Comunitat Oberta

(Concha Parra) Ja fa alguns cursos que tres grups de la zona Besòs (Llúria, Poblenou II i Lila) fem un cop l’any un Estudi d’Evangeli conjuntament. Aquest treball permet anar més enllà del que veiem fent una lectura individual i garantir que no estem fent una interpretació «a mida». També és una manera de fer comunitat. Vam trobar-nos el divendres, 26 d’octubre de 2018, al Casal de Barri del Poblenou.

Enguany el text escollit ha estat Lc 10,1-12 i aquí teniu algunes de les reflexions que hi van sortir.

1Després d’això, el Senyor en designà uns altres setanta-dos i els envià de dos en dos perquè anessin davant seu a cada poble i a cada lloc per on ell mateix havia de passar. 2 Els deia:
-La collita és abundant, però els segadors són pocs. Pregueu, doncs, a l’amo dels sembrats que enviï segadors als seus sembrats. 3Aneu: jo us envio com anyells enmig de llops. 4No porteu bossa, ni sarró, ni sandàlies, i no us atureu a saludar ningú pel camí. 5Quan entreu en una casa, digueu primer: “Pau en aquesta casa.” 6Si allí hi ha algú que n’és digne, la pau que li desitgeu reposarà damunt d’ell; si no, tornarà a vosaltres. 7Quedeu-vos en aquella casa, menjant i bevent el que tinguin: el qui treballa, bé es mereix el seu jornal. No aneu de casa en casa.
8»Si entreu en una població i us acullen, mengeu el que us ofereixin, 9cureu els malalts que hi hagi i digueu a la gent: “El Regne de Déu és a prop vostre.” 10Però si entreu en una població i no us acullen, sortiu a les places i digueu: 11“Fins i tot la pols del vostre poble que se’ns ha encastat als peus, ens l’espolsem i us la deixem. Però sapigueu això: el Regne de Déu és a prop.” 12Us asseguro que el dia del judici serà més suportable per a Sodoma que per a aquella població.

CONTEMPLAR L’EVANGELI

els envià de dos en dos

Molt potent la idea de compartir, de no anar sols. Creant comunitat. Eren una bona colla, setanta-dos!

perquè anessin davant seu a cada poble i a cada lloc per on ell mateix havia de passar.

Anar davant anunciant el que ve darrere. Preparar el camí és crear les condicions per rebre el missatge.

La collita és abundant,

Sovint ens costa de veure i de creure. La collita és abundant és la voluntat de ser feliç. Ens arriben molts inputsfoscos, però una bona part dels humans practica la bondat.

Déu s’entesta a dir que hi ha molt, que hi ha de tot. Abundància. Quan sempre ens diuen que els recursos són limitats... El que passa és que estan mal repartits.

Pregueu, doncs, a l’amo dels sembrats

Déu creu en nosaltres i ens demana anar amb confiança i valentia. Aquesta confiança surt de la pregària.

Aneu: jo us envio com anyells enmig de llops

Avisa de la duresa del que vindrà, de la tasca de construcció de la comunitat, de l’església. Els envia als llops; que són a tot arreu!

Diu que hi ha llops i ens envia! És per dir-nos que no siguem ingenus, que ens preparem.

No porteu bossa, ni sarró, ni sandàlies

Els envia pràcticament despullats materialment i espiritual. Sense doctrina. Tal com sou, sense ornaments, sense pretensions de voler poder o influència. Anar buits perquè ens puguem omplir.

Si ja anem plens, no podrem encabir res més. No iniciar com si fóssim nosaltres els que «donem».

Despullar-se, anar amb senzillesa, sense plans, viure l’imprevist.

Quan entreu en una casa, digueu primer: “Pau en aquesta casa.”

Ens marca unes maneres, unes formes. Quan entrem amb duresa, les portes es tanquen. La nostra veu, la nostra mirada, el nostre somriure. És molt important com entrem.

Si allí hi ha algú que n’és digne, la pau que li desitgeu reposarà damunt d’ell; si no, tornarà a vosaltres.

Tant el bé com el mal, retornen. Tornarà a vosaltres la pau. Davant d’una resposta negativa, no revertirà a nosaltres la negativa a rebre. Sense rancúnia marxem, perquè s’ha d’entendre que no és el moment.

No aneu de casa en casa.

No fer sense sentit, fer aprofundint. Ara estic aquí, amb aquesta gent i em centro en això. No a l’activisme. Anar a poc a poc també afavoreix la reflexió sobre el que fem, el que volem fer i com ho volem fer.

No és una qüestió de convèncer, sinó de la tasca del dia a dia.

Cal obrir mires, l’objectiu no és tenir més adeptes. Cal ensenyar que som cristians o simplement transmetre el que som?

La vida, l’acció davant de les paraules.

El Regne de Déu és a prop vostre

Recordem el que va analitzar molt bé la Mar el 12 d’octubre. El Regne de Déu és aquí. La resposta és ara, si ho deixem passar, perdem una oportunitat per fer una mica millor el món.

El Regne de Déu té a veure amb restablir la relació amb Déu, amb nosaltres mateixos, amb els altres, amb la natura. El Xalom que deia la Mar, la felicitat.

Us asseguro que el dia del judici serà més suportable per a Sodoma que per a aquella població.

El final del text ens ha desconcertat molt! Primer ho hem llegit com una amenaça, però no podia ser una amenaça... Després hem anat veient que és un toc d’alerta perquè és fàcil jutjar la gravetat d’un delicte, però la gravetat de no ser justos, de la indiferència..., és aquesta la que mereix un «càstig sever». Per sobre de tot Déu ens dóna llibertat per escollir.

Aquest evangeli dóna la pauta (lleugers d’equipatge), el camí (la pau) i el missatge (el Regne de Déu).

És un text molt adient amb el que és el Pla de Curs i hi trobem paral·lelismes amb els reptes de la iniciació: ser conscients que tots som iniciadors, significar-se com a cristians, comunicar a les persones més senzilles...

A QUÈ ENS SENTIM CRIDATS

• A una activitat de voluntariat, transcendir la pròpia activitat i apropar-se a les persones, suggerir, acompanyar. Això és més complicat, menys segur.
• Més aportació a la comunitat, perquè per com soc miro més des de la meva individualitat.
• Reconèixer el Regne de Déu que ja és aquí i que és abundant. No quedar-me ofuscat en les males notícies o les tragèdies.
• Sembla que qui és més innocent, més blanc, acaba rebent. Hem de preparar el món perquè qui és bo no sigui tractat de ximple.
• A les escoles, tot i la duresa de lluitar contra l’individualisme ferotge, també hi ha mestres que treballen de manera que fan pensar en les emocions, i els sentiments com a individus i com a grup. S’estan construint recursos que seran útils per sempre («No et deixis endur per aquell que provoca el conflicte»).
• Viure la vida més desangoixadament, més despreocupadament. I no sentir-nos culpables de fer, per exemple, un voluntariat, també perquè ens fa sentir bé.