novembre 12/Admin/
Que les abraçades, quan es fan des del cor, nodreixen més que una presa de bona xocolata.
Que acceptar no és rendir-se, ni sentir-se derrotat ni dimitir, sinó acceptar el que és, com és, i seguir fent el millor i donant-ho tot en cada moment.
Que el cos i les facultats es deterioren, però no la capacitat d'estimar.
Que, malgrat volguem controlar, la Vida s'imposa amb sorpreses constants que ens fan redibuixar plans i projectes, per anar aprenent el que ens cal.
Que meditar i pregar ho oblidem sovint, amb la falta que ens fa!
Que no cal cridar per fer-se entendre, tampoc elaborar grans discursos. I que l’escoltar és un do a conrear.
Que sempre podrem recomençar i demanar perdó quan la por o la impotència ens han fet tractar algú com no ho voldríem haver fet.
Que un raig de sol ens escalfa l'ànima, si estem atents, a més de ser útil pel cos.
Que la incomoditat i la incertesa formen part de la vida, i que, ni que siguin molt intenses, no són incompatibles amb viure feliç i plenament.
Que demanar coses concretes és un regal per la persona que pot fer quelcom.
Que "perdona", "ho sento", "t’estimo" i "gràcies" són paraules que, quan són dites des de dins, transformen el món.
Se sol dir que quan una persona que estimem marxa, deixa un buit. Malgrat et trobem a faltar, ens agrada pensar que has deixat un ple, un ple de coses importants. Ens has estimat i ens ho has dit. I l'amor ni caduca.
I ara, a falta de paraules i abraçades, em cal recordar-te amb el ple que ens has regalat.
GRUP PUJÓS X
El grup de la Neus Sánchez també ha volgut compartir aquests dos textos:
- Una pregària que va fer la Neus, a la reunió de l’equip, uns mesos després del diagnòstic: http://acocat.org/sites/default/files/pregaria_neus_a_uns_mesos_del_diagnostic_cat.pdf.
- El testimoni que van preparar per a la Setmana Santa de l’any posterior: escrit de la Neus – escrit de l’equip: http://acocat.org/sites/default/files/setmana_santa_2009_testimoni_neus_i_equip_cat.pdf.