Inici d’un nou curs per a consiliaris laics
Com sabeu, a la línia B sobre l’espiritualitat a l’ACO que es va aprovar al darrer Consell el repte 3 és «formar persones que acompanyin la militància en el procés de fer una lectura evangelitzadora i creient de la realitat com a ACO» (veure pp. 24-25 del document «Línies d’actuació 2023-2026»). En aquest sentit està en marxa un nou curs per a consiliaris laics que consta de quatre blocs amb sis temes cada bloc, excepte el de la Doctrina Social que són cinc: I bíblia (AT), II teologia, III teologia i praxi i IV Doctrina Social de l’Església i món obrer. El curs adopta un format de taller telemàtic per afavorir la participació de les persones de diferents llocs. Es fa un diumenge al mes de 17 a 19 h i té una durada de 2/3 anys depenent del ritme que porti el grup. Prèviament a la trobada telemàtica s’envia el material del tema amb unes pistes a treballar i en la reunió es comparteix la feina feta amb descobertes, dubtes, respostes… Aprofitant que en aquest inici de curs es comença un bloc nou (Bloc IV sobre Doctrina Social de l’Església) es convida tots aquells militants de qualsevol moviment d’Acció Catòlica que estiguin interessats a inscriure’s enviant un correu electrònic al consiliari que imparteix aquest bloc, Pepe Paena: pepbaena@gmail.com. De moment, estan apuntades per iniciar-lo set persones. Per aquest curs animat per altres consiliaris com Jaume Fontbona, Josep Maria Romaguera i Pepe Rodado han passat militants del MIJAC, JOC, ACO o el Moviment de Cristians de Pobles i Comarques.
Joan Codina introdueix els participants dels Exercicis de l’ACO en l’Evangeli de sant Joan
Aquest any hem tingut l’acompanyament dels exercicis al salesià Joan Codina, que d’una manera excepcional ens ha introduït en l’Evangeli de sant Joan, a partir de situar en context l’evangeli concret del dia, de fer una reflexió molt clara i concisa i facilitar-nos, per al nostre treball personal, unes preguntes clau per anar-hi a fons. El primer dia ens introduí en els exercicis de la mà del profeta Elies, que ens va empènyer cap al desert per trobar-nos sota «el murmuri d’un ventijol suau» amb la Paraula de Déu i descobrir què ens diu a cadascú, segons el nostre moment vital i concret, respecte de les nostres necessitats i desitjos, de la nostra militància, del nostre compromís cristià. El segon dia ens conduí a trobar-nos amb Jesús, Jesús pregunta als deixebles que el seguien «Què busqueu?», una gran pregunta per als exercicis: què busquem?, encara busquem o ja ens hem acomodat, busquem la tranquil·litat? O encara tenim inquietuds, desig de ser acollits per Jesús, interpel·lats per la Paraula de Déu? A partir de la pregunta què busqueu, Jesús ens crida a néixer de nou, reflexió que ens fa a través de la figura de Nicodem, néixer a una vida nova que pot transformar tot el nostre entorn. El tercer dia la meditació ens enfronta amb les dificultats que ens paralitzen com el paralític, vivim en la nostra zona de confort, esperant que algú ens digui què hem de fer o que ens solucioni la vida com el paralític que portava 38 anys esperant? Nosaltres ens volem moure però no acabem de confiar, necessitem ser guarits per Jesús que és qui ens ajuda alçar-nos i caminar, carregant, però, sempre la nostra «llitera», la nostra història personal. Per nosaltres Jesús és el Pa, l’aliment de la nostra vida interior, de Fe, i així ho descobrim en la multiplicació dels pans. El quart dia aprofundim en la misericòrdia de Jesús a través de la dona adúltera. Moltes vegades els nostres pecats, les nostres incongruències i sobretot els nostres judicis cap als altres ens porten als peus de Jesús per a què siguem castigats i, a canvi, ens trobem una i altra vegada amb el seu Amor que ens perdona i ens dona una nova oportunitat. Jesús ens mostra el rostre misericordiós de Déu. Jesús en la creu, màxim exponent del seu amor per la humanitat, i al peus la seva mare dreta (stabat) i el deixeble estimat, Jesús infon el seu «alè» sobre ells. Amb la dignitat de la seva mare, com a dona (representant la humanitat sencera) junt al deixeble neix l’església, els uneix per poder fer un món millor, fer una església de totes i tots i fer possible aquest Regne de Déu d’amor, justícia i pau que tant anhelem. Al final el reencontre amb Jesús Ressuscitat, que és qui ens infon la seva pau i ens porta alegria. És