El periodisme “cuca de llum” de “Salillum”
Una matinal amb moments per a la celebració, l’agraïment, la formació i, fins i tot, l’emoció, així va transcórrer la IX Jornada de comunicació ACO el dissabte 5 d’abril al monestir de Sant Pau del Camp, de Barcelona, en un acte obert per celebrar els deu anys de la publicació Salillum d’aquest moviment de la Pastoral Obrera. En la benvinguda es va recordar que el 18 de març del 2015 es presentava el primer número de la revista a l’església de Santa Madrona. Una publicació semestral que té els fonaments en la fidelitat a Jesús i als treballadors, el desenvolupament de temes de fons, en donar veu als sense veu, en l’aprenentatge dels grans, en la vocació per estar en la frontera, enxarxar-se i fer comunitat i en la vibració de l’esperança. “Projectes editorials petits com el de Salillum són representatius del periodisme de cuca de llum, és a dir, el que dona context, fa un periodisme humà i de foc lent. Veig les portades de la revista i veig els referents, quin regal!”, va valorar Sonia Herrera, membre del Consell Editorial i participant a la taula rodona, que va ser moderada per Quim Cervera, consiliari de la Comissió de comunicació de l’ACO. “Salillum, a l’igual que l’ACO, és un petit miracle, un petit oasi on beure i conèixer una lectura assossegada i serena. És una publicació que ajuda a pensar en un context que hi ha una estratègia global per carregar-se la necessitat humana de viure en la veritat”, va aportar Daniel Jover. A la qüestió de com contribuir a donar veu al cristianisme d’alliberament, la Mercè Solé, directora del Secretariat Interdiocesà de Pastoral Obrera de Catalunya i també membre del Consell Editorial de la revista, va dir que “és qüestió d’autenticitat, no una Església que jutgi, sinó que aculli”. I va fer notar que als cristians “ens falta una certa gosadia: som molta sal, estem en moltes sopes, però també hem de ser llum, sortir amb decisió dels nostres armaris cristians i compartir allò que ens mou amb persones amb les que tenim una relació de qualitat”. Per la seva banda, Jover va fer notar que “l’Església avui és un gran destorb per al neoliberalisme, perquè l’Església alliberadora incorpora la coherència entre el sentir, el pensar i el fer” i va proposar “resistir en les catacumbes per fonamentar les propostes, caldrà renovar les celebracions i incorporar mirades laiques i la dona en pla d’igualtat”. Sonia Herrera va contextualitzar que tots els moviments d’una Església d’alliberament “estem en un moment de resistència, davant la dretització de la pròpia Església i tenim el repte del relleu generacional. Ens correspon sortir de l’armari i traslladar els testimonis i els referents”. En la part dels agraïments es van recordar aquelles persones que s’han entrevistat a la revista i que ja han mort: Josep Fontana, Arcadi Oliveres, Víctor Codina i Viqui Molins. Així com la Comissió del Butlletí, especialment al militant Albert Marín, que va precedir l’actual Comissió de comunicació, responsable, juntament amb el Consell Editorial, d’editar la revista Salillum. També als equips de correctors i traductors, el disseny original del militant David González, la maquetació d’Enric Vidal, l’impressor Cevagraf i el manipulat i distribució a càrrec de la Fundació Ginesta. Diverses personalitats entrevistades o col·laboradors de Salillum van encoratjar amb missatges escrits a continuar amb la publicació, com Jordi Armadans, Gabriela Serra, Laia de Ahumada, sor Isaura Marcos, Neus Forcano, Laura Mor, Pepa Torres o Xavier Casanovas. A continuació, en el marc de l’església romànica de Sant Pau del Camp, la quarantena d’assistents a la Jornada van poder gaudir d’un recital de Lídia Pujol, que havia estat entrevistada al n. 6 de la revista. Va ser un concert molt inspirat i emotiu en el qual la intèrpret va fer-se acompanyar pel públic en alguna peça com “Poeta i fangador”. La sala abat Safont de Sant Pau del Camp es va decorar amb diverses pàgines representatives de la revista i l’acte va finalitzar amb un aperitiu servit a l’atri. Podeu consultar el reportatge fotogràfic del Jordi Romero a continuació:
L’ACO de Còrdova aprofundeix en l’espiritualitat de Jesús
No tots els dies es té el privilegi d’escoltar una persona creient valenta, de les que s’han jugat el prestigi i la seguretat personal per ser un enamorat de l’Evangeli i la figura de Jesús de Natzaret. Juan Antonio Estrada és aquesta persona. Jesuïta, teòleg, filòsof, professor… hi afegiria humil, proper i un comunicador apassionat i apassionant. El matí del 29 de març ens ha acompanyat a l’ACO i un nodrit grup de persones de parròquies i altres moviments amics a la nostra Trobada anual de pregària i reflexió prèvia a Setmana Santa. La trobada ha tingut lloc als salons de la parròquia de les Santes Margarides, la comunitat eclesial de la qual sempre està oberta per a tota persona que busqui la trobada amb Jesús. Gràcies per l’acolliment que ens doneu sempre. Juan Antonio ens ha deixat claus a la xerrada “L’espiritualitat de Jesús en els temps que vivim: com morir per renéixer” per aprofundir en l’espiritualitat de Jesús en aquest afany nostre per viure la nostra fe amb coherència en el temps actual. La nostra trobada ha acabat amb una Eucaristia senzilla i fonda presidida pel mateix Juan Antonio. Ha estat un matí de pregària, reflexió i fondària del qual sortim amb molts reptes i una gran motivació en la nostra tasca d’evangelitzar els nostres ambients. Ha estat un gran gust la gran quantitat de persones que ens han acompanyat perquè han enriquit enormement la trobada. L’àudio de la xerrada està disponible a continuació: A més, el 7 de març amb motiu del Dia de la Dona Treballadora va participar la presidenta del Moviment de Treballadors Cristians d’Europa, la militant Anna Luque, en la xerrada-col·loqui “Dones treballadores cristianes a la societat i a l’Església”, organitzada pel Secretariat de Pastoral del Treball i la Delegació diocesana de Migracions de Còrdova. Podeu consultar la crònica i fotografies al full diocesà.
L’ACO aprova el pressupost 2025
Un pressupost que gairebé s’enfila als 150.000 euros per al 2025 és el full de ruta econòmic que guiarà a l’ACO per aquest exercici i que va ser aprovat unànimement pels responsables del Comitè General el dissabte 29 de març passat. El responsable de la Comissió d’economia, Josep Bonastre, va recordar que aquest punt s’ha endarrerit perquè la Comissió ha treballat no només els números sinó el sentit de fons i que això s’ha concretat en un document formatiu Creixem que aviat estarà publicat. El pressupost 2025 s’ha elaborat aplicant un increment del 2,8% (IPC) en totes les despeses i amb unes xifres continuistes respecte al 2024. Tot i que les aportacions per cotitzacions dels militants tendeixen a la baixa (defuncions, baixes, reduccions de cotització en jubilar-se…) es vol conscienciar sobre la necessitat d’incrementar les cotitzacions (també, encara que sigui simbòlicament, d’aquells militants que no cotitzen), revertint a l’ACO les importants desgravacions fiscals, i els donatius. En aquesta trobada, les zones van aportar una quinzena de noms de militants que podrien fer el servei de presidenta a partir del proper curs. Per part del Comitè Permanent es gestionarà el contacte amb aquestes militants, es farà la proposta i es proposarà que facin la revisió de vida sobre la responsabilitat en el seu grup abans de donar una resposta en ferm. D’altra banda, es va confirmar que la celebració de la Setmana Santa tira endavant ja que a aquestes alçades s’ha superat el 50% en el nombre d’inscrits i es va recordar que el termini màxim per fer-ho és el 10 d’abril. El president de l’ACO va animar a participar en aquest “moment culminant del moviment i de trobar-nos com a comunitat” i a convidar persones no militants. La decisió sobre l’aportació solidària s’ha ajornat al Comitè General del 14 de juny per donar temps fins a finals d’abril a proposar més entitats. Monografia de la zona Nou Barris La monografia de la zona Nou Barris, que va presentar Ferni Seijas, va ser l’altre punt destacat del Comitè General. Aquest barri d’orografia muntanyosa, amb molta especulació, autoconstrucció i dificultats històriques per fer arribar els serveis als barris ha estat conegut per la seva lluita veïnal, recollida a l’exitosa pel·lícula “El 47”. “Les parròquies i els cristians també hi han contribuït a aquesta lluita i dignificació. Són barris construïts per gent que ha vingut d’altres territoris de l’Estat i d’altres continents i això dona molta riquesa cultural, crec que tenim el segell propi al barri de la integració”, va destacar en Ferni. Aquesta zona, de mida mitjana, amb 41 militants i 5 consiliaris distribuïts en 7 grups (Bikini, el de més joves i Pa i