“No tingueu por en seguir la veu del Crist, pas a pas”
“Heu escollit el vostre propi camí però segur que el podeu anar retocant. El que us proposo és que l’orienteu més cap a allò que dóna sentit a la vida”, aquesta era la proposició que en Josep Anton Cordero va fer a la formació que es va impartir en el Comitè Català del passat 3 d’octubre. La xerrada, en el marc del pla de curs “Passem de la indignació a l’acció alliberadora” va donar molt de sí i es va complementar amb un treball individual a partir de tres preguntes de calat. Podeu consultar la xerrada i les preguntes en el guió escrit i en l’àudio gravat.
Neix un nou espai de trobada i suport per als laics d’avui
Els passats 2 i 3 d’octubre va celebrar-se al Monestir de Poblet el primer Congrés del Laïcat a Catalunya organitzat per Laïcat XXI. Va ser una trobada en la qual van participar més de 500 persones provinents de les deu diòcesis catalanes, de Mallorca i de Menorca. La majoria dels inscrits van ser laics i laiques, però també hi havia preveres i alguns dels bisbes de les diòcesis. Divendres a la nit es va fer una vetlla de pregària i el gruix de les activitats van fer-se dissabte amb una vintena de conferències, tallers i debats, distribuïdes en cada un dels tres eixos del Congrés: “Cristians en el món”, “Laics en l'Església” i “L'espiritualitat dels laics”. L’Albert Dresaire i la Mercè Solé, militants d’ACO, van organitzar dos tallers “El món laboral, un espai d’experiència creient” i “Fer més nostra la litúrgia”. El Congrés va culminar amb la celebració de l'Eucaristia, presidida per l'arquebisbe de Tarragona Jaume Pujol, la proclama del manifest final, la benedicció i el comiat lliurant a cadascú un petit pot amb sal i una etiqueta que hi diu “Som sal de la terra”. Us enllacem: Resum taller "El món laboral, un espai d’experiència creient" La crònica i opinió de la Mercè Solé Manifest final Congrés del Laïcat Web Laïcat XXI Vídeos de la vetlla de pregària i dels tallers i l'eucaristia
Pobresa Zero demana redistribuir la riquesa i garantir una vida digna
La plataforma Pobresa Zero ha publicat dotze fronts en la lluita contra les desigualtats “per fer de Catalunya un país més just”. Pobresa Zero, que agrupa més de 3.200 entitats, demana actuar sobre les causes estructurals de les desigualtats “potenciant els poders públics (…) a través de la regulació perquè els mercats treballin també per al benestar comú, amb l’objectiu d’oferir un marc real d’igualtat d’oportunitats, afavorir la redistribució de la riquesa i garantir una vida digna per a tothom”. Us transcrivim el primer front que afecta directament el món del treball: I. Construir un mercat de treball just i una economia centrada en les persones Segons la OIT, “el treball remunerat dignament ha de constituir la base de les estratègies encaminades a reduir la desigualtat”. Les diferències entre els salaris més alts i els més baixos han crescut a escala mundial, però a Espanya les desigualtats s’han eixamplat més que en qualsevol altre Estat desenvolupat i la bretxa de gènere continua creixent. A Catalunya, el 15% dels treballadors són pobres i els salaris estan per sota de la mitjana europea. Per superar aquest atzucac cal generar ocupació de qualitat amb un nou marc laboral orientat a repartir el treball i promoure l’equitat i la inclusió social, amb contractes que garanteixin l’estabilitat i la dignitat, un salari mínim més alt i una inspecció efectiva que eviti abusos. L’avenç cap a un nou model productiu i econòmic basat en l’ètica i la justícia social ha d’incloure polítiques de suport a l’economia solidària i un paper directe del Govern com a generador de canvis a través de clàusules socials de contractació i compra pública. Aquest manifest s'ha elaborat amb motiu de la Campanya Pobresa Zero 2015, compta amb l’adhesió de la Pastoral Obrera i s’ha fet públic el Dia Internacional per a l’Eradicació de la Pobresa, que va ser el passat 17 d’octubre. Podeu consultar el manifest complert a l’enllaç.
