Actualitat

“Què ens ha indignat? Quina és l’acció que fem i com seguim Jesucrist? Què hi hem deixat en aquesta lluita, quin ha estat el martiri?” Mercedes Vidal, militant de la Zona Barcelona Nord i Jordi Fernández i Manel Andreu, militants de la Zona Besòs, van protagonitzar la taula rodona de formació el passat 21 de maig responent a aquestes preguntes que els va plantejar la Comissió de formació.

Mercedes Vidal, actualment regidora a l’Ajuntament de Barcelona, va fer memòria de com va començar a implicar-se al moviment veïnal quan era militant de la JOC i va posar l’accent en “la importància de les lluites bàsiques i petites que són les que transformen la vida de la gent” i quan aquestes "petites accions tenen conseqüències sobre la vida de persones més perjudicades, això és alliberador”. També va defensar que “la gent tenim un gran poder i no ho sabem. Si fóssim capaços d'aglutinar més persones en plataformes, els canvis que faríem serien enormes”.

Manel Andreu, per la seva banda, va explicar quina tasca fan des de la Xarxa de suport als assentaments del Poblenou, gràcies a la qual recolzen unes 200 persones. “Habitatge, papers, treball i dignitat són les demandes de les persones que malviuen als assentaments del Poble Nou”, va explicar Andreu que va aprofundir-hi en com sovint veu primer la persona que demana una atenció abans que el Crist: “Quan acompanyes gent que pateix, això també et fa patir. La fe a vegades queda una mica desdibuixada davant la persona que has d'acompanyar”.

Jordi Fernández, metge al CAP Besòs, va explicar amb detall el procés d’insubmissió dels professionals del seu ambulatori davant la llei que limitava la sanitat universal (RDL 16/2012): “Aquest Decret legalitza l’exclusió sanitària a l’Estat espanyol i ha expulsat del sistema sanitari a 800.000 persones. A això cal afegir el  medicamentazo i el copagament dels fàrmacs”. A aquesta ofensiva regressiva s’han plantejat respostes des de diverses instàncies com la Plataforma per una Atenció Sanitària Universal a Catalunya.

Tots tres van coincidir a indicar que “l'acció que es fa fruit de la indignació s'ha de fer des del moviment col·lectiu” i que “els que pateixen han de prendre protagonisme”. Per últim, Jordi Fernández va subratllar el fet que “com a seguidors del Crist també portem implícit un missatge d'alegria i d'esperança en les accions que portem a terme”.

Podeu escoltar la taula rodona a l’enllaç.