El ressò de la justícia social a l’Estadi Olímpic
Encara tinc molt present el record del moment en què el papa Lleó XIV va entrar a l’Estadi Olímpic de Montjuïc el dimarts 9 de juny passat. Érem unes 40.000 persones, però per a nosaltres, la cinquantena de persones militants de l’ACO que hi érem presents, no era un simple acte de masses ni una celebració litúrgica més. Era una cita compromesa. Veníem de viure de prop la precarietat en els nostres àmbits, amb nombroses persones que no poden accedir a un habitatge digne ni a una feina estable. L’ambient ja s’havia anat escalfant des de la tarda amb una primera part musical molt potent, amb les actuacions de grups de gòspel, la versió rumbera de “Boig per tu” a càrrec de Sabor de Gracia i artistes com Siloé, Beret, Conchita i la complicitat d’Alfred García i Álvaro Soler cantant junts. Mentre esperàvem, mirava al voltant i m’adonava que allà dins i a les cues que vam fer per esperar per entrar hi coexistien ideologies i sensibilitats molt diferents. Des dels sectors més conservadors de l’Església fins a moviments progressistes i de base com el nostre, passant per gent que potser s’ho mirava des d’una distància purament cultural. No tothom entenia la fe de la mateixa manera, però precisament aquesta pluralitat feia que el moment fos més intens. L’estadi va esclatar literalment quan va aparèixer el papamòbil. Veure’l recórrer la pista de l’estadi, tan a prop de la gent, saludant mentre tothom aplaudia i l’aclamava, ens va unir a tots i totes per uns instants en una mateixa aclamació. Quan Lleó XIV va prendre la paraula, el seu discurs no va ser de complaença, sinó que va connectar de ple amb la fe i la justícia social. Va denunciar l’economia que mata, però també va escoltar el testimoni d’una noia amb un pare que havia maltractat la seva mare. Llavors el Papa va alçar la veu contra la xacra dels feminicidis, qualificant-los de “ferida oberta en el cor de Déu i una vergonya per a la humanitat”. El Sant Pare també va parlar obertament d’una “joventut ofegada per la manca de futur, l’ansietat de l’èxit i l’aïllament digital”, i va exigir colpejar les consciències davant de l’augment de les depressions i els suïcidis entre els joves. Però si el discurs va sacsejar, el tram final de l’acte a l’Estadi va acabar d’emocionar. Per tancar la vigília, l’Escolania de Montserrat va cantar el Virolai i després el cantant Sergio Dalma s’hi va unir a l’escolania per interpretar Em dones força, divuit anys després de la primera versió que van cantar plegats en català. Escoltar el vers “Em dones força per superar els obstacles, em dones força per creuar l’oceà” sota el cel de Montjuïc va semblar una pregària col·lectiva, una injecció d’esperança per a totes les nostres lluites diàries i per continuar sent, des de l’ACO, apassionats i apassionades per fer el bé.
