desembre 13/Joan Andreu Parra/
[Pregària llegida a l'inici del Comitè General de l'11/12/2021, preparada per la diòcesi de Vic] “Us he dit tot això perquè la meva joia sigui també la vostra, i la vostra joia sigui completa. Aquest és el meu manament: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Ningú té un amor més gran que el qui dona la vida pels seus amics. Vosaltres sou els meus amics si feu el que jo us mano. Ja no us dic servents, perquè el servent no sap què fa el seu amo. A vosaltres us he dit amics perquè us he fet conèixer tot allò que he sentit del meu Pare. No m’heu escollit pas vosaltres a mi; soc jo qui us he escollit a vosaltres i us he confiat la missió d’anar per tot arreu a donar fruit, i un fruit que duri per sempre i tot allò que demaneu al Pare en nom meu, ell us ho concedirà. Això us mano: que us estimeu els uns als altres.” (Jn 15,11-17)
“Qui són les bones persones sàvies i humils que van contribuir a fer que la nostra vida fos més intensa, compromesa i, malgrat les responsabilitats de tota opció, també més agradable?
Aquests éssers estimats, fonamentals, ens inspiren, ens ajuden a ser millors. Són imprescindibles perquè la humanitat avanci en justícia, compromís social i que sigui digna de tal nom. Les seves causes ens interpel·len, avui com ahir, per fer-se fonament de les nostres decisions. Ens ajuden a trobar sentit a la nostra vida i significat a les nostres accions. Alimenten la nostra consciència perquè ens mostren la seva vocació de cercadors de bondat, veritat i bellesa en les coses senzilles de la vida quotidiana més enllà de l’extraordinari.”
Del quadern Anem a fons, n. 29, «Elogi de la gratitud. Una aposta per l'esperança», de Dani Jover: https://acocat.org/mediateca/anem-fons-n-29-elogi-de-la-gratitud-una-aposta-lesperan.