Joves inconformistes abrusats per les paraules de Jesucrist
La interminable cua de visitants al cambril de la Moreneta ahir a la tarda es va aturar durant alguns moments quan aquests turistes i fidels marians quedaven sorpresos per la força i l’energia que desprenien els cants de la família extensa jocista de la Pastoral Obrera. En efecte, el dissabte 28 de juny culminava tot un any de preparatius per celebrar a la basílica de Montserrat el centenari d’un moviment fundat pel prevere belga Joseph Cardijn i que es va estendre globalment, la Joventut Obrera Cristiana, la JOC. «Cada any és important, tant si són mil [en al·lusió al mil·lenari de l’abadia benedictina] com si són cent. La història es construeix a base de moltes reunions, paciència, confiança i el fet de tenir una missió clara: construir el Regne de Déu a la Terra», va dir el pare abat de Montserrat, Manel Gasch, en la benvinguda prèvia a la celebració de l’eucaristia amb què va culminar tota una jornada festiva que portava per lema «100 anys sent joves». Davant més de 500 jocistes i exjocistes, el bisbe emèrit d’Urgell, Joan-Enric Vives, consiliari i promotor de la JOBAC, va expressar: «La intuïció de Cardijn, 40 anys abans del Concili Vaticà II, continua vigent: volia que el Crist que donava sentit a la seva vida arribés als joves obrers.» Durant l’eucaristia, el president de la JOC, Jordi Carrasco, va anar llegint una «carta» imaginària de Cardijn adreçada a tots els fidels presents. I en l’homilia, a partir del text de l’Evangeli dels deixebles fent camí a Emmaús, el consiliari general de la JOC, Miquel Álvarez va expressar que la missa era «una acció de gràcies per tanta gent que ha passat per la JOC. Continuem preguntant-nos, com fem en les valoracions de les accions, on hem trobat Jesús?, on hem trobat el Regne?» També els exjocistes i militants de l’ACO, Isa Moreno i Àlex Pérez, van fer un testimoni: La recepció dels participants amb una batucada del conjunt Basamba a la plaça Sant Jordi, on hi havia la mostra fotogràfica «Rostres i reptes del món obrer avui», ja anticipava que seria una jornada calorosa, en sentit físic i figurat. Jocistes, exjocistes veterans, pares i mares de militants de la JOC, simpatitzants i amics s’estrenyien les mans, s’abraçaven i petonejaven en una retrobada emocionada, en molts casos després d’anys sense haver-se vist. La intergeneracionalitat va ser una constant en tota la jornada amb joves que tot just estan entrant a la JOC i veterans, com Lourdes Burzón, que amb el seu difunt marit, Josep Sànchez Bosch, van migrar de joves a Suïssa per acompanyar i iniciar en la JOC als seus compatriotes. Taules rodones que marquen el pols d’un moviment en transformació Durant el matí es van desenvolupar quatre taules rodones organitzades per les diverses federacions de la JOC Nacional de Catalunya i les Illes. D’una banda, es va debatre per part de Ramon Bufí, Fina Faidella i Helena Carrasco, si el mètode ideat per Cardijn, la Revisió de Vida, continua donant resposta. Altra taula rodona va ser la de «Classe obrera: fet, opció o sentiment?». Aquí es va destacar el paper d’alguns consiliaris que havien acompanyat els militants de la JOC en adquirir un sentiment de classe i que això els havia portat a afiliar-se en un sindicat o a implicar-se en les associacions de veïns i a participar-hi activament. «En aquesta societat on l’individualisme porta tant de temps empenyent i els continguts en les xarxes socials són més ultrapersonalitzats, em sento més classe obrera que mai», va assegurar Mercedes Vidal. La militant de la JOC, Maria Outomuro, va alertar que molts joves tenen com a referents influencers que «venen el somni americà de les inversions i les criptomonedes» i que adquirir consciència de classe «és un procés». Certament, el context de la industrialització en què la JOC es va anar estenent, és radicalment un altre: «Abans la majoria eren obrers i d’una mateixa categoria, peons, ara el món laboral està totalment atomitzat», va constatar Xavier Ricart, sindicalista de CCOO acabat de jubilar, i que va ser iniciador i consiliari de la JOC durant 25 anys a Besòs-La Pau. La precarietat laboral i la llunyana emancipació dels joves motiven que la feina no estructuri tant com abans la seva vida. «Em rebel·lo quan es parla d’una generació de vidre. El progrés ni és individual, ni és linial i aquest progrés col·lectiu s’ha estroncat: és difícil que els nostres joves s’identifiquin com a classe obrera, però pateixen pitjors condicions que els seus pares. Cal que empatitzem amb ells i que la riquesa es distribueixi», va reclamar Mercedes Vidal. Pel que fa a les lluites, es va apuntar que en els anys propers caldrà fer moltes aliances encara «no imaginades» amb la base comú de la «preocupació per l’altre», que en el cas de la JOC i altres moviments apostòlics és l’humanisme cristià. En el dia de l’Orgull també es va celebrar una taula rodona sobre «La influència de l’Església en la vida de les persones LGTBIQ+». «Acompanyo persones que són fills i filles de Déu i dins de la JOC, que és Església de la perifèria, valen totes les veus que ens fan Déu present. La diversitat sexual i de gènere no és una moda, sinó una realitat que visc des de l’amor», va assegurar el consiliari i prevere de la diòcesi de Terrassa, Pepe Baena. En aquest sentit, el testimoni de militants de diferents generacions va servir per comprovar els avenços socials i polítics que s’han produït, des de la repressió dels sentiments i viure-ho secretament en l’època franquista i a l’inici de la democràcia a l’expressió més natural actual. «La JOC va ser frontera en el seu moment i ha de continuar igual, cal treballar a les fronteres de l’Església, allà on hi ha conflicte», va indicar Miquel Palau. «Després d’un temps vaig comprendre que no és incompatible ser catòlic i ser homosexual. M’ajuda molt a enfortir la fe el sagrament de la reconciliació i la JOC també m’ha ajudat