La missa pontifical i la benedicció de la Torre de Jesús, vistes per una dona cristiana de base i militant de l’ACO
La cerimònia d’inauguració de la Torre de Jesucrist de la basílica de la Sagrada Família va tenir tres parts, la pregària i l’ofrena a la tomba d’Antoni Gaudí a la cripta del temple, la missa pontifical i la benedicció de la torre. A la cripta el pontífex, Lleó XIV, es va trobar amb els patrons de la Fundació de la Sagrada Família i amb el rector de la Parròquia de la Sagrada Família. A l’entrada de la Porta de la Passió, el Sant Pare va trobar-se amb els Reis d’Espanya i amb la Natàlia una nena invident d’uns deu anys d’edat que tenia davant seu una maqueta de la Torre de Jesucrist. La Natàlia va explicar tant al Papa com als reis com estava feta la torre. I és que la Fundació ONCE està en relació amb la Fundació de la Sagrada Família per acostar als invidents tant l’accés al temple expiatori com amb la comprensió de l’arquitectura de Gaudí, mitjançant maquetes que poden ser palpades per les persones amb ceguesa. Pel que fa a la missa, ritus recargolat i carrincló, tenint en compte que la presidia el papa Lleó XIV, en davant, papa Lleó, cal dir que la litúrgia estava molt ben treballada. Els textos eren en català, en castellà i hi havia cançons en llatí. Tot de purpurats amb el solideu s’asseien a l’altar, ajudats d’algun diaca i d’algun capellà. Tant els cardenals i bisbes com el Papa mateix eren revestits de casulles amb motius gaudinians. La vestimenta semblava feixuga i poc transpirant. De fet el Sant Pare en acabar la cerimònia es va retirar i va canviar-se per la roba habitual amb una estola per poder beneir la torre i se’l veia més reconfortat. A l’altar també hi havia dos llocs reservats a la banda dreta per al rei i per a la reina de l’Estat espanyol. Quan el cap d’Estat i la dona van entrar al temple van haver-hi aplaudiments. A la nau central hi havia tot de gent encorbatada i vestida amb elegància, hi predominava el color negre. Hi havia una abundor d’autoritats de tots els estaments, estatals, autonòmics, locals, el Govern central en ple, el Govern de la Generalitat al complet, l’alcalde de Barcelona i tot de persones amb responsabilitats a les administracions públiques. Els fidels de les parròquies érem als laterals del mig en avall de la nau. Les autoritats entraven per la Porta de la Passió mentre que la resta havíem entrat tres hores llargues abans de la cerimònia per la Porta del Naixement. Tothom tenia el llibret de la missa al seient i també un ventall de cartró. El servei d’ordre, molt atent i disposats a donar un cop de mà, no permetien que ens aixequéssim, que anéssim fent tombs per la nau. Sí que ens deixaven anar al bany i ens ajudaven a retornar al nostre lloc. Les columnes no deixaven veure l’altar major. Hi havia una munió de televisors que transmetien les imatges principals de la cerimònia. La celebració de la santa missa estava controladíssima, el tempo. Les intervencions dels diferents actuants anaven l’una darrera l’altra sense temps perdut. Una dona va llegir una lectura i una altra va cantar un himne. Un escolanet va cantar el salm. I un capellà jove va llegir l’Evangeli, després del ritu de l’encens i el tomb per l’altar i també de l’aprovació del president de la cerimònia, amb el bes al llibre dels Evangelis per a les grans ocasions -llibre daurat amb tanca i tot. L’homilia del papa Lleó va ser curta, un bocí en català i la resta en castellà. L’altar va ser revestit amb mantell i amb les ofrenes hi havia les patenes platejades i un calze principal també platejat i treballat potser amb or o pedres precioses. En el moment de la Consagració tant l’arquebisbe de Barcelona com el de Tarragona també hi van dir alguns fragments de la cerimònia. Abans d’acabar-se la part de la consagració ja estaven preparats els voluntaris amb les persones escollides que portaven els copons amb