Roses, el més veterà), té la meitat dels militants vivint al barri i l’altra meitat en zones adjacents o més allunyades. També més de la meitat dels militants treballen dedicats a les persones (sanitaris, educadors, sector social…) i 9 estan jubilats. La problemàtica de l’habitatge és central i això ha fet que molts fills de militants hagin hagut de marxar i que diversos militants hi estiguin implicats en les reivindicacions. La zona de Nou Barris no compta amb responsable de zona i aquestes funcions se les reparteixen en el Comitè de Zona, que es reuneix mensualment. Una de les accions que fan és la pregària comunitària que fan un divendres al mes a la Capella de Sant Lluc (Torre Baró) on participen 10-15 persones entre militants i altres persones. Els objectius que tenen per aquest curs són centrar-se en les famílies del barri (especialment les més vulnerables), fer xarxa amb altres entitats per detectar necessitats i fortaleses de les famílies. En la pregària de l’inici de la reunió que va preparar la diòcesi d’Oriola-Alacant es va recordar a Remei Ramírez, traspassada el 25 de març passat, una de les militants històriques del moviment (juntament amb el seu germà Lleonard) i que va ser la primera secretària de la Pastoral Obrera amb el bisbe Joan Carrera i de la Comissió de Drets Humans. “Era senzilla, estava sempre al peu del canó i estimulava molt a la gent, tenia un desig incansable de millorar i posava l’ànima allà on era”, van recordar alguns dels responsables.
Posar fi als controls policials racistes
En el 10è aniversari de la Llei mordassa, més de 200 entitats entre les quals l’ACO, demanen a l’Estat espanyol que cessi una de les manifestacions més flagrants del racisme institucional: els controls policials motivats per criteris racials o ètnics. Per aquest motiu, avui 21 de març, Dia Internacional Contra la Discriminació Racial, comença una campanya de sensibilització fins al proper 30 de març. Es reclama concretament que la Llei de Seguretat Ciutadana prohibeixi expressament i clarament l’ús de perfils racials quan s’atura i identifica les persones per part dels cossos i forces de seguretat, establint un marc legal que defineixi aquesta pràctica i l’assenyali com a discriminació racial. L’Agència de Drets Fonamentals de la Unió Europea fa anys que denuncia biaixos de perfil racial en els controls policials. El 2018 alertava que el 41% de les persones enquestades assenyalaven el perfilament racial com a causa d’aturada policial. Podeu sumar l’entitat amb qui col·laboreu, treballeu o feu voluntariat al manifest. I podeu seguir la campanya en xarxes amb el hashtag #ParadElRacismo. Nuno Coelho, destacat activista, periodista i referent internacional en justícia social i igualtat racial, ens va parlar al “Llevat dins de la pasta”, de Ràdio Estel, el 19 de febrer passat de la importància de combatre el racisme al Brasil i arreu per construir una cultura de pau.
Entitats que creen petits cels al mig de l’infern
“Aixeca’t i camina” va ser el títol de la Jornada de formació de l’ACO que es va fer el dissabte 15 de març, amb una quarantena d’assistents als locals parroquials de l’església de Santa Madrona. El propòsit era comptar amb el testimoniatge de tres entitats socials que treballen amb col·lectius desfavorits i estigmatitzats i conèixer de primera mà experiències d’acompanyament, de recuperació i, en definitiva, de resurrecció. Lola Ferrer, voluntària de la secció penitenciària de Justícia i Pau, va explicar que participa en dos programes: acompanyament de persones amb condemnes llargues i que, per diferents motius no tenen a ningú i el suport a la sortida en llibertat, en què primer es fa un vincle amb l’intern quan està al centre penitenciari, quan gaudeix de permisos de sortida i se l’acompanya durant un període de 6 mesos a un any un cop està en llibertat. “L’intern ha d’autoritzar la nostra intervenció, tot i que a l’inici desconfia perquè no sap el nostre rol. Però a mida que ens coneixem es crea una certa intimitat amb ells i se t’obren com no ho fan amb molts professionals del centre penitenciari”, assegura Lola Ferrer, que va subratllar la confidencialitat del procés, la gran responsabilitat del voluntari i la necessitat d’una escola activa. La voluntària de Justícia i Pau que porta un any i mig fent aquest servei està més centrada en les dones privades de llibertat, “les més vulnerables