Un Primer de Maig per reivindicar una educació pública de qualitat
La Pastoral Obrera de la diòcesi de Barcelona va celebrar el Primer de Maig amb una taula de testimonis de docents i professors de les diferents etapes de l’ensenyament el divendres 24 d’abril als locals parroquials de la Mare de Déu del Port, al districte Sants-Montjuïc de Barcelona. El lema: «Ni el treball ni l’educació estan en liquidació». En primer lloc es va abordar l’etapa dels 0-3 anys amb el testimoni de Sílvia de Diego, educadora en una de les 106 escoles bressol sota la titularitat de l’Ajuntament de Barcelona. La principal reclamació d’aquest col·lectiu és formar part del Departament d’Educació de la Generalitat i que finalitzin les externalitzacions (cuina, neteja…). De fet, amb aquest personal municipal treballen en equip professionals d’altres entitats que tenen convenis amb salaris més baixos. També es va destacar que les ràtios d’alumnes per aula són de les més altes d’Europa i que els docents han d’assumir tasques que no els corresponen, com ara sanitàries. Es tracta d’un col·lectiu molt feminitzat al que li manquen recursos per acompanyar. Per tal de millorar aquesta situació, es proposa que el col·lectiu es pugui conèixer millor per poder fer equip i anar a una, fer formacions compartides, transparència entre les companyes i famílies… A continuació, Noemí Gallissà, mestra interina d’educació infantil va detallar la inestabilitat laboral de les mestres que estan a la borsa de treball i la disponibilitat que han de tenir, malgrat puguin tenir altra feina. La freqüència en les substitucions fa que s’hagin de controlar molt bé les nòmines que acostumen a tenir errors i també es va destacar que el camí de la inclusió de l’alumnat és molt deficient. Es va subratllar que les mobilitzacions i vagues estan empenyent en la bona direcció i que es necessita la força de les famílies per donar suport a la mesura de pressió d’aturar les sortides educatives. Pel que fa a la primària, Meritxell Buil, professora a una escola de barri al Baix Llobregat va observar que «l’educació i el paper del mestre han canviat molt. Tinc la sensació que l’escola s’ha convertit en el centre de tot; l’exigència és molta i ens desborda; hi ha un desgast de la professió i ho veiem reflectit en més baixes laborals que mai». La vocació de servei d’aquestes professionals fa que hagin de fer beques de menjador per a algunes famílies que difícilment podrien fer-les elles soles. També es va constatar la manca d’espais per parlar i coordinar-se entre els docents; l’excés de paperam i burocràcia; el gran repte de l’escola inclusiva; i la necessitat que s’escolti la realitat docent amb l’objectiu d’assegurar els drets dels infants. Pel que fa a secundària i cicles formatius, Andreu Iburo, professor d’un institut a Molins de Rei, va lamentar que l’Administració està difamant el col·lectiu després d’haver firmat un acord que deixa de banda el sindicat majoritari. Pel que fa al context de treball, va alertar que els alumnes estan apàtics i amb poques expectatives en l’actual context econòmico-social i que els cicles formatius continuen tenint un baix reconeixement i classisme. Les ràtios també són molt elevades (ESO i CF, 30 persones; Batxillerat, 35), a l’educació postobligatòria no es contemplen orientadors ni psicopedagogs necessaris per a alumnes que requereixen acompanyament més intensiu. Aquest professor va defensar les mobilitzacions i les assemblees de treballadores que s’han fet a alguns centres: «He vist molta cohesió, fer pinya és el millor que podem fer». La darrera aportació va ser la de l’ensenyament universitari i xifres en la mà es va constatar que «no es vol apostar per educar a la gent i això et desarma com a persona». Ramon Franquesa, professor d’Economia a la Universitat de Barcelona, va recordar que «a tot Occident s’ha privatitzat a tots els nivells i retallat l’educació, que és un dret social inclusiu, amb el propòsit de reduir la despesa pública i incrementar les ajudes per al rescat de les empreses». L’extensió de la IA fa que es compri el discurs que no cal qualificar-se acadèmicament i es promou entre els joves un rebuig al coneixement, segons el professor. Tot això es fa precaritzant el personal: no es compleix que el 50% del professorat sigui fix, no hi ha reposició dels professors que es jubilen… «Cal recuperar la vitalitat del canvi que va propiciar la universitat en temps de la Transició», va assegurar Franquesa. A l’inici de l’acte, Marta Candial, de la Fundació Mans a les Mans va explicar la tasca socioeducativa que fan a aquest centre vinculat a la parròquia de la Mare de Déu del Port i fundat pel seu rector aleshores, Josep Hortet, i altres persones l’any 2009. «Donem suport i facilitem oportunitats a infants, adolescents i famílies del barri a través de dos projectes, un al matí per facilitar la inserció laboral als joves i un a la tarda en què fem suport socioeducatiu a infants i joves», va dir la Marta. Des de la Fundació van apuntar que puja el nombre d’infants amb necessitats educatives especials que no tenen un diagnòstic ni adaptació curricular per la saturació dels equips de valoració i la contradicció que a l’estiu puguin disposar de vetlladors per a aquests infants, subvencionats per l’Ajuntament, i la resta de l’any no.
El Comitè General escull les tres línies d’actuació per al proper Consell
La combinació de «fomentar el diàleg i potenciar la comunitat en un món ple de conflictes, agressivitat i discursos d’odi» i «ser Església en sortida arribant i vetllant pels vulnerables (migrants, dones, col·lectiu LGTBIQ+)», pel que fa a l’àmbit social; la combinació de «sortir de la comoditat del moviment i participar amb el laïcat a les parròquies aprofitant la dinàmica sinodal i per fer autèntiques comunitats acollidores» i «avançar en el reconeixement i la igualtat de la dona, l’apoderament dels laics i la renovació eclesial», pel que fa a l’àmbit eclesial; i «redimensionar/simplificar l’estructura en el sentit de fer menys coses i millor», pel que fa a l’àmbit del moviment, són les tres línies d’actuació que el Comitè General ha escollit per desenvolupar prèviament al XIII Consell, que se celebrarà el maig del 2027. A banda de considerar que «l’acompanyament i la necessitat d’interioritat i espiritualitat» seria un element transversal a les tres línies. Així s’ha decidit en la trobada extraordinària del Comitè General que s’ha fet el dissabte 18 d’abril en format telemàtic amb la participació de gairebé totes les zones i diòcesis del moviment. S’obre ara un període fins al 4 de maig proper per recollir propostes de noms de militants que puguin incorporar-se a les tres comissions de treball que es crearan, una per cada línia d’actuació i formades per cinc o sis persones. Aquestes comissions han de desenvolupar les línies i fer una proposta que es lliurarà en la propera Jornada General per tal que els grups ho treballin prèviament al Consell. Aquells militants que vulguin participar a les comissions de treball poden comunicar-ho abans del 4 de maig al responsable de la seva zona o diòcesi. En el Comitè Permanent que se celebrarà el 4 de maig s’acabaran de configurar les comissions de treball vetllant perquè hi hagi el màxim de representativitat territorial. Recordem que amb antelació a la darrera trobada de responsables es va demanar als responsables de l’ACO que preguntessin als grups quins podrien ser els tres aspectes on el moviment hauria de posar la seva atenció a partir del XIII Consell. En la trobada de responsables del 7 i 8 de febrer passat que va tenir el lema “Responsables per fer el bé” els resultats es van classificar en tres àmbits: social, eclesial i moviment i quatre grups que es van constituir en la trobada van anar concretant en deu possibles línies.
El Grup de treball de l’acció profètica sobre l’habitatge proposarà una Revisió de Vida als grups
Vuit militants del moviment formen part del grup de treball que ha de proposar una acció profètica sobre l’habitatge. Després de quatre trobades telemàtiques han conclòs que per tal que els grups del moviment facin seva aquesta acció convé primer oferir una Revisió de vida programada sobre aquest tema. Aquesta RdV que el grup està acabant de definir s’enviarà durant el mes de maig per tal que els grups que puguin la facin i enviïn les seves aportacions com a màxim el 31 d’octubre en un formulari que s’habilitarà. Amb les respostes recollides el grup acabarà de fer una proposta d’acció profètica per al conjunt del moviment.