les sagrades formes consagrades, òbviament en altres ocasions perquè el Papa encara no havia acabat de consagrar. A la Montse Carulla, presidenta d’ACO, i a mi ens va semblar entrellucar la cara de sorpresa del pontífex en veient com hi havia tot de copons plens a vessar de formes consagrades quan ell encara no havia acabat el ritual. Cal dir que el bisbe de Roma actual és matemàtic de formació, no li devien sortir els comptes. Diversos equips formats per un parell de persones, una amb un estendard i l’altra amb el copó curull de sagrades formes s’acosten a cada racó del temple. Prèviament ens havien explicat quin camí havíem de fer. Vàrem combregar sense fressa, ras i curt. Hi va haver un moment en què tot un escamot de Policia Nacional va entrar al temple i es varen situar pels laterals, estratègicament ubicats. Tothom havíem passat els controls d’identitat, havíem ensenyat les bosses, no portàvem ni ganivets, ni pistoles. En fi, a mi em va semblar que les mesures de seguretat eren extremes sinó exagerades. La tercera part de la cerimònia, la més esperada, va tenir lloc a la façana del Naixement i els assistents dins el temple vàrem haver-nos de quedar asseguts, en silenci. Els voluntaris ens varen proporcionar uns artefactes que més endavant s’encendrien. Es tracta d’un artefacte fet de paper amb forma d’ortoedre (paral·lelepípede rectangular) que fa la figura d’una xemeneia de La Pedrera. Té una base quadrada amb un mecanisme interior (es veu un circuit elèctric sofisticat). Hi consta la frase atribuïda a Antoni Gaudí: “Primer l’amor, després la tècnica”. Només el Papa, el cap d’Estat i la consort i els bisbes tenien lloc preferent per assistir a la cerimònia de la benedicció de la Torre de Jesucrist. Hi havia també un pati de cadires ocupades per ciutadans a la part exterior del temple, a la façana del Naixement. La benedicció es va fer majoritàriament en català amb aspersió d’aigua (el nostre
El curs d’«Apassionats per fer el bé» dona pas al XIII Consell de l’ACO
El XIII Consell ja té dates i lloc de realització: 21 al 23 de maig del 2027 a Veciana. Així es va informar al darrer Comitè General del curs, celebrat el dissabte 6 de juny a la seu de l’ACO. Les tres comissions de treball sobre les línies d’actuació del XIII Consell ja estan funcionant a ple rendiment per tal de poder presentar el seu treball en el material que es lliurarà a la propera Jornada General. Aquests documents seran el punt de partida per tal que els grups i, finalment les zones, revisin i facin propostes de cara al XIII Consell. Les comissions corresponen als àmbits social, eclesial i moviment. La primera està formada per Jordi Soriano, Ferni Seijas, Manolo Díaz, Carme Ruiz i Marta Reyes. La segona està formada per José Luis Centeno, Esther Marín, Ángel Peña, Josep Fernández i Montserrat Carulla. I la tercera està formada per Lluís Nicolau, Marcel·lí Quintana, Blanca Aznar i Josep Bonastre. També es va demanar a les zones que aportin noms per constituir la Mesa del Consell que estarà integrada per un president, un moderador, dos secretaris, quatre vocals i els seus suplents. Pel XIII Consell també s’intentarà tenir resolts dos mandats del Consell anterior: el protocol contra els abusos, que ja s’està abordant amb l’assessorament del Servei d’Atenció a les Víctimes d’Abusos (SAVA) de l’Arquebisbat de Barcelona i el llistat de funcions i tasques dels treballadors del moviment. I caldrà aprovar un canvi en les normes de funcionament per assegurar que els copresidents coincideixen dos anys de mandat. «Apassionats per fer el bé», un curs que acaba A punt d’acabar el curs que porta per lema «Apassionats per fer el bé», les zones participants al Comitè General van compartir com havien treballat el Pla de curs i què els havia aportat. A destacar els Estudis d’Evangeli plantejats que o bé s’han treballat als grups o per dos o tres grups per facilitar