió de les diòcesis d’Alacant, Còrdova i Madrid, en què es va tractar la qüestió de la desafecció vers el Moviment d’alguns militants que els ha portat a abandonar-lo i l’organització de properes trobades. També, amb la participació del responsable d’iniciació, Josep Ferrer, es va abordar la iniciació i extensió en aquestes diòcesis i com pot ajudar la Comissió. Podeu consultar a l’enllaç les fotografies amb diversos moments del Comitè General.
