Please enable JS
La Jornada es va celebrar al PES Centre Cruïlla el 20 de març passat

Conseqüències de la pandèmia al món educatiu a Nou Barris

Jornada formativa de la zona que es va organitzar el març passat

setembre 15/Joan Andreu Parra/

[Isa Moreno-Zona Nou Barris] La Zona d’ACO de Nou Barris hem realitzat una jornada formativa on principalment hem compartit quines han estat les vivències i conseqüències de la pandèmia en l’àmbit educatiu a Nou Barris.

A partir de testimonis de militants que treballem en el territori i l’anàlisi de la Tere Esperabé, ex-militant de la JOC de Nou Barris i Secretària general en l’àmbit d’educació de Catalunya per CCOO, hem analitzat i compartit les següents constatacions:

  • La pandèmia ha aflorat i agreujat una crisis prèvia no resolta i que afecta directament el dret a la terra, al sostre i el treball. Al llarg de la pandèmia han continuat havent desnonaments (fins i tot en horari nocturn havent toc de queda), han augmentat els ERTO, la pobresa energètica, l’economia submergida... 
  • A Nou Barris l’escletxa digital i la privació del dret fonamental a l’educació ha suposat una exclusió evident de la població amb menys recursos, constatant la bretxa social existent. Com a conseqüència, l’alumnat ha tingut menys oportunitats per accedir al sistema educatiu. Molts infants han estat tancats en una habitació durant més de 45 dies, sense llum a l’exterior, sense material escolar, sense jocs de taula, contes, llibretes, llapis de colors, sense connexió... la majoria compartint habitació i pis amb altres famílies, sense ordinador i sense tenir assolida una competència digital que els permetés accedir als estudis amb igualtat de condicions.
  • Els partits polítics d’extrema dreta han augmentat en el territori a causa de la manca de formació i pensament crític. També el grau de violència cap als infants i les dones.
  • El món educatiu és un món feminitzat. La pandèmia ha suposat que moltes dones que treballen en extraescolars, monitoratge de menjador, neteja de centres educatius, cuina, persones de suport de les escoles bressol... estiguessin en ERTO i no cobressin quan tocava, arribant a esdevenir deutores i entrar en el cercle de pobresa.
  • Els professionals en el territori, des del primer moment es van implicar per poder donar resposta. Tutoritzacions telefòniques, distribució de packs de material escolar, fent assessorament telemàtic i digital... Al llarg del curs escolar, s’ha treballat amb condicions inapropiades: no han arribat mascaretes, manca d’espais per respectar les distàncies de seguretat, augment de baixes laborals, increment de professionals que tenen experiència d’una primera feina, amb el que suposa d’acompanyament i desgast entre professionals.
  • Respecte l’alumnat, ha augmentat la vulnerabilitat. Dels 20.000 menors en situació de vulnerabilitat que hi ha a Catalunya, 7.000 viuen al Districte de Nou Barris on hi ha cinc barris amb un nivell de rendes molt baixes i en el rànquing de la pobresa.
  • En els adolescents han augmentat les malalties mentals i els trastorns alimentaris i de la son. També les addiccions. I a nivell públic no s’ha previst com donar resposta a aquesta realitat, no s’han augmentat els serveis psiquiàtrics ni d’acompanyament parental.
  • Moltes dones han continuat treballant en la pandèmia en tasques de cura, neteja d’hospitals, residències... i han viscut la dificultat de no tenir amb qui deixar els seus fills. Les mesures covid han exclòs els pobres a l'hora de confinar-se, de garantir ventilació, de desplaçar-se als llocs de treball, d’accedir a mascaretes i gel hidroalcohòlic... 

Tota aquesta realitat la volem mirar i deixar-nos tocar per ella, com ho va fer Jesús, sentint-nos cridades a continuar treballant en aquest camp:

 

En veure les multituds, se’n compadí, perquè estaven malmenades i abatudes, com ovelles sense pastor. Llavors digué als seus deixebles: La collita és abundant però els segadors són pocs. Pregueu, doncs, a l’amo dels sembrats que hi enviï més segadors (Mt 9,36-38).

 

Com a propostes... per continuar construint un món més just i equitatiu en aquest àmbit ens van sorgir:

  • Lluitar i garantir des dels sindicats que els professionals que hi treballen en aquests territoris hi vagin per opció personal, per compromís... no podem oblidar que el grau de dedicació i desgast professional és molt més alt que en altres districtes o barris amb menys exclusió.
  • Continuar lluitant per la disminució de les ràtios i l’augment de professionals en els centres educatius i en l’educació no formal. 
  • Prioritzar l’acompanyament a les famílies, fomentant que se sentin partícips dels centres educatius, preguntant-los què necessiten, promovent les seves potencialitats per tal que tothom se senti que forma part, que l’educació és responsabilitat comunitària.
  • Continuar vetllant pels programes que tenen en compte la franja d’edat d’adolescents i joves i fomenten l’accés al món del treball i la formació de forma simultània. Sense oblidar el paper tan important que fan les escoles d’adults, els PQPI, els Plans d’ocupació, les entitats de cura pel benestar de les famílies, les Unitats d’educació Compartida...

 

Com a conclusió, destacar que va ser una jornada de compartir vida, compromís i militància. També vam constatar que molts militants de l’ACO a Nou Barris treballem en l’àmbit educatiu en diferents vessants i hem estat a primera línia al llarg de la pandèmia, treballant amb els nostres dispositius, la nostra connexió, la nostra llum i alhora intentant acompanyar els nostres fills i filