Experiències per transformar

Localització

El barri de Sant Antoni d’Elx és un barri eminentment obrer. Hi viu principalment gent que vingué sobretot d’Aragó, Andalusia, Castella-la Manxa i Extremadura pels anys 60, i ara també hi viuen els seus fills. És un barri de gent humil i senzilla. L’ACO d’Elx se situa a la parròquia de Sant Antoni; s’hi reuneixen dos equips.

Descripció

Dos militants d’ACO d’Elx, amb el suport de la resta de militants vam promoure un curs d’informàtica bàsica (processador de text i correu electrònic) per a gent del barri de Sant Antoni sense cap tipus d’experiència. Amb aquestes persones hi vam contactar per mitjà de la parròquia. Posàrem anuncis del curs a la parròquia i en algun bar (la veritat és que no en férem prou difusió) i finalment hi participaren vuit persones. Gent a l’atur, algun jubilat i una persona immigrant. L’activitat durà tres dissabtes al matí i es féu en un institut del barri.

–Quin paper hi jugues, quina funció hi tens, en aquesta activitat?

Jo treballo a l’institut Victoria Kent, que és el que cedí l’aula d’informàtica i m’autoritzà a obrir i tancar; era el responsable de la instal·lació durant el curs. També vaig estar acompanyant Vicen (l’altre militant d’ACO) i entre tots dos fèiem les classes d’informàtica, perquè no tots els alumnes tenien el mateix nivell. N’hi havia que tenien moltes dificultats amb el ratolí, amb els textos, que no sabien absolutament res. D’altres ho captaven tot de pressa i ja poguérem ensenyar-los a obrir un compte de correu, adjuntar documents, etc.

La idea era que fos una cosa pràctica des del principi, que els pogués ser útil immediatament i que els servís per a la seva formació.

–Com t’hi vas vincular i des de quan?

Fou una acció madurada a l’equip i a la zona. Volíem realitzar una acció col·lectiva com a ACO i una acció en el barri de la nostra parròquia, d’acostament a la gent, de tenir “presència” a la parròquia. La idea és continuar aquest curs.

–Per què hi ets, què et motiva a ser-hi?

Em motiva la idea de realitzar una acció conjunta, d’estar al costat dels més desafavorits (aturats, immigrants que no arriben als cursos oficials, que no tenen formació) però que tenen molta vida per compartir amb nosaltres. Em motiva la idea d’estar enmig de la gent, amb persones humils i senzilles i compartint una cosa que nosaltres els podíem transmetre, una eina com la Informática (tan present en les gestiones i accions quotidianes), a la qual, però, no hi té accés tothom, amb la qual cosa es converteix en un element més de diferenciació o discriminació.

–En què t’ajuda com a persona i com a creient?

M’ajuda en tot. Comentava a l’equip d’ACO, que els dos militants implicats no ho visquérem com una càrrega, sinó com un regal. M’omple de satisfacció i m’emociono en veure Tomás, content com un xiquet, quan ha pogut navegar per Internet i veure una petita pedania d’Albacete, el lloc on havia nascut (ell no es pensava que allí podia arribar Internet); o Simona, una immigrant romanesa a qui el fet d’haver après a crear un compte de correu i enviar documents la feia molt feliç perquè podia tenir més contacte amb la família de Romania. El fet d’aportar, de sortir d’un mateix, de compartir, provoca una felicitat enorme i això es motiu de donar gràcies al Pare.

–Quina experiència de transformació social esteu fent?

Realment és un primer pas per a una experiència de “banc de temps”: compartir uns coneixements molt bàsics (d’informàtica) amb gent senzilla que pateix la precarietat laboral, gent a l’atur que es preocupa per formar-se però no arriba als canals oficials. El curs està orientat a persones del barri (tant si s’acosten per la parròquia com si no) sense recursos, aturats de llarga durada, gent que no arriba als cursos oficials o reglats, persones que desconeixen l’eina de la Informática, dels correus electrònics, de navegar per la xarxa i que, per tant, estan en desavantatge a l’hora de la formació, d’accedir a determinats llocs, de fer gestions quotidianes o presentar un currículum de feina. El curs s’ha ofert des de la parròquia i la gent s’ha apuntat al despatx parroquial. És un primer pas encaminat a promoure més accions amb la gent que hem contactat a través del curs. Volem donar la possibilitat a la gent de descobrir la parròquia com un espai que dinamitza, que es preocupa socialment del barri i intenta donar resposta humana i propera als problemes i realitat del barri; volem mostrar que no és aliena al que viu el barri.

–Com és valorada pels receptors, pels participants, pel barri?

De manera molt positiva. Amb agraïment. Quan estem acostumats a veure que tot té preu, el fet de la gratuïtat, de compartir el que un té (en aquest cas, temps i uns coneixements) fa que la gent descobreixi altres maneres de funcionar i actuar. Els participants s’han mostrat contents i agraïts i han quedat amb gana de més. Alguns han recomanat a coneguts seus que vinguin al nou curs perquè saben que també els anirà bé.

–Com superes/supereu els moments de dificultat?

Amb dues coses molt senzilles: amb el somriure de satisfacció o agraïment de la gent que hi ha participat; i amb l’ajuda de Déu.

En realitat no he percebut moments de dificultat. A més no ho hem concebut com una cosa nostra, sinó que els altres militants d’ACO, encara que no han participat directament en l’acció, sí que l’han tingut present, l’han seguit de prop, els hem sentit al nostre costat, l’hem compartit a la revisió de vida, perquè volem compartir-la amb la resta de militants de manera que realment es visqui com un projecte comú i col·lectiu.