Comunitat Oberta

[Pregària preparada per la zona del Vallès Oriental per al Comitè Català del 10/03/2018]

Va ser el cobrador d'impostos, i no el fariseu, el qui tornà a casa seva perdonat

Evangeli Lc 18,9-14

En aquell temps, Jesús digué aquesta paràbola a uns que es refiaven que eren justos, i tenien per no res a tots els altres: «Dos homes pujaren al temple a pregar: un era fariseu i l'altre cobrador d'impostos. El fariseu, dret, pregava així en el seu interior: "Déu meu, us dono gràcies perquè no sóc com els altres homes: lladres, injustos, adúlters, ni sóc tampoc com aquest cobrador d'impostos. Dejuno dos dies cada setmana i us dono la desena part de tots els meus ingressos". Però el cobrador d'impostos, que s'havia quedat un tros lluny, ni gosava aixecar els ulls al cel, sinó que es donava cops al pit i deia: "Déu meu, sigueu-me propici, que sóc un pecador". Us asseguro que aquest tornà perdonat a casa seva, i l'altre no; perquè tothom qui s'enalteix serà humiliat, però el qui s'humilia serà enaltit».

Reflexió

Ens fixem en el fariseu, dóna gràcies perquè no és com l'altre i porta una vida "com Déu mana", després ens fixem en el cobrador d'impostos que s'avergonyeix de ser pecador, les paraules de Jesús explicant qui dels dos torna a casa perdonat... Quantes vegades no hem reflexionat sobre aquest evangeli?... I és fàcil arribar a la conclusió de la humilitat de la sinceritat. Però fem-ho com a moviment. No actuem de vegades com el fariseu? ¿Qui no ha donat les gràcies per ser generós, compromès, solidari, pertànyer a l'ACO, i no ser com "aquest" que no té l'experiència militant ni és compromès...?

Jesús ens dóna la pauta, des del moviment devem estar més alerta en aquesta qüestió, els germans del moviment que no són tan visibles o que ho han deixat de ser, els militants que com el cobrador d'impostos es queden en un "racó", els amics, els companys de treball..., han de saber que tots hem passat per moments així, de desànim, d'allunyament, de sentir-te molt "pecador". Hem de tenir la capacitat d'acompanyar-los, d'apropar-nos a ells i donar els passos enrere que facin falta i posar-nos al seu costat. Tots som en algun moment fariseus i cobradors d'impostos, però en els dos casos fem alguna cosa en comú que és resar, posar-nos en mans de Déu, cercar.

Com Jesús remarca en l'evangeli, siguem més humils, busquem en la pregària la capacitat de trobar-nos amb el més petit, reconèixer el dolent nostre perquè Déu ens mostri el bo que podem fer. La militància des de la humilitat és una oració a Déu, deixem que sigui Ell qui ens faci grans i ens perdoni i ens doni la capacitat de seguir treballant per un món millor tant per a "fariseus" com per "cobradors d'impostos".