Experiències per transformar

Localització

Ens reunim als locals parroquials de Sant Francesc d’Assís a Bellavista, les Franqueses del Vallès.

Descripció

Algunes militants d’ACO, una de les quals és voluntària de presons a Quatre Camins de la Roca del Vallès, vam veure que quan els interns sortien de la presó no tenien on anar; la majoria de les seves famílies (si és que estan localitzades) no volen saber-ne res. Les institucions penitenciàries no fan cap mena d’ajuda de reinserció a la societat. Hi ha alguna cosa des de la pastoral penitenciària en col·laboració amb Càritas (un pis portat pel capellà de la presó, però amb molt poques places i bastant selectiu). Això fa que molts vagin a parar al carrer i tornin a delinquir. S’ha de tenir en compte que són addictes a algun tipus de substància: alcohol i altres tipus de drogues, i estan malalts (malaltia física i/o mental). D’altra banda, veiem que hi ha moltes persones que encara que no han estat a la presó tenen els mateixos problemes de malalties, drogodependències, soledat..., i  estan molt a prop de la marginació.

A l’EAAM els acollim, els escoltem, els acceptem i els acompanyem i, plegats, cerquem sortides a les seves vides, d’una manera global, però de mica en mica i sent ells els protagonistes.

Ens reunim cada setmana dues hores i mitja. Berenem, parlem d’allò que portem al cor, que ens preocupa, que volem compartir. De vegades parlem d’algun tema en concret com la soledat, el dol, les drogues, les malalties, etc. Programen activitats. A final de curs editem una petita revista que es diu Sin Prisas

L’EAAM té el suport i està sota el marc legal de DIMAS (empresa de reinserció laboral) amb la qual mantenim una relació i en la qual alguns de l’EAAM treballen. També comptem amb el suport de la parròquia.

–Quin paper hi jugues, quina funció hi tens, en aquesta activitat?

En aquest moment som un equip de tres dones les que acompanyem; ens reunim un cop al mes i anem revisant la marxa i buscant sortides, col·laboracions, ajuda... Jo en sóc una.

–Com t’hi vas vincular i des de quan?

Hi estic des del començament, fa quatre anys.

–Per què hi ets, què et motiva a ser-hi?

Sempre, i cada vegada més, he estat “tocada” per les persones més pobres i marginades: persones que estan al carrer, que tenen problemes amb les drogues, malaltes mentals, persones que es troben molt soles, els qui són rebutjats per la societat... L’Evangeli de Jesucrist m’hi porta. I elles també tenen dret a conèixer Jesucrist.

–En què t’ajuda com a persona i com a creient?

He après molt d’ells: a escoltar, a comprendre, a acceptar, a no jutjar, a tenir paciència, a fer-me més conscient de la necessitat que tenen de ser estimats... Són els nostres germans. He sentit el seu agraïment i la seva estima. M’ajuda a anar de l’Evangeli a ells i d’ells a l’Evangeli i a reconèixer-hi el rostre de Jesucrist.

–Quina experiència de transformació social esteu fent?

És una experiència molt senzilla, no és que hàgim fet una “gran experiència de transformació social” però sí que veiem passes transformadores, actituds de superació i canvi, alguna reinserció laboral, familiar, social, de tornada a la fe, d’ajuda mútua, companyonia i solidaritat i amistat.

–Com és valorada pels receptors, pels participants, pel barri?

Agraeixen molt ser acollits, escoltats, acceptats i valorats, estimats. La parròquia i el barri ho veuen amb bons ulls. És un grup més dels que ens reunim a la parròquia.

–Com superes/supereu els moments de dificultat?

L’experiència és positiva, però sí que hi ha dificultats: a alguns els costa expressar-se, o posar-se en marxa, complir allò que s’han proposat, algun enfrontament, abandó... Bé, ja hi comptem... Intentem superar-ho revisant i cercant sortides en l’equip i amb ells mateixos, cercant eines, persones, professionals i entitats que ens poden ajudar, etc., i també en la Revisió de Vida, l’Estudi d’Evangeli, la pregària, en els nostres grups, ja que les persones que formem l’equip, de moment, totes som militants d’ACO.