L’ACO s’adhereix a la «Declaració de Badalona» i a la condemna dels càntics racistes en un partit de futbol
Els moviments de la Pastoral Obrera ACO, GOAC i JOC s’han adherit a la «Declaració de Badalona», un document en què entitats i ciutadania s’alien per construir una Badalona “justa i digna”. Aquesta declaració que vol il·lusionar la ciutat de Badalona amb un horitzó de cohesió social, d’igualtat d’oportunitats i d’exercici dels drets de ciutadania es va presentar el 25 de març a la tarda a la parròquia Mare de Déu de Montserrat, al barri del Sant Crist de Badalona. La declaració també admet adhesions individuals, podeu llegir-la i fer-ho a l’enllaç: https://declaraciobadalona.org/ Així mateix, la Xarxa d’Entitats Cristianes, de la qual forma part l’ACO, va emetre un comunicat de condemna arran dels càntics racistes que es van produir en el partit de futbol de la selecció espanyola amb Egipte:
Militants obrers cristians a Europa units per la revisió de vida
Els dies 28 i 29 de març ens vàrem reunir a Madrid representants dels Moviments de Revisió de vida de l’MTCE (Moviment de treballadors cristians de Europa). Hi vam participar: Fàtima Pinto de la LOC Portugal, Marimar Gonzalez de l’HOAC , Gilles Rouston d’ACO France, Montse Ollé i Montserrat Sidera d’ACO Espanya, també van participar Paloma Becerra presidenta de l’HOAC, Anna Luque, copresidenta de l’MTCE i Cristina Isturiz, copresidenta de l’MMTC (Moviment mundial de treballadors cristians). La primera part de la trobada va ser compartir la realitat i la vida dels respectius moviments a partir d’un treball previ amb un qüestionari. Va ser molt enriquidor el diàleg. Ens uneixen moltes realitats i per sobre de tot ens uneix la revisió de vida que és l’eina bàsica que continua sent vàlida per viure el nostre compromís com a treballadors cristians. Constatem que compartim les mateixes inquietuds: procés d’envelliment dels militants, disminució del nombre de militants i la manca d’iniciació. També constatem el canvi de llocs de compromís. Menys compromís sindical i augment de participació en entitats socials i altres, el motiu en general és l’arribada a la jubilació de molts dels militants. La dimensió internacional tant a nivell europeu com mundial va ser motiu de reflexió de com es viu en els nostres moviments, i de fer propostes de com podem incrementar la nostra participació activa i de manera democràtica en la tasca col·lectiva de la coordinació de l’MTCE. Vam plantejar reptes i objectius per continuar treballant en aquesta línia més compartida. Totes i tots vam valorar molt positivament aquesta trobada, els espais de treball i també de convivència. Seguirem treballant pròximament de forma telemàtica a partir de les línies proposades. Donem gràcies a Déu per poder seguir caminant i construint junts.
Visita de l’ACO de Còrdova al bisbe
El 17 de març l’ACO de Còrdova es va presentar a don Jesús Fernández González, actual bisbe de la diòcesi des del 24 de maig de 2025. Es va tenir una cordial trobada en la qual se li van presentar els documents d’identitat del moviment al costat d’uns altres que es decideixen com ACO general anualment. Alhora, vam dialogar sobre la manera de treballar en les reunions de revisió de vida, els espais socials en els quals participem i la nostra implicació intraeclesial com a part de la Pastoral obrera diocesana. Va escoltar amb atenció les nostres necessitats d’acompanyament pastoral i ens va animar que seguíssim amb el mateix entusiasme amb el qual ens va trobar.
Ciutadania activa que embrida la tecnologia
Hem passat com un pèndul, de la tecnoutopia els anys noranta al tecnopessimisme actual. Per mirar de trobar un equilibri i criteris de discerniment, la Comissió de formació de l’ACO va convocar el dissabte 14 de març la Jornada de formació del moviment a l’església de Sant Pau del Camp amb les aportacions de Marc Andreu i Xavi Casanovas amb el títol «La digitalització, una oportunitat per fer el bé?». Marc Andreu, periodista, historiador i militant de l’ACO, i actualment a l’executiva de CCOO de Catalunya, va confessar que havia confiat la realització de la presentació i un vídeo sobre la temàtica a la intel·ligència artificial. De fet, va nodrir-la amb diferents ingredients (presentació i apunts que va prendre al darrer seminari de l’MTCE, articles periodístics…) i el resultat va ser prou consistent. D’una banda, es va aclarir que la mediació entre els fets i la seva transmissió no ha desaparegut, al contrari, està més privatitzada i monopolitzada que mai a través dels grans oligopolis de la tecnologia (Google, Apple, Microsoft, Amazon…). Precisament, en un context de crisi dels mediadors clàssics, com el partit, el sindicat, el diari, s’esdevé una intermediació oculta que no és controlada per la ciutadania. També es va indicar que la intel·ligència artificial ja està actuant a les guerres, provocant destrucció física, però també al món digital, provocant la destrucció de la veritat. Pel que fa a l’àmbit laboral, es va revelar que un 60% dels treballadors europeus ja estan afectats per la gestió algorítmica i que, sovint, és amb una pretensió de control com a eina disciplinària i per a l’increment de la productivitat. Els algoritmes, caracteritzats per l’opacitat, ja estan condicionant acomiadaments, l’assignació de torns o els criteris de selecció de currículums. Si bé hi ha un marc normatiu europeu que obre una escletxa a regular-ho per la via de garantir el control humà dels processos, les grans tecnològiques nord-americanes són molt bel·ligerants i falta que la ciutadania organitzada ho entomi, en particular, els sindicats en la negociació col·lectiva. Xavi Casanovas, professor a la Càtedrà d’ètica de l’IQS-URL, de la seva banda va aportar tres exemples positius i negatius de l’ús de la IA. En el primer cas, va recordar que el Premi Nobel de Química de l’any 2024 va desenvolupar a través de la IA el plegament de proteïnes, molt útil per a la investigació farmacèutica; que la IA permet diagnosticar molt acuradament el càncer de pell per la seva capacitat d’anàlisi d’imatges i patrons; o que la IA pot ajudar a millorar la mobilitat urbana gràcies a l’anàlisi dels patrons de trànsit. En canvi, la IA ja està demostrant la seva letalitat en la guerra sense intervenció humana, també s’ha donat algun cas de suïcidi incentivat per xatbots o, en l’educació, es revela eficaç al resoldre problemes sense que el subjecte humà aprengui com es fa. El matemàtic i filòsof va apuntar tres transformacions en el món quan incorporem la IA: d’una banda es passa d’un model de comprensió a un model de predictibilitat, un contrast respecte a la Il·lustració que pretenia conèixer les lleis del món. De l’altra, el pas de la importància de la veritat a la versemblança, un fet que contribueix a la confusió per la dificultat de discernir el que és veritat del que no ho és. I, finalment, l’antropomorfització de la tecnologia, amb robots que tenen aparença humana i converses amb la IA amb respostes molt humanes, un fet que aprofundeix la confusió. En aquest sentit, es van apuntar diferents possibles actuacions: · Vigilar la fascinació i apostar pel principi de precaució. En un context capitalista, les aplicacions surten al mercat sense cap mena de control previ, a diferència dels productes alimentaris o farmacèutics. També caldria no introduir tecnologia acríticament en l’educació, quan en les coses bàsiques no cal fer gaires invents. · Vetllar per la regulació per edats, com ja ens passa amb el consum d’alcohol o la conducció de vehicles. · Recuperar l’agència humana i introduir debats democràtics com la regulació per edats o quines capacitats humanes deleguem en les màquines. Per tal que això es produeixi cal parar i sostraure’s a l’acceleració que introdueix la tecnologia. · Fer-nos conscients que hi ha una dependència creada darrere el consum dels telèfons intel·ligents amb uns interessos capitalistes que busquen tenir-nos enganxats el màxim de temps possible per mostrar-nos anuncis i captar dades personals i preferències. Podeu ampliar informació sobre la temàtica amb aquests tres llibres que es van suggerir: Redes vacías. Tecnología catastrófica y el fin de la democracia (Nuevos cuadernos Anagrama, 2026), del sociòleg César Rendueles, Una teoría crítica de la inteligencia artificial (Galaxia Gutenberg, 2025), del filòsof Daniel Innerarity i el darrer Quadern CJ, Desconnectats. Per una vida improductiva, del teòleg i músic Pepe Laguna.
El Comitè Permanent de l’ACO fa seu l’«apassionats per fer el bé»
El 10 de gener passat es va fer un recés del Comitè Permanent de l’ACO a la Casa d’Espiritualitat Maria Reina, al Peu del Funicular de Vallvidrera. El títol del recés, «Apassionats per fer el bé? Apassionats per fer el bé!!!» pretenia situar-nos en el Pla de curs i trobar raons per fer nostra aquesta afirmació a partir de la situació del món, social, eclesial, del propi Comitè Permanent i personal. La trobada va començar amb una pregària d’Antoni Chevrier i amb uns subratllats sobre la carta de sant Pau a Titus (Tt 2,11-14), de la qual prové el lema d’aquest curs. A continuació es va fer un recorregut primer per l’evangeli de sant Mateu per anar descobrint com Jesús viu aquest amor, aquest bé i, a continuació, per les cartes de sant Pau. Finalment, hi havia unes preguntes per al treball personal a partir de les descobertes fetes en els textos de l’Evangeli. Us compartim el guió de la trobada que va preparar el consiliari general, Pepe Rodado, i que pot ser útil per fer bé personalment o en el marc del grup de Revisió de Vida.
