El Comitè Permanent visita el cardenal arquebisbe Omella
El Comitè Permanent de l’ACO ha visitat l’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Omella, el matí del 2 de març passat al palau episcopal. Durant l’entrevista s’han compartit les línies d’actuació que l’ACO està treballant durant aquest trienni i el treball de les comissions d’iniciació, economia, formació, internacional i comunicació. L’arquebisbe ja coneixia el moviment arran de la visita que li va fer el Comitè Permanent el desembre del 2016, un any després de la seva presa de possessió a l’arxidiòcesi. Per la seva banda, Omella s’ha interessat per com s’està fent la formació a l’ACO, les diverses jornades que s’organitzen o com es prepara la celebració comunitària de la Setmana Santa. L’arquebisbe ha avançat que durant el mes d’abril es presentarà el Pla pastoral de la diòcesi tant en un recés com a Santa Maria del Mar i ha demanat a l’ACO que «l’acolliu i mireu com podeu participar. L’hem fet el màxim d’obert possible amb la proposta d’algunes accions, però sense imposar; volem integrar tot allò que ja esteu fent ens els diferents àmbits de la diòcesi».
Eugenio Royo, jocista i compromès amb els exclosos
«Eugenio Royo mai no va deixar de ser jocista des de les seves responsabilitats.» Aquesta és una de les conclusions a què ha arribat l’historiador i filòsof Juan Antonio Delgado de la Rosa, militant de la diòcesi de Madrid i actual responsable d’aquella zona, després de culminar l’estudi de la vida de Royo amb la publicació del llibre Biografía autorizada de Eugenio Royo Errazquín. Ciudadano entregado a la acción transformadora para un mundo mejor (Ediciones Endymion, 2017). Royo (1930-2001), originari de Renteria, va ser president nacional de la JOC en els anys 50 i «va renovar el moviment, fent-lo més sòlid i vinculant-lo amb les JOC d’Europa i Sudamèrica», explica Delgado. Va conèixer el fundador de la JOC, Joseph Cardijn, i va assimilar «una manera d’entendre la vida aproximant-se als més desfavorits». Les vinculacions de Royo van ser molt variades: amb l’economia social i la corporació Mondragón, a través de la seva amistat amb el sacerdot José María de Arizmendiarrieta; amb el sindicat USO, del qual va ser cofundador i primer secretari general; també va ser conseller d’Economia de la Comunitat de Madrid i voluntari a la CEAR (Comisión Española de Ayuda al Refugiado). En el llibre també es fa menció de la intervenció de Royo, l’any 1963, en l’intent d’integració de l’ACO a la HOAC. Diversos mitjans s’han fet ressò de la publicació del llibre: fep-uso, El Diario Vasco o en aquesta entrevista a la ràdio. Juan Antonio Delgado s’ha especialitzat en biografies sobre capellans obrers o inspiradors d’aquest moviment com Mariano Gamo, Francisco García Salve, José María de Llanos (que va presentar-se el març de l’any passat a Barcelona) o José María Díez-Alegría. A l’enllaç podeu llegir una entrevista que li van fer amb motiu de la seva participació en una jornada sobre capellans obrers a Gijón, en aquesta crònica i en aquesta entrevista a la televisió (minut 14'41" al 16').
La devastació vital de la precarietat en la feina
Vides precàries. Quan la precarietat laboral ho envaeix tot és el títol de l’informe que Càritas diocesana de Barcelona va presentar el 24 de gener passat. El document, que podeu consultar a l’enllaç, és un compendi dels efectes sobre les persones que està causant l’extensió i aprofundiment d’aquest nou model de relacions laborals. L’informe parteix dels testimonis de 35 persones ateses per l’entitat que estan en situació de precarietat laboral i que es van distribuir en quatre grups de discussió dirigits. A banda de les conseqüències també es proposa un nou model de relacions laboral triangular amb visió social. També us adjuntem l’article que es va publicar a Catalunya Cristiana i en el qual hi ha l’entrevista al director del Departament de Pastoral Obrera de la Conferència Episcopal Espanyola, Juan Fernández de la Cueva, amb una crítica ferma a les reformes laborals vigents a Espanya.
Tens alguna pregunta pel filòsof Josep M. Esquirol?
