Hem pogut enfortir els llaços amb el Charly (Karl Brunner), copresident del Moviment de Treballadors Cristians d’Europa, membre i consiliari general de la KVW (Katholischer Verband der Werktätigen/Associació Catòlica de Treballadors). Vàrem visitar la seu de la KVW a Bozen, on ens van acollir els membres del secretariat. D’aquest moviment en vam parlar a la secció «Germans en camí», de la revista Salillum n. 19 (veure pp. 36-39).

Apart de fer turisme per aquesta molt bonica zona italiana, vàrem assistir el dissabte 27 de setembre a l’ordenació de diaca permanent del Charly a la parròquia de Sant Ciriac i la Sagrada Família a la població de Pfalzen. Tot el poble estava bolcat en aquesta celebració: bé cantant en el cor, portant estendards, tocant a la banda de música, o preparant l’aperitiu posterior a l’ordenació.

En Charly estava molt emocionat i agraït que gent de països diferents i moviments membres del MTCE, assistíssim a l’ordenació. Hi havia representació de la KAB alemanya, la KAB austríaca, la KAB suïssa i la KVW del Tirol del Sud. KAB vol dir Katholische Arbitnehmer Bewegung (Moviment de Treballadors Catòlics). Per a nosaltres va ser una gran experiència poder acompanyar el Charly en la seva ordenació.

En Charly farà el seu servei de diaca com a consiliari general de la KVW i dedicarà temps a la seva parròquia de Pfalzen, corresponent a la diòcesi de Bozen-Brixen (Bressanone, Porsenù), al Tirol del Sud.

Que Déu beneeixi la seva tasca evangelitzadora i pastoral en el si del món obrer.

L'entrada En Charly, president de l’MTCE, ja és diaca permanent ha aparegut primer a Acció Catòlica Obrera ACO.

Per això, ens vam presentar com hereves de moltes generacions de dones que ens han precedit en aquesta lluita pel reconeixement de la nostra dignitat a l’església. Seguint el nostre model, Jesús, “el primer feminista” com ens agrada dir, que va formar la seva comunitat aplegant homes i dones en igual dignitat, amb els mateixos drets i responsabilitats, amb la mateixa exigència.

En la nostra història més recent, trobem entre aquestes lluitadores, el Col·lectiu de Dones a l’Església. Van començar fa més de quaranta anys la lluita feminista dins d’una església on era molt difícil, molt més que ara, fer aquesta mena de reivindicacions. Vam tenir un record molt especial, per “la monja del carrer”, Viqui Molins, que ens ha deixat fa pocs dies, exemple de compromís amb la cura dels més pobres.

I també vam tenir el goig de comptar amb la presència de la Mari Pau Trayner i Vilanova, amb els dos cognoms com a ella li agrada, per no invisibilitzar les mares!! Un dia molt especial perquè a més, era el seu aniversari, 89 anys!! Va ser una alegria que pogués venir i felicitar-la donant gràcies per la seva vida.

En un altre moment de la presentació, vam pregar també per la salut del papa Francesc, molt delicada i que el fa estar ingressat fa dies. Hem de reconèixer, que a més del seu gran testimoni envers els més pobres i la seva preocupació per la pau i la cura del planeta, ha obert moltes escletxes per fer possible la presència de les dones en càrrecs de responsabilitat, que teníem vetats fins ara, com el nomenament, des del mateix hospital, a Raffaela Petrini com a “ governadora” del Vaticà i fa poc també, a Simona Brambilla com a Prefecta del Dicasteri per a la Vida Consagrada i les Societats de Vida Apostòlica.

Després de la presentació, vam fer una celebració de la Paraula, recordant el fragment de l’evangeli de la curació de la dona amb pèrdues de sang. Va ser molt emocionant escoltar l’homilia que va fer la Neus Forcano, interpretant aquest text tan significatiu per nosaltres, les dones. Escoltar una dona predicant des del davant de la catedral de Barcelona, plena de turistes fent fotos i curiosos que s’hi acostaven… va ser tot un testimoniatge de que el canvi és possible.