amb la descoberta d’aquest Jesús ressuscitat que nosaltres podem superar les pors i trobar la força en la Fe, fruit de la nostra relació personal amb Ell i el testimoni de la Comunitat, que ens empeny a «sortir» a la nostra missió: anunciar que Déu estima la humanitat. VALORACIÓ PERSONAL Aquest any he tingut l’oportunitat de participar, per primera vegada, en els exercicis espirituals d’ACO. Ha estat una experiència MOLT i MOLT ENRIQUIDORA!!! Al llarg d’aquests dies no solament he descobert totes les coses que consten més amunt, en el petit resum, amb un agraïment immens al Joan que m’ha desvetllat l’evangeli de sant Joan, tan difícil d’entendre, sinó que he experimentat, cada vespre, la Joia de Compartir entre tots i totes els participants, el que m’ha enriquit moltíssim els exercicis i això és d’un gran valor, ja que a vegades quan es parla de moviment sembla que parlem de coses etèries, i és important d’adonar-nos com entre totes i tots anem expandint el regne de Déu. Les celebracions de les Eucaristies de cada dia les he viscut com una benedicció!!, cada dia un grup les ha preparat aportant cadascun les seves sensibilitats, els seus dons… realment han estat molt viscudes. Valoro també, com una gran aportació als exercicis, els escrits de Madeleine Delbrêl, en ella descobreixo la seva espiritualitat encarnada en la vida del dia a dia, sovint sentia en el meu interior: “jo vull ser així, vull fer de l’evangeli vida” Tiana, el lloc escollit aquest any, ha estat molt bonic, amb unes grans vistes, rodejat de natura i molta vegetació que ajudava a refrescar l’ambient (amb els inconvenients que comporta com són els mosquits, amb els que hem hagut de lluitar, però també ho he superat). La casa compta amb unes instal·lacions molt correctes i les religioses ens han acollit molt bé, ho han tingut tot a punt i ens han facilitat tot el que ha calgut quan ha estat necessari. Si alguna cosa es pot esmentar com a millorable és el menjar, tot i que tot estava bo i les quantitats eren correctes, mancava una adaptació del menú a la climatologia, en el sentit següent: vam menjar calent els dies més calorosos i el menjar més fresc el van gaudir els dies que va baixar la temperatura ambiental, també ressaltar la manca de fruita i verdura. Un agraïment especial a la Maria i la Maribel, responsables des de l’ACO de la marxa dels Exercicis, pendents en tot moment de tot, així de bé han sortit!!!! En nom de totes i tots s’ha lliurat un regal al Joan, el llibre “Devoción” de Pablo d’Ors, i un altre detall a la Paquita, una planta preciosa, amb un rosari inclòs, per la seva aportació amb el ioga i la seva delicadesa espiritual que traspua tot el seu ser. Ella per la seva banda, ens obsequià amb dues poesies, una sobre sant Jordi i l’altra sobre Maria, amb la bellesa amb que s’expressa. Tot plegat, ha estat una experiència profunda, que ha remogut el meu cor i m’ha ajudat a veure que la meva i nostra militància ha de estar
Impuls per una Llei integral contra els delictes d’odi
A Espanya, més del 90% dels delictes de odi no es denuncien: de 226.000 incidents en cinc anys, només 8.400 van arribar a judici. La desconfiança i la falta de protocols aixequen una barrera entre víctimes i justícia. El cas de recent de Torre Pacheco ho mostra: jornades de caça amb més de 700 implicats que van acabar amb tot just 10 detinguts, sent les organitzacions socials els que van denunciar els fets, assumint un paper que hauria de ser de l’Estat. Per aquest motiu, des de la societat civil organitzada s’està promovent una ILP per tal que hi hagi una Llei integral per a la prevenció, tractament i protecció front els delictes d’odi. Aquesta llei permetrà que hi hagi protocols comuns a tot el país per protegir les víctimes i atenció integral, un registre estatal centralitzat d’aquests delictes i formació específica obligatòria per a les forces de seguretat i administració de Justícia. Es preveu que el 15 d’octubre es presentarà el text oficial davant la Junta Electoral Central i a partir del desembre ja es recolliran signatures (500.000 en 9 mesos). L’ACO està valorant adherir-se i el grau de compromís. Teniu tota la informació a la web: https://www.ilpdelitosdeodio.es/ També podeu consultar el comunicat de la Plataforma d’entitats Cristianes amb les persones migrants davant de la crema de la mesquita de Piera i altres actes racistes.
ACO participa a la posada al dia del document “La Pastoral Obrera de tota l’Església”
L’any passat es van celebrar els 30 anys de la publicació de La Pastoral Obrera de tota l’Església que va ser signada pels bisbes de la Conferència Episcopal Espanyola l’any 1994. Hi va haver una celebració dins les Jornades de Pastoral del Treball celebrades a Àvila el novembre de l’any passat. De fet, a les Jornades esmentades, algunes de les ponències destaquen aquest document i el treball realitzat per la Pastoral Obrera a les diferents diòcesis d’Espanya. Des de l’any 1994, el món del treball ha anat canviant en funció de la transformació profunda que experimenta la nostra societat. Entre els efectes negatius, i després de diverses crisis concatenades, i les seves conseqüències, les condicions de treball i de vida s’han precaritzat i s’han aguditzat les desigualtats: treballs sense contracte, sense drets laborals, sense seguretat social, sense dret a atur, sense jubilació en un futur, en el cas de persones emigrants sense permís de treball no hi ha contracte laboral, treballs amb sous que no permeten viure dignament…; a més, s’ha experimentat una pèrdua d’identitat de classe acompanyada d’un accentuat individualisme. Val la pena aprofitar aquest aniversari per fer una lectura, o una relectura del document, per valorar aquesta contribució de l’Església amb el món obrer. El trobareu aquí. El departament de Pastoral Obrera de la CEE, juntament amb els seus òrgans associats, impulsa la redacció d’un document en què –d’alguna manera– es posaran al dia alguns aspectes dels canvis socials esmentats experimentats en les tres darreres dècades. També, per definir per on podria caminar la Pastoral Obrera els propers anys. ACO ha delegat en alguns militants del moviment la seva participació en la redacció del document, de manera que l’any 2026 se’n preveu la publicació; els militants són David González (diòcesi de Madrid), Josep Fernández (diòcesi de Lleida) i Rafi Cáceres (zona Besòs). Una altra acció que es farà properament serà demanar la valoració d’aquests 30 anys de Pastoral Obrera de l’Església com a diòcesi; aquest treball ens pot ajudar a constatar nous reptes i resituar en què ha d’impactar la nostra acció.
ACO-Còrdova: «Creiem que les persones poden viure i conviure des de la solidaritat compartida i el suport mutu»
El diumenge 22 de juny l’ACO de Còrdova va celebrar la seva assemblea de final de curs acompanyada pel consiliari general, Pepe Rodado. Després de l’oració inicial, es va iniciar el treball compartint síntesi dels grups sobre les fitxes relacionades amb la vida militant com a iniciadores i iniciadors de l’ACO ressaltant dificultats i punts forts. Seguidament, es va presentar allò acordat per la comissió d’iniciació com a esquema d’iniciació segons la Guia bàsica de l’ACO general, concretant la primera etapa d’“Acolliment, descobriment i formació” en una vintena de reunions estructurades d’equip de revisió de vida obrera. Després d’això, es van tenir en compte diferents aportacions de la militància. Un cop tancat tot allò relatiu a la iniciació, es va passar a la valoració del curs destacant èxits i avenços, així com dificultats i, finalment, propostes per desenvolupar a principis de curs. Després, es van posar en comú l’activitat dels espais on participa l’ACO, com és el secretariat diocesà de Pastoral Obrera i el Fòrum Cristianisme i món d’avui. Per altra banda, la responsable tresorera va exposar la situació econòmica del Moviment de zona. Per acabar, es va compartir un dinar amb allò que cada militant va portar juntament amb persones amigues i afins convidades per gaudir de la vetllada a la serra de Còrdova amb bany pisciner inclòs fins acabar el dia. Amb tot això, compartim un manifest final de l’ACO de Còrdova davant la situació social actual.
L’«altra» Església catòlica que es va implicar als barris durant el franquisme i la transició
«Per què hi ha persones que desconeixen o no han sentit a parlar massa sovint d’una Església oberta que va ser molt crítica i contrària al nacionalcatolicisme i a les estructures de l’Església, que va estar al costat de les persones que més ho necessitaven (els més oblidats, marginats i castigats, els treballadors, les classes obreres), que va lluitar per les llibertats i els drets humans, laborals i culturals durant la dictadura franquista, per l’adveniment de la democràcia i va defensar una altra manera de viure la fe molt més en sintonia amb els avenços socials?» Aquesta és la pregunta que va procurar respondre la historiadora Neus Baena Gallardo en l’acte de reconeixement del paper de l’Església catòlica en les lluites socials durant el franquisme i la transició que es va fer el 28 de maig passat. En l’acte, organitzat pel Departament de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat de Catalunya, també es va comptar amb el testimoni d’Oriol Xirinachs i Maria Pau Trayner, «que amb el seu testimoniatge i trajectòria vital posen cara humana a un sector de l’Església molt digne i que cal reivindicar», va remarcar Neus Baena. A continuació teniu el guió de la xerrada de Neus Baena.
“Com ser cristià avui”, un recés per baixar pulsacions i enfortir-nos
Anotar-ho a l’agenda personal a l’inici de curs quan l’ACO ens passen el calendari de totes les trobades. Marcar-ho com “preferent” i no deixar que cap altre esdeveniment li pugui treure el lloc. Vull participar en el recés del moviment del maig! Quan arriba el cap de setmana després de cinc dies de ritme prou alt, principalment per la dedicació laboral i per tots els altres compromisos familiars, d’entitats i socials que tots tenim… desitgem una estona de descans, de baixar pulsacions, de fer alguna cosa diferent que ens serveixi per enfortir-nos, per trobar-nos amb gent que t’hi puguis entendre, per celebrar, per “reiniciar” . Doncs us he de dir que tot això passa al Recés de l’ACO. Només hi he participat en les dues darreres edicions i cal dir que les he viscut de manera molt agradable. El passat dissabte 17 de maig ens vam trobar a Sant Pau del Camp, una parròquia que havia estat antic monestir, a tocar del Paral·lel i en ple Raval de Barcelona. Un autèntic descobriment pels qui no vivim a la capital. Un espai privilegiat que t’atorga pau, tranquil·litat i serenor malgrat estar a tocar del bullici del carrer. Érem una trentena de persones. La majoria militants de l’ACO, però també convidats i simpatitzants del moviment. També es tracta d’això. D’obrir la nostra proposta a d’altra gent que hi vulgui ser. I només parlo de les trobades! Moviment evangelitzador allà on som. I ben cert que el títol del recés d’enguany hi anava molt lligat: “Com ser cristià avui”. Trobada conduïda per Josep Lligadas. Treball extret del seu llibre que porta el mateix títol. Inicialment una exposició acurada i argumentada, i planera a la vegada, on va partir del text de l’Evangeli de Marc 1,14-45. I molt ben estructurada per als que necessitem un ordre i cronologia per entendre millor les coses. Pautes per a la reflexió i treball, i per a la pregària personal. Posant èmfasi també en la necessitat de cuidar-nos, de tenir moments de parada en la voràgine del dia a dia. Després una estona llarga de trobada personal i silenci aprofitant el pati/jardí que envolta l’antic monestir. També la possibilitat d’estar dins l’església, el claustre o bé a les sales disponibles. I per acabar, l’Eucaristia on es va compartir i es va fer pregària de la jornada matinal. Va ser la posada en comú de la reflexió de la jornada i del treball personal: entre l’espai d’homilia, pregàries i acció de gràcies. Tothom en algun d’aquest moments va exposar la seva vivència. El consiliari general, Pepe Rodado, va compartir la pregària del Papa elegit, Lleó XIV, dirigida a totes les persones del món, amb fe o sense, un testimoni de la seva pròpia fe i del que vol ser el seu camí. Tot plegat un encert! Donem-ne gràcies a Déu. Podeu consultar les fotos a continuació:
«Junts canviem el món del treball», Jornada de la Pastoral Obrera de Terrassa
El matí del dia 10 de maig es va celebrar a Bellavista (Les Franqueses del Vallès) la Jornada Diocesana de la Pastoral Obrera de Terrassa, amb el lema “Junts canviem el món del treball”. Hi van participar unes 35 persones, representants de diferents àmbits del món obrer: JOC, ACO, GOAC i de la Parròquia de Sant Francesc d’Assís de Bellavista. El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, en no poder assistir-hi, va enviar una carta d’adhesió a la Jornada encoratjant-nos a seguir amb la tasca d’evangelització dins el món del treball i de reivindicació dels drets dels treballadors. La Jornada es va iniciar amb l’acollida dels assistents i un petit piscolabis, seguit de la presentació i visita de l’exposició “Rostres i reptes del món obrer avui”. Amb paraules de la Mercè Solé publicades a Catalunya Religió (19-02-25):«L’exposició la vam preparar des del Departament de Treball de la Conferència Episcopal Espanyola, amb una amplíssima participació catalana, com una forma da celebrar el XXXè aniversari del document La Pastoral Obrera de Toda la Iglesia (…) Es tracta d’un itinerari que recorre les condicions del treball, que a la vegada condicionen enormement les condicions de la vida, i les lluites i aspiracions del món obrer. I és un itinerari conduït i acompanyat per la Doctrina Social de l’Església, aquest patrimoni encara tan desconegut que és una forma d’orientar i concretar l’Evangeli en relació a la vida quotidiana i comunitària de la gent.” La visita a l’exposició ha estat conduïda amb gran encert per la Mercè Clua, militant de la JOC. És una exposició itinerant molt interessant i recomanable. Qui estigui interessat en exposar-la a la seva parròquia, entitat o sindicat, es pot dirigir a pastoral.obrera.cat@gmail.com Seguidament es va donar pas als testimonis de quatre persones implicades en diferents àmbits del món del treball. Felisa Fernández, de Granollers, membre de l’ACO, ha fet el seu testimoni sobre l’acció de Càritas de la Parròquia de Sant Francesc d’Assís de Bellavista amb les persones sense llar, que viuen i dormen al carrer. Felisa remarca la importància de l’acollida, escoltar la persona, conèixer la seva situació i la seva història, com ha arribat fins aquí. D’aquesta manera sent que deixa de ser ignorada, que algú s’interessa per ella. L’altre aspecte és l’acompanyament per les gestions que s’han de fer per intentar regular la seva situació. Es tracta de persones que han arribat a un grau important de deterioració en la seva salut física i mental i per tant necessiten d’aquest acompanyament personal. Susana Sánchez, que ha estat militant a la JOC i a l’ACO, ens ha parlat del compromís com a treballadora i membre de l’Associació per a la Intervenció Social Integral Dimas que va ser fundada l’any 1995. «L’objectiu de Dimas va ser, i continua sent, buscar i oferir treball a les persones més desfavorides, vulnerables, en risc o en situació d’exclusió social ja vinguin derivades del CIRE (presó), dels serveis socials municipals o altres recursos. I ja us podeu imaginar que el col·lectiu és molt ampli i moltes les persones que tenen necessitat d’una feina». De les funcions de DIMAS destaca dos aspectes bàsics: oferir oportunitats de formació i de treball per a aquelles persones que tenen moltes dificultats per tenir una feina, i acompanyar diferents processos i situacions vitals de les persones que van coneixent en tots els projectes i activitats. Maria del Far Cordero, militant de la JOC, compromesa des de molt jove, ens explica que la seva implicació en el moviment feminista comença a l’institut, dins la comissió de gènere creada per tres professores amb el propòsit de fer de l’institut un lloc millor, de manera que els alumnes es van anar implicant en la defensa dels drets de les dones i del col·lectiu LGTBIQ+. Al mateix temps va participar al Punt Jove de Matadepera que va decidir engegar un grup feminista amb les noies del poble. El seu compromís la va portar progressivament a implicar-se cada cop més en la lluita pels drets de les dones en diferents col·lectius. Un dels compromisos d’en Jordi Cordero, militant d’ACO del Vallès Occidental, és la participació des de fa 30 anys en una Cooperativa de Consum Responsable, que funciona amb voluntariat i de forma autogestionada. Cerquen condicions laborals dignes per a les empreses productores i la protecció de la salut i de la “casa comuna”. Han estat unes exposicions molt riques no solament perquè abasten diversos aspectes de la realitat social que estem vivint, sinó també pel testimoni de fe donat per cadascú dels ponents. La Felisa ens explica que se sent cridada per Jesucrist a anunciar i promoure la Bona Nova, sobretot en el món obrer i marginat. Té molt clar que no pot haver-hi anunci sense denunciar les injustícies que pateixen les persones i afirma que comparteix la seva fe amb persones de diferents cultures i religions des del respecte, la fraternitat, la misericòrdia i l’entesa. La Susana ens ha ofert un tast de la seva vida de fe, que va veure transformada a partir de la seva entrada a la JOC i després amb la seva participació a l’ACO. Va ser a la JOC on va anar trobant la resposta a la seva pregunta sobre què volia Déu d’ella. La clau està en com connectar fe i vida. Confessa que es considera dona de poca fe, doncs és molt racional, però seguidament afirma que creu en Jesús.«El seu testimoni d’amor absolut pels més pobres és el millor regal, el millor exemple a seguir, la millor font de llum i esperança en aquest món tan fosc». Declara que creu en aquest Déu-Amor com a motor de totes les coses, a qui dona gràcies i dirigeix les seves pregàries. Pel que fa al lligam fe i compromís social, la Far ens diu textualment: «Moltes persones em pregunten com relaciono Jesús amb el feminisme. O com porto ambdues lluites. Per mi, una cosa va lligada a l’altra. Ser cristiana no vol dir no poder ser feminista. Al contrari, els valors del cristianisme també són
“Units en la participació. Forts en la reivindicació”
La dignitat als barris, la sanitat pública, la cura de les persones i del planeta, el món del treball, l’habitatge i l’educació van ser els set àmbits que van abordar-se en la celebració del Primer de Maig a l’arxidiòcesi de Barcelona, organitzada per la delegació de Pastoral Obrera al casal parroquial del Crist Rei el divendres 25 d’abril. L’acte va finalitzar amb la lectura del manifest “L’economia submergida no contribueix al bé comú”, que la Pastoral Obrera de Catalunya ha elaborat pel Primer de Maig. “Les associacions de veïns han de ser reivindicatives i independents de qualsevol opció política, capaces de generar actes culturals i organitzar festivitats”, va defensar Miguel Romera Lorenzo, de l’AVV La Pau. El militant de la GOAC va explicar que Verneda-La Pau és un barri perifèric oblidat per l’Ajuntament de Barcelona i que la defensa de la sanitat pública, en particular l’ambulatori del barri, de les pensions públiques i de la seguretat al barri són les principals lluites veïnals. “El problema de la salut pública és que el mercat vol fer negoci. Cada cop es redueixen més els pressupostos públics cap a la sanitat pública i hi ha més concerts amb els centres privats”, va denunciar Grego Belmonte Ferrer, de la Marea Blanca de Barberà del Vallès. El militant de la GOAC va insistir en que és necessari “conscienciar que estem perdent un dels drets fonamentals de la ciutadania”. De la seva banda, José Antonio Miranda, treballador familiar al Servei d’Atenció Domiciliària va remarcar que “les cures són el gran oblidat”. El militant de la GOAC i sindicalista a la CGT va explicar que és una feina molt feminitzada i amb moltes dones migrants i que costa coordinar les treballadores ja que treballen de forma molt aïllada. Tenen un conveni de mínims que està aturat fa dos anys. “Tenir cura del planeta vol dir canviar el model de producció, de consum i, en definitiva, el nostre estil de vida”, va relatar Salva Clarós, responsable de polítiques sectorials a CCOO de Catalunya. El militant de l’ACO va defensar que la crisi climàtica no l’hem de viure “amb una actitud de derrota, sinó com un moment de canvis civilitzatoris i una oportunitat per fer les transicions digital, energètica, del model de consum… de manera justa”. “Quan ens sindicalitzem, ens organitzem i ens mobilitzem, no només podem millorar les condicions de treball, sinó qüestions socials com la dependència, l’habitatge…”, va argumentar Ivan Molinos Meire, telefonista al Departament d’Economia de la Generalitat de Catalunya i delegat sindical de CCOO. El membre de l’Equip de Pastoral Obrera de Nou Barris va recordar que els governs de PP i CiU havien desprestigiat els treballadors públics i que això s’ha revertit amb la consolidació de molts interins, pressionada des dels sindicats. Aquesta idea la va reforçar Raquel Gómez Molina, professora d’institut i delegada sindical de CCOO: “Als docents ens costa prendre consciència d’aquesta part reivindicativa i a vegades se’ns enfronta als col·lectius de primària i secundària. També hi ha molta tensió originada perquè el model d’escola inclusiva no porta recursos associats. La meva feina és organitzar i aixecar consciència de classe”, va dir la militant de l’ACO. “Els mestres no som indiferents a les situacions de desnonament i infrahabitatge dels nostres alumnes. Volem desestigmatitzar aquesta situació i visibilitzar-la”, va explicar Marta Moya Casanovas, professora a un institut de Ciutat Vella, membre de Docents 080 i de la Plataforma pel dret a l’habitatge al Poblenou. Cada àmbit es va precedir de la lectura de textos de la Doctrina Social de l’Església i també es va poder visitar l’exposició fotogràfica “Rostres i reptes del món del treball avui”.
L’ACO celebra una Pasqua de reflexió i acció amb la mirada posada en les desigualtats
[Comissió Reimaginem la Pasqua] Amb el lema “Aixeca’t, el Camí comença!”, els i les militants de l’ACO i altres simpatitzants del moviment hem tornat a celebrar la Pasqua com a cristians enmig del món obrer. Enguany, han passat per Can Bajona (Clariana de Cardener, el Solsonès) més d’un centenar d’adults, una vintena de persones que s’han connectat en línia en diferents moments, així com una cinquantena d’infants i joves, acompanyats per monitors del MIJAC i també per joves de les mateixes famílies que han volgut fer de monitors durant la trobada. Han estat uns dies intensos de celebració, reflexió, formació i convivència. Divendres Sant, la Míriam Feu en la ponència “Desigualtats socials: de la indiferència a la transformació” ens va presentar en primícia alguns resultats que es publicaran al proper informe FOESSA sobre desigualtats socials. L’exposició de la cap del Departament d’anàlisi social i incidència de Càritas Diocesana de Barcelona va ser impactant, amb dades que ens van obrir els ulls i el cor a les realitats que generen desigualtats a casa nostra. Amb elements simbòlics com ulleres per veure-hi clar, motxilles per al camí, brúixoles per no perdre el nord i cantimplores per mantenir la força, ens van servir per reflexionar plegades i posar-nos en camí per no caure en la indiferència i ser testimonis d’acció i d’esperança. A continuació, el guió de la xerrada de Miriam Feu: Les celebracions són la part central de la Pasqua, preparades amb cura per les diferents zones de l’ACO arreu del territori. Ens apropen a la realitat amb testimonis i ens connecten a Jesús, que mor en la creu i ressuscita aquest diumenge de Pasqua. Dissabte Sant, els tallers ens van permetre aprofundir en aspectes ben diversos: des del cos com a mitjà per a la pregària, a l’economia transformadora, la salut mental, l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, les eco-parròquies, la Laudato Si’ o una introducció a l’Antic Testament. A la tarda, la pregària familiar ens va apropar amb senzillesa a Jesús, que es dona als altres a través de l’amor incondicional, i a la nit, la Vetlla Pasqual ens va omplir de joia per celebrar la resurrecció de Jesús. Molt bona Pasqua! Podeu consultar l’àlbum de fotografies a continuació:
