“Llevat dins la pasta”: els programes d’octubre i novembre
Aquests són els darrers programes Llevat dins la pasta emesos a Ràdio Estel en la cinquena temporada (cada dimecres a les 18.25). Aquest programa ideat i produït per la Pastoral Obrera de Catalunya, el podeu trobar a la plataforma Ivoox (https://www.ivoox.com/podcast-llevat-dins-pasta_sq_f11013703_1.html) i a Ràdio Estel (https://www.radioestel.cat/podcasts/llevat-dins-la-pasta). Àlvar Sánchez Calvo, testimoni de la reacció del poble marroquí al terratrèmol: https://www.estelfitxers.com/podcasts/2023-2024/CAPITOL_77_20231101_LLEVATDINSLAPASTA___ALVAR_SANCHEZ.mp3 Carmel Montllor Nogués, què passa a Nicaragua?: https://www.ivoox.com/carmel-montllor-passa-a-nicaragua-audios-mp3_rf_118574197_1.html Rocío Elvira i Montserrat Sidera, l’ACO fa 70 anys i acull el seminari de l’MTCE: https://www.ivoox.com/rocio-elvira-i-montserrat-sidera-l-aco-fa-70-audios-mp3_rf_118215913_1.html Ramir Pàmpols, capellà obrer: https://www.ivoox.com/ramir-pampols-capella-obrer-audios-mp3_rf_118215584_1.html
Visita fraterna a l’ACO francesa
[Quim Cervera] El dijous 19 d’octubre al matí ens van rebre el secretariat nacional de l’ACO francesa (tres persones alliberades per sis anys) i vam ser molt ben acollits en una trobada molt agradable, al C/Paul Lelong 7, de París. En un primer moment van estar amb nosaltres la secretària nacional Murielle Becel (bretona), la secretària de qüestions financeres i d’afers internacionals Sandrine Souprayen (de Nantes) i el secretari de publicacions i comunicació Jean-François Courtille (de prop de Tarbes. Els presidents (home i dona) no són alliberats, i per tant no estaven en el local. Vam estar comentant diverses qüestions, que ens ressonaven per similituds amb l’ACO catalana i espanyola: Disminució de militants, com passa amb altres moviments de la Missió Obrera i de l’Acció Catòlica. Poca presència de l’ACO en medis d’immigració i del precariat. Que calia simplificar la organització en ser menys, però que no era fàcil. Ens van preguntar si com ACO fèiem accions obertes i públiques. Sobre la relació de l’ACO amb l’Església, amb les parròquies, amb els bisbes… En general, hi ha certa llunyania (es manté la relació, però no es nota massa recolzament). Hi ha militants que participen activament en parròquies i altres no. Falten capellans que vulguin fer de consiliaris. Han d’estar més per les parròquies. Fa poc que han iniciat que hi hagi consiliàries religioses laiques i laics reconeguts oficialment. De fet en la pràctica ja fa temps que en tenien però no era “oficial” del moviment. A les parròquies (o fora) hi ha força moviments carismàtics i que agrupen força joves i força dretans (a casa nostra trobem neo-catecumenals o Kikos, Opus, Legionarios, Emmaús, Effatà, etc.). Com arribar a altres persones a través d’actes oberts a no militants: organitzen un acte en una zona (els equips de RdV que hi ha a la zona), quan hi ha un esdeveniment destacable: una vaga important, un fet que val la pena comentar, un cinema-forum…. Economia: hi ha militants que no cotitzen, que van disminuint les quotes i és preocupant. No demanen subvencions i només depenen de les cotitzacions. Ens van preguntar sobre el moviment independentista si havia afectat a l’ACO catalana. Sobre el Moviment de Treballadors Cristians d’Europa estaven molts preocupats per la gran diferència que hi ha entre l’ACO catalano-espanyola, la francesa, l'HOAC i la LOC portuguesa (mètode revisió de vida), com els pocs grups que resten a Anglaterra (que com a moviment ja no existeix) i els moviments belgues, austríacs i alemanys, que són uns moviments d’oferir serveis, formació, propostes lúdiques… però no fan revisió de vida. Potser cal més relació i organitzar-se més els que fem revisió de vida. En el dinar vam seguir parlant de temes prou interessants: la pujada de l’extrema dreta; sobre les diverses llengües a Espanya i a França, ara més reconegudes; viatgen força per visitar els diferents llocs on està present l’ACO; també ens van comentar una trobada de moviments eclesials d’ampli espectre on hi són, “Promesses d’Église”, amb uns punts comuns sobre el debat de l’autoritat dins l’església, el paper de la dona, etc. Vam coincidir molt, i vam reforçar els lligams fraternals d’un moviment que més que germà és, de fet, pare-mare nostre, com els hi vam recordar ara que hem celebrat els 70 anys, i els fundadors van beure de l’ACO francesa. Vam quedar tots molt contents de la trobada que vam agrair.