perquè les infraestructures no estan preparades per preservar la seva intimitat”. Pel que fa a la població reclusa va indicar que la majoria d’interns venen d’entorns molt vulnerables i cada vegada són més joves. “Amb la condemna a la presó paguen pel seu delicte, però són persones que necessiten una segona oportunitat i és un deure de la societat reinserir-les perquè no reincideixin”, va concloure Ferrer. Per part d’El Lloc de la Dona van participar Aurora Rabasa i Sandra. Aquest centre d’atenció social de les religioses oblates es va crear l’any 1996 per donar una atenció integral a dones en contextos de prostitució: “Des d’un profund respecte, busquem promoure el desenvolupament integral de les persones”, va assegurar l’Aurora. El testimoni en primera persona de Sandra va permetre conèixer les situacions de partida de les dones que es veuen forçades a migrar, en aquest cas, des de Colòmbia (el 50% de les dones ateses per l’entitat tenen aquest origen) per la situació econòmica, les poques oportunitats i la violència. L’arribada amb una maleta i només cinc mudes fa necessària la solidaritat per trobar un sostre (en aquest cas una habitació compartida) i trobar petites feines de neteja en la llar que no donen per mantenir-se. “Aviat et quedes sense diners i et toca fer feines inesperades: ens trobem passant drogues, en l’explotació sexual, treballant d’interna…”, sovint en condicions d’explotació a l’estar indocumentades. “Són dones que s’han aixecat per caminar al decidir sortir dels contextos de pobresa i violència social-masclista del seu país. Són dones molt valentes, responsables de l’economia familiar i que, sovint, s’obliden de la seva pròpia cura”, va compartir l’Aurora. “I en aquest caminar hi ha moltes pedres: la Llei d’estrangeria que et deixa dos anys en situació de vulnerabilitat i exposada a abusos varis; el dol migratori; les múltiples discriminacions (racials, gènere); la precarització de les feines i la dificultat de crear una xarxa social de cures; l’estigmatització de la prostitució (culpa, vergonya i soledat)”, va denunciar. L’Aurora va dir que hi ha “llum i esperança quan troben una persona davant que les acull en la seva vulnerabilitat sense jutjar-les i sense condicions, amb una mirada en les seves potencialitats i creant un espai d’escolta que les permeti pensar, prendre distància, fins i tot trobar-se amb Déu, i guarir-se”. Merche de Hériz és una de les 400 voluntàries d’Arrels Fundació i va donar el seu testimoni en la jornada. L’entitat fundada l’any 1987 es fonamenta en tres eixos: l’acompanyament, la sensibilització i la denúncia. La Merche va destacar que el vincle amb les persones sense llar es trena oferint recursos de baixa exigència: per exemple, habilitant l’única consigna gratuïta on poden deixar les seves pertinences. També en les visites que fan els equips de carrer i en l’acollida que fan al centre obert (24 hores, els set dies de la setmana) on permeten les mascotes i poden “canviar-se de roba, estar tranquils i descansar durant el dia o socialitzar”. La Merche va compartir algunes dades de la memòria del 2024: 791 persones visitades pels equips de carrer, 74% de les persones ateses han nascut fora de l’Estat espanyol, 87% són homes, 9% són dones i la resta no binaris i dones trans. “La raó principal per la qual acaben al carrer és per la pèrdua de la feina, segons ens indiquen les enquestes que els fem i és a partir del sisè mes al carrer que comença el deteriorament”, va indicar. A partir de les experiències d’èxit als països nòrdics han conclòs que l’allotjament és el punt clau. En aquest sentit, fins a 262 persones ateses per Arrels Fundació tenen un pis propi mercès als acords amb entitats, l’Ajuntament de Barcelona o llegats solidaris. Merche també va explicar altres recursos com el “pis zero”, on dormen deu persones cada nit i se’n van al matí, o el taller que permet ajudar-los a recuperar les habilitats socials i artístiques. De fet, l’obsequi als ponents de la jornada i un imant als assistents es van confeccionar en aquest taller. La jornada va finalitzar amb un recital de la coral Dona Gòspel, d’El Lloc de la Dona. Podeu consultar els àudios amb els testimonis: Podeu consultar l’àlbum de fotos i els vídeos de la coral a:
Les angoixes i esperances que suscita l’habitatge, en la Jornada d’Estudi de la POC