Montserrat Carulla i Montserrat Forcadell, candidates a presidenta d’ACO
Les militants Montserrat Carulla, del grup Manresa de la diòcesi de Vic i Montse Forcadell, del grup Andantino de la zona Besòs, han acceptat ser candidates a presidenta de l’ACO i, per tant, concorreran totes dues a l’elecció que es farà en el Consell Extraordinari del 12 d’octubre proper, coincidint amb la Jornada General del moviment. La notícia la va comunicar el president de l’ACO, Jordi Soriano, als responsables del moviment en el darrer Comitè General d’aquest curs que es va celebrar el dissabte 14 de juny. Com es recordarà, les noves Normes de funcionament i organització de l’ACO han motivat un canvi en el procediment de presentació de candidatures, partint aquesta iniciativa de les zones i diòcesis que han proposat possibles candidates a fer aquest servei. Els copresidents actuals i el consiliari general s’han anat posant en contacte amb 14 possibles candidates explicant l’origen de la sol·licitud i demanant que fessin la Revisió de Vida sobre la responsabilitat en el seu grup per discernir. Finalment, dues Montserrats, Carulla i Forcadell, han decidit donar aquest pas i properament les coneixerem millor per mitjà d’una presentació escrita de cadascuna. «Tots els que tenim una responsabilitat oferim els talents rebuts al servei del bé comú. Això és el nucli del que hem de transmetre a l’hora de fer els relleus», va dir Rocío Elvira, la presidenta que aquest curs finalitza el seu servei i que va agrair als responsables de zona, diòcesi i comissions «el vostre compromís, dedicació i esperança». En la reunió les zones van fer un repàs per com havia anat el curs i es van destacar alguns aspectes: Les diferents zones i diòcesis també van compartir les trobades i assemblees de final de curs que estan a punt de celebrar o que ja han fet. En el Comitè General també es va decidir l’aportació solidària d’aquest curs que anirà destinada a la Unió Segones Oportunitats, una associació d’ajuda i inserció a migrants amb seu a Badalona, i que va prestar el seu testimoni en la darrera Jornada de responsables de l’ACO. Les comissions del moviment, per la seva banda, van presentar una valoració del curs per escrit. La zona del Baix Llobregat, dimensió i diversitat Un espai rellevant del Comitè General va ser la monografia del Baix Llobregat que va explicar el seu responsable, Francisco Ruiz. És la zona més gran del moviment (16 grups, 124 militants i 12 consiliaris), on han militat alguns dels fundadors de l’ACO (com Lleonard Ramírez) i que ha aportat diversos responsables al moviment. La comarca del Baix Llobregat ocupa el conegut com a «cinturó vermell» metropolità i té una llarga tradició obrera i sindical. «La gran diversitat de grups i de persones, ens aporta una gran riquesa d’aprenentatges. Hi ha molta gent compromesa en coses que desconeixem, fins i tot dues militants que són cegues», va subratllar en Francisco, que va valorar que hi hagi un petit comitè que organitza les trobades del comitè de zona, les diferents activitats i vetlla per la vida dels grups. «Apassionats per fer el bé» El curs 2025-2026 és el darrer que emana del XII Consell i, per tant, recull els tres objectius pendents de cada línia: organitzar una acció profètica comú a tot el moviment, vetllar perquè els militants veterans i joves s’acompanyin mútuament i formar persones que acompanyin la militància. Recordem que primer curs es va treballar la necessitat de viure en clau d’esperança (curs 2023-2024: «Que l’esperança ens ompli d’alegria»), a continuació el fet de posar-nos en camí i tractar de fer-ho amb els més propers (curs actual 2024-2025: «Aixeca’t i camina») i, ara, és el moment d’apassionar-nos per fer el bé. El lema del nou curs 2025-2026, «Apassionats per fer el bé», prové de la carta de sant Pau a Titus i culmina aquesta seqüència dels tres cursos. «En un món on creix la desigualtat, la desesperança, la divisió i la polarització, on es nega qualsevol valor a l’altre i es convida a que cadascú es busqui la vida, hi ha un moviment de replegament a l’interior que ens afecta tant individualment, com col·lectivament i ho veiem a la feina, als barris, a l’Església… Per això és tan important aquesta invitació de sant Pau, que ve de Jesús, ser militants apassionats per fer el bé», va argumentar el consiliari general Pepe Rodado. La pregària de l’inici del Comitè General va ser preparada per la zona Besòs. En el descans, es va poder gaudir d’unes truites de carbassó de l’hort del Francisco Ruiz.
