Estat del Benestar, obra col·lectiva
Ensenyament, salut, serveis socials i inserció laboral van ser els àmbits que es van radiografiar en la Jornada de formació Què queda de l’Estat del Benestar? Cap a on va la nostra societat? que es va fer el 5 de maig passat als locals parroquials de Sant Antoni de Pàdua, del barri de Llefià de Badalona. Les companyes M. Carmen Ruiz, Anna Maria Lara, Laura Ruiz i Montse Garrido, amb experiència professional en els camps esmentats, van fer un testimoni del deteriorament alarmant dels pilars de l’Estat del Benestar. Joan Batlle, simpatitzant de l’ACO i director de Programes Socials d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya, va situar que una part d’aquesta feblesa ve de la incorporació tardana d’Espanya, per efecte de la dictadura, als principis de l’Estat del Benestar que regien a Europa. Pel que fa a l’educació es va destacar el paper de l’escola en zones empobrides que traspassava l’acció estrictament educativa per aportar assistència social a les famílies. Quant a la sanitat es va remarcar la importància que l’atenció primària fos robusta i la incidència que té en la bona salut de la població. Pel que fa a la inserció laboral es va posar de relleu el gran desajust entre l’exigència del mercat laboral i les condicions dels col·lectius desfavorits. I, des dels serveis socials, es va subratllar les noves realitats que arriben amb una classe treballadora empobrida i les limitacions de l’accés a l’habitatge. «Com a societat hem de protegir els més febles, i els ho estem posant més difícil», va dir Anna Maria Lara. A banda de tot això, també es van indicar signes d’esperança fonamentats en la necessitat «de retornar a la consciència col·lectiva per tornar a reclamar els nostres drets», tot destacant, com va dir Batlle, que «hi ha gent compromesa i fent coses en molts i petits nivells». Podeu ampliar informació en l’etiqueta #estatbenestarACO de Twitter.
Aprendre a acollir persones immigrades i refugiades a les parròquies
«L’acollida ha d’arribar al cor de les persones i fer que tothom se senti comprès, acceptat, ajudat i acompanyat per millorar la seva vida. La parròquia ha de ser casa i poble de Déu. La parròquia ha de ser una “segona casa”, una llar de referència per a tothom, sobretot ara per a aquelles persones refugiades i immigrades». Aquesta és la idea nuclear de la Guia de bones pràctiques per l’acollida de persones immigrades i refugiades a les parròquies que acaba d’editar la Plataforma d’entitats cristianes amb els immigrants, de la qual forma part l’ACO i que podeu consultar a l’enllaç. La Guia és el resultat del treball que es va fer en el si de la Plataforma per ajudar les comunitats parroquials a fer l’acolliment de l’immigrant i del refugiat, i també per sensibilitzar els feligresos davant el patiment d’aquestes germanes i germans nostres. Com a complement a la Guia, la Plataforma també té un equip de persones disposat a fer xerrades allà on es demani, a través de l’email: xerradeshospitalitat@gmail.com. La Plataforma d’entitats cristianes amb els immigrants va néixer l’any 2005, per impuls de diversos col·lectius d’Església de l’Arquebisbat de Barcelona —en el context de les tancades de persones immigrades a la Catedral de Barcelona i altres esglésies de la ciutat—, amb l’objectiu de reunir i coordinar el treball eclesial entorn del fenomen de la immigració.
“M’heu seduït, Senyor, i m’he deixat seduir”
La celebració de Setmana Santa a Can Bajona va estar curulla de moments molt significatius que cadascú porta al cor. Destaquem la ponència de Divendres Sant que va fer el consiliari de l'ACO Jesús Lanao a partir d'un text de Jer, 20,7, “M’heu seduït, Senyor, i m’he deixat seduir”. Tal i com indica Lanao, a partir dels personatges bíblics i la seva experiència de Déu/JC i dels mecanismes humans de funcionament ens preguntarem com vivim la nostra pertinença a l’ACO i les nostres militàncies (responsabilitats), amb el rerefons del Misteri Pasqual que estem celebrant. Podeu consultar-lo a l'enllaç de la Mediateca.
