La Pastoral Obrera de la diòcesi de Barcelona va celebrar el Primer de Maig amb una taula de testimonis de docents i professors de les diferents etapes de l’ensenyament el divendres 24 d’abril als locals parroquials de la Mare de Déu del Port, al districte Sants-Montjuïc de Barcelona. El lema: «Ni el treball ni l’educació estan en liquidació».
En primer lloc es va abordar l’etapa dels 0-3 anys amb el testimoni de Sílvia de Diego, educadora en una de les 106 escoles bressol sota la titularitat de l’Ajuntament de Barcelona. La principal reclamació d’aquest col·lectiu és formar part del Departament d’Educació de la Generalitat i que finalitzin les externalitzacions (cuina, neteja…). De fet, amb aquest personal municipal treballen en equip professionals d’altres entitats que tenen convenis amb salaris més baixos. També es va destacar que les ràtios d’alumnes per aula són de les més altes d’Europa i que els docents han d’assumir tasques que no els corresponen, com ara sanitàries. Es tracta d’un col·lectiu molt feminitzat al que li manquen recursos per acompanyar. Per tal de millorar aquesta situació, es proposa que el col·lectiu es pugui conèixer millor per poder fer equip i anar a una, fer formacions compartides, transparència entre les companyes i famílies…
A continuació, Noemí Gallissà, mestra interina d’educació infantil va detallar la inestabilitat laboral de les mestres que estan a la borsa de treball i la disponibilitat que han de tenir, malgrat puguin tenir altra feina. La freqüència en les substitucions fa que s’hagin de controlar molt bé les nòmines que acostumen a tenir errors i també es va destacar que el camí de la inclusió de l’alumnat és molt deficient. Es va subratllar que les mobilitzacions i vagues estan empenyent en la bona direcció i que es necessita la força de les famílies per donar suport a la mesura de pressió d’aturar les sortides educatives.
Pel que fa a la primària, Meritxell Buil, professora a una escola de barri al Baix Llobregat va observar que «l’educació i el paper del mestre han canviat molt. Tinc la sensació que l’escola s’ha convertit en el centre de tot; l’exigència és molta i ens desborda; hi ha un desgast de la professió i ho veiem reflectit en més baixes laborals que mai». La vocació de servei d’aquestes professionals fa que hagin de fer beques de menjador per a algunes famílies que difícilment podrien fer-les elles soles. També es va constatar la manca d’espais per parlar i coordinar-se entre els docents; l’excés de paperam i burocràcia; el gran repte de l’escola inclusiva; i la necessitat que s’escolti la realitat docent amb l’objectiu d’assegurar els drets dels infants.
Pel que fa a secundària i cicles formatius, Andreu Iburo, professor d’un institut a Molins de Rei, va lamentar que l’Administració està difamant el col·lectiu després d’haver firmat un acord que deixa de banda el sindicat majoritari. Pel que fa al context de treball, va alertar que els alumnes estan apàtics i amb poques expectatives en l’actual context econòmico-social i que els cicles formatius continuen tenint un baix reconeixement i classisme. Les ràtios també són molt elevades (ESO i CF, 30 persones; Batxillerat, 35), a l’educació postobligatòria no es contemplen orientadors ni psicopedagogs necessaris per a alumnes que requereixen acompanyament més intensiu. Aquest professor va defensar les mobilitzacions i les assemblees de treballadores que s’han fet a alguns centres: «He vist molta cohesió, fer pinya és el millor que podem fer».
La darrera aportació va ser la de l’ensenyament universitari i xifres en la mà es va constatar que «no es vol apostar per educar a la gent i això et desarma com a persona». Ramon Franquesa, professor d’Economia a la Universitat de Barcelona, va recordar que «a tot Occident s’ha privatitzat a tots els nivells i retallat l’educació, que és un dret social inclusiu, amb el propòsit de reduir la despesa pública i incrementar les ajudes per al rescat de les empreses». L’extensió de la IA fa que es compri el discurs que no cal qualificar-se acadèmicament i es promou entre els joves un rebuig al coneixement, segons el professor. Tot això es fa precaritzant el personal: no es compleix que el 50% del professorat sigui fix, no hi ha reposició dels professors que es jubilen… «Cal recuperar la vitalitat del canvi que va propiciar la universitat en temps de la Transició», va assegurar Franquesa.
A l’inici de l’acte, Marta Candial, de la Fundació Mans a les Mans va explicar la tasca socioeducativa que fan a aquest centre vinculat a la parròquia de la Mare de Déu del Port i fundat pel seu rector aleshores, Josep Hortet, i altres persones l’any 2009. «Donem suport i facilitem oportunitats a infants, adolescents i famílies del barri a través de dos projectes, un al matí per facilitar la inserció laboral als joves i un a la tarda en què fem suport socioeducatiu a infants i joves», va dir la Marta. Des de la Fundació van apuntar que puja el nombre d’infants amb necessitats educatives especials que no tenen un diagnòstic ni adaptació curricular per la saturació dels equips de valoració i la contradicció que a l’estiu puguin disposar de vetlladors per a aquests infants, subvencionats per l’Ajuntament, i la resta de l’any no.