L’ACO proposa a Portugal reorientar la formació professional dels joves i augmentar els salaris
[Montse Ollé i Rafael Allepuz, ACO diòcesi de Lleida i Jordi Soriano, president] Els dies 10 i 11 de juny va tenir lloc a Leiria (Portugal) el seminari del Moviment de Treballadors Cristians Europeus, organitzat pel nostre moviment germà LOC/MTC amb el suport d’EZA. En aquest seminari es va treballar el document “El Pilar Europeu dels Drets Socials”. El seminari va comptar amb tres ponències, una taula rodona i un treball de grups. El militant d’ACO Lleida Rafael Allepuz, va ser un dels ponents que va desenvolupar el tema: “A partir de realitats concretes de la vida dels treballadors/es, quins camins podem imaginar que millorin les situacions socials i de vida a Europa? Valors i reptes per a que ningú es quedi enrere.” Partint d’una introducció, per aclarir alguns conceptes, va fer referència als rostres que tenen més dificultats dins el món obrer com són: els joves, les dones, les persones migrades, les que tenen baixes qualificacions i les majors de 55 anys. Seguidament va desgranar els quatre eixos que reflecteixen la realitat de la vida de les persones treballadores que són: les oportunitats laborals, la formació, les condicions laborals i, de manera significativa, els salaris. Pel que fa a la formació de la població jove va destacar que “els estem enganyant” perquè els orientem cap a titulacions, majoritàriament universitàries, per a què després no puguin treballar d’allò pel que s’han capacitat, provocant una sobre-qualificació respecte dels treballs que ocupen. Cal reorientar la seva formació cap a les necessitats reals del món del treball. En referència als salaris, i basant-se en dades oficials, va demostrar que els salaris a Espanya són molt baixos i que existeix una elevada dispersió salarial, que es manifesta en grans diferències salarials per edats, sexes, nacionalitats i qualificació professional. Va acabar la seva intervenció proposant reptes i propostes de futur. Entre les que podem destacar: l’adequació de la formació professional a les necessitats laborals del moment, l’eliminació de l’economia submergida, l’establiment d’una política de rendes d’àmbit nacional i l’aturada del procés de privatització dels serveis públics que s’està implementant arreu del territori. En el seminari, a més de l’ACO hi havia participants de moviments, entitats i sindicats de diversos països, destacant la KVW del Sud Tirol, KAB d’Alemanya, la HOAC d’Espanya i l’organitzadora LOC/MTC portuguesa. També vam comptar amb la visita del president de la conferència Episcopal de Portugal i bisbe de la diòcesi Leiria/Fàtima, José Ornelas. Les conclusions del seminari encara no s’han publicat. De tota manera hi ha alguns punts que voldríem destacar: Per part catalana hi vam ser presents el president d’ACO, Jordi Soriano (al qual van entrevistar), Montse Ollé, membre de la Comissió internacional i militant d’ACO Lleida i Rafael Allepuz, militant d’ACO Lleida i ponent. El Jordi i la Montse prèviament havíen assistit al Congrés de la LOC/MTC que va tenir lloc els dies 8 i 9 de juny. En aquest Congrés es van aprovar els comptes i la gestió dels últims tres anys i es van prorrogar els càrrecs de l’equip nacional i consensuar les línies d’actuació del proper trienni. Tornem cansats, però molt contents i engrescats de l’oportunitat de gaudir d’aquest treball. Esperem que l’alè de l’Esperit Sant ens doni forces per poder encarar els reptes que com a treballadores cristianes se’ns plantegen cada dia. Podeu consultar l’àlbum de fotos a continuació:
