Pilar Malla, militant “apassionada per fer el bé”, mor a 95 anys
“Voldria assistir a l’acte en record del company Óscar, però els anys ja no em permeten fer el que voldria, surto poc i quasi solament per la Barceloneta. Estaré amb tots vosaltres. Una abraçada. Pilar Malla.” L’abril passat, la Pilar Malla, contestava així per correu electrònic a l’e-mailing que vam enviar a la militància sobre la Jornada de comunicació en què vam homenatjar l’Óscar Muñoz. I per Setmana Santa, en rebre el programa al març, ens deia: “Moltes gràcies, un programa molt bo però els anys no perdonen i em toca assumir els 94 anys i viure també una pobresa real que és la vellesa. Em sento en comunió amb vosaltres i des de casa a la Barceloneta estaré unida a tots. Una abraçada. Bona setmana. Pilar Malla.” La Pilar ja s’anava preparant per la Pasqua que finalment va arribar aquest dimecres 16 de setembre, una setmana després del seu 95è aniversari. La petjada que deixa en molts àmbits és gran i, al moviment on era militant de la zona del Besòs, també n’estem molt agraïts. Les seves darreres aportacions van ser a la taula de memòria a la Jornada General que celebràvem els 70 anys del moviment. O a l’entrevista que li va fer el seu bon amic Daniel Jover i que vam publicar a la revista Salillum n. 20, amb aquest titular en boca d’ella: “La Fe, l’Esperança i la Caritat és la tríada que genera energia”. Podeu consultar aquesta aportació del consiliari del seu grup d’ACO, Oriol Xirinachs. Podeu consultar aquesta notícia publicada a Catalunya Cristiana. I també aquest obituari elaborat per la militant Mercè Solé publicat al mateix mitjà. Pilar, descansa en la pau del bon Déu!
Alternatives al turisme massiu
El seminari del Moviment de Treballadors Cristians d’Europa (MTCE) realitzat a Brixen del 10 al 12 de setembre ha tractat sobre el turisme com a factor econòmic des de la perspectiva dels drets i els reptes de les persones treballadores. En diverses taules rodones i debats on hi van estar representants sindicats, patronal, polítics, responsables de patrimoni, professors, i membres del buró del MTCE, s’hi van tractar temes com el turisme sostenible amb experiències del Tirol del Sud, el pas d’un turisme creixent a un turisme equilibrat, conseqüències de la idealització del turisme per a les persones, els animals i l’entorn. També es van visitar tres llocs relacionats amb el turisme: un projecte amb immigrants i turisme social, un sindicat i una instal·lació hotelera. Cal remarcar una taula rodona sobre les realitats laborals de les persones que treballen al sector del turisme. D’una banda, Vania S. Arana, presidenta de les Kellys Espanya, va donar un testimoni de les condicions laborals de les cambreres de pis per les externalitzacions del servei. Dolores Valerón, membre del Comitè d’empresa de l’hotel Meloneras (Maspalomas Canarias), va explicar les dificultats i invisibilitat en què es troben les bugaderes d’hotel. Borja Suárez, secretari general de CCOO de Canàries, i Eva Eberhat, presidenta del sindicat Vida d’Àustria, van posar sobre la taula la precarietat de les condicions laborals, i els efectes devastadors que té el turisme massiu en l’entorn, la població local i el territori. Els participants, organitzadors i ponents van ser rebuts a l’Ajuntament de Brixen. També es va fer una visita guiada per la ciutat amb especial aturada al Duomo. Abans de clausurar el seminari es va fer una declaració final recollint totes les dificultats, efectes negatius i propostes per arribar a un turisme sostenible, de qualitat i respectuós amb els drets de les persones treballadores i la societat en general. El militant de la GOAC, Berchmans Garrido, nou copresident del MTCE En referència a l’assemblea del Moviment de Treballadors Cristians d’Europa, realitzada també a Brixen els dies 12 i 13 de setembre, cal destacar la renovació del copresident. En Charly Brunner, que acabava la seva responsabilitat, va pronunciar unes emotives paraules de comiat acompanyades d’una presentació fotogràfica on apareixia en diversos llocs i persones amb les quals ha compartit feina i dedicació al MTCE. Un cop fetes les votacions va quedar escollit per unanimitat Juan Berchmans Garrido Pérez, militant de la GOAC de la diòcesi de Barcelona-Sant Feliu. Compta amb una dilatada trajectòria al moviment on ha tingut diverses responsabilitats de grup, diocesanes i estatals. Berchmans ha manifestat que el seu gran hàndicap, és el poc domini dels idiomes i defensa la necessitat que els militants del MTCE “caminem junts, malgrat les nostres particularitats, pel bé de l’evangelització del món obrer i del treball”. També es van presentar i van ser aprovats per unanimitat l’acta de la