Neus Forcano va fer una aproximació al text i al seu context històric per situar-lo, però a la vegada, va fer una molt bona actualització d’aquella dona marginada de la societat, no només per la manca de salut, sinó a més a més, també impura des del punt de vista religiós. Així, va anar citant a tantes dones que ara són víctimes de violència, dones malaltes, dones migrades, dones pobres… Jesús ens envia a sanar-les com feia ell, a empoderar-les. Com diu l’Elisabeth Johnson, quan Jesús guaria una dona li tornava la salut al seu cos i al seu esperit i la incorporava de nou a la societat.

Si l’any passat vam repartir panets recordant els àpats que Jesús compartia amb molts homes i dones que establien així un nou vincle amb ell, que es convertien en una nova família, enguany l’element triat ha estat l’aigua. Hem recordat la simbologia del Baptisme, sagrament que ens iguala, que ens porta a tots i totes la mateixa dignitat, que no distingeix home ni dona, ni esclau, ni lliure… com ens recorda Pau i com cantaven en un himne els qui es batejaven a les primeres comunitats.

Així, dotze dones de diferents generacions i procedències, recordant el baptisme, van donar-se aigua i van imposar-se les mans, beneint-se una a l’altra. Mentre, una ballarina feia una preciosa dansa de l’aigua, representada per unes teles en moviment. Com diu la companya Núria Jiménez, del Col·lectiu i de l’ACO, ha estat un signe de la presència de la Ruah en el sagrament que ens iguala en l’església. Era palpable l’emoció que moltes vam sentir en aquells moments.

Com sempre, vam fer la lectura del manifest que aplega les nostres reivindicacions i ens solidaritza amb la resta de dones d’Alcem i de la Revuelta de Mujeres en la Iglesia. Creiem que és molt important difondre’l tant com sigui possible entre les nostres comunitats, moviments i grups. Enguany també vam explicar la proposta del Catholic Women’s Council de fer una vaga de dones durant la Quaresma, temps de dejuni, també de sexisme i patriarcat com diu la convocatòria. Com Alcem la Veu fem una sèrie de propostes per portar-la a terme i vam repartir un tríptic explicatiu.

Bàsicament, passen per la manera de presentar-nos (o no) a les celebracions, o als nostres treballs diocesans, a les tasques que se’ns hi encomanen, i a redirigir els nostres recursos econòmics, cap a campanyes adreçades a temes de justícia envers les dones, per exemple.

Vam acabar l’acte convocant-nos a la manifestació feminista del dissabte 8 de març a les 18 h a la Plaça Universitat. I vam marxar a celebrar la força que ens ha donat aquesta celebració per continuar la nostra lluita, confortades amb la sororitat compartida i empoderades per la Ruah que ens acompanya.

També us recomanem aquesta entrevista a tres representants d’Alcem la Veu al programa “Catalunya nit” de Catalunya Ràdio.

L'entrada Creients i feministes!! ha aparegut primer a Acció Catòlica Obrera ACO.

He descobert que en aquest vaixell impulsat per l'Esperit (que tants cops ens dibuixa Fano, que també ens va acompanyar en aquest Congrés) ens trobem persones, grups i moviments molt diversos, a l'estil de l'Arca de Noè. Molts no hi tenim res a veure, fins i tot podríem no entendre'ns pel tipus de carisma o maneres de viure o entendre l'evangeli. És una cosa que em costa de comprendre de Déu, però Ell ens ha volgut portar en aquest mateix vaixell i en aquests moments tan complexos de la societat i de l'Església ens demana calma, confiança, escolta i feina.

