novembre 03/Admin/
Per transmetre alguns fets de la vida de l’Aureli ens caldria escriure un llibre, però només ens demanen algunes pinzellades.
Tots sabem que va estar a Xile, on va viure la dictadura de Pinochet, i que en els setanta va tornar per trobar-ne la de Franco (gràcies a Déu, per pocs anys).
Ens el van presentar com un curilla amb la seva sotana, ple d'humilitat, senzillesa i molt auster en la seva forma de viure. El barri Riera de Cornellà va quedar enamorat per la seva gran humanitat i tracte cap a les persones, sense mirar ideologies, ni religió. Volíem i respectàvem tot allò que sonava a Aureli i com quedava el que deia.
Era "el capellà de la moto", ja que sempre visitava a la gent gran i malalts: on era la moto, allí estava l’Aureli, fins i tot en la ment de les persones i sobretot dels joves. Aquesta moto era intocable.
Aureli era un capellà molt diferent als que per aquelles dates teníem a la nostra diòcesi. També vam tenir la gran sort de comptar amb García-Nieto a Cornellà. Ens va omplir i va introduir a l'ACO: érem membres de la comunitat que per amistat va formar al barri de Riera, on el grup de cures en què estava García-Nieto formaven una altra església a Cornellà.
A Aureli el van assignar al nostre barri i aquí va començar la seva tasca: a banda de l'eclesial, arribem a sentir-nos amics, vivint el dia a dia amb els veïns i les seves lluites. Estava proper a les persones més pobres i quan organitzàvem manifestacions per obtenir serveis, l’Aureli allà hi era.
Per la seva actitud, els veïns el sentien molt proper. Tenia molt clar l'amor gran a la classe obrera i va saber influir en les nostres consciències. Una part de la societat patia les injustícies del capital i ens va animar en el despertar de la letargia de resos i litúrgies, per viure la consciència de classe en les lluites obreres, on tant es trepitjava les persones, en la seva dignitat.
L’Aureli, buscava militants que ja portaven anys a l'ACO: la Manoli, els Ribas, en Joan Estrada i la seva dona, en Carmelo i la seva dona, i altres més.
La seva humanitat, senzillesa i austeritat, la seva forma de viure la fe eren un estímul per aixecar la nostra fe, militància i amor a la classe obrera. Durant gairebé 30 anys ha estat el nostre consiliari, el suport i columna de la nostra fe. Hem estat testimonis, encara que l'església no ho digui, que va anar un SANT OBRER I CURA.
En la seva malaltia sempre hi havia el demanar perdó i que era un consiliari més, però per a nosaltres era un autèntic testimoni de fe i amor profund a la classe obrera. Veient-lo tan malalt, els membres del grup en fer revisió de vida sortíem enfortits per seguir en la lluita obrera i en l'amor, fer millor i amb amor les accions de cadascú en el seu dia a dia.
Amb el testimoni de Sant Aureli ha quedat segellada la nostra fe i amor al nostre moviment i al món obrer.
Rosario i Andrés. Grup Riera