“Que això no quedi aquí. Que ens enduguem aquesta empenta a casa, a la feina, al barri. Que ens truquem, ens busquem i ens donem un cop de mà quan calgui. La lluita per un habitatge digne és llarga, però cada petit pas compta”, va concloure la Jornada d’Estudi de la POC el president de la JOC Nacional de Catalunya i les Illes, Jordi Carrasco Esperabé, que es va fer el 22 de febrer passat. Amb una ponència inicial de Javier Madrazo que ha contextualitzat la situació de l’habitatge a Espanya i, a continuació, les aportacions de Filiberto Bravo, de l’AVV Ciutat Meridiana i Marta Moya, de La Balma. A l’enllaç podeu consultar la crònica que va fer Mercè Solé al blog A jornal. L’àlbum de fotografies: I també els vídeos amb la taula rodona i la ponència:
Fraternitat contracorrent
“Treball-educació-fraternitat”, aquesta era la tríada amb què es va convocar una taula rodona el dilluns 24 de febrer per presentar el darrer llibre de Dani Jover, “Llum de tardor” (Pol·len edicions, 2024). El lloc escollit per l’acte, la sala del plens del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), simbolitzava la transversalitat institucional, la voluntat d’acord i diàleg i la necessitat de consensos per avançar democràticament, en un context de polarització que ho dificulta. A la taula rodona van participar, a banda de Daniel Jover, autor i president d’Aprise-Promocions, Teresa Esperabé, secretària general de la Federació d’Educació de CCOO de Catalunya, Sonia Herrera, de l’Àrea Social de Cristianisme i Justícia i Carles Duarte, poeta i autor del pròleg. La benvinguda va anar a càrrec del president del CTESC, Toni Mora. A l’hora de desgranar la tríada, es va començar pel treball constatant que encara hi ha contextos agressius que convé desactivar, com va destacar Esperabé, amb l’organització sindical i la solidaritat dels treballadors, adaptant-la a una economia de serveis i amb menor pes de la indústria. Pensant en particular en els joves, Sonia Herrera va apuntar que “cal reconèixer el precariat com una classe social complexa que requereix interseccionalitat” i que cal superar el tap generacional “amb un traspàs de referents i genealogies”. Per la seva banda, Duarte va recordar la necessitat de la cultura com un “factor clau d’ascens social” i el model que van significar els Cors de Clavé, impulsats per Josep Anselm Clavé, de l’Associació Obrera de Concerts, promoguda per Pau Casals o el moviment ateneista d’arrel popular. Qui va ser president del CoNCA va valorar que “avui la cultura ha deixat de ser patrimoni d’elits econòmiques”, però alhora va observar que “és fonamental que quan parlem del progrés social incorporem la dimensió cultural en una concepció socialment compromesa i avançada”. Pel que fa a l’educació, un vector crucial al llibre de Jover, Sonia Herrera en la seva tasca docent va admetre que “no es pot educar ni transmetre res significatiu si no és des del cor. El coneixement sempre és situat; hem d’encarnar i aterrar la teoria”. Per la seva banda, Duarte va suggerir que les bases de l’adult en el context escolar es posen “il·luminant les potencialitats de l’alumnat, perquè se senti empès a activar els seus talents; promovent el respecte a la diversitat, l’interès per la diferència; implicant d’una manera col·laborativa l’alumnat en la tasca educativa; i estimant l’alumne com a premissa”. Esperabé va sostenir que el centre de l’educació hauria de ser “aprendre per entendre, entendre per trobar sentit, en definitiva, aprendre a desxifrar l’univers i a un mateix” i va subratllar el bon exemple que van ser la professora i la catequista de Dani Jover en un context repressor com el del franquisme. Per últim, pel que fa a la fraternitat, Esperabé va anotar que la vida en el dia a dia comunitari es pot regenerar “teixint vincles d’afecte i generositat”, “comprometent-se amb la nostra realitat” i va valorar els espais de socialització a l’avantguarda com el feminisme, l’ecologisme, el moviment LGTBIQ+ i l’antiracisme. Duarte, de la seva banda, va defensar que per dignificar la memòria dels violentats sense fer més fonda la ferida dels bàndols “cal conèixer el passat, per aprendre’n les lliçons i evitar reincidir en errors, sense fer de la memòria una trinxera contra els altres. Cal assumir les culpes i, quan escaigui, demanar perdó”. Per últim, en una mirada més introspectiva, Sonia Herrera va suggerir que per aquietar els dimonis interiors i fer sortir la bondat intrínseca de la persona, “cal saber gestionar bé les emocions, reconèixer l’altre, cultivar la cultura de pau, cooperar i entendre la fraternitat en la diversitat”. Els participants a la taula rodona (convocada per l’ACO, Cristianisme i Justícia i Església pel Treball Decent) i alguns dels lectors presents a l’acte van coincidir que el llibre de Jover combina de forma fèrtil l’assaig impressionista, les memòries connectades amb el present i la prosa poètica que evoca imatges suggerents, tot des de l’humanisme cristià de l’autor. Podeu consultar l’àlbum fotografies a l’enllaç: https://flic.kr/s/aHBqjC3H9R