l’intercanvi intergeneracional, les Revisions de Vida programades, els recessos de grup, la participació en el grup de treball del gest profètic per un habitatge digne… Sobre aquest darrer punt, el grup de treball ja ha fet la proposta de Revisió de Vida programada per tal que els grups facin propostes d’Actuar fins al 31/10/2026 i es pugui decidir l’acció conjunta del moviment. Alguna zona com el Baix Llobregat ha continuat fent Estudis d’Evangeli en el marc d’una parròquia on ha participat gent que no és del moviment. Aquesta i altres zones també han vetllat per organitzar celebracions conjuntament amb altres moviments de la Pastoral Obrera. A la zona Nou Barris, per exemple, és el segon any que organitzen mensualment una pregària oberta en parròquies de la zona i volen dotar-se d’un altre espai per mantenir el contacte entre militants i trobar-se regularment en un format que han de decidir. Moltes zones han valorat el Pla de curs encara que no l’hagin pogut portar a terme, perquè l’esforç dels grups s’ha centrat en mantenir la fidelitat i la constància en les reunions. Els responsables de zona, diòcesi i comissions van aprovar el calendari del curs 2026-2027 i la distribució de tasques entre les zones. La Jornada General del proper 12 d’octubre tornarà a celebrar-se als Salesians Rocafort i la ponència anirà a càrrec del sociòleg i professor universitari a Comillas, Fernando Vidal, que també va protagonitzar la darrera Jornada d’Apostolat Seglar de Catalunya. Aquest curs no hi haurà Recés de l’ACO per la complexitat organitzativa del Consell. Pel que fa a la Jornada d’iniciació, des de la Comissió d’iniciació van demanar a totes les zones que facilitin informació real sobre les persones que estan en aquesta condició per tal de poder fer-ne un seguiment. A partir d’aquí, contactarien amb aquestes persones per veure quines són les seves necessitats i proposar una Jornada d’iniciació, en data i format apropiats. Des de la Comissió també van subratllar la necessitat que a totes les zones i diòcesis hi hagi un responsable o persona referent d’iniciació. Comiat de responsables i proper consiliari general En aquest Comitè General, el darrer del curs, es van acomiadar diferents responsables que, o bé finalitzen el mandat o han decidit acabar la responsabilitat, tot i que el relleu efectiu es farà en la Jornada General del 12 d’octubre, data en què s’inicia el curs: Marcel·lí Quintana, de la diòcesi de Vic, que va venir amb el seu relleu, Roser Palau; Jordi Olivé, de la zona Vallès Occidental; i Araceli Jiménez, responsable d’iniciació. Així mateix, el consiliari general, Pepe Rodado, va informar que el seu relleu serà Joan Ramon Marín i Torné, biblista i vicari de les parròquies de Sant Pere i Sant Pau i la Mare de Déu de la Mercè, del Prat de Llobregat (bisbat de Sant Feliu), actualment consiliari del grup d’ACO del Poble-sec. En aquest apartat, es va informar que Mercè Solé ha renunciat com a directora del Secretariat Interdiocesà de Pastoral Obrera de Catalunya per raons familiars. Pel que fa a la visita apostòlica del papa Lleó XIV a Espanya i Catalunya, el consiliari general va demanar posar l’atenció en diversos moments significatius com la trobada amb sindicats i representants del món del treball («Tejer redes»), la trobada amb els presos de Brians, la trobada amb les entitats socials a la parròquia de Sant Agustí o la visita a les Canàries per conèixer de primera mà el fet migratori. I va recomanar llegir amb calma durant l’estiu l’exhortació apostòlica Dilexi te i l’encíclica Magnifica humanitas. Una delegació de militants de l’ACO participarà en la vetlla de pregària que es farà a l’Estadi Olímpic Lluís Companys. En la pregària amb què es va iniciar la reunió i que va preparar la zona de Nou Barris es va tenir present el militant històric de la JOC i de l’ACO zona Barcelona Nord, Antoni García, que més tard va morir.