Miguel Montenegro, un lluitador íntegre
[Antonio Velasco Gómez] D’una elegància natural, pèl entrecà, edat indefinida —mitjana la seixantena al meu entendre—, lents que s’enfosqueixen o aclareixen a caprici de la llum solar, somriure perenne malgrat les terribles vicissituds que la vida li va plantejar, Miguel Montenegro és el director de la Comissió dels Drets Humans del Salvador (CDHES), que té, entre d’altres, la tasca de denunciar les situacions de violència i abusos del poder en aquest país. – Durant gran part dels 12 anys que va durar el conflicte armat al meu país, des del 1980 al 1992 —em diu Miguel mentre prenem cafè en un restaurant dels afores de Girona—, els Estats Units van aportar a les forces armades salvadorenques un milió de dòlars diaris, per impedir que el poble, alçat contra la dictadura de l’oligarquia, aconseguís la llibertat. No volien veure una nova revolució triomfant a Centreamèrica, com la de Nicaragua. Miguel Montenegro va patir en primera persona els horrors de la guerra, sent perseguit, torturat i empresonat. Però l’assassinat d’un dels seus cosins, la desaparició de tres més, així com el de tants companys i companyes de la CDHES i molts amics i paisans, van ser les fletxes que més van ferir el seu cor, que encara sagna. Tot i així, o potser per això, fa més de 40 anys que treballa contra la injustícia, contra la manca de llibertats i en la defensa i promoció dels Drets Humans (DDHH). Tot i haver criat nou fills, ha pogut dedicar part de la seva existència a defensar causes humanitàries. Col·laborador de l’ONU acumula una gran experiència en la realització d’estudis, seminaris i tallers sobre el tema. Per la seva tasca, és conegut a diversos països, havent realitzat missions a Irlanda i Sud-àfrica. Ha actuat com a delegat de DDHH a diversos països americans, així com representant de la Comissió dels Drets Humans del Salvador a les Nacions Unides. Miguel Montenegro ha visitat Barcelona, Terrassa i Girona durant aquests primers dies d’octubre del 2023, convidat pels Comitès Òscar Romero. La finalitat d’aquesta visita és donar a conèixer la terrible situació en relació amb la vulneració dels drets humans a El Salvador i sol·licitar ajuda a entitats i administracions del nostre país. Amb aquest motiu es va reunir, acompanyat de membres dels Comitès Òscar Romero, amb representants de l’Ajuntament de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya. – He vist les terribles imatges de les detencions massives de joves al teu país, Miquel —li dic. Són tots bandes? – No, gens —em respon. Nayib Bukele tuiteja diàriament la frase “0 homicidis”. Així comencen tots els seus tuits, dient zero homicidis. Això significa, per a ell i per als molts salvadorencs que li donen suport, que la seva guerra contra les bandes criminals —les mares— està tenint èxit. Al cost d’un Estat d’excepció que roman des del 27 de març del 2022 i que ja s’ha cobrat 72.600 detinguts, segons l’última dada coneguda. En realitat, aquestes detencions massives i indiscriminades són la part visible d’una política repressiva més àmplia, que arriba a les organitzacions civils, fins i tot a la premsa que s’atreveix a denunciar i qüestionar les captures d’innocents. Una política que ha enfrontat Bukele amb la Comissió Interamericana de Drets Humans, a la qual el mandatari acusa de defensar els criminals. Miguel Montenegro comenta que Bukele va prometre molts canvis relatius al suport a les víctimes. Parlem de més de setanta mil morts, milers i milers de ferits i més d’un milió de persones que van abandonar el país a conseqüència del conflicte armat. La realitat n’ha estat una altra, ja que no hi ha hagut cap acostament d’aquest govern per encarar l’assumpte de la reparació a les víctimes. Som deu els comensals al restaurant entre Girona i Riudellots de la Selva, on vam dinar amb Miguel Montenegro. Algunes d’aquestes persones són les que difonen per la província de Girona l’Agenda Llatinoamericana Mundial i d’altres formen