Els preferits de Jesús, protagonistes en la visita del papa Lleó a la parròquia de Sant Agustí
El dimecres 10 de juny a la tarda, la Parròquia de Sant Agustí al barri del Raval de Barcelona va acollir una trobada amb el Papa on més de noranta entitats socials estàvem convidades. El cardenal Juan José Omella va iniciar l’acte, intervenint després del testimoni de tres entitats que treballen cada dia amb persones en situació de vulnerabilitat. Càritas va explicar que és l’expressió institucional de l’acció caritativa i social de l’Esglèsia. També les dificultats del dia a dia, com és l’accés a l’habitatge, la soletat o la inestabilitat laboral. Tot i la duresa de moltes realitats, la impotència per no arribar a tot el món i per no poder abastar tots els racons a on és necessari, no perden mai l’esperança. Acollim, defensem i estimem. OBINSO-Obra d’Integració Social treballen amb persones amb addiccions i va dir el seu representant que no es tracta tant de resoldre vides com de no apartar-se d’elles. SICAR- Religioses Adoratrius van explicar la seva experiència i com acompanyen a dones víctimes de tracta i d’altres formes d’explotació i violència. El vídeo del petit Renzo de 6 anys a on veien primer com amb altres companys enviava una carta al Papa. A continuació i de forma presencial, el nen amb la seva mare, li tornava a llegir, ¿Te gusta jugar al futbol?, ¿De pequeño querías ser Papa?, ¿Por qué hay gente durmiendo en la calle?, ¿Por qué hay tantos abuelos solos si son tan importantes?, ¿Se tiene que perdonar siempre?, ¿Por qué mi padre tiene tanto trabajo? El Papa va respondre primer a algunes de les preguntes que li va fer el Renzo, com el futbol i a voler ser Papa. No va necessitar llegir les respostes que normalment feia en les seves intervencions, van ser espontànies, fora de guió i amb un sonriure. Em va emocionar com va saludar al Renzo i a la seva mare. Va demanar que hem d’acollir a tota dona com a germana i a tot home com a germà, a lluitar contra la soledat no desitjada, a la unitat i a la igualtat en aquest temps que sembla haver-se perdut el sentit de la dignitat humana, a perdonar. Va donar valor al treball de les organitzacions que acompanyen a alleujar el patiment als més petits i vulnerables. Ho va dir Mn. Joan Costa, delegat de la Pastoral Social i Caritativa de l’Arquebisbat de Barcelona de reconèixer, escoltar i donar visibilitat a la tasca d’aquestes organitzacions i ajudar a prendre consciència de la realitat social que vivim. El Papa va fer la seva intervenció en català i en castellà. Una de les situacions que vaig viure va ser la d’una dona asseguda en el banc darrera nostre i tocant al passadis per on havia de passar el Papa. Portava una nena d’uns 16-18 mesos que cridava tota l’estona i en alguns moments plorava. Primer no entenia com la dona es mantenia en aquella situació quan a vegades costava escoltar bé les intervencions. Ho vaig entendre quan el Papa anava a passar per sortir. Vaig mirar a la dona molt nerviosa i el seu interès tan gran per voler que beneís a la nena amb una discapacitat. Reflexiono com ens parla l’Evangeli de les guaricions que feia Jesús. Concretament amb el text de Lluc 5,17-26. “Aixeca’t i camina” dèiem el curs 2024-2025.