David Fernàndez i Joan Guerrero debaten, convidats per l’ACO, sobre la post-veritat
El periodista David Fernàndez i el fotoperiodista Joan Guerrero van acceptar fer una revisió de vida pública sobre la post-veritat en la Jornada de Comunicació de l’ACO que es va fer el 6 d’abril passat. Una vuitantena de persones, entre militants i simpatitzants, van assistir-hi i en la part final hi va poder haver un espai per realitzar preguntes. Al document annex podeu consultar el resum de la Revisió de vida sobre la postveritat i a l’enllaç podeu consultar la crònica que va fer l’Arquebisbat de Barcelona. En la mateixa Jornada també es va posar en valor el taller que es va fer per Setmana Santa, Analfabetisme informacional, a càrrec d’Albert Dresaire i en el qual es va elaborar un decàleg (inacabat) per fer front a les fake-news: Donar suport a noves iniciatives d’economia social en l’àmbit de la informació (cooperatives El Crític, La Directa, La Marea, Alternativas Económicas…) Promoure l’educació en comunicació Llegir o seguir informacions que ens qüestionin les nostres opinions Buscar informacions / mitjans de comunicació que ens ajudin a posar-nos en el lloc de l’altre No «retuitar» o «rebotar» sense pensar-hi abans, no ser repartidors de «porqueria” Potenciar els mitjans d’entitats, associacions veïnals, iniciatives socials…
«Els cristians i el moviment obrer», nou llibre d’Emili Ferrando
«Som la pastoral obrera, l’Església dels treballadors amb consciència de classe i ganes de transformar la societat», d’aquesta manera la militant Mercè Solé va introduir l’acte de presentació del darrer llibre de l’historiador i militant de la HOAC, Emili Ferrando. De fet, l’acte es feia a la seu de CCOO de Catalunya, amb el secretari general Javier Pacheco, i calia explicar què hi ha darrera aquesta pastoral especialitzada a persones que la poguessin desconèixer. En el llibre d’Emili Ferrando, que es pot adquirir a la llibreria Claret a l’enllaç, es troben molts militants històrics de la JOC, la HOAC i l'ACO i l’activitat que van portar a terme en els primers anys del franquisme i a les acaballes. És per aquest motiu que pot ser un obsequi a tenir en compte per a militants d’edat més avançada. En l’exercici de Ferrando es pot veure quants companys i companyes hi van deixar la pell al lluitar pels drets de les persones «que estan al capdavall de l’escala social», com va dir Mercè Solé. Igualment destaquen els fronts de lluita globals que es van desplegar en aquell moment: pels drets no només laborals, sinó també polítics i culturals. I com va assenyalar Solé, les respostes imaginatives i compromeses que es van donar: cooperatives d’habitatges i de treball, edicions de llibres… També es va ressaltar la importància de «la pregària com a últim recurs. La impotència esdevé pregària per trobar el camí». Podeu consultar l’acte de presentació del llibre de Ferrando a l’enllaç.
La Setmana Santa a Can Bajona en imatges
#PasquaACO, amb aquesta etiqueta s’han anat marcant les piulades, post i fotografies en xarxes socials de la Setmana Santa que l’ACO ha celebrat a Can Bajona. Alguns companys ens han enviat algunes imatges que hem pujat a un àlbum de fotografies que podeu consultar a l’enllaç. A veure si us trobeu!
Un recordatori (sobre el Pla de Curs) i una novetat (al web)
Com saps, enguany estem treballant la prioritat de la Corresponsabilitat a l’ACO mitjançant el Pla de curs. Ens acostem al darrer trimestre de curs i aprofitem per recordar als grups que, si heu treballat aquest tema, ja sigui en la Revisió de Vida proposada o en l’Estudi d’Evangeli, ens envieu a la secretaria de l’ACO (acocatalunya@gmail.com) les conclusions a què hagueu arribat i de què us ha servit fer-ho. És una tasca que us demanem cada any i que pot concretar-se en un document molt senzill, d’un full. Amb tot allò que ens envieu prepararem el resum de curs que presentarem a la Jornada General del 12 d’octubre proper. D’altra banda, a proposta d’algun militant, hem introduït una millora a l’Agenda del web amb la incorporació d’un mapa interactiu que situa els esdeveniments proposats i facilita la localització. Us convidem a consultar-ho a l’enllaç. Recordeu que podeu enviar tots els actes que vulgueu que s’hi incorporin a comunicacio@acocat.org.
Tots som en algun moment fariseus i cobradors d’impostos
[Pregària preparada per la zona del Vallès Oriental per al Comitè Català del 10/03/2018] Va ser el cobrador d'impostos, i no el fariseu, el qui tornà a casa seva perdonat Evangeli Lc 18,9-14 En aquell temps, Jesús digué aquesta paràbola a uns que es refiaven que eren justos, i tenien per no res a tots els altres: «Dos homes pujaren al temple a pregar: un era fariseu i l'altre cobrador d'impostos. El fariseu, dret, pregava així en el seu interior: "Déu meu, us dono gràcies perquè no sóc com els altres homes: lladres, injustos, adúlters, ni sóc tampoc com aquest cobrador d'impostos. Dejuno dos dies cada setmana i us dono la desena part de tots els meus ingressos". Però el cobrador d'impostos, que s'havia quedat un tros lluny, ni gosava aixecar els ulls al cel, sinó que es donava cops al pit i deia: "Déu meu, sigueu-me propici, que sóc un pecador". Us asseguro que aquest tornà perdonat a casa seva, i l'altre no; perquè tothom qui s'enalteix serà humiliat, però el qui s'humilia serà enaltit». Reflexió Ens fixem en el fariseu, dóna gràcies perquè no és com l'altre i porta una vida "com Déu mana", després ens fixem en el cobrador d'impostos que s'avergonyeix de ser pecador, les paraules de Jesús explicant qui dels dos torna a casa perdonat… Quantes vegades no hem reflexionat sobre aquest evangeli?… I és fàcil arribar a la conclusió de la humilitat de la sinceritat. Però fem-ho com a moviment. No actuem de vegades com el fariseu? ¿Qui no ha donat les gràcies per ser generós, compromès, solidari, pertànyer a l'ACO, i no ser com "aquest" que no té l'experiència militant ni és compromès…? Jesús ens dóna la pauta, des del moviment devem estar més alerta en aquesta qüestió, els germans del moviment que no són tan visibles o que ho han deixat de ser, els militants que com el cobrador d'impostos es queden en un "racó", els amics, els companys de treball…, han de saber que tots hem passat per moments així, de desànim, d'allunyament, de sentir-te molt "pecador". Hem de tenir la capacitat d'acompanyar-los, d'apropar-nos a ells i donar els passos enrere que facin falta i posar-nos al seu costat. Tots som en algun moment fariseus i cobradors d'impostos, però en els dos casos fem alguna cosa en comú que és resar, posar-nos en mans de Déu, cercar. Com Jesús remarca en l'evangeli, siguem més humils, busquem en la pregària la capacitat de trobar-nos amb el més petit, reconèixer el dolent nostre perquè Déu ens mostri el bo que podem fer. La militància des de la humilitat és una oració a Déu, deixem que sigui Ell qui ens faci grans i ens perdoni i ens doni la capacitat de seguir treballant per un món millor tant per a "fariseus" com per "cobradors d'impostos".
Nou «Creixem» sobre la cotització
Per què cotitzo al moviment ACO? És el títol del darrer document de formació Creixem centrat en el testimoni de Carmen Caballano i la seva reflexió al voltant de la cotització. Es distribuirà en paper en el proper Salillum de primavera-estiu, tot i que l’avancem a l’enllaç de la Mediateca perquè el podeu anar consultant.
Sentir la Pastoral Obrera com a pròpia
«La immensa part dels cristians vivim del treball i això sovint s’obvia i a les nostres eucaristies pràcticament no surt; són com dos mons en paral·lel.» El delegat de Pastoral Obrera de la diòcesi de Barcelona i consiliari de l’ACO, Pepe Rodado, va ser molt clar en el Comitè Català del 10 de març passat a l’hora d’explicar l’acció de l’Església a través de la pastoral, en aquest cas «obrera.» «La nostra tasca fonamental —va recordar Pepe Rodado— és viure i portar l’Evangeli al món del treball i també als barris on vivim els treballadors, al costat del llenguatge i la cultura pròpia que té el món obrer.» També es va recordar l’aportació que va fer Cardijn i tants altres (Rovirosa…), la iniciativa Església pel Treball Decent, es va repartir el document La Pastoral Obrera de tota l’Església (1994) i es va insistir que els EPOs (Equips de Pastoral Obrera) són l’eina per estendre aquesta pastoral en l’Església. En aquest sentit, Rodado va observar que «cada moviment tenim a nostra dinàmica i ens costa aixecar el cap i veure que hi ha aquest sentit més comunitari. Això pot ajudar a sumar i a col·laborar.» En el mateix Comitè Català, la Comissió d’economia va explicar que el dèficit 2017 ha estat menor al previst per l’aplicació d’una subvenció de la Generalitat de Catalunya i va anotar les diferents dates dels Comitès de zona amb l’objectiu d’anar visitant-los per anar treballant la Carta econòmica. «El moviment es nodreix de la fe, però també de l’economia», va dir el responsable de la comissió, Joan Comella. Pel que fa a la Comissió de comunicació es va explicar la Jornada de comunicació que se celebrarà el proper 6 d’abril i, per tant, no coincidirà amb la Jornada d’Estudi de la POC. En el Comitè Català es va veure la necessitat de fer una reflexió de fons sobre la formació al moviment que, molt probablement, es farà en la següent trobada del 2 de juny. Per la seva banda, les diferents zones van explicar la seva situació i les activitats que tenen agendades properament. També es va decidir dedicar la propera Jornada de responsables a l’acompanyament. A l'enllaç també podeu llegir la pregària amb què es va iniciar el Comitè Català.