darrera assemblea, els comptes, l’auditoria, els informes financers i d’activitats i el pressupost pel curs entrant. Es va parlar dels objectius del MTCE pel 2026-2027 i es van consensuar algunes propostes. Cal remarcar la bona acollida de la proposta de fer trobades en línia entre els diferents moviments per tal de conèixer millor les dinàmiques de cadascú i compartir les realitats del món obrer als països. La consellera d’Europa del MMTC ha presentat la feina feta i la prevista per l’any vinent, fent incís a la següent Assemblea que se celebrarà a Madrid el juliol del 2027, i la mateixa setmana tindrà lloc el Seminari i l’assemblea del MTCE. La pregària també va ser-hi present com també la celebració d’una eucaristia feta en alemany, francès i castellà. També vam compartir estones d’oci, sobretot a la Taula d’Europa on cada país porta quelcom típic de menjar o beure i es comparteix amb tothom. Ha estat una vivència molt intensa i una oportunitat per descobrir que la pèrdua de drets i precarietat de les condicions laborals està afectant per igual a tots els països, malgrat això, és molt més gran la coincidència de la lluita per fer-hi front i la confiança ferma que Déu ens hi acompanya i ens dona força per aconseguir-ho.
Vuitena temporada del “Llevat dins la pasta”
La Pastoral Obrera de Catalunya impulsa una temporada més, la vuitena, l’espai setmanal a Ràdio Estel, Llevat dins la pasta. El programa s’emetrà, com és habitual, cada dimecres a les 18.20. Tots els episodis del programa els podeu trobar a la plataforma Ivoox i a Ràdio Estel. Us compartim els darrers programes de la temporada passada i el primer que es va emetre el dimecres 9 de setembre: · El Centre Català d’Empresa i Drets Humans s’ha aprovat per llei, ens ho explica Dani Gomez-Olivé i Casas. · Marta Romay a Migra Studium · Begonya Gasch i Cheikhou Baldé, des de la Fundació El Llindar
«Tots formem des de l’ACO una comunitat»
El dissabte 27 de juny la zona del Vallès Oriental vam celebrar l’assemblea de final de curs amb l’assistència de setze persones. Vam començar la trobada amb un cant seguit de la lectura compartida d’un fragment de la carta als corintis (1Co 12,12-26): El Crist és com el cos humà, que és un, encara que tingui molts membres: tots els membres, ni que siguin molts, formen un sol cos (…) Que tots els membres tinguin la mateixa sol·licitud els uns pels altres. Per això, quan un membre sofreix, tots els altres sofreixen amb ell, i quan un membre és honorat, tots els altres s’alegren amb ell. A mesura que anàvem proclamant aquest text, anàvem construint una xarxa amb un cabdell de llana, de manera que simbòlicament tots quedàvem units entre nosaltres i amb Crist. Seguidament vam celebrar l’assemblea a la que tots els assistents vam participar activament. Cal dir que les darreres setmanes els grups havien tingut l’oportunitat de preparar-la. Tot i que l’ordre del dia era molt ample, vam poder tractar tots els temes previstos, incloent-hi un breu descans a mig matí. Vam començar posant en comú breument la vida dels grups i tot seguit vam fer una valoració del treball per comissions. Amb la finalitat de donar protagonisme al conjunt de militants de la zona, el curs 2025-26 s’han encarregat de preparar les trobades de Nadal i Quaresma, així com de dos actes de la trobada de Setmana Santa tres petites comissions de treball formades per militants voluntaris. També es va formar una comissió per tractar diversos temes organitzatius i fer propostes per la dinamització de la zona. Tot això, coordinat amb el Comitè de zona. Hem compartit l’experiència i s’ha valorat positivament. Pel que fa a la Iniciació, celebrem que, després d’haver-ne parlat als grups de RdV, s’ha creat una petita comissió que es cuidarà de la dinamització d’aquesta responsabilitat que és de tots. Altres temes tractats han estat l’economia i la comunicació i els relleus de responsabilitats dels grups de RdV. Finalment, hem compartit diversos suggeriments sobre possibles accions col·lectives, així com propostes per afavorir la convivència i el coneixement mutu entre els diversos grups. Després de l’assemblea, uns quants ens vam poder quedar a dinar plegats i vam viure una sobretaula molt profitosa per conèixer-nos més parlant de com estem i de com vivim el dia a dia. Donem gràcies a Déu per aquesta trobada, en la que també hem tingut presents els que no ha pogut assistir-hi, doncs tots formem des de l’ACO una comunitat, tal com hem experimentat a la pregària inicial. Esperem que hagi estat molt profitosa i doni un nou impuls a l’ACO del Vallès Oriental per renovar la crida de Jesucrist per viure el seu amor i així poder anunciar-lo als nostres germans del món del treball.