Trobada intensa i emotiva de Lleó XIV amb els presos de Brians
La diòcesi de Sant Feliu de Llobregat té dins de la seva demarcació dues presons a tocar una de l’altra, Brians 1 i Brians 2. La presó de Brians 1, que és la que ha visitat el Papa, té uns 1.100 homes i unes 150 dones. És una presó de preventius, persones a l’espera de judici. És una presó on hi ha molta incertesa i ansietat perquè els interns encara no saben si seran condemnats ni quin tipus de condemna tindran i això els crea un estat de molta expectació i molt patiment. El bisbe Xabier va ser l’artífex de la visita del Papa a Brians 1. En paraules seves: “L’anunci de la visita a Montserrat ja va ser una gran sorpresa i té molt de sentit que vingui. Però el que ha estat més sorpresa encara és que es pugui trobar amb el que jo anomeno la parròquia de la presó, la comunitat estable de fidels catòlics que són a la presó. Va ser una idea que vam plantejar i que el Papa va acollir amb sol·licitud”. La trobada, encara que breu, va ser senzilla i molt emotiva. Es va viure, amb intensitat i amb molt de respecte per part de tots els interns i del voluntariat de la pastoral penitenciaria que hi estàvem presents. L’acte es va iniciar amb un cant i després el director del centre penitenciari va dir unes paraules de benvinguda: “No sap l’honor que significa per a tots nosaltres que hagi trobat temps per fer-nos una visita. Mai ho oblidarem”. Seguides de les paraules del delegat diocesà de la pastoral penitenciària, el pare Jesús Bel: “Gràcies per la seva presencia entre nosaltres, que ens conforta i ens anima, gràcies per mirar-nos amb ulls de misericòrdia i per dir-li al món que existim, que patim que volem aixecar-nos i continuar endavant”. Després d’un altre cant el papa Lleó XIV va escoltar els testimonis de dues dones recluses: La Montse, amb el seu testimoni colpidor, va dir quedurant molt temps havia intentat creure en Déu i no ho havia aconseguit perquè havia patit molt amb la mort del seu fill i el culpava a Ell… En adonar-se del mal que havia fet a la seva família i demanar perdó a Déu, va sentir com el seu rancor desapareixia i podia donar gràcies al Senyor per tot el que ha fet per ella. La Josefina va explicar que de petita sempre havia tingut present la fe en la seva vida, rebent tots els sagraments de la iniciació cristiana i sentint que Déu caminava al seu costat. L’accident del seu fill la va fer qüestionar-se moltes coses… el seu fill va sobreviure, va ser un miracle. Dintre de la presó diu que no està sola, que Jesús li dona força i vida, que si no és per això no sap com ho hagués aguantat tot. Lleó XIV va agrair l’acollida rebuda, va abraçar a les dues internes, saltant-se el protocol, i va confessar sentir-se “edificat” per les històries que acabava d’escoltar. “Tot ésser humà és ‘digne’ pel simple fet d’haver estat estimat, creat i estimat per Déu”, va assenyalar el Papa. I va afegir: “No hi ha, doncs, cap situació que faci al Senyor apartar de nosaltres la seva mirada. És una veritat consoladora que ens acompanya en tot moment i que ens recorda com el seu amor misericordiós està sempre per sobre de quant bé o mal hàgim fet”. “Quan us vingui la temptació de sentir-vos menys i penseu que no val la pena seguir endavant, ‘alceu la mirada’ cap Aquell que, a través de la presència de tantes persones, mai deixa de mostrar-vos el seu amor i proximitat”. “Estimats amics i amigues, us convido a seguir somiant el somni de Déu. A cadascú us dic: Déu t’estima com ets, però et somia millor!”, va assenyalar el Papa. I va recordar que la vida cristiana no consisteix a no equivocar-se, sinó a aprendre a aixecar-se: “El Senyor ens permet a tots començar sempre de nou, ja que ésser humà i ser cristià no consisteix a no equivocar-se sinó a créixer en la capacitat de convertir-se, penedir-se, esmenar-se i, sobretot, de reconciliar-se i de perdonar”. Després de la benedicció del Sant Pare i una invocació especial a la Verge de la Mercè, patrona dels presos, hi va haver un intercanvi d’obsequis. Les internes li van donar al Papa un plat de ceràmica i un quadre que havien fet elles mateixes i el Papa va oferir a la presó una icona de la Mare de Déu. Amb el Virolai es va donar per finalitzat l’acte però abans d’abandonar Brians 1 per dirigir-se a Montserrat, el Papa va saludar personalment alguns interns. Tots els que estaven al costat del passadís central, van poder saludar i donar-li la mà al Papa amb naturalitat. El teatre de la presó, on es va realitzar l’acte, hi van assistir només uns vuitanta interns, d’entre els que habitualment participen a l’eucaristia els dissabtes i diumenges a les presons de Brians 1 homes, Brians 1 Dones, Brians 2 i Wad-Ras de Barcelona i també uns vint voluntaris de la pastoral penitenciaria. La resta eren periodistes, càmeres de TV, ajudants de càmera, tècnics, personatges polítics, autoritats, alguns amb els escortes, protocol de Papa, protocol de la presó, funcionaris, mossos d’esquadra, seguretat del Papa, policia de paisà… Suposo que un personatge mediàtic com és el Papa comporta tota aquesta moguda de gent però m’hagués agradat que fos un acte més exclusiu i íntim, pels interns i voluntaris de presons, sense tanta presència mediàtica i tant personatge que es vol fer “la foto”. En tot cas ja està bé que es doni a conèixer la realitat i la pastoral penitenciaria, però no estaria de més que fóssim capaços de veure la presó no com un espai de càstig, sinó com un lloc on persones que han comés errors greus tinguin l’oportunitat de recobrar la seva dignitat de fills de Déu.