Com serà el relleu de la presidenta: novetats
El maig vinent la copresidenta de l’ACO, Rocío Elvira, finalitza el seu mandat i, com està previst, a la propera Jornada General del 12 d’octubre es convocarà Consell Extraordinari per escollir nova presidenta. Per tal de reunir militants candidates a fer aquest servei, aquest procés ha canviat ja que abans del XII Consell era una iniciativa que acostumava a partir del Comitè Permanent amb crides personals a persones concretes. Les noves Normes de funcionament i organització de l’ACO expliquen al punt 7.1 Elecció que són les diferents zones i diòcesis les que han de presentar candidates a presidenta, de manera que s’accentua la corresponsabilitat en el govern del moviment. En aquest sentit, s’espera que al proper Comitè General del 29 de març els responsables de zona i diòcesi aportin noms. Alguns aclariments del Comitè Permanent:
Responsables en construir el Regne de Déu
“Responsables en camí” va ser el lema de la Trobada de responsables d’ACO que s’ha fet els dies 15 i 16 de febrer a la Casa d’Espiritualitat Maria Immaculada, de les Franciscanes dels Sagrats Cors a Tiana i en la qual han participat en diferents moments una quarantena de persones. La trobada es va dividir en dos espais, el de dissabte dedicat a conèixer la realitat migrant a casa nostra i el de diumenge, dedicat a la responsabilitat. La tarda de dissabte hi va haver una taula de testimonis amb Carles Sagués, de la Plataforma Sant Roc Som Badalona, Jaume Ventura, de Justícia i Pau de Badalona i Yolanda Akpoli, de la Unió Segones Oportunitats. Tots van constatar que les nostres ciutats han canviat profundament les darreres dècades amb la incorporació de persones nouvingudes i que, aquest fet, “als cristians ens ha de fer pensar en crear societats no tan carregades de murs”, va convidar Ventura que va remarcar la importància del fet religiós a l’hora de facilitar la integració. La particular situació de Badalona va sortir en diferents ocasions: manca de mediadors, poca predisposició del consistori a construir la ciutat de tots, una de les ciutats catalanes amb més desnonaments, serveis socials infradotats, desmantellament de la Regidoria d’Habitatge i en el seu lloc creació de la Regidoria de Desocupació… Un punt subratllat va ser el de l’habitatge i les dificultats per accedir-hi; en aquest sentit, es va recordar que a Badalona hi ha molts espais parroquials i comunitaris buits i que es podrien posar a disposició de les persones més vulnerables. Com a exemple de bona pràctica es va explicar l’acollida d’un jove del Senegal a la Capella de Sant Joan Baptista, de La Salut Alta; l’Hospital de Campanya de la parròquia de Santa Anna; i l’experiència del Centre Cruïlla a Ciutat Meridiana. De fet, la plataforma que representa Sagués, nascuda fa quinze anys, ha modificat la seva activitat, de promoure activitats socials i culturals en un barri estigmatitzat, a centrar-se en la lluita pel dret a l’habitatge als barris de Sant Roc, Llefià i La Salut (cada mes afronten uns 60 desnonaments) i que es coordina a través de la plataforma Badalona Acull, per donar resposta a les carències en alimentació, habitatge i empadronament. A l’hora de discernir les causes, Sagués va apuntar als “grandíssims tenidors de pisos” o fons voltors que han adquirit les carteres immobiliàries dels bancs i amb els quals resulta molt difícil negociar perquè les persones que estan en pisos sense acreditar-ne la propietat puguin accedir a un lloguer assequible. L’activista va lamentar que, malgrat la legislació que ho prohibeix, molts d’aquests desnonaments s’executen a famílies amb informe de vulnerabilitat. Precisament, hi ha un bon nombre de persones afectades d’origen migrant (paquistanesos, marroquins i alguns