El filòsof i professor de la Universitat de Barcelona, Josep M. Esquirol, serà el protagonista de la propera entrevista a la revista Salillum que sortirà publicada a l’abril-maig vinent. Com fem habitualment, oferim la possibilitat als lectors de formular alguna pregunta que inclourem a les que li farem a Esquirol. Podeu anotar-les al document que s’enllaça amb data màxima el proper 19 de març. Esquirol torna a ser d’actualitat amb la publicació d’un nou llibre —La penúltima bondat (Quaderns Crema, 2018)— que representa una continuïtat a la reflexió engegada amb La resistència íntima (Quaderns Crema, 2015), que va rebre el Premi Ciutat de Barcelona i el Premio Nacional de Ensayo. A la seva darrera obra, Esquirol es mostra com un militant en l’esperança: «No hi ha res més viu que la bondat, ni més essencial que la generositat que viu. Res de més viu, res que tingui més força. Per això sosté el món humà. Sense la bondat, la foscor inundaria un món que lliscaria avall cap al caos abismal.»
Aprovada una normativa d’inscripcions a les trobades de l’ACO
El darrer Comitè General de l’ACO ha aprovat per unanimitat una normativa per ordenar les inscripcions a les trobades principals que organitza el Moviment: Setmana Santa, Exercicis d’Estiu, Trobada de Responsables, Trobada d’Intercanvi, Sortida de Formació, Consell. L’objectiu és assegurar amb una mínima antelació de temps la celebració o no d’aquestes trobades i minimitzar l’impacte econòmic que se’n pugui derivar de les cancel·lacions. En concret, si 15 dies abans de la celebració de la Setmana Santa no es compta amb el 50% de les inscripcions, aquesta es cancel·larà; i s’estableix en 4 dies abans d’esdevenir-se la trobada, el termini màxim per inscriure’s (a excepció de casos molt justificats com per exemple incertesa per causes mèdiques). A l’article de la Comissió d’Economia que us enllacem podeu llegir els fets i els raonaments.
Posar ordre a les inscripcions a la Setmana Santa de l’ACO
[Comissió d'Economia] Acollim amb molta naturalitat una “cultura” de la improvisació com si això fos molt modern però ens hem de fixar que això portat al món laboral fa que la feina sigui encara més precària i que contribueixi a la pèrdua de drets. Pel que fa a la Setmana Santa, s’observa una tendència que s’accentua any rere any que consisteix en inscriure’s cada cop més tard. Quan arriba una setmana abans del començament i encara tenim poquíssima gent inscrita, arribem a dubtar si es farà o no la trobada. La Casa només té les quantitats d’àpats i d’habitacions dos dies abans del començament. Hem de pensar que s’ha de preparar material, s’han de buscar monitors, la Casa ha de contractar personal per la cuina i neteja. Tot plegat fa que la Casa tingui molta paciència amb l’ACO en ocasió de la Setmana Santa. Però això té un límit. Per exemple, fins ara no havíem pagat la diferència de menys respecte al contracte signat però a l’any 2017, la Casa ens ha fet pagar la meitat dels serveis no consumits. A més, hi hagut gent preparant els tallers, la xerrada, el fil conductor i les celebracions de la trobada, les pregàries, etc. Persones que, per respecte, no els podem dir dos dies abans que hem de suspendre la trobada. Per una altra banda, també tenim assumit costums ja consolidats a Setmana Santa respecte a la manera de pagar i, no obstant això, són força solidaris i això s’ha de dir i perpetuar. Ens referim a la manera de pagar. Els participants a la trobada reben un sobre amb el cost de la seva estada i paguen amb el mateix sobre sense que ningú controli qui paga i quant paga. Es confia que qui pot donar una mica més, ho farà i qui no pugui arribar, donarà de menys. Al final, es compta el total per pagar a la Casa. El resultat és que el comportament de la gent és força solidari i responsable. També hi ha una altre hàbit que, ens sembla molt normal, però reflexa molt bé l’esperit solidari de la trobada: La gent adulta té una tarifa calculada de forma que pugui cobrir la seva estada, material i part de l’estada dels nens. Hi ha trams de tarifes de nens que estan per sota del que cobra la Casa només per l’estada. A més de l’estada, s’ha de pagar els monitors, l’estada dels monitors, el material, l’estada dels membres del Comitè Permanent i tot el que faci falta per a portar a terme la trobada. Pels nens fins a 4 anys, a la fitxa amb l’import, l’ACO indica que no s’ha de pagar res. Per una altra banda, els preus es calculen perquè sigui proporcionalment més barat quants més dies s’estigui a la trobada. LA PROPOSTA: Si 15 dies abans de la Setmana Santa, no tenim el 50% de la previsió de les inscripcions fetes, se suspèn la trobada. S’ha de tenir en compte els perjudicis que això ens ocasiona com a moviment: El ponent que ha preparat la xerrada veu que la seva feina no s’aprofita, els consiliaris que han preparat les celebracions i continguts tampoc, així com els talleristes (6 tallers), tota la feina de preparació de la Setmana Santa ha estat inútil, el moviment queda desacreditat davant de la casa, es perjudiquen els militants que havien planificat anar a la Setmana Santa de l’ACO i ja s’havien apuntat, etc. Les pèrdues econòmiques són 2.000 € pagats per la reserva de la casa i el cost del material fungible de la trobada. L’últim dia d’inscripció és quan faltin 4 dies per a la Trobada. No es farà CAP inscripció que es comuniqui superat aquest termini, a excepció de casos molt justificats: p.e. incertesa per causes mèdiques.