“Habitatge dret o privilegi?”
El diumenge 31 de maig, a les 6 de la tarda, la Joventut Obrera Cristiana (JOC) i l’Acció Catòlica Obrera (ACO) vam organitzar una taula rodona amb el títol: “Habitatge dret o privilegi?”. Ens vam reunir a la parròquia de Santa Beatriz al barri Lucero, a Madrid. Ha estat el nostre gest profètic per un habitatge digne. Va ser un espai per debatre i reflexionar, tornar-nos a trobar amb militants i amics i obert a persones dels barris. Ens van acompanyar com a ponents: • Ismael, de l’Associació Veïnal d’Aluche • Eris, del Sindicat d’Habitatge de Carabanchel • Benjamín, veí d’un bloc en lluita al barri de Lavapies • José Ángel, del Grup de Recerca d’Usera sobre Dinàmica Urbana • I el testimoni de Gabi, exmilitant jocista Es va fer un recorregut històric sobre la problemàtica de l’habitatge, la classe obrera sempre ha sofert aquest problema. Des dels anys 50 amb tota la immigració dels pobles a les grans ciutats, de com el règim franquista va afavorir i va potenciar la propietat privada com a element disruptor entre la classe treballadora. Passant per la crisi financera del 2008 que va responsabilitzar a les famílies del desastre “vivien per sobre de les seves possibilitats”, el sistema ho devora tot sense control. Arribant al moment actual en el qual un dret fonamental com és l’habitatge, està supeditat als interessos econòmics d’uns pocs (fons d’inversió i “grans capitals/propietaris”), i de com han convençut a bona part de la classe treballadora de tot això, afeblint-la, creant divisió i enfrontament. La taula també va tenir el testimoniatge personal de Gabi, exmilitant de la JOC de Madrid. Va compartir la seva experiència personal durant la cerca d’habitatge com a persona migrant i racialitzada, situacions d’engany i discriminació, destacant la importància de tenir una xarxa de suport, si és el cas amics, per a superar tot tipus de situacions i poder seguir endavant amb un projecte vital. Entre ponents i les persones presents, prop de trenta, vam poder arribar a diferents conclusions: • Exigir als nostres governants polítiques d’habitatge on es posi a la persona en el centre, com per exemple, restringir els habitatges turístics, rehabilitació d’habitatges, barris amb espais públics que impedeixin la gentrificació, parc públic d’habitatge de lloguer que no pugui passar a propietat, prohibició de compra a no residents ni fons d’inversió / voltors, control de preus, intervenir el mercat de lloguer i mesures per a reduir l’especulació. • La resposta a totes aquestes situacions injustes han de ser col·lectives, individualment no es pot fer gaire. • La població immigrant és actualment la més afectada, però tard o d’hora els joves i no joves, de classe obrera, patiran aquesta situació. • Intentar que la població immigrant participi en les mobilitzacions i respostes col·lectives que sorgeixin.