L’esperança, el valor afegit de tot cristià
Quim Pons va començar el testimoni-ponència que va realitzar a la Jornada General del passat 12 d’octubre analitzant la frase del també jesuïta Karl Rahner: “El cristià del segle XXI, o serà un místic o no serà cristià”. Va reconèixer que, al principi, com a persona d’acció i preocupada per la realitat de la pobresa en el nostre món, aquesta frase “em va deixar bastant indiferent”. Però el pas dels anys amb “moments de alegria, de llum i moments de foscor, de patiment, de no veure-hi clar”, han fet el seu efecte. “He anat prenent consciència de la gran veritat que amagava “… o serà un místic o no serà cristià”, és a dir, o serà una persona que haurà experimentat quelcom de profund relacionat amb Déu, o no serà cristià, no serà una persona alliberada”. Pons va estructurar la xerrada en dues mirades. Una més personal en què va explicar quins són els principis que mouen la seva vida: el principi Esperança i el principi Encarnació i va posar nombrosos exemples i experiències de la seva vida. Una altra mirada més institucional en què proposava una forma de presència i acció en el món basades en dues imatges que “en Jesús eren inseparables”: ser sal i ser llum. Llegir o escoltar el testimoni de Quim Pons de manera reposada i parant-hi atenció és una bona manera de començar a preparar la prioritat que us proposem per aquest curs “Passem de la indignació a l’acció transformadora”. Xerrada Quim Pons en àudio Xerrada Quim Pons en text
Comencem a projectar la prioritat “Passem de la indignació a l’acció alliberadora”
Diferents mitjans s'han fet ressò de la Jornada General de l'ACO. Us hi posem els enllaços: CatalunyaReligió.cat: anunci de la Jornada General i crònica de la Jornada General Agència Flama: anunci de la Jornada General i crònica de la Jornada General Església Barcelona: crònica de la Jornada General i entrevista a la Montse Ribas Catalunya Cristiana i Ràdio Estel: crònica de la Jornada General Catalunya Ràdio, programa Paraules de Vida: entrevista al Jesús Jiménez (minut 0 al 15')
Les Comissions d’iniciació i comunicació s’expliquen
Les Comissions d'iniciació i comunicació de l'ACO van tenir el seu espai durant la Jornada General a la tarda per explicar-se. Podeu consultar les presentacions tot seguit. Iniciació a l'ACO from acocat Un curs aplicant el Pla de comunicació a l'ACO from acocat
Una prioritat que ens ha servit per centrar-nos en Jesús
En la Jornada General de l'ACO s'ha presentat un resum del treball fet pels equips durant el curs 2014-2015 de la prioritat La fe en Jesucrist, un motor per viure i compartir. Durant el curs passat "hem pogut contemplar Jesucrist, i molts de nosaltres hem quedat sorpresos per l’atracció que sentim per ell. Molta gent ha expressat el seu agraïment per l’oportunitat que se’ns ha brindat de poder centrar la nostra mirada en Jesús i reconèixer-lo com a motor, encara més, com a agulló i esperonador de la nostra vida, una vida viscuda amb sentit seguint les seves petjades", explica el consiliari general, Josep Jiménez Montejo en el Pla de curs. Aquí teniu el resum que es va presentar a partir del que alguns dels equips heu enviat a la secretaria del moviment. Us encoratgem a continuar-ho fent durant aquest nou curs amb la prioritat Passem de la indignació a l'acció alliberadora. La fe en jesucrist, un motor per viure i compartir from acocat
Àlbum de fotos d’un dia d’emocions, retrobament i esperança
Dia complert el de la Jornada General. Hem recollit algunes sensacions en aquest àlbum fotogràfic, encara incomplert, i que anirem enriquint. La benvinguda La convivència Obertura curs i presentació treball prioritat curs passat Ponència Quim Pons i convidats L’eucaristia
Optar pels desfavorits, des d’una indignació amarada d’amor
“Volem reiterar fermament el nostre compromís d’actuar de manera col·lectiva en la defensa dels germans amb el convenciment que l’acció social compartida multiplica, mentre que l’acció individual aïlla. I que aquesta és la nostra manera de respondre a la crida de Jesús per construir aquí el Regne”, aquesta és la frase final del manifest que van llegir tots els assistents a l’eucaristia que posava punt i final a la celebració de la Jornada General que enguany ha arribat a la 62a edició. Durant tot el dia va estar ben present la realitat de sofriment i manca de dignitat dels immigrants i dels refugiats, que són els crucificats de l’actualitat. El jesuïta Quim Pons, ho va recordar en vàries ocasions a la seva ponència, explicant la situació dels Centres d’Internaments per a Estrangers. També es van encarnar a les pregàries de l’eucaristia que va presidir el consiliari general, Josep Jiménez Montejo, que va concelebrar amb tots els consiliaris de les diferents zones i diòcesis del moviment. La Jornada General ha servit per recordar el treball fet durant el curs passat “La fe en Jesucrist, motor per viure i compartir” i que ha posat de relleu la necessitat de conèixer més i millor Jesucrist i “reconèixer-lo com a motor, encara més, com a agulló i esperonador de la nostra vida, una vida viscuda amb sentit seguint les seves petjades”, tal i com indica Jiménez Montejo a la introducció del Pla de curs. Per aquest curs, la prioritat “Passem de la indignació a l’acció transformadora” ha de permetre, amb un arrelament a l’esperança, comprometre’s en la transformació i la humanització de la realitat més propera. Pons va remarcar que la seva experiència amb els refugiats a l’Àfrica li va permetre calibrar “la força de la presència” i com això era llavor d’esperança en persones que estaven passant per un tràngol vital. “El plus que afegim els cristians és l’espera quan tot apunta que ja no val la pena esperar. L’esperança és el que reforça la nostra lluita diària”, va afegir. Pons també va posar en el centre de la militància les benaurances i va destacar que “no són una utopia, són un horitzó de felicitat, que ja s’està donant entre nosaltres com un petit gra de mostassa”. Montse Ribas s’ha acomiadat com a presidenta després d’haver fet aquest servei els darrers quatre anys i ha rebut afectuoses mostres d’agraïment per part de la militància i el Comitè Permanent. Aquest lloc de responsabilitat està vacant ja que, de moment, no s’ha presentat cap candidata.
Pare, ets la nostra força
(Aquesta pregària va ser llegida al Comitè Català del 12 de setembre de 2015 i va ser preparada per la Carmen Caballano, responsable de la Zona Vallès Oriental) Lc 6, 43-49 No hi ha cap arbre bo que doni fruits dolents ni cap arbre dolent que doni fruits bons. Cada arbre es coneix pel seu fruit: no es cullen figues dels cards ni es veremen raïms de les bardisses. L'home bo, del bon tresor del seu cor, en treu la bondat, i l'home dolent, del seu tresor dolent, en treu el mal. Perquè del que sobreïx del cor, en parla la boca. »Per què em dieu "Senyor, Senyor", i no feu el que jo dic? Jo us diré a qui s'assembla tothom qui ve a escoltar les meves paraules i les compleix. S'assembla a un home que construïa una casa; va cavar i va enfondir fins que assentà el fonament sobre roca. Quan vingué la inundació, el riu va envestir contra aquella casa, però no la pogué somoure, perquè estava ben edificada. Però el qui escolta les meves paraules i no les compleix, s'assembla a un home que va construir una casa al pla de terra, sense fonaments. El riu la va envestir, i de seguida es va ensorrar: la destrucció d'aquella casa fou completa. Reflexión "Por que me decís Señor, Señor y no hacéis lo que os digo?…", hay un dicho popular que dice ,"solo nos acordamos de Santa Bárbara cuando truena….", pues un poco de lo mismo, es muy cotidiano mirar al cielo y pedir, suplicar esperando que milagrosamente , como por arte de magia se nos resuelva el conflicto , el apuro , la injusticia o se nos cure la enfermedad. Pero olvidamos que el Padre es nuestra fuerza, y que nosotros somos los que tenemos el poder y la responsabilidad de ser acción transformadora. Leyendo el texto, como movimiento obrero y cristiano, podemos preguntarnos: ¿Qué clase de árbol somos?… ¿damos los frutos que se esperan de nosotros?…. Ante el "río" de la deshumanización que estamos viviendo en estos días, ¿tenemos los militantes de ACO los cimientos en nuestra roca que es Jesús, para soportar tanto embiste?… Posiblemente sí y no, o no y sí… Empezamos un nuevo curso que debemos llenar de ilusión, de trabajo transformador donde ACO y los militantes que la formamos tenemos la responsabilidad y la oportunidad de dar testimonio de nuestra fe. Una fe que debemos cimentar en la roca de Jesús que representa la solidaridad, el compromiso, la reivindicación y defensa de los más desfavorecidos, de los últimos, el amor por el prójimo. No es tarea fácil la que se nos encomienda pero somos árboles que tenemos que madurar con el agua del Evangelio para que los frutos sean dulces y buenos. Plegaria Señor, te pedimos por todos los militantes cristianos, para que ilumines nuestro camino en el día a día y cuando digamos "Señor, Señor…" nos reconozcas. AMEN. PADRENUESTRO