Moren dos preveres far: Romà Fortuny i Ramon Prat
El 14 de gener passat va morir el capellà obrer Romà Fortuny. Podeu consultar els obituaris publicats a Catalunya Cristiana i Catalunya Religió. També el podeu trobar a les fotografies del reportatge sobre els Drapaires d’Emaús de Sabadell, que es va publicar a la revista Salillum n. 13 (veure pp. 30-33). Així mateix, el 18 de gener va morir el teòleg Ramon Prat, un extraordinari testimoni de Jesucrist a la diòcesi de Lleida i per als moviments especialitzats. Us compartim escrit del militant de Lleida, Amadeu Bonet: La família de l’ACO, i de tota l’Església lleidatana, hem acomiadat recentment mossèn Ramon Prat i Pons (Lleida, 18 de desembre 1945- 18 de gener de 2026), un home que, des de la seva Lleida estimada, va saber teixir una complicitat profunda amb els moviments de laïcat compromès de tot Catalunya i més enllà de les nostres fronteres. Per a molts de nosaltres, el Ramon no era només el consiliari, el teòleg o el prevere, sinó el company de camí que posava paraules a la nostra intuïció de Fe enmig del món. En la comunitat de l’ACO i en el conjunt del laïcat compromès, la notícia de la partida del Ramon Prat no ha estat rebuda com un adéu, sinó com la culminació d’una ofrena a la causa del Regne de Déu enmig del món. El Ramon no va ser només un gran teòleg a la Facultat de Teologia de Catalunya o a l’IREL o en les moltes tasques eclesials en les que va participar (Concili Provincial Tarraconense, Càritas, Sant Joan de Déu, com a pastoralista aportant la seva expertesa en moltes diòcesis d’arreu de l’estat, … ) sinó que va ser, per damunt de tot, un acompanyant de vida, un teòleg de la proximitat i mestre de la nostra militància cristiana enmig del món que ens va ensenyar a fer un bon lligam entre la fe i la vida. Des de la perspectiva dels moviments cristians de base, el Ramon va entendre millor que ningú què l’Església no s’acaba a les parets del temple. Va viure al llarg de la seva vida com a pastor, primer en la pastoral de joves de la que en va ser delegat molts anys i ens va acompanyar des de la JOC i el MUEC, i després com consiliari dels moviments d’adults, com a vicari de pastoral o com a prevere de diferents parròquies (des de la de Sant Pere de Fraga on va iniciar la seva tasca, fins a la Unitat Pastoral Agermanada de la Mare de Déu del Pilar i Santa Maria Magdalena de LLeida on ha acabat el seu pelegrinatge) , un veritable compromís amb el laïcat. Per a ell, els laics i les laiques no som uns ajudants del capellà, sinó els protagonistes de l’evangelització en les perifèries, a la feina, al barri, al poble, a la política i a l’escola. I per allà on va passar va fer equip amb el laïcat, generant un estil d’Església que ara en diem Sinodal, per portar l’evangeli al cor de cada comunitat humana, de cada dona i cada home del nostre voltant. Va creure fermament en la mística de la lectura creient de la realitat, aquella capacitat de mirar la realitat amb els ulls de Jesús per descobrir-hi el sofriment, però també l’esperança. Ens va ensenyar que la fe s’ha de treballar i ens va ajudar a fer-ho amb el mètode de la Revisió de Vida: fent un Veure amb l’honestedat de qui no gira la cara davant la injustícia i sobretot mira les persones amb la tendresa de Déu; un Jutjar a la llum de l’Evangeli com a brúixola que orienta la nostra mirada; i finalment l’Actuar, amb el compromís transformador de qui se sap enviat. Per als moviments de l’Església en el món obrer, el Ramon, com el Jaume Rubió i el Ventura Pelegrí, va ser un referent. En moments de desànim o de dubte, que ens podrien haver portat a un tancament, ell sempre obria finestres. La seva visió d’una Església en sortida (molt abans que el Papa Francesc popularitzés el terme) ens feia sentir a casa. Era un home de diàleg sincer amb la cultura contemporània, amb l’agnosticisme i amb les lluites socials i sobretot amb cadascuna de les persones que s’atansaven al seu costat. Per a l’ACO, el seu llegat és una crida a l’esperança activa. En un món que sovint ens vol resignats, el Ramon ens parlava del compromís esperançat per fer de la nostra vida servei a l’estil de Jesús. Com a director de l’IREL (Institut de Recerca i Estudis Religiosos de Lleida), el