llatinoamericans): “Majoritàriament se’ns adrecen dones i carregades de criatures. És molt important que els hi dediquem temps i les escoltem.” Malauradament, aquestes persones sense drets són abusades per persones que ofereixen habitatge per vies no legals. De fet, a Badalona també hi ha la realitat dels assentaments precaris i que va ser dramàtic el 2020 amb l’incendi d’una nau del Gorg on van morir 5 persones i vàries desenes van resultar ferides. Yolanda, originària de Togo i que fa quinze anys que resideix a Badalona, participa activament amb temes de barri i comunitat i ha creat la Unió Segones Oportunitats, una ONG del barri de La Salut Alta que ven roba i mobles de segona mà i que també fa formació a dones migrades. La Yolanda va destacar que setmanalment acullen a dones migrants africanes “que arriben amb molts nervis, han d’emprendre de nou i salvar molts obstacles (llengua, cultura, menjar, roba). Intentem aprofitar tot el bagatge de coneixements i habilitats que tenen i conscienciar-les que és molt important que cuidin la seva salut, física i emocional”. L’activista també va destacar que necessiten “referents racials en diferents feines ja que tenim creences limitants: les dones racialitzades patim violència econòmica masclista, sovint cal el permís del marit per poder treballar i depenen econòmicament de l’home. Si aquestes dones invisibilitzades fan un camí d’empoderament, canvien elles i canvia el seu entorn”. La Yolanda també va coincidir que “l’habitatge a les persones migrades ens travessa tota la vida” i va explicar la realitat de fer vida en habitacions “sense cap intimitat i compartint l’espai amb altres persones”. Precisament, la Yolanda en relació al discurs de la ultradreta que tant penetra en les classes populars, va defensar que “quan més surt el mot seguretat, ham de parlar més de comunitat”. Els testimonis es van complementar en la part del diàleg obert amb l’experiència de la militant M. Rosa Sopena, que s’ha dedicat deu anys a l’alfabetització i culturalització bàsica de dones immigrants, principalment marroquines, en el projecte FAR (Formació, Acompanyament, Relació) de la Fundació La Salut Alta (veure Salillum n. 19). La responsabilitat: com fer-ho millor, com procurar els relleus Diumenge es va dedicar la Trobada de responsables a treballar la responsabilitat a partir d’un qüestionari previ que es va debatre en quatre grups de treball i es van compartir en plenària dues de les qüestions principals. Pel que fa al que es necessitaria per poder desenvolupar millor el servei de responsable es va destacar: · hi ha un ideal de la responsabilitat que és un miratge, convé acceptar les pròpies limitacions, adaptar-se als ritmes de vida dels membres del grup i deixar-se portar per l’Esperit Sant. En aquest punt, el consiliari general, Pepe Rodado va recordar que “Déu no tria els capaços, sinó que fa capaços els que crida” i va recordar la màxima de sant Ignasi de Loiola: “Hem d’actuar com si tot depengués de nosaltres, però sabent que tot depèn de Déu.” · cuidar la pregària i posar la vida incessant del grup en mans de Déu, per poder confiar més en nosaltres i en els altres. · cuidar la formació (gestió del tems, dinamitzar reunions, cura de les persones…). A la web disposem del document “La carpeta del
Monografia de la zona Barcelona Nord i comptes 2024, al primer Comitè General del 2025
“Tant si la nostra vida experimenta la pau com si li toca la prova de la desgràcia, allà hi ha la mà de Déu que ens sosté. Quan, en el curs de la vida, caminem endarrere, també allà hi ha el Senyor caminant al nostre costat. Déu recorre sempre amb nosaltres el mateix camí de la nostra vida i se’ns fa present sempre.” La pregària de Carme Bartra va culminar la seva exposició com a responsable de la zona Barcelona Nord, un servei que porta fent un any, al Comitè General que es va fer a la seu de l’ACO, en format híbrid, el dissabte 1 de febrer passat. Aquesta zona de l’arxidiòcesi de Barcelona comprèn els barris de Sant Andreu, La Sagrera, Vilapicina i Horta i suma dotze grups amb un promig de set membres. El consiliari de zona és Jaume Fontbona. En aquesta zona hi ha dos grans blocs d’edat, els joves fins a 40 anys, molts provinents de la JOC i immersos i condicionats per la situació de criança dels fills, i els majors de 60 anys, jubilats o a punt de fer-ho. El compromís dels militants passa, entre