M'he trobat al Congrés persones referents a la meva història de fe, fins i tot “pares i mares” de Salamanca, de Valladolid, de Madrid… tots llocs on vaig fer el pas d'una fe vívida i transmesa en família a una fe adulta i viva, d'opcions i seguiment amb aquest mateix tarannà o caire social i dels pobres que en vaig rebre. Potser els he vist més cansats o sense aquell foc de l'inici perquè no ha estat fàcil mantenir les inclemències socials i arribar fins aquí. Tornar-los a veure en aquest vaixell, em va omplir de joia: “És el Senyor”, segueixes aquí, no m'has abandonat. Les nostres vides són referents de lliurament i sostenen els altres. Encara que faci 30 anys que no et trobes amb ells, les seves lluites et sostenen i viceversa.

Aquest Congrés també m'ha servit per prendre la temperatura de la nostra Església actual. Sota el meu pobre punt de vista i sentint-me profundament d'una Església de base, pertanyent sempre a moviments nascuts del Concili Vaticà II, i actualment a un moviment obrer, Acció Catòlica Obrera, he sentit que la vela que empeny el vaixell o la direcció que estem agafant sí que és aquest PRIMER ANUNCI o la predicació de l'EVANGELI sense anar-no per les branques. I que és un PRIMER ANUNCI que cada grup, associació, moviment i congregació ha de repensar i plasmar al seu carisma, portar-lo a la pràctica com pugui i amb la seva realitat.

Primer anunci i acompanyament de processos personals era una cosa que fa anys quedava a l'àmbit vocacional, de congregacions o moviments religiosos. Que ens plantegem que aquest procés és per a tots els cristians és molt important.

He gaudit dels tallers i testimonis de les persones compromeses que s'estan deixant la vida a barris conflictius, que estan donant hores de les seves vides per crear espais per a adolescents i joves… M'ha arribat molta VIDA.

Però també he observat i no en allò que se'ns ha compartit, sinó en els diàlegs de passadís amb altres laics i sacerdots participants, que no som gaire conscients del que està passant al carrer a nivell espiritual i de l'estat d'INCREÈNCIA SOCIAL TAN FORT. Ens veig encara innocents i amb una gran necessitat de formació tant en la transmissió de la fe com en acompanyament personal. Ens veig allunyats de la realitat i de la missió que Jesús ens va encomanar: que tots estiguem a l'Església, que tornem a unes formes, moralitat, a resar el rosari, a compliments que em recorden l'Església preconciliar fins i tot dels anys 60, 70…

Si ja costa portar el missatge a la societat actual en què les ments s'han alliberat dels compliments, els fariseismes i la doble moral, com tornarem a alguna cosa que no va ser bona per a ningú i del que va costar vides i sang sortir? L'Església de la qual sortim no pot ser mai la porta d'arribada… No és bo anar enrere! Sortim de COMPLIR, no hi podem tornar! Perquè ha buidat l'home d'una veritable espiritualitat i de la trobada amb Jesús. No era bo perquè no es pot tornar a una cosa que ha fet mal i no va ajudar a construir una societat en veritat i lliure.

No podem dir que el pas de molts religiosos d'haver deixat l'hàbit per acostar-se al poble fa 40 anys no ha servit de res. És clar que ha servit i aquella era la bufada o la intuïció que l'Esperit ens va donar per acostar-se al poble. Hem d'estimar la nostra història i la nostra recerca com a poble i amb un respecte sacramental: Déu mateix ens ho va fer intuir i així ho vam fer.

Què ens fa intuir ara aquest Esperit? Seguir endavant, proposar amb força l'Evangeli, però no imposar una religió, no voler tornar a portar a tots l'Església amb grups, rosaris, sopars, o el que sigui que inventem. Poble en sortida no és per portar-ne molts a l'Església. Poble en sortida és per estar presents en totes les realitats sense por de perdre'ns. Hi ha molts cristians de base a la societat, desconeguts, anònims, i molts altres que també ho són i no ho saben.

Primer Anunci SÍ, però als nostres ambients i amb la nostra gent.