Acció de gràcies pel curs a la zona del Baix Llobregat
El 5 de juliol passat a la zona del Baix Llobregat vam fer l’assemblea de final de curs a la parròquia Sant Pere i Sant Pau del Prat de Llobregat. Ens vam trobar unes setanta persones i seixanta ens vam quedar pel dinar. Vam ser molt ben acollits pel grup del Prat de Llobregat i el seu rector Josep Torrente que, després de la benvinguda, ens van fer una visita a la Cripta de la parròquia que data del 1948 ja que l’original de final del 1500 i durant la Guerra Civil es va incendiar i les pintures de Josep Bages. A l’assemblea ens va visitar i va compartir el dia Montserrat Carulla, presidenta del moviment i exmilitant de la nostra zona, a la qual agraïm que hagi volgut passar el diumenge amb nosaltres. Hem començat una miqueta més tard del previst sota el lema del curs «Apassionats pel fer el bé». L’assemblea l’ha dinamitzat Jordi Muñoz, de Radio Patio i l’Eucaristia, Josep Hortet. Hem construït un tren amb els vagons a on a cada vagó cada grup de la zona ha compartit un motiu de goig o dificultat del curs i un repte pel proper curs. I les comissions de la zona (Iniciació, Estudi d’Evangeli, Petit Comitè) han fet també valoració del curs i reptes pel proper curs. Han estat presents les valoracions dels cursos del MIJAC i la JOC. Hem fet pregàries al voltant de la pau, les desigualtats, l’habitatge, la precarietat laboral, la gent gran i els joves i intermoviments (MIJAC-JOC-ACO) i accions de gràcies per la feina compartida entre els equips, militants i la responsabilitat i el compromís amb la classe obrera i el moviment. Tenim reptes esperant-nos a part del dia a dia dels grups i militants: acció profètica conjunta d’habitatge, la preparació del proper 12 d’octubre i del proper Consell el maig del 2027. Hem compartit un dinar de germanor i hem fet un concurs de postres que ha guanyat la Dora, militant històrica del grup de Florida, a la qual felicitem i esperem continuar gaudint dels postres de tots i totes, que han estat molt bons! Hem estat en comunió amb altres zones que sabíem que també celebraven la seva assemblea el mateix dia i les que fa unes setmanes ja la van fer. Bon estiu i ens veiem als exercicis! Podeu consultar l’àlbum de fotografies a continuació:
Organitzar-se col·lectivament per avançar en justícia i en igualtat
El nostre moviment germà de Portugal, la Lliga Operària Catòlica –Moviment de Treballadors Cristians (LOC/MTC), ha organitzat un seminari internacional a Leiria del 4 al 7 de juny amb el títol “Desenvolupar noves habilitats i respostes per part de les organitzacions de treballadors, per potenciar la ciutadania activa a Europa”. Van participar la Maria Martínez d’ACO i el Berchmans Garrido de la GOAC com a ponents i l’Anna Luque com a co-presidenta del Moviment de Treballadors Cristians d’Europa (MTCE). El treball va transcórrer sobre com construir comunitat i organitzar l’esperança enfront les desigualtats del món del treball. Construir una cultura que posi la dignitat de les persones en el centre, enfortir l’organització comunitària i generar respostes col·lectives enfront la desigualtat van ser alguns dels reptes plantejats. La trobada va reunir a moviments de treballadors i treballadores de diferents països europeus per reflexionar sobre com desenvolupar i generar respostes perquè la ciutadania europea i les organitzacions de treballadors prenguin consciència davant d’un context marcat per profundes transformacions socials, laborals i democràtiques essent més actius i propositors davant d’aquesta nova realitat. Es va concloure amb un manifest que va incidir en que el camí passa pel dret a la justícia i a la igualtat sense discriminació amb un diàleg social ampli i real on tinguem més protagonisme les organitzacions socials i dels treballadors:
Els preferits de Jesús, protagonistes en la visita del papa Lleó a la parròquia de Sant Agustí
El dimecres 10 de juny a la tarda, la Parròquia de Sant Agustí al barri del Raval de Barcelona va acollir una trobada amb el Papa on més de noranta entitats socials estàvem convidades. El cardenal Juan José Omella va iniciar l’acte, intervenint després del testimoni de tres entitats que treballen cada dia amb persones en situació de vulnerabilitat. Càritas va explicar que és l’expressió institucional de l’acció caritativa i social de l’Esglèsia. També les dificultats del dia a dia, com és l’accés a l’habitatge, la soletat o la inestabilitat laboral. Tot i la duresa de moltes realitats, la impotència per no arribar a tot el món i per no poder abastar tots els racons a on és necessari, no perden mai l’esperança. Acollim, defensem i estimem. OBINSO-Obra d’Integració Social treballen amb persones amb addiccions i va dir el seu representant que no es tracta tant de resoldre vides com de no apartar-se d’elles. SICAR- Religioses Adoratrius van explicar la seva experiència i com acompanyen a dones víctimes de tracta i d’altres formes d’explotació i violència. El vídeo del petit Renzo de 6 anys a on veien primer com amb altres companys enviava una carta al Papa. A continuació i de forma presencial, el nen amb la seva mare, li tornava a llegir, ¿Te gusta jugar al futbol?, ¿De pequeño querías ser Papa?, ¿Por qué hay gente durmiendo en la calle?, ¿Por qué hay tantos abuelos solos si son tan importantes?, ¿Se tiene que perdonar siempre?, ¿Por qué mi padre tiene tanto trabajo? El Papa va respondre primer a algunes de les preguntes que li va fer el Renzo, com el futbol i a voler ser Papa. No va necessitar llegir les respostes que normalment feia en les seves intervencions, van ser espontànies, fora de guió i amb un sonriure. Em va emocionar com va saludar al Renzo i a la seva mare. Va demanar que hem d’acollir a tota dona com a germana i a tot home com a germà, a lluitar contra la soledat no desitjada, a la unitat i a la igualtat en aquest temps que sembla haver-se perdut el sentit de la dignitat humana, a perdonar. Va donar valor al treball de les organitzacions que acompanyen a alleujar el patiment als més petits i vulnerables. Ho va dir Mn. Joan Costa, delegat de la Pastoral Social i Caritativa de l’Arquebisbat de Barcelona de reconèixer, escoltar i donar visibilitat a la tasca d’aquestes organitzacions i ajudar a prendre consciència de la realitat social que vivim. El Papa va fer la seva intervenció en català i en castellà. Una de les situacions que vaig viure va ser la d’una dona asseguda en el banc darrera nostre i tocant al passadis per on havia de passar el Papa. Portava una nena d’uns 16-18 mesos que cridava tota l’estona i en alguns moments plorava. Primer no entenia com la dona es mantenia en aquella situació quan a vegades costava escoltar bé les intervencions. Ho vaig entendre quan el Papa anava a passar per sortir. Vaig mirar a la dona molt nerviosa i el seu interès tan gran per voler que beneís a la nena amb una discapacitat. Reflexiono com ens parla l’Evangeli de les guaricions que feia Jesús. Concretament amb el text de Lluc 5,17-26. “Aixeca’t i camina” dèiem el curs 2024-2025.
