abril 07/Joan Andreu Parra/
[Extret de la pàgina Facebook del Monestir de Sant Benet de Montserrat]
Pare nostre que esteu en el cel.
Pare nostre que estàs en el somriure de l’Oliver, un amic amb síndrome de Down, feliç, aprenent a anar en bicicleta pel pis aquests dies. Que estàs en els brots nous d’aquesta primavera que ignora la pandèmia. I en els moments que ens recordem i preguem els uns pels altres. Que estàs en la trucada de la doctora del CAP a la Conxita per dir-li que recorda amb tendresa els seus pares que han mort. I així va trucant els familiars dels pacients que sap que han mort aquests dies. I que estàs en la força mateixa que la Conxita troba per tornar a començar cada matí.
Sigui santificat el vostre nom,
sigui recordada la teva presència amorosa, que fem lloc en nosaltres al teu amor sense límits, que no t’oblidem, Amor que ens estimes a cadascuna a través de tants i tants petits i grans gestos i detalls al llarg del dia.
Vingui a nosaltres el vostre regne,
la teva manera d’estimar, la teva llibertat alliberadora, aquell somni teu que voldries que visquéssim respectant-nos els uns als altres, ajudant-nos mútuament, col·laborant amb creativitat, recolzant la ciència i les arts, tenint cura dels més febles.
Faci’s la vostra voluntat ací a la terra com es fa en el cel.
Si, Déu meu, que l’amor faci fora les pors, que les cuirasses tremolin davant la confiança d’un infant, que la teva bondat acaroni els cors de les persones que estimo i els de les que no conec, que la Vida esclati en la fragilitat dels intents de fer el bé, que la tendresa acompanyi el patiment i la intel·ligència ajudi a viure aquesta situació amb el menys mal possible.
Avui, faci’s, sí, a la teva manera Senyor, i juntes i junts ens en sortirem!
El nostre pa de cada dia doneu-nos Senyor el dia d’avui
Dona’ns, avui, Senyor, com el mannà al desert, la força que necessiten els qui treballen als hospitals, el consol per acaronar els qui ploren, la compassió per acompanyar els qui no aguanten la seva solitud. Només per avui, Senyor, per aprendre a viure cada dia com un do teu. Només avui per no tornar a creure que ens ho podem fer sense Tu,
i perdoneu les nostres culpes així com nosaltres perdonem els nostres deutors,
sí, perdona Senyor la por que no em deixa perdonar i que per això no em permet rebre el teu amor sense mida, perdona Senyor no reconèixer-te com el Pare Bo que m’esperes per poder-me abraçar, perdona Senyor la por que em fa veure un enemic on tinc un germà, perdona la meva ràbia i el meu odi que manté lluny la gent que més estimo per por de d’estimar i sentir la meva necessitat de sentir-me estimada,
i no permeteu que caiguem a la temptació,
la temptació d’oblidar-me de Tu, la de tancar el cor, la de desconfiar, de desanimar-me, la d’entrar en el cercle creixent de pensaments negatius, la de creure que estic tota sola o la de respondre al dolor provocant més dolor,
ans deslliureu-nos de qualsevol mal, amén.
Avui, especialment, deslliureu de tot mal les persones malaltes, les qui pateixen situacions violentes, les qui arrisquen la salut pels altres, les qui estan desbordades de feina i les qui no poden suportar el confinament, i les qui veuen perdre el seu treball i els pocs recursos que tenien.
Avui, amb Tu, Senyor, sabem que juntes i junts ens en sortirem!