Recés ACO “Pregant amb el Ressuscitat fem el bé”
Dissabte, 16 de maig, una bona colla de militants de l’ACO vam compartir el Recés que cada any el moviment ens ofereix. Enmig de l’enrenou de la ciutat, a la Parròquia de Sant Martí del Clot, vam trobar un espai de calma i pregària. Ens hi va acompanyar la Carme Gomà, militant de la zona Montserrat i consiliària del grup Renou del Vallès Occidental. Una pregària inicial ens va ajudar a desconnectar del brogit dels carrers i amorosir els nostres cors. A continuació la Carme, amb encert i senzillesa, va anar deixatant cites del Nou Testament on es mostren les actituds de Jesús per fer el bé i de quina manera es prepara Jesús per portar-lo a terme, posant un especial subratllat en la mirada de Jesús vers les dones. Seria, respectivament, el Veure i el Jutjar que tant coneixem i treballem als nostres grups de Revisió de Vida. Finalment a l’Actuar unes cites que ens interpel·len a nosaltres, deixebles seus ara i aquí per vèncer les nostres pors i esdevenir ressuscitats amb Ell! Al temps que la Carme relligava vida i Evangeli també rebíem un testimoni de fe sincer i profund, un testimoni de pregària humil i confiada. L’estona de treball personal va esdevenir la pregària de tu a Tu, el primer pas en aquesta relació amb el Pare; una pregària d’agraïment, de petició, d’abandó, de confiança. Un espai per rellegir la Paraula de Déu i permetre que ressonés dins nostre. La pregària en Comunitat va ser ben reeixida amb la celebració de l’Eucaristia. El consiliari del moviment, en Pepe Rodado, va presidir-la encomanant l’alegria Pasqual i relacionant el treball realitzat amb el missatge de l’Evangeli. El brogit del dia a dia que portàvem a l’arribar es va transformar en sentiment de Comunitat, en agraïment per tot el compartit i en joia per seguir el Crist Ressuscitat!
Una visita a Elx per acompanyar el grup d’ACO de la diòcesi d’Oriola-Alacant i per participar al Consell Assessor de la Pastoral del Treball
Els dies 26 i 27 de maig vaig anar a Elx a participar a la 179ena reunió del Consell Assessor de la Pastoral del Treball, del qual formo part com a presidenta d’ACO, juntament amb la Mercè Solé, militant d’ACO, i directora del SIPOC. El dia 26 vam tenir una reunió amb les persones que formen part del Secretariat de la Pastoral del Treball. Ens van explicar les línies de treball que es realitzen a les diferents diòcesis: l’habitatge, reunió amb els sindicats, impulsar la pastoral obrera a les parròquies, reunions amb els bisbes, relacions amb altres pastorals. Vaig participar també en l’Eucaristia de celebració del 75 anys de l’HOAC a la diòcesi Oriola-Alacant. Com estava a Elx vaig aprofitar per posar-me en contacte amb el grup d’ACO d’Elx, amb el seu responsable en José Antonio, amb el seu consiliari en Pepe i amb un membre, en Fran, els altres dos membres no van poder venir. Vam xerrar una mica de com és el seu grup, les seves inquietuds i el seu dia a dia. Va ser il·lusionant poder compartir una estona amb militants que són més lluny. Ells també van estar a l’Eucaristia. El dia 27 vam anar al bisbat d’Oriola-Alacant a fer l’última reunió d’aquest curs. Els temes que vam tractar varen ser: • Preparació de la propera Jornada general de Pastoral del Treball pel mes de novembre, que se centrarà en l’impacte de l’IA en el treball i la vida de les persones. • La precarietat laboral, especialment joves, dones i migrants. • Relacions Església i sindicats. • Explicar la Pastoral Obrera i la DSE a les parròquies. Després vam tenir una xerrada amb el bisbe José Ignacio Munilla i li vam explicar la nostra feina. I per acabar vam visitar a la residència de capellans a Don Vitorio, el primer bisbe de la Subcomissió de la Pastoral Obrera de la Conferència Episcopal Espanyola. Un senyor de 95 anys, amb molt bona memòria que ens va explicar els començaments de la Pastoral Obrera, i , fins i tot, la seva trobada amb en Joseph Cardijn. Ens va encoratjar a continuar la nostra tasca dins del món laboral, ara encara més, tenint present, com ell ens anava dient “Som Església en món del treball”. Una xerrada molt emotiva. A Noticias Obreras teniu més informació. I això va ser tot. Ara a esperar a començar el nou curs.