altres, per catequistes a la parròquia de Crist Rei, acompanyament com a consiliaris de grups de la JOC (el consiliari de zona també és el consiliari general de la JOC). La Carme també va fer notar el baix compromís dels militants (només un 25%) en sindicats i partits polítics, una tendència general que s’observa els darrers anys. Un tret característic d’aquesta zona és el recés anual que la majoria de grups organitza i que va ser promogut per consiliaris com l’enyorat Pep Soler o Josep Maria Jubany. Aquest recés és valorat com un espai que permet sortir-se de la dinàmica habitual de les reunions de grup i aprofundir en temes concrets que s’acostumen a preparar amb el consiliari del grup. Barcelona Nord vol donar-se a conèixer com a ACO a la seva àrea d’actuació i convidar a col·lectius de fora del moviment a les trobades que organitzen. Alhora, volen seguir el Pla de curs als grups de Revisió de Vida. “El moviment es veu com un motor per a la marxa dels grups, molts militants se senten part de l’Església gràcies al moviment”, va dir la Carme. Aquí es pot consultar la monografia completa de la zona Barcelona Nord. Comptes 2024, properes trobades i relleu presidència Rocío Elvira La Comissió d’economia, de la mà del seu responsable Josep Bonastre, va presentar els comptes del 2024 que van ser aprovats per unanimitat. Es va destacar que els ingressos per cotitzacions es van reduint per diferents causes (defuncions de militants, baixes, reducció de les aportacions per jubilació…) i que, en canvi, les despeses creixen per l’increment del cost de la vida. Un cop més es va recordar que convé revisar periòdicament la cotització, si pot ser a l’alça i en la mesura de les possibilitats, per adequar-la a aquestes circumstàncies. I és que en l’estructura d’ingressos, la major part provenen de les cotitzacions (83%) i en menor mesura de les subvencions de bisbats i l’Administració pública (17%). Els comptes 2024 que presenten un superàvit de 201 €, poden consultar-se a la presentació. Pel que fa al pressupost 2025, la Comissió presentarà la proposta a aprovació al Comitè General del 29 de març proper després d’haver fet un debat més a fons i de preparar un document formatiu Creixem on hi haurà reflexions i propostes. En el Comitè General es va animar a participar en la Trobada de responsables dels propers dies 15 i 16 de febrer, amb les inscripcions obertes fins al 9 de febrer. Hi haurà dos accents principals, el col·lectiu de migrants i la responsabilitat, i està adreçada tant a responsables del moviment, com militants i no militants amb altres responsabilitats o que s’estiguin plantejant assumir-ne alguna. També es va informar que en la propera celebració de la Pasqua ACO a Can Bajona, la Comissió que la preparar vol millorar l’acompanyament a adolescents i joves que no queden sota el monitoratge del MIJAC, vol ampliar la participació a no militants i vol millorar l’espai de pregària del matí contemplant dos blocs, un abans d’esmorzar i un altre després. També s’està treballant en oferir un espai de celebració comunitària de la penitència el Dissabte Sant a la tarda i s’estan acabant de configurar els tallers que, com és habitual, tindran una perspectiva social, eclesial i de moviment. Un punt important va ser el relleu a la presidència de Rocío Elvira, un mandat que finalitza el proper 21 de maig després de quatre anys de servei. Per això, per al proper Comitè General del 29 de març s’espera un plantejament de possibles candidates per part de les zones. Pel que fa al mapa d’acció de la militància es dona per conclòs: s’han recollit 256 respostes, sense haver arribat a la meitat de la militància (656 militants i 85 grups). Un grup de treball farà un diagnòstic i estudi sobre les dades recollides. D’altra banda, tot indica que es farà una Jornada d’iniciació en format online al març dirigida a les diòcesis de Madrid, Còrdova i Alacant, que no van poder participar presencialment a la Jornada del novembre passat. I de cara al curs vinent es plantejarà reprendre la trobada d’Intercanvi on es podrien compartir, ja en format presencial, els tallers i materials de la Jornada d’iniciació. El Comitè General va anar precedit de la pregària que va preparar la diòcesi de Lleida, un text que, precisament, va comentar la religiosa Mariola López Villanueva en la Setmana Santa del 2021, encara amb restriccions per la pandèmia.