Trobada intensa i emotiva de Lleó XIV amb els presos de Brians
La diòcesi de Sant Feliu de Llobregat té dins de la seva demarcació dues presons a tocar una de l’altra, Brians 1 i Brians 2. La presó de Brians 1, que és la que ha visitat el Papa, té uns 1.100 homes i unes 150 dones. És una presó de preventius, persones a l’espera de judici. És una presó on hi ha molta incertesa i ansietat perquè els interns encara no saben si seran condemnats ni quin tipus de condemna tindran i això els crea un estat de molta expectació i molt patiment. El bisbe Xabier va ser l’artífex de la visita del Papa a Brians 1. En paraules seves: “L’anunci de la visita a Montserrat ja va ser una gran sorpresa i té molt de sentit que vingui. Però el que ha estat més sorpresa encara és que es pugui trobar amb el que jo anomeno la parròquia de la presó, la comunitat estable de fidels catòlics que són a la presó. Va ser una idea que vam plantejar i que el Papa va acollir amb sol·licitud”. La trobada, encara que breu, va ser senzilla i molt emotiva. Es va viure, amb intensitat i amb molt de respecte per part de tots els interns i del voluntariat de la pastoral penitenciaria que hi estàvem presents. L’acte es va iniciar amb un cant i després el director del centre penitenciari va dir unes paraules de benvinguda: “No sap l’honor que significa per a tots nosaltres que hagi trobat temps per fer-nos una visita. Mai ho oblidarem”. Seguides de les paraules del delegat diocesà de la pastoral penitenciària, el pare Jesús Bel: “Gràcies per la seva presencia entre nosaltres, que ens conforta i ens anima, gràcies per mirar-nos amb ulls de misericòrdia i per dir-li al món que existim, que patim que volem aixecar-nos i continuar endavant”. Després d’un altre cant el papa Lleó XIV va escoltar els testimonis de dues dones recluses: La Montse, amb el seu testimoni colpidor, va dir quedurant molt temps havia intentat creure en Déu i no ho havia aconseguit perquè havia patit molt amb la mort del seu fill i el culpava a Ell… En adonar-se del mal que havia fet a la seva família i demanar perdó a Déu, va sentir com el seu rancor desapareixia i podia donar gràcies al Senyor per tot el que ha fet per ella. La Josefina va explicar que de petita sempre havia tingut present la fe en la seva vida, rebent tots els sagraments de la iniciació cristiana i sentint que Déu caminava al seu costat. L’accident del seu fill la va fer qüestionar-se moltes coses… el seu fill va sobreviure, va ser un miracle. Dintre de la presó diu que no està sola, que Jesús li dona força i vida, que si no és per això no sap com ho hagués aguantat tot. Lleó XIV va agrair l’acollida rebuda, va abraçar a les dues internes, saltant-se el protocol, i va confessar sentir-se “edificat” per les històries que acabava d’escoltar. “Tot ésser humà és ‘digne’ pel simple fet d’haver estat estimat, creat i estimat per Déu”, va assenyalar el Papa. I va afegir: “No hi ha, doncs, cap situació que faci al Senyor apartar de nosaltres la seva mirada. És una veritat consoladora que ens acompanya en tot moment i que ens recorda com el seu amor misericordiós està sempre per sobre de quant bé o mal hàgim fet”. “Quan us vingui la temptació de sentir-vos menys i penseu que no val la pena seguir endavant, ‘alceu la mirada’ cap Aquell que, a través de la presència de tantes persones, mai deixa de mostrar-vos el seu amor i proximitat”. “Estimats amics i amigues, us convido a seguir somiant el somni de Déu. A cadascú us dic: Déu t’estima com ets, però et somia millor!”, va assenyalar el Papa. I va recordar que la vida cristiana no consisteix a no equivocar-se, sinó a aprendre a aixecar-se: “El Senyor ens permet a tots començar sempre de nou, ja que ésser humà i ser cristià no consisteix a no equivocar-se sinó a créixer en la capacitat de convertir-se, penedir-se, esmenar-se i, sobretot, de reconciliar-se i de perdonar”. Després de la benedicció del Sant Pare i una invocació especial a la Verge de la Mercè, patrona dels presos, hi va haver un intercanvi d’obsequis. Les internes li van donar al Papa un plat de ceràmica i un quadre que havien fet elles mateixes i el Papa va oferir a la presó una icona de la Mare de Déu. Amb el Virolai es va donar per finalitzat l’acte però abans d’abandonar Brians 1 per dirigir-se a Montserrat, el Papa va saludar personalment alguns interns. Tots els que estaven al costat del passadís central, van poder saludar i donar-li la mà al Papa amb naturalitat. El teatre de la presó, on es va realitzar l’acte, hi van assistir només uns vuitanta interns, d’entre els que habitualment participen a l’eucaristia els dissabtes i diumenges a les presons de Brians 1 homes, Brians 1 Dones, Brians 2 i Wad-Ras de Barcelona i també uns vint voluntaris de la pastoral penitenciaria. La resta eren periodistes, càmeres de TV, ajudants de càmera, tècnics, personatges polítics, autoritats, alguns amb els escortes, protocol de Papa, protocol de la presó, funcionaris, mossos d’esquadra, seguretat del Papa, policia de paisà… Suposo que un personatge mediàtic com és el Papa comporta tota aquesta moguda de gent però m’hagués agradat que fos un acte més exclusiu i íntim, pels interns i voluntaris de presons, sense tanta presència mediàtica i tant personatge que es vol fer “la foto”. En tot cas ja està bé que es doni a conèixer la realitat i la pastoral penitenciaria, però no estaria de més que fóssim capaços de veure la presó no com un espai de càstig, sinó com un lloc on persones que han comés errors greus tinguin l’oportunitat de recobrar la seva dignitat de fills de Déu.