Ramon va democratitzar el pensament cristià i va construir molts ponts entre la fe i la cultura contemporània. Va obrir les portes de la formació teològica a tothom. Ell parlava amb la mateixa passió davant d’intel·lectuals que davant d’un grup de militants de barri. Tenia el do de la proximitat. Sabia que en les lluites per l’habitatge, per la dignitat del treball precaritzat o en l’acollida al migrant, s’hi jugava la veritat del Regne de Déu. Va fugir sempre de les abstraccions buides. La seva era una teologia de l’encarnació. Ens deia que per parlar de Déu, primer calia escoltar l’home i la dona del nostre temps. Ens va ensenyar que ser cristià en el món d’avui no és una càrrega, sinó una joia que ens esperona a ser els més solidaris, els més lliures i els més compromesos possible. En els seus darrers temps, marcats per la fragilitat de la malaltia, el Ramon va seguir sent mestre. Ens va ensenyar que la fragilitat (que ell va viure amb molta dignitat al final del seu camí) no és un obstacle, sinó el lloc on Déu actua amb més força. Ens va ensenyar a viure el pas de Déu també en la feblesa. El seu llegat a l’ACO i als grups de cristians de base de Lleida i de tot Catalunya queda gravat en la frase que va guiar la seva vida: Compartir
La JOC estatal celebra el centenari a Madrid i Andalusia
El 8 de novembre passat la Juventud Obrera Cristiana estatal va celebrar el seu centenari a la sala Trece Rosas de CCOO de Madrid amb diverses representacions de l’Estat espanyol i també amb companys de l’ACO de la diòcesi de Madrid que van llegir aquest missatge del Comitè Permanent: Compañeras y compañeros de la JOC: En el día en que conmemoráis el centenario del nacimiento de la Juventud Obrera Cristiana (JOC) que fundó Joseph Cardijn en Bélgica, os queremos saludar y felicitar. Vuestro fundador, Cardjin, quien enunció el lema que todas y todos seguimos “Un joven trabajador vale más que todo el oro del mundo” fue también nuestro impulsor hacia la militancia, desde nuestros entornos de clase trabajadora. Os queremos ofrecer nuestro testimonio como militantes obreros que también estuvimos en la JOC y os animamos a seguir el camino de Jesús, hijo de carpintero, que es para todos los cristianos nuestro ejemplo de entrega a los demás y de amor al prójimo, al humilde, al desvalido, al explotado. Jesucristo, el que queremos compartir con las trabajadoras y los trabajadores. ACO, Acción Católica Obrera, hace 72 años que nació a partir de la voluntad de militantes de la JOC que querían continuar su militancia obrera y cristiana como adultos y, en verdad, sin la JOC, hoy nuestro movimiento no existiría. En ACO, este curso 2025-2026 hemos escogido el lema: “Apasionados por hacer el bien”. Consideramos que este camino no es otro que estar presentes en las realidades que nos rodean y que, a su vez, nos hacen ser testigos y estar al lado de los más vulnerables de nuestra sociedad, los pobres, los trabajadores y trabajadoras en situación precaria o sin papeles, las mujeres que están en el mundo del trabajo y también en los cuidados de las familias. Muchas felicidades y que la fuerza obrera no se apague hasta que hayamos podido transformar la realidad en una sociedad sin discriminaciones, con techo, comida y trabajo para todos. El responsable de l’ACO a la diòcesi de Madrid, Jesús, ha explicat que hi va haver diversos testimonis i que va ser especialment emotiu el d’un exjocista de 98 anys, Juan Tejo, que va relatar que havia conegut Joseph Cardijn, el fundador del moviment, i que va poder participar al Congrés que va fer la JOC a Roma l’any 1957. A continuació hi va haver un àpat de germanor i a la tarda hi va haver una eucaristia a la Parroquia de Nuestra Señora de las Angustias presidida per bisbe auxiliar de Madrid, Vicente Martín, i amb diversos concelebrants consiliaris de les diferents zones. Per la seva banda la JOC de la comunitat d’Andalusia va celebrar aquesta diada a Còrdova uns dies més tard, el 15 de novembre, també amb la participació de la militància d’ACO de la diòcesi. La celebració es va fer a la parròquia de san Acisclo, al barri de Valdeolleras, i a continuació hi va haver un temps de compartir entre antics militants, amb testimonis i vídeos igualment emotius.