part dels Comitès Òscar Romero. Montenegro, com vaig dir al principi, manté tot el temps un somriure, fins i tot quan comenta fets terribles, si bé és cert que, mentre s’adona d’aquests negres episodis, el seu somriure es tenyeix d’una lleu amargor. – Un dels meus cosins va ser assassinat i tres segueixen desapareguts, tants anys després —em diu Miguel amb la mirada perduda. El meu avi, el meu pare, la meva germana i dos oncles van ser capturats i torturats. El meu pare va ser detingut una segona vegada, i en vam estar sense notícies durant més d’un mes. L’angoixa familiar, com et pots imaginar, va ser terrible. Quan va ser alliberat per la Guàrdia Nacional va arribar a casa amb tremendes lesions, ja que l’havien torturat amb extrema crueltat. La resta de comensals estava immers en apassionades discussions, mentre jo conversava amb Miguel Montenegro. Em vaig atrevir a preguntar-li, tot i saber que era un tema delicat, si ell també havia patit tortures i presó als anys del plom a El Salvador. – Em va detenir la policia durant tretze dies i em van aplicar tota mena de tortures físiques i psicològiques. Després d’això, em van traslladar al Penal de Mariona, on vaig estar pres per sis mesos. La impunitat dels horribles crims continua present. Sobre aquest tema de la impunitat li va preguntar Javier del Pino a Montenegro l’endemà, 8 d’octubre, al programa de la Cadena SER A vivir que son dos días. – A El Salvador mai no hi va haver democràcia fins al 1992 —va contestar Montenegro—, any en què finalitza el conflicte després de la signatura dels Acords de Pau, que estableixen la desaparició dels batallons d’elit, especialitzats en tortures i assassinats, la reducció de les Forces Armades i la instauració d’una nova policia nacional civil, així com una procuradoria per a la defensa dels drets humans. A partir d’aquí, s’inicia un procés nou, de democràcia, a El Salvador. No obstant això, en cap moment no es va enfortir el sistema de justícia, de manera que la lluita contra la impunitat no va aconseguir tenir defensors des de les estructures estatals, així
El Primer Anunci, en les Jornades d’Apostolat Seglar
[Maria Martínez Rojas] Els dies 21 i 22 d’octubre es van celebrar a Madrid les XLIV Jornades Nacionals de delegats d’Apostolat Seglar i responsables de Moviments i Associacions organitzades per la Comisión Episcopal para los Laicos, Familia y Vida. Partim del Precongreso y posterior Congreso de Laicos “Pueblo de Dios en Salida” que es va celebrar a Madrid el febrer del 2020 i a on es van elaborar 4 itineraris (Primer Anunci, Acompanyament, Processos Formatius i Presència en la vida pública). La pandèmia durant un temps va dificultar poder treballar aquests itineraris. Referent a l’itinerari Primer Anunci, es va publicar el Document “Nuevos frutos para un pueblo de Dios en camino” a on durant el curs 2022-2023 s’ha volgut reflexionar com estem personalment i comunitàriament en relació amb aquest itinerari. Els objectius d’aquestes Jornades eren concretar el discerniment realitzat en les nostres realitats eclesials sobre el Primer Anunci, dissenyar un full de ruta cap al Encuentro Nacional de Laicos sobre el Primer Anunci que se celebrarà a Madrid del 16 al 18 de febrer del 2024 (ens van entregar el document “Pueblo de Dios unido en la misión. Instrumento de trabajo” que recull la síntesis dels treballs fets i planteja el camí que anem a seguir junts fins el Encuentro), també donar continuïtat després del Encuentro al procés del Congreso de Laicos i fer l’experiència de sinodalitat amb les Delegacions, Moviments i Associacions. En el programa trobàvem la taula rodona i diàleg “El Primer Anuncio como centro de nuestra acción pastoral” amb els ponents Juan Ignacio Damas López i Josep Otón Catalán, treball en diferents grups, presentació de propostes, informacions de la Comisión. L’Eucaristia del dissabte la vam celebrar participant en la parròquia del barri. La del diumenge en la residència a on estàvem allotjats.
