Please enable JS
Foto de família dels participants a l'assemblea de final de curs de la zona Besòs.

Assemblees de final de curs per valorar i agrair el camí fet

Diverses zones i diòcesis comparteixen els espais comunitaris

juliol 12/Joan Andreu Parra/

Per final de curs els calendaris treuen fum i resulta complicat encabir més trobades, però les de l’ACO no són una més. Tot seguit diverses zones i diòcesis comparteixen cròniques i/o fotografies d’aquestes trobades:

 

· Final de curs a Lleida, el 3 de juny. Fotografies: https://flic.kr/s/aHBqjAM76W

 

· Final de curs a Montserrat, el 4 de juny. Fotografies: https://flic.kr/s/aHBqjAM78V

 

· Final de curs a Vic, el 4 de juny.

El passat 4 de juny l’ACO de la diòcesi de Vic va celebrar la seva jornada de final de curs a Sant Maure, als locals parroquials amb vint persones assistents entre militants de Manresa, Igualada, Ripoll i convidats. Vam començar la jornada assistint a la missa parroquial de les 11, oficiada per en Josep M. Pujol, qui forma part d’un dels equips de l’Anoia. Seguidament ens traslladàrem als locals parroquials, on la Marta Ruiz Palau, antropòloga i especialista en comunicació humana i noves tecnologies, ens parlà sobre “La persona, el simbolisme i les relacions interpersonals. Com ens influeixen les noves tecnologies?” Ens exposà les noves tecnologies digitals, com cercar l’equilibri per no perdre el sentit de comunitat i quedar-se sol: avantatges i inconvenients en el nou model de comunicació. Hem acabat l’acte amb un dinar i posterior valoració de curs.

 

· Final de curs a Còrdova, el 25 de juny. Fotografies: https://flic.kr/s/aHBqjAM77Y

Diumenge passat, 25 de juny, l'ACO vam celebrar la nostra Assemblea final de curs amb l'objectiu d'avaluar el curs 22-23 i celebrar l'Eucaristia juntament amb militants, simpatitzants i amics. Vam començar el dia celebrant l'Eucaristia, presidida per Manuel Varo, el nostre consiliari diocesà i donant gràcies al Pare Déu per la vida i per tots els processos alliberadors en què hem estat immersos els militants de l'ACO durant el curs. El nostre comitè diocesà ha preparat el contingut de l‟assemblea a partir de les aportacions que hem fet els equips de vida. A manera de síntesi, traiem en clar diversos aspectes fonamentals:

  • El curs ha estat ple de fets d'esperança per als militants, en ser presents a Associacions veïnals, AMPAs, col·lectius ecologistes, sindicats, parròquies, moviments juvenils d'AC… Aquest és el tresor de l'ACO, fer present l'Evangeli en aquests ambients per anar descobrint amb altres persones el “pas de Déu per la vida” i intentar construir una vida més digna per a la gent més humil.
  • Hem de continuar aprofundint en la nostra espiritualitat, íntimament relacionada amb l'apassionant tasca de ser militants a la frontera Església-món obrer.
  • També volem créixer la nostra capacitat d'arribada a la societat, als barris, a la ciutadania… amb l'objectiu de fer arribar la Bona Nova a un món obrer que té una realitat difícil i precària per poder transformar-lo en la direcció que marca l'Evangeli.

 

· Final de curs al Vallès Oriental. Fotografies: https://flic.kr/s/aHBqjAMEPD

[Fidel Membrive Sola, Grup Granollers I] El dia 25 de juny, la zona Vallès Oriental va celebrar la trobada de final de curs al santuari de Puiggraciós (La Garriga), un indret en plena natura, molt apreciat pels vallesans. Des d’aquí mostrem el nostre agraïment a les religioses que ens van acollir i ens van cedir l’espai. El tema central: la pregària, compartim experiències. Hi vam assistir unes 40 persones entre militants d’ACO i convidats. 

La posada en comú inicial va ser molt enriquidora, doncs vam constatar que hi ha una gran diversitat de recursos i maneres de fer pregària: a casa, en una església, en horari fix, anant amb el cotxe, al tren, passejant pel bosc, al matí o al vespre, o a l’hora de dinar; fent Estudi d’Evangeli, amb l’ajuda d’un llibre de pregàries, meditant el Parenostre, participant a l’Eucaristia, i moltes més. L’exposició va ser lliure i sense cap judici per part dels assistents. Després d’acollir les experiències compartides, la Teresa Vallvé ens va ajudar amb saviesa i discreció a aprofundir en el tema. Remarcaria aquests aspectes de la xerrada: 

- El desig i la necessitat de silenci per arribar al nostre interior. Hem de deixar que els sorolls del pensament vagin passant i deixin pas al silenci per arribar al fons d’un mateix, jo profund (entès com el que soc, no el que faig) per anar a l’encontre de l’Altre. Allà trobarem el Senyor, que sempre hi és. En Ell trobarem l’amor, la pau i el repòs que anhelem.

- No podem dir que no sabem pregar. Es pot pregar en qualsevol moment i hi ha moltes maneres de fer-ho. Cadascú fa un itinerari al llarg de la vida.

- De vegades no cal dir res, només oferir allò que hem viscut, escoltar, sentir, confiar.

- El desig: Vingui a nosaltres el teu Regne, faci’s, Senyor, la teva voluntat.

En la segona part de la trobada, la Montse Gómez ens va introduir a la biodansa. He trobat una descripció que coincideix amb el que jo, i segurament molts dels participants, vam experimentar: La biodansa ens convida a dansar la vida, a l’expressió saludable del que som, i per això no s’ha de saber ballar. És una proposta que ens porta a través de la música, el moviment, les emocions i el grup, a l’experiència intensa de l’Aquí i Ara, i a l’encontre autèntic d’un mateix, de l’altre i d’allò que ens envolta.

Va ser com una continuïtat  de la xerrada, una manera de viure l'experiència de sentir-nos acceptats i estimats en comunitat amb els que hi érem, amb els qui no van venir, amb la natura que ens envolta i amb tota la humanitat. En acabar vam gaudir d’un refrigeri amb coques i begudes. En general s’ha fet una valoració positiva de la trobada. No obstant, ens hem quedat amb ganes d’aprofundir més sobre la pregària i ens emplacem a cercar noves ocasions per fer-ho.

 

· Final de curs a Madrid. Fotografies: https://flic.kr/s/aHBqjAM7ai

Al voltant d'una gran taula, a la parròquia de La Crucifixión vam celebrar el nostre final de curs la Zona de Madrid. Vam començar esmorzant: unes porres amb xocolata, pa de pessic… Tot és més saborós compartit i acompanyat de converses.

L'assemblea en clau d'eucaristia va començar amb el text de l'Evangeli del diumenge, Mt 9,36-10,8. “…estaven abatudes com ovelles sense pastor… La collita és abundant i els segadors són pocs… els va donar autoritat per curar tota malaltia… i va enviar els dotze amb instruccions…”. Fernando ens recorda que som cridades cadascuna pel nostre nom i enviades fràgilment, petitament i Silvia porta a la pregària la vida de les dones salvadorenques a qui acompanya.

Marta, ens guia en una dinàmica on elaborem pasta per fer un pa: farina, llevat, aigua, oli i sal. Pocs ingredients, que ben pastats, i amb la precaució de no barrejar alhora llevat i sal, amb els temps de repòs i a una temperatura determinada fan un deliciós aliment. Bene, Araceli, Jesús, Marta, Ana i Maribel anomenen, com Jesús feia, cares concretes amb què estem: treball, barri, associació de veïns, sindicat… Al pa s'uneixen Paraula i Vida.

Després Ana i Noelia comparteixen les revisions dels equips i dins de la idiosincràsia de cadascú, coincidim en un repte: fer més passos i formar-nos en el jutjar i l'actuar de la RdV.

Continuem aturant-nos als espais de zona d'aquest curs: valorant molt positivament la nostra participació com a ACO a Església per un Treball Decent, com un espai de comunió, de treball i de formació amb altres moviments germans; Araceli va fer una valoració de la trobada de pregària-formació que vam tenir amb Tiscar Espigares, a prop de Setmana Santa, un espai que vam obrir a altres (podríem haver arribat a més persones), en clau de resurrecció des de la meravellosa figura de Madeleine Delbrêl que ens va atrapar; Toñi ens va parlar de les tres trobades de RdV oberta d'aquest curs, destacant com les persones que hi participen ens diuen que és una cosa que els ajuda i en allò que volen continuar participant; en relació a la nostra participació a Xarxes Socials, David ens va animar a seguir compartint entrades des de la nostra originalitat: RdV, quadern de vida, connectant vida i fe, que poden ser “petits grans de mostassa”; Noelia va portar unes pinzellades de què és, com es desenvolupa i què suposa el Consell General a l'ACO per animar la feina dels propers cursos de concretar als equips i a la zona, les línies de treball que es van aprovar; Jesús ens recorda, des d'un petit fragment de La Vida de Brian, “què han fet els romans per nosaltres?” el sentit i el funcionament de l'economia en ACO, la importància de la cotització i de realitzar la Revisió de vida d'economia anual.

Vam acabar l'assemblea amb la pregària eucarística, acompanyades de la veu i la guitarra de Maribel, l'abraçada de Pau i compartir el pa i el vi.

Araceli, responsable de zona, va tancar una assemblea pastada entre totes, ens va convocar per a un principi de curs en què reprendrem tots els reptes que han anat sortint i que ens fan sentir-nos en moviment a l'ACO, a l'Església. Ens va recordar que durant l'estiu continuarem aportant els nostres testimonis a les xarxes socials. I vam acabar donant gràcies per la tasca de cuina que exerciran Toñi, Araceli i Jesús al campament d'estiu de la JOC de Madrid-País Basc.

 

· Final de curs al Besòs, el 30 de juny. Crònica i fotografies: https://flic.kr/s/aHBqjAM78p



Altres articles