Nou Full Informatiu de la Pastoral Obrera de Barcelona
La delegació de Pastoral Obrera de Barcelona acaba de publicar el darrer número del Full Informatiu, amb tota la vida dels moviments i col·lectius de la Pastoral Obrera. Destaquem el darrer informe Vides precàries publicat per Càritas diocesana de Barcelona. Igualment, també us adjuntem el Manifest de Caminem Junts en la diversitat amb motiu de la Jornada mundial del migrat i refugiat celebrada a la Parròquia de la Mare de Déu de la Salut de Badalona el passat diumenge 28 de gener.
Recordant Carmelo Gil i Albert Marín
«A l’ACO, en Carmelo descobrí la classe obrera, la lluita per la classe obrera, Jesús, l’Església i l’Evangeli». Carmelo Gil, militant de la zona Baix Llobregat, va morir el 7 de desembre passat. Li hem demanat a Lluís Portabella que elaborés un escrit que presentés aquest militant senzill i que ha deixat petjada en tots aquells qui el van conèixer. El podeu llegir a l’enllaç. Aquest 29 de gener també ha mort un altre militant, l’Albert Marín, que havia estat president de l’ACO (1986-1989). Hem recuperat aquesta entrevista no publicada que se li va fer el 7 de març del 2014 en el marc d'un estudi per elaborar el Pla de comunicació. És un document molt valuós (que hem evitat editar per reflectir amb transparència la personalitat de l'Albert) en què reflexiona sobre la seva trajectòria, sobre la identitat de l’ACO i la relació amb l’Església…: «L’ACO és l’aspecte de vida, no tant de teoria. És la manera de seguir a Jesucrist que tinc. He après a pregar, revisió de vida. D’adolescent he tingut la idea de classe treballadora ficada i l’ACO em comporta aquest aspecte d’inserir-me a la classe treballadora». Podeu llegir l’entrevista a l’enllaç.
La GOAC i l’ACO acorden prioritzar la participació en la Pastoral Obrera
Donar a conèixer més la campanya Església pel Treball Decent, impulsar i participar més en els Equips de Pastoral Obrera i assegurar l’acompanyament al MIJAC i a la JOC, van ser els àmbits d’actuació comuns que es va decidir potenciar en la bilateral de la GOAC i l’ACO que es va fer el 24 de gener passat. A la trobada, en la qual van participar els membres de la Comissió Diocesana de la GOAC i els del Comitè Permanent de l’ACO, es van compartir els plans de curs i l’estructura organitzativa de cada Moviment. La GOAC té presència a les diòcesis de Barcelona i Sant Feliu i està integrada per vuit equips més un novè en iniciació, amb un total de 50 militants, més de la meitat amb origen en la JOC. Per part de la GOAC van recordar i convidar al dinar de germanor que organitzen pel Primer de Maig. Per la seva banda, l’ACO va convidar la GOAC a participar en el Recés, la Setmana Santa i els Exercicis d’estiu.
Quins tresors ens ha dut el Nadal?
El 13 de gener passat la zona Besòs va fer la trobada de Nadal després de les Festes per valorar quin pòsit havien deixat. La dinàmica, ben original, es va basar en el simbolisme de les diferents parts del Naixement: els pastors, la cova, l'estrella i els Reis. L'acte es va fer a la parròquia de Sant Paulí de Nola, al barri del Besòs de Barcelona, i també es va celebrar l'Eucaristia amb el rector i consiliari de l'ACO, Jordi Espí. A l'enllaç podeu consultar les fotografies de la trobada.