Nou “Anem a fons” dedicat a Madeleine Delbrêl
Delbrêl és una mística francesa que ens pot il·luminar molt en la nostra militància. És la figura que ens proposen conèixer des de la Comissió de formació en el darrer número de la col·lecció Anem a fons que es va distribuir en la darrera Jornada General i que també pot consultar-se a la Mediateca de la web: https://acocat.org/mediateca/anem-fons-n-31-madeleine-delbr-l-testimoni-de-l-evangeli-encarnat-les-perif-ries
La Pasqua d’ACO del futur
Som un grup de treball amb militants que volem repensar la Setmana Santa i fer-la sostenible a futur: com incorporar militants més grans, famílies amb fills que van entrant en l’adolescència i que es desvinculen… Per això, hem preparat aquesta enquesta que us convidem a contestar: https://docs.google.com/forms/d/e/1FAIpQLSdGbK5_F1tF0fzV4mbKBxKyOSF5_HfCke5gHoB4LydTfYHYIw/viewform?usp=sharing
Tot a punt per la Jornada General en què l’ACO celebra el 70 aniversari
“Que l’esperança us ompli d’alegria” (Rm 12,12), és el lema de la 70a Jornada General de l’ACO que se celebrarà el proper dijous 12 d’octubre al col·legi Salesians Rocafort, de Barcelona (atenció, hi ha un canvi d’emplaçament). Enguany, amb motiu del 70 aniversari de la fundació del moviment de Pastoral Obrera, la Jornada pren un format diferent amb la ponència de la benedictina Teresa Forcades i l’Eucaristia al matí, i uns espais celebratius i de memòria a la tarda. “El lema que hem triat per aquest curs són unes paraules que sant Pau dirigeix a la comunitat cristiana de Roma. Tot el capítol 12 de la carta als romans és una invitació a viure una nova vida en Jesucrist, que creiem que és ben actual i motivadora per a la nostra vida militant de treballadores i treballadors cristians avui”, explica el consiliari general, Pepe Rodado. El lema emana del XII Consell que es va celebrar del 18 al 20 de novembre passats amb els eixos de Comunitat, Espiritualitat i Missió, per als tres propers cursos. La Jornada General s’iniciarà amb la pregària, la presentació del Pla de curs i la ponència a càrrec de Teresa Forcades. Tot seguit hi haurà l’Eucaristia, la lectura del manifest “Viure des de i amb Jesús, per transformar el món amb esperança” i el dinar de germanor. A la tarda hi haurà una taula rodona que serà un Espai de memòria amb la participació de militants de vàries generacions que posaran de relleu què ha significat el moviment ACO en les seves vides. També es projectarà un vídeo del 70 aniversari i hi haurà actuacions musicals de Llar de Folk i Dum i unes danses festives finals. La Jornada General es podrà seguir a través de les xarxes socials amb les etiquetes: #JGACO2023 #70anysACO. A l'enllaç podeu consultar el Programa: https://acocat.org/sites/default/files/programa_12o_cat_2023-24.pdf
L’ACO acull amb nota el Seminari i l’Assemblea de l’MTCE a Barcelona
“Gràcies a l’ACO-Espanya pel seu compromís en el treball i als seus militants. Si no fos per ells aquest Seminari no s’hagués pogut fer. Conèixer les experiències i visites d’ahir amb el regal especial de la visita a Santa Maria i a la ciutat… Felicitats per la vostra feina! Ha estat molt positiu conèixer-vos, parlar-vos, gràcies per la vostra participació”, d’aquesta manera tan efusiva la copresidenta del Moviment de Treballadors Cristians d’Europa (MTCE), la portuguesa Olinda Marques, agraïa les facilitats de l’ACO que ha estat el moviment amfitrió d’aquest Seminari i Assemblea que es van celebrar del 21 al 24 de setembre passat a la residència salesiana de Martí Codolar. Desigualtat, drets socials en entredit, precarització laboral, complexitat del fet migratori, desafecció política i creixement dels populismes i de l’extrema dreta. Aquesta mena de tempesta perfecta que plana sobre la vella Europa va portar l’MTCE a reflexionar sobre la qüestió en el seu seminari anual. A la cita hi han pres parts diverses autoritats com Carles