Un Primer de Maig per reivindicar una educació pública de qualitat
La Pastoral Obrera de la diòcesi de Barcelona va celebrar el Primer de Maig amb una taula de testimonis de docents i professors de les diferents etapes de l’ensenyament el divendres 24 d’abril als locals parroquials de la Mare de Déu del Port, al districte Sants-Montjuïc de Barcelona. El lema: «Ni el treball ni l’educació estan en liquidació». En primer lloc es va abordar l’etapa dels 0-3 anys amb el testimoni de Sílvia de Diego, educadora en una de les 106 escoles bressol sota la titularitat de l’Ajuntament de Barcelona. La principal reclamació d’aquest col·lectiu és formar part del Departament d’Educació de la Generalitat i que finalitzin les externalitzacions (cuina, neteja…). De fet, amb aquest personal municipal treballen en equip professionals d’altres entitats que tenen convenis amb salaris més baixos. També es va destacar que les ràtios d’alumnes per aula són de les més altes d’Europa i que els docents han d’assumir tasques que no els corresponen, com ara sanitàries. Es tracta d’un col·lectiu molt feminitzat al que li manquen recursos per acompanyar. Per tal de millorar aquesta situació, es proposa que el col·lectiu es pugui conèixer millor per poder fer equip i anar a una, fer formacions compartides, transparència entre les companyes i famílies… A continuació, Noemí Gallissà, mestra interina d’educació infantil va detallar la inestabilitat laboral de les mestres que estan a la borsa de treball i la disponibilitat que han de tenir, malgrat puguin tenir altra feina. La freqüència en les substitucions fa que s’hagin de controlar molt bé les nòmines que acostumen a tenir errors i també es va destacar que el camí de la inclusió de l’alumnat és molt deficient. Es va subratllar que les mobilitzacions i vagues estan empenyent en la bona direcció i que es necessita la força de les famílies per donar suport a la mesura de pressió d’aturar les sortides educatives. Pel que fa a la primària, Meritxell Buil, professora a una escola de barri al Baix Llobregat va observar que «l’educació i el paper del mestre han canviat molt. Tinc la sensació que l’escola s’ha convertit en el centre de tot; l’exigència és molta i ens desborda; hi ha un desgast de la professió i ho veiem reflectit en més baixes laborals que mai». La vocació de servei d’aquestes professionals fa que hagin de fer beques de menjador per a algunes famílies que difícilment podrien fer-les elles soles. També es va constatar la manca d’espais per parlar i coordinar-se entre els docents; l’excés de paperam i burocràcia; el gran repte de l’escola inclusiva; i la necessitat que s’escolti la realitat docent amb l’objectiu d’assegurar els drets dels infants. Pel que fa a secundària i cicles formatius, Andreu Iburo, professor d’un institut a Molins de Rei, va lamentar que l’Administració està difamant el col·lectiu després d’haver firmat un acord que deixa de banda el sindicat majoritari. Pel que fa al context de treball, va alertar que els alumnes estan apàtics i amb poques expectatives en l’actual context econòmico-social i que els cicles formatius continuen tenint un baix reconeixement i classisme. Les ràtios també són molt elevades (ESO i CF, 30 persones; Batxillerat, 35), a l’educació postobligatòria no es contemplen orientadors ni psicopedagogs necessaris per a alumnes que requereixen acompanyament més intensiu. Aquest professor va defensar les mobilitzacions i les assemblees de treballadores que s’han fet a alguns centres: «He vist molta cohesió, fer pinya és el millor que podem fer». La darrera aportació va ser la de l’ensenyament universitari i xifres en la mà es va constatar que «no es vol apostar per educar a la gent i això et desarma com a persona». Ramon Franquesa, professor d’Economia a la Universitat de Barcelona, va recordar que «a tot Occident s’ha privatitzat a tots els nivells i retallat l’educació, que és un dret social inclusiu, amb el propòsit de reduir la despesa pública i incrementar les ajudes per al rescat de les empreses». L’extensió de la IA fa que es compri el discurs que no cal qualificar-se acadèmicament i es promou entre els joves un rebuig al coneixement, segons el professor. Tot això es fa precaritzant el personal: no es compleix que el 50% del professorat sigui fix, no hi ha reposició dels professors que es jubilen… «Cal recuperar la vitalitat del canvi que va propiciar la universitat en temps de la Transició», va assegurar Franquesa. A l’inici de l’acte, Marta Candial, de la Fundació Mans a les Mans va explicar la tasca socioeducativa que fan a aquest centre vinculat a la parròquia de la Mare de Déu del Port i fundat pel seu rector aleshores, Josep Hortet, i altres persones l’any 2009. «Donem suport i facilitem oportunitats a infants, adolescents i famílies del barri a través de dos projectes, un al matí per facilitar la inserció laboral als joves i un a la tarda en què fem suport socioeducatiu a infants i joves», va dir la Marta. Des de la Fundació van apuntar que puja el nombre d’infants amb necessitats educatives especials que no tenen un diagnòstic ni adaptació curricular per la saturació dels equips de valoració i la contradicció que a l’estiu puguin disposar de vetlladors per a aquests infants, subvencionats per l’Ajuntament, i la resta de l’any no. Així mateix, us compartim la carta dominical del bisbe de Tortosa, Sergi Gordo: Redescobrim el treball com a camí de santedat.
