novembre 10/Admin/
Per als components del grup de RV de l'ACO, José Antonio sempre va ser una persona molt especial. Era servicial, responsable, respectuós, auster, necessitava poc per viure. Però sobretot ho era per la seva humilitat, la seva senzillesa i la seva saviesa. Era un gran coneixedor i interpretador de la bíblia. Sempre tenia la resposta davant d'alguna lectura difícil d'interpretar. Persona de poques paraules però encertades, com si les hagués reflexionat abans de dir-les. Amb una ferma fe en Déu. Una fe viscuda amb una ment oberta la qual cosa li proporcionava una gran llibertat de pensament. En ell no hi havia el Déu ampul·lós, jutjador o justicier. En la seva fe només cabia el Déu del perdó i de l'amor. Moltes vegades deia que en arameu, que era la llengua de Jesús, ABBA volia dir "papà" i que això s'acostava més a la idea del Déu pare de què parlava Jesús.
La seva manera de ser feia que les coses fossin senzilles. Solia dir: “Quan tinguis dubtes de quin camí agafar, i has de decidir-te per un, tria el del mig”; “Tu cada vegada que fas alguna cosa pels altres, estàs fent el que Déu vol. Perquè Jesús va dir: ‘Per les seves obres els coneixereu’”. Responia després d'haver comentat sobre la fe amb algú que no la tenia. Amb freqüència explicava les seves vivències, senzilles però grans a la vegada, viscudes allà en el seu petit poble salmantí de Morilles.
"Ostres, doncs bé te la podies haver posat abans!". Contestava la innocència d'un nen quan de broma els va dir que la gorra la portava perquè no se li caigués el pèl. Com bé sabeu, ell era calb. Li agradava explicar les anècdotes viscudes amb ells.
No només la seva família i amics hem perdut a José Antonio, també ho han perdut els xiquets del "Centre Obert", als que amb tant afecte i paciència tractava d'ensenyar a causa de les seves dificultats en l'estudi.
Donem gràcies a Déu i a la vida per haver posat en les nostres a una persona com ell.
Grup Pomar