Armengol, director general d’Afers Religiosos de la Generalitat, Anna Salvador, tècnica de l’Oficina d’Afers Religiosos de l’Ajuntament de Barcelona, i Antonio Aranda, director del departament de Pastoral del Treball de la Conferència Episcopal Espanyola. Durant el Seminari, la cinquantena de participants van visitar tres llocs emblemàtics de l’acció social de l’Església a Barcelona i on hi ha militants de l’ACO implicats: El Lloc de la Dona (entitat social de les Religioses Oblates que acull dones que es prostitueixen o que han estat objecte de tracte sexual), la Fundació Migra Studium (entitat dels jesuïtes per a l’acollida i hospitalitat dels migrants) i l’Hospital de Campanya de Santa Anna (projecte social d’acollida a diversos col·lectius desfavorits de la parròquia de Santa Anna de Barcelona). En acabat es va fer una visita cultural a la basílica de Santa Maria del Mar, acompanyada pel seu rector Mn. Salvador Pié. Eucaristia presidida pel bisbe Sergi Gordo “Tinguem fixa la mirada en l’iniciador de la fe i qui li dona acompliment: Jesús. Des de la Pastoral Obrera, continueu amb paraules i gests de consol i ànim. Sisplau, no perdeu les forces”, va demanar el bisbe Sergi Gordo, responsable de la Pastoral Obrera i l’Apostolat Seglar a la Conferència Episcopal Tarraconense, que es va desplaçar des de la seva nova diòcesi de Tortosa, dissabte a la tarda, per estar present a l’inici de l’Assemblea de l’MTCE i presidir l’Eucaristia amb què es posava fi al Seminari. “Els moviments de Pastoral Obrera d’Europa que us heu reunit a Barcelona sou signe de sinodalitat viscuda. Hem de portar la bona nova de l’evangeli als ambients obrers. Aquí teniu un germà per caminar junts”, va oferir-se el prelat. A l’enllaç podeu consultar les fotos que va fer Mercè Solé: https://flic.kr/s/aHBqjAW5qN El guió de la conferència corresponent a l’Actuar, a càrrec de Toni Mora, sindicalista en excedència i president del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya: https://acocat.org/sites/default/files/simposio_internacional_23_setembre_2023.pdf I la declaració final de la trobada a Barcelona: https://acocat.org/sites/default/files/declaracio_final_barcelona_cat.pdf
Publicats a la Mediateca els Documents aprovats al XII Consell
Un cop revisats i traduïts ja estan disponibles els documents fundacionals del moviment que es van aprovar al XII Consell i a la Trobada de Responsables. Aquests documents també es lliuraran impresos a cada militant en la Jornada General del 12 d’octubre. Podeu consultar-los als enllaços: Document d’identitat: https://acocat.org/mediateca/document-didentitat-aco Carta econòmica: https://acocat.org/mediateca/carta-econ-mica Normes de funcionament i organització: https://acocat.org/mediateca/normes-de-funcionament-i-organitzaci-aco Línies d’actuació 2023-2026: https://acocat.org/mediateca/l-nies-dactuaci-2023-2026
“Llevat dins la pasta”: els programes de setembre i octubre
Aquests són els darrers programes Llevat dins la pasta emesos a Ràdio Estel en la cinquena temporada (cada dimecres a les 18.25). Aquest programa ideat i produït per la Pastoral Obrera de Catalunya, el podeu trobar a la plataforma Ivoox (https://www.ivoox.com/podcast-llevat-dins-pasta_sq_f11013703_1.html) i a Ràdio Estel (https://www.radioestel.cat/podcasts/llevat-dins-la-pasta). La nova edició de l’Agenda Llatinoamericana: https://www.estelfitxers.com/podcasts/2023-2024/CAPITOL_73_20231004_LLEVATDINSLAPASTA___AGENDA_LLATINOAMERICANA.mp3 La XIV Assemblea General de l’HOAC: https://www.ivoox.com/joan-mate-a-l-assemblea-l-hoac-audios-mp3_rf_116809792_1.html Els temporers sense papers: https://www.ivoox.com/m-dolores-cabello-i-els-temporers-sense-papers-audios-mp3_rf_116771641_1.html Ricard Rodríguez Martos, al costat dels treballadors de la mar: https://www.ivoox.com/ricard-rodriguez-martos-al-costat-dels-treballadors-de-audios-mp3_rf_116110803_1.html
