octubre 08/Admin/
La sopa de pedres, o...... Quina Paella!
Algú del Comitè de Zona va dir, i si pel inici de curs féssim una paella? Les respostes van ser variades, per una banda els pessimistes: no ho hem fet mai, és complicat, no saben quants vindran, no tenim paella, ha de ser de carn o de peix, no sabem les mides, no tenim foc........ Altres trobaven la idea engrescadora.... I vam marxar de vacances amb una data proposada per l’acte.
Passava l’estiu i la proposta semblava caiguda en l’oblit però molt a poquet a poquet la idea va anar prenent cos: En Pep va dir que a Nou Barris tenien paelles, en Josep tot i que no ho havia fet mai, amb la seva il·lusió i amb el seu esperit de servei, va començar a enviar cartes a tots els responsables dels grups. Tot d’una la cosa es va anar animant. Un bon llistat del necessari, i cada grup es va anar responsabilitzant dels diferents components de la paella: Cebes, tomàquets, pebrots, alls, sípia, musclos, conill, pollastre, oli, suquet de peix, ah!, i l’arròs! cinc kg.
I va arribar el gran dia!. De bon matí els promotors ja estaven preparats amb els seus grans davantals.
En començar, la por i la responsabilitat de tantes boques per alimentar!.....però poc a poc va començar a escalfar-se la gran paella. El sofregit ja feia xup xup i la cosa s’anava animant, la gent anava apareixent al seu voltant i cada grup anava aportant el seu ingredient . Ja s’ensumava una oloreta, com la que sents quan passes per davant dels “Caracoles” a l’hora de dinar.
L’arròs ja semblava cuit, el punt de sal el va donar en Pepe Rodado, i la Montse va tapar la paella amb unes bones tovalloles de bany.
La taula era parada amb tovalles de tots colors i ja podíem començar a dinar!
De moment va semblar que en sobraria, però gairebé tothom va repetir. No en va quedar ni una “engruna”, es a dir ni un granet. Estava boníssim!.
També hi va haver amanides diverses, pastissos elaborats artesanalment, begudes i cafè. La companyonia i l’alegria, van estar presents tot el dinar.
Mentrestant a la nostra taula, amb el tresorer, vam comptar mes o menys el cost per persona que podia haver suposat aquell dinar tan deliciós, podria ser d’uns 6€.
I ara un punt de reflexió:
Aquest àpat podria ben bé ser un relat del Nou Testament: Amb esforç i confiança s’aconsegueix tot i per molts. .(multiplicació del pans i peixos)
També podria ser el conte de la Sopa de pedres: Sense res, però entre tots, podem arribar a fer una fantàstica sopa, o un arròs.
Bon curs 2014/2015.
Grup d’Horta