Acompanyar SÍ, però potser no sigui de moment acompanyar processos vocacionals ni cap a grups o moviments, sinó més aviat reconstruccions personals o acompanyament en les situacions que les persones viuen, que ja no són fàcils.

Perdre's i barrejar-se no ha de ser dolent, ans al contrari, és l'olor d'ovella que ens recorda contínuament el papa Francesc. Confiem que l'Esperit ens continua parlant i ens empeny a les perifèries i als marges, del quals es va parlar poc en aquest Congrés.

Hi ha molts cristians amagats a casa perquè no s'identifiquen amb l'Església oficial d'avui. Caminem cap a aquestes perifèries perquè tants cristians amb por de manifestar-ho SÍ S'IDENTIFIQUEN AMB L'ESGLÉSIA DE JESÚS, i sí que vulguin “pertànyer” i identificar-se amb l'Evangeli.

Agraïda d'haver participat al Congrés, de pertànyer a l'Església de base, agraïda de tots els que han estat els meus referents i segueixen al vaixell i endavant amb aquest Primer Anunci, però al carrer i amb els meus germans.

“Fidels” de Maite López, resumeix aquest moment de Congrés i alhora personal.

Lucía Brenlla González, responsable d'Iniciació a l'ACO

L'entrada Endavant amb aquest Primer Anunci, però al carrer i amb els meus germans ha aparegut primer a Acció Catòlica Obrera ACO.

En un primer moment va ser un espai per conèixer com treballem els diferents moviments. Després es va valorar el Seminari i l’assemblea del setembre 2023 a Barcelona i es van fer propostes de com organitzar el proper Seminari-Assemblea 2024 que serà a Munic del 19 al 22 de setembre. Altres temes van ser la relació entre l'MMTC i l'MTCE, un debat que va ser presentat per la co-presidenta de l'MMTC: ens plantegem com compartir el treball i els reptes, ja que l'MTCE és l'organització continental europea de l'MMTC.

Les eleccions europees també va ser un tema important, ja que hi ha una preocupació pel futur d'Europa, amb la creixent irrupció dels populismes, la nostra posició com a moviments de treballadors cristians i la nostra responsabilitat en donar una veu a favor de la importància del nostre vot. 

A l'MTCE, tenim una gran preocupació respecte a la manca de relleus de responsabilitats a l’equip gestor (buró), format per president, presidenta, coordinador/a, consiliari i tresorer/a. A la l’assemblea del proper setembre cal fer el relleu de presidenta, coordinador/a i consiliari. Es un repte per tots i totes, perquè d’això en depèn la continuïtat de l'MTCE.

L'entrada Preocupació pel futur d’Europa a l’MTCE ha aparegut primer a Acció Catòlica Obrera ACO.

Veureu que per cadascuna de les línies oferim una Revisió de Vida. En particular, la de l’espiritualitat representa una oportunitat per revisar el nostre itinerari de fe i per això us proposem fer-la potser en un recés de grup o compartida amb un altre grup… També hem pensat que és important que al final de les Revisions de Vida incorporem un espai per fer una acció de gràcies, una petició de perdó… A banda d’aquestes Revisions de Vida, oferim una dedicada a l’economia personal i amb una mirada àmplia de l’economia. 

Tot això es complementa amb 3 Estudis d’evangeli: un d’ells centrat en el text de la carta de sant Pau als Romans (d’on hem tret el lema) i dos més des de l’Evangeli de Marc.

Podeu sentir amb més detall com us proposem treballar el Pla de curs en aquest àudio (en castellà) amb l’explicació que vam fer al Comitè General del 16 de setembre passat: https://go.ivoox.com/sq/2325740. 

Per últim, dos apunts més: ens agradaria que tot el treball que feu als grups pugui revertir o compartir-se a la zona i us proposem compartir aquest material a persones, grups o parròquies on participem. Podeu enviar l’enllaç al Pla de curs que està a la Mediateca de la web: https://acocat.org/mediateca/pla-de-curs-aco-2023-2024 (català) i https://acoesp.org/mediateca/plan-de-curso-aco-2023-2024 (castellà).

Que tinguem un bon curs.

L'entrada Pepe Rodado explica el Pla de curs “Que l’esperança us ompli d’alegria” ha aparegut primer a Acció Catòlica Obrera ACO.

En aquest seminari internacional, vàrem participar persones provinents de l’HOAC, d’ACO, de la KAB Alemanya i de la NKOS SL d’Eslovàquia, així com militants de la LOC-MTC provinents de diverses diòcesis de Portugal. Per part d’ACO vàrem participar Salvador Clarós i Jordi Soriano. També va haver una representació de l’associació Europea EZA (Europäisches Zentrum für Arbeitnehmerfragen- Centre Europeu de Qüestions dels Treballadors), que finançava el seminari i l’MTCE (Moviment de Treballadors Cristians d’Europa).

En aquestes jornades de treball va quedar molt clar que és molt important la descarbonització del planeta i que hem de canviar els nostres costums per a evitar el continu deteriorament del nostre planeta. En els grups de treball vam coincidir que tots podem posar de la nostra part per a reduir consum i deixalles. També hem de tenir clar que hem de reaprofitar els residus, hem de ser capaços de frenar el consum i també hem de creure en les energies netes.

Salvador Clarós va formar part de la taula rodona “Economia Circular, Impacte en el mercat laboral de cada país”. En Salvador va explicar que a Catalunya tenim la Fundació Formació i Treball, que és un exemple de reutilització de la roba, reciclatge d’altres materials i d’inserció laboral.

Aquí teniu més info: https://sites.ecclesia.pt/loc-mtc/pacto-verde-europeu-e-emprego-fundo-de-transicao-justa-impacto-nas-relacoes-laborais-e-o-papel-do-dialogo-social-economia-circular/

L'entrada Objectiu: descarbonitzar el planeta. El darrer seminari de la LOC ha aparegut primer a Acció Catòlica Obrera ACO.

• Testimoni Marea Pensionista, Jaume Gubert: https://acocat.org/mediateca/testimoni-marea-pensionista
• Testimoni Pere Pérez, consiliari i acompanyament empobrits: https://acocat.org/mediateca/testimoni-pere-p-rez-consiliari-i-acompanyament-empobrits

Certament, les assemblees de final de curs ens han ajudat a valorar el camí fet durant el curs i a descobrir les petjades del Déu del Regne en ell. Que després d’un merescut descans comencem el curs vinent amb ganes de tornar, tenint present que celebrarem el 70 aniversari del Moviment i començarem a treballar els reptes que ens vam marcar al Consell.

Una forta abraçada.

L'entrada Testimonis de la darrera Jornada de consiliaris ha aparegut primer a Acció Catòlica Obrera ACO.

Ha estat una jornada amb companys de tot Espanya amb el seu missatge, estil i ganes de fer. Gent molt compromesa en la lluita per unes condicions dignes de treball. El bisbe D. Abilio Martínez, que acompanya la Pastoral del Treball, té un estil de deixar fer, no d’imposar. Hem vist que la Pastoral Obrera i del Treball gaudeix de bona salut a Espanya, amb 36 delegacions diocesanes, els moviments especialitzats presents a 63 diòcesis i la iniciativa “Església pel Treball Decent” a 56 diòcesis, a més d’un nombre indeterminat de comunitats religioses es fan presents i desenvolupen la seva missió a barris obrers.

Durant els diàlegs mantinguts al seminari s’han plantejat els reptes següents:

• La necessitat que la Pastoral del Treball s'integri a les dinàmiques parroquials.
• Potenciar la feina transversal amb altres pastorals.
• Coordinació entre les delegacions diocesanes de la Pastoral del Treball d’un mateix territori.
• Repensar els agents i Equips Parroquials de Pastoral Obrera com a servei ministerial.
• Potenciar l’extensió dels moviments apostòlics al món del treball. Tenir cura especialment de la JOC i la seva extensió, atenent la realitat dels joves.
• Ser Església en sortida acompanyant les situacions del món obrer.
• Acompanyar la militància obrera cristiana.
• Fomentar una formació que desenvolupi la dimensió social de la fe i ens introdueixi a la Doctrina Social de l’Església.
• Ajudar a donar visibilitat a la realitat que a cada diòcesi viu el món del treball, especialment aquelles que són fruit de la precarietat i exclusió.
• La Pastoral del Treball ha de fer possible la trobada entre les organitzacions del món obrer i l’Església.
• Acompanyar de manera específica les persones treballadores migrants.
• Difondre i aprofundir el significat que per als cristians té el treball humà.

A l’enllaç podeu consultar imatges del Seminari https://photos.app.goo.gl/ppSFj4uuezSr9VzM7 i el vídeo https://youtu.be/cTnoeNLVsLY

L'entrada II Seminari Antonio Algora dedicat a l’extensió de la Pastoral Obrera i del Treball ha aparegut primer a Acció Catòlica Obrera ACO.

Durant la reunió es van treballar diversos temes que preocupen a la Pastoral del Treball com són els reptes:

• Impulsar la pastoral obrera a les parròquies i oferir una petita llum als treballadors que van a les parròquies.
• Treballar en conjunt. Afavorir la transversalitat de les diverses pastorals: immigració-treball-salut.

Aquests dos apartats afecten directament a ACO i ja van sortir al passat Consell d’ACO, situació que engresca per continuar treballant amb l’església de base.

També es va abordar una fita pel 2024, la preparació de la XXXenes Jornades de la Pastoral del Treball que pel 2024 es farà amb una ponència de la teòloga Emilce Cuda, que ha sigut nomenada Secretaria de la Pontifícia Comissió per Amèrica Llatina.

L'entrada L’ACO, al final de curs del Consell Assessor de la Pastoral del Treball ha aparegut primer a Acció Catòlica Obrera ACO.

En primer lloc, dir que no treballa sol/sola, amb ell/a col·laboren els/les responsables d’economia de les diferents zones i diòcesis. També participa de la comissió la secretària del moviment, que és la comptable i qui vetlla per una correcta comptabilització de les partides i dona el suport tècnic a la comissió.

Les funcions del/la responsable d’economia són:

• Vetllar per una correcta aplicació del pressupost i que no hi hagi desviacions.
• Que tot el pressupost tingui sentit dins del que és l’objecte d’ACO.
• Aplicar la carta econòmica del moviment.
• Participar en el Comitè General i en el Comitè Permanent com a membre de ple dret. És l’encarregat/da de presentar el tancament anual i el pressupost per a la seva aprovació per part del Comitè General.

Aprofitem per recordar-vos, ara que estem en la campanya de la Renda, algunes qüestions:

• Si et vols desgravar a la declaració de la renda la cotització que fas a l’ACO cal que ens enviïs un correu electrònic demanant-ho i adjuntant el dni escanejat a secretaria@acocat.org. En la declaració de l’IRPF 2023 ja ho podràs incorporar.
• Els militants que això ja ho heu fet heu estat rebent per correu electrònic el certificat amb l’aportació feta a l’ACO l’any 2022. Hem tingut alguns problemes en l’enviament i podria ser que no l’hagueu rebut, però com a donants informats a Hisenda, en l’esborrany de la declaració ja surt la vostra aportació.
• Us proposem repercutir la desgravació que obtingueu (entre el 60-80%) en la vostra cotització per tal d’incrementar els ingressos de l’ACO (com sabeu, enguany tenim un dèficit important).

L'entrada Quines són les funcions del/la responsable d’economia de l’ACO? ha aparegut primer a Acció Catòlica Obrera ACO.