El Comitè General escull les tres línies d’actuació per al proper Consell
La combinació de «fomentar el diàleg i potenciar la comunitat en un món ple de conflictes, agressivitat i discursos d’odi» i «ser Església en sortida arribant i vetllant pels vulnerables (migrants, dones, col·lectiu LGTBIQ+)», pel que fa a l’àmbit social; la combinació de «sortir de la comoditat del moviment i participar amb el laïcat a les parròquies aprofitant la dinàmica sinodal i per fer autèntiques comunitats acollidores» i «avançar en el reconeixement i la igualtat de la dona, l’apoderament dels laics i la renovació eclesial», pel que fa a l’àmbit eclesial; i «redimensionar/simplificar l’estructura en el sentit de fer menys coses i millor», pel que fa a l’àmbit del moviment, són les tres línies d’actuació que el Comitè General ha escollit per desenvolupar prèviament al XIII Consell, que se celebrarà el maig del 2027. A banda de considerar que «l’acompanyament i la necessitat d’interioritat i espiritualitat» seria un element transversal a les tres línies. Així s’ha decidit en la trobada extraordinària del Comitè General que s’ha fet el dissabte 18 d’abril en format telemàtic amb la participació de gairebé totes les zones i diòcesis del moviment. S’obre ara un període fins al 4 de maig proper per recollir propostes de noms de militants que puguin incorporar-se a les tres comissions de treball que es crearan, una per cada línia d’actuació i formades per cinc o sis persones. Aquestes comissions han de desenvolupar les línies i fer una proposta que es lliurarà en la propera Jornada General per tal que els grups ho treballin prèviament al Consell. Aquells militants que vulguin participar a les comissions de treball poden comunicar-ho abans del 4 de maig al responsable de la seva zona o diòcesi. En el Comitè Permanent que se celebrarà el 4 de maig s’acabaran de configurar les comissions de treball vetllant perquè hi hagi el màxim de representativitat territorial. Recordem que amb antelació a la darrera trobada de responsables es va demanar als responsables de l’ACO que preguntessin als grups quins podrien ser els tres aspectes on el moviment hauria de posar la seva atenció a partir del XIII Consell. En la trobada de responsables del 7 i 8 de febrer passat que va tenir el lema “Responsables per fer el bé” els resultats es van classificar en tres àmbits: social, eclesial i moviment i quatre grups que es van constituir en la trobada van anar concretant en deu possibles línies.
El Grup de treball de l’acció profètica sobre l’habitatge proposarà una Revisió de Vida als grups
Vuit militants del moviment formen part del grup de treball que ha de proposar una acció profètica sobre l’habitatge. Després de quatre trobades telemàtiques han conclòs que per tal que els grups del moviment facin seva aquesta acció convé primer oferir una Revisió de vida programada sobre aquest tema. Aquesta RdV que el grup està acabant de definir s’enviarà durant el mes de maig per tal que els grups que puguin la facin i enviïn les seves aportacions com a màxim el 31 d’octubre en un formulari que s’habilitarà. Amb les respostes recollides el grup acabarà de fer una proposta d’acció profètica per al conjunt del moviment.
L’ACO s’adhereix a la «Declaració de Badalona» i a la condemna dels càntics racistes en un partit de futbol
Els moviments de la Pastoral Obrera ACO, GOAC i JOC s’han adherit a la «Declaració de Badalona», un document en què entitats i ciutadania s’alien per construir una Badalona “justa i digna”. Aquesta declaració que vol il·lusionar la ciutat de Badalona amb un horitzó de cohesió social, d’igualtat d’oportunitats i d’exercici dels drets de ciutadania es va presentar el 25 de març a la tarda a la parròquia Mare de Déu de Montserrat, al barri del Sant Crist de Badalona. La declaració també admet adhesions individuals, podeu llegir-la i fer-ho a l’enllaç: https://declaraciobadalona.org/ Així mateix, la Xarxa d’Entitats Cristianes, de la qual forma part l’ACO, va emetre un comunicat de condemna arran dels càntics racistes que es van produir en el partit de futbol de la selecció espanyola amb Egipte:
Militants obrers cristians a Europa units per la revisió de vida
Els dies 28 i 29 de març ens vàrem reunir a Madrid representants dels Moviments de Revisió de vida de l’MTCE (Moviment de treballadors cristians de Europa). Hi vam participar: Fàtima Pinto de la LOC Portugal, Marimar Gonzalez de l’HOAC , Gilles Rouston d’ACO France, Montse Ollé i Montserrat Sidera d’ACO Espanya, també van participar Paloma Becerra presidenta de l’HOAC, Anna Luque, copresidenta de l’MTCE i Cristina Isturiz, copresidenta de l’MMTC (Moviment mundial de treballadors cristians). La primera part de la trobada va ser compartir la realitat i la vida dels respectius moviments a partir d’un treball previ amb un qüestionari. Va ser molt enriquidor el diàleg. Ens uneixen moltes realitats i per sobre de tot ens uneix la revisió de vida que és l’eina bàsica que continua sent vàlida per viure el nostre compromís com a treballadors cristians. Constatem que compartim les mateixes inquietuds: procés d’envelliment dels militants, disminució del nombre de militants i la manca d’iniciació. També constatem el canvi de llocs de compromís. Menys compromís sindical i augment de participació en entitats socials i altres, el motiu en general és l’arribada a la jubilació de molts dels militants. La dimensió internacional tant a nivell europeu com mundial va ser motiu de reflexió de com es viu en els nostres moviments, i de fer propostes de com podem incrementar la nostra participació activa i de manera democràtica en la tasca col·lectiva de la coordinació de l’MTCE. Vam plantejar reptes i objectius per continuar treballant en aquesta línia més compartida. Totes i tots vam valorar molt positivament aquesta trobada, els espais de treball i també de convivència. Seguirem treballant pròximament de forma telemàtica a partir de les línies proposades. Donem gràcies a Déu per poder seguir caminant i construint junts.
Visita de l’ACO de Còrdova al bisbe
El 17 de març l’ACO de Còrdova es va presentar a don Jesús Fernández González, actual bisbe de la diòcesi des del 24 de maig de 2025. Es va tenir una cordial trobada en la qual se li van presentar els documents d’identitat del moviment al costat d’uns altres que es decideixen com ACO general anualment. Alhora, vam dialogar sobre la manera de treballar en les reunions de revisió de vida, els espais socials en els quals participem i la nostra implicació intraeclesial com a part de la Pastoral obrera diocesana. Va escoltar amb atenció les nostres necessitats d’acompanyament pastoral i ens va animar que seguíssim amb el mateix entusiasme amb el qual ens va trobar.
Ciutadania activa que embrida la tecnologia
Hem passat com un pèndul, de la tecnoutopia els anys noranta al tecnopessimisme actual. Per mirar de trobar un equilibri i criteris de discerniment, la Comissió de formació de l’ACO va convocar el dissabte 14 de març la Jornada de formació del moviment a l’església de Sant Pau del Camp amb les aportacions de Marc Andreu i Xavi Casanovas amb el títol «La digitalització, una oportunitat per fer el bé?». Marc Andreu, periodista, historiador i militant de l’ACO, i actualment a l’executiva de CCOO de Catalunya, va confessar que havia confiat la realització de la presentació i un vídeo sobre la temàtica a la intel·ligència artificial. De fet, va nodrir-la amb diferents ingredients (presentació i apunts que va prendre al darrer seminari de l’MTCE, articles periodístics…) i el resultat va ser prou consistent. D’una banda, es va aclarir que la mediació entre els fets i la seva transmissió no ha desaparegut, al contrari, està més privatitzada i monopolitzada que mai a través dels grans oligopolis de la tecnologia (Google, Apple, Microsoft, Amazon…). Precisament, en un context de crisi dels mediadors clàssics, com el partit, el sindicat, el diari, s’esdevé una intermediació oculta que no és controlada per la ciutadania. També es va indicar que la intel·ligència artificial ja està actuant a les guerres, provocant destrucció física, però també al món digital, provocant la destrucció de la veritat. Pel que fa a l’àmbit laboral, es va revelar que un 60% dels treballadors europeus ja estan afectats per la gestió algorítmica i que, sovint, és amb una pretensió de control com a eina disciplinària i per a l’increment de la productivitat. Els algoritmes, caracteritzats per l’opacitat, ja estan condicionant acomiadaments, l’assignació de torns o els criteris de selecció de currículums. Si bé hi ha un marc normatiu europeu que obre una escletxa a regular-ho per la via de garantir el control humà dels processos, les grans tecnològiques nord-americanes són molt bel·ligerants i falta que la ciutadania organitzada ho entomi, en particular, els sindicats en la negociació col·lectiva. Xavi Casanovas, professor a la Càtedrà d’ètica de l’IQS-URL, de la seva banda va aportar tres exemples positius i negatius de l’ús de la IA. En el primer cas, va recordar que el Premi Nobel de Química de l’any 2024 va desenvolupar a través de la IA el plegament de proteïnes, molt útil per a la investigació farmacèutica; que la IA permet diagnosticar molt acuradament el càncer de pell per la seva capacitat d’anàlisi d’imatges i patrons; o que la IA pot ajudar a millorar la mobilitat urbana gràcies a l’anàlisi dels patrons de trànsit. En canvi, la IA ja està demostrant la seva letalitat en la guerra sense intervenció humana, també s’ha donat algun cas de suïcidi incentivat per xatbots o, en l’educació, es revela eficaç al resoldre problemes sense que el subjecte humà aprengui com es fa. El matemàtic i filòsof va apuntar tres transformacions en el món quan incorporem la IA: d’una banda es passa d’un model de comprensió a un model de predictibilitat, un contrast respecte a la Il·lustració que pretenia conèixer les lleis del món. De l’altra, el pas de la importància de la veritat a la versemblança, un fet que contribueix a la confusió per la dificultat de discernir el que és veritat del que no ho és. I, finalment, l’antropomorfització de la tecnologia, amb robots que tenen aparença humana i converses amb la IA amb respostes molt humanes, un fet que aprofundeix la confusió. En aquest sentit, es van apuntar diferents possibles actuacions: · Vigilar la fascinació i apostar pel principi de precaució. En un context capitalista, les aplicacions surten al mercat sense cap mena de control previ, a diferència dels productes alimentaris o farmacèutics. També caldria no introduir tecnologia acríticament en l’educació, quan en les coses bàsiques no cal fer gaires invents. · Vetllar per la regulació per edats, com ja ens passa amb el consum d’alcohol o la conducció de vehicles. · Recuperar l’agència humana i introduir debats democràtics com la regulació per edats o quines capacitats humanes deleguem en les màquines. Per tal que això es produeixi cal parar i sostraure’s a l’acceleració que introdueix la tecnologia. · Fer-nos conscients que hi ha una dependència creada darrere el consum dels telèfons intel·ligents amb uns interessos capitalistes que busquen tenir-nos enganxats el màxim de temps possible per mostrar-nos anuncis i captar dades personals i preferències. Podeu ampliar informació sobre la temàtica amb aquests tres llibres que es van suggerir: Redes vacías. Tecnología catastrófica y el fin de la democracia (Nuevos cuadernos Anagrama, 2026), del sociòleg César Rendueles, Una teoría crítica de la inteligencia artificial (Galaxia Gutenberg, 2025), del filòsof Daniel Innerarity i el darrer Quadern CJ, Desconnectats. Per una vida improductiva, del teòleg i músic Pepe Laguna.