“Habitatge dret o privilegi?”
El diumenge 31 de maig, a les 6 de la tarda, la Joventut Obrera Cristiana (JOC) i l’Acció Catòlica Obrera (ACO) vam organitzar una taula rodona amb el títol: “Habitatge dret o privilegi?”. Ens vam reunir a la parròquia de Santa Beatriz al barri Lucero, a Madrid. Ha estat el nostre gest profètic per un habitatge digne. Va ser un espai per debatre i reflexionar, tornar-nos a trobar amb militants i amics i obert a persones dels barris. Ens van acompanyar com a ponents: • Ismael, de l’Associació Veïnal d’Aluche • Eris, del Sindicat d’Habitatge de Carabanchel • Benjamín, veí d’un bloc en lluita al barri de Lavapies • José Ángel, del Grup de Recerca d’Usera sobre Dinàmica Urbana • I el testimoni de Gabi, exmilitant jocista Es va fer un recorregut històric sobre la problemàtica de l’habitatge, la classe obrera sempre ha sofert aquest problema. Des dels anys 50 amb tota la immigració dels pobles a les grans ciutats, de com el règim franquista va afavorir i va potenciar la propietat privada com a element disruptor entre la classe treballadora. Passant per la crisi financera del 2008 que va responsabilitzar a les famílies del desastre “vivien per sobre de les seves possibilitats”, el sistema ho devora tot sense control. Arribant al moment actual en el qual un dret fonamental com és l’habitatge, està supeditat als interessos econòmics d’uns pocs (fons d’inversió i “grans capitals/propietaris”), i de com han convençut a bona part de la classe treballadora de tot això, afeblint-la, creant divisió i enfrontament. La taula també va tenir el testimoniatge personal de Gabi, exmilitant de la JOC de Madrid. Va compartir la seva experiència personal durant la cerca d’habitatge com a persona migrant i racialitzada, situacions d’engany i discriminació, destacant la importància de tenir una xarxa de suport, si és el cas amics, per a superar tot tipus de situacions i poder seguir endavant amb un projecte vital. Entre ponents i les persones presents, prop de trenta, vam poder arribar a diferents conclusions: • Exigir als nostres governants polítiques d’habitatge on es posi a la persona en el centre, com per exemple, restringir els habitatges turístics, rehabilitació d’habitatges, barris amb espais públics que impedeixin la gentrificació, parc públic d’habitatge de lloguer que no pugui passar a propietat, prohibició de compra a no residents ni fons d’inversió / voltors, control de preus, intervenir el mercat de lloguer i mesures per a reduir l’especulació. • La resposta a totes aquestes situacions injustes han de ser col·lectives, individualment no es pot fer gaire. • La població immigrant és actualment la més afectada, però tard o d’hora els joves i no joves, de classe obrera, patiran aquesta situació. • Intentar que la població immigrant participi en les mobilitzacions i respostes col·lectives que sorgeixin.
Un Primer de Maig per reivindicar una educació pública de qualitat
La Pastoral Obrera de la diòcesi de Barcelona va celebrar el Primer de Maig amb una taula de testimonis de docents i professors de les diferents etapes de l’ensenyament el divendres 24 d’abril als locals parroquials de la Mare de Déu del Port, al districte Sants-Montjuïc de Barcelona. El lema: «Ni el treball ni l’educació estan en liquidació». En primer lloc es va abordar l’etapa dels 0-3 anys amb el testimoni de Sílvia de Diego, educadora en una de les 106 escoles bressol sota la titularitat de l’Ajuntament de Barcelona. La principal reclamació d’aquest col·lectiu és formar part del Departament d’Educació de la Generalitat i que finalitzin les externalitzacions (cuina, neteja…). De fet, amb aquest personal municipal treballen en equip professionals d’altres entitats que tenen convenis amb salaris més baixos. També es va destacar que les ràtios d’alumnes per aula són de les més altes d’Europa i que els docents han d’assumir tasques que no els corresponen, com ara sanitàries. Es tracta d’un col·lectiu molt feminitzat al que li manquen recursos per acompanyar. Per tal de millorar aquesta situació, es proposa que el col·lectiu es pugui conèixer millor per poder fer equip i anar a una, fer formacions compartides, transparència entre les companyes i famílies… A continuació, Noemí Gallissà, mestra interina d’educació infantil va detallar la inestabilitat laboral de les mestres que estan a la borsa de treball i la disponibilitat que han de tenir, malgrat puguin tenir altra feina. La freqüència en les substitucions fa que s’hagin de controlar molt bé les nòmines que acostumen a tenir errors i també es va destacar que el camí de la inclusió de l’alumnat és molt deficient. Es va subratllar que les mobilitzacions i vagues estan empenyent en la bona direcció i que es necessita la força de les famílies per donar suport a la mesura de pressió d’aturar les sortides educatives. Pel que fa a la primària, Meritxell Buil, professora a una escola de barri al Baix Llobregat va observar que «l’educació i el paper del mestre han canviat molt. Tinc la sensació que l’escola s’ha convertit en el centre de tot; l’exigència és molta i ens desborda; hi ha un desgast de la professió i ho veiem reflectit en més baixes laborals que mai». La vocació de servei d’aquestes professionals fa que hagin de fer beques de menjador per a algunes famílies que difícilment podrien fer-les elles soles. També es va constatar la manca d’espais per parlar i coordinar-se entre els docents; l’excés de paperam i burocràcia; el gran repte de l’escola inclusiva; i la necessitat que s’escolti la realitat docent amb l’objectiu d’assegurar els drets dels infants. Pel que fa a secundària i cicles formatius, Andreu Iburo, professor d’un institut a Molins de Rei, va lamentar que l’Administració està difamant el col·lectiu després d’haver firmat un acord que deixa de banda el sindicat majoritari. Pel que fa al context de treball, va alertar que els alumnes estan apàtics i amb poques expectatives en l’actual context econòmico-social i que els cicles formatius continuen tenint un baix reconeixement i classisme. Les ràtios també són molt elevades (ESO i CF, 30 persones; Batxillerat, 35), a l’educació postobligatòria no es contemplen orientadors ni psicopedagogs necessaris per a alumnes que requereixen acompanyament més intensiu. Aquest professor va defensar les mobilitzacions i les assemblees de treballadores que s’han fet a alguns centres: «He vist molta cohesió, fer pinya és el millor que podem fer». La darrera aportació va ser la de l’ensenyament universitari i xifres en la mà es va constatar que «no es vol apostar per educar a la gent i això et desarma com a persona». Ramon Franquesa, professor d’Economia a la Universitat de Barcelona, va recordar que «a tot Occident s’ha privatitzat a tots els nivells i retallat l’educació, que és un dret social inclusiu, amb el propòsit de reduir la despesa pública i incrementar les ajudes per al rescat de les empreses». L’extensió de la IA fa que es compri el discurs que no cal qualificar-se acadèmicament i es promou entre els joves un rebuig al coneixement, segons el professor. Tot això es fa precaritzant el personal: no es compleix que el 50% del professorat sigui fix, no hi ha reposició dels professors que es jubilen… «Cal recuperar la vitalitat del canvi que va propiciar la universitat en temps de la Transició», va assegurar Franquesa. A l’inici de l’acte, Marta Candial, de la Fundació Mans a les Mans va explicar la tasca socioeducativa que fan a aquest centre vinculat a la parròquia de la Mare de Déu del Port i fundat pel seu rector aleshores, Josep Hortet, i altres persones l’any 2009. «Donem suport i facilitem oportunitats a infants, adolescents i famílies del barri a través de dos projectes, un al matí per facilitar la inserció laboral als joves i un a la tarda en què fem suport socioeducatiu a infants i joves», va dir la Marta. Des de la Fundació van apuntar que puja el nombre d’infants amb necessitats educatives especials que no tenen un diagnòstic ni adaptació curricular per la saturació dels equips de valoració i la contradicció que a l’estiu puguin disposar de vetlladors per a aquests infants, subvencionats per l’Ajuntament, i la resta de l’any no. Així mateix, us compartim la carta dominical del bisbe de Tortosa, Sergi Gordo: Redescobrim el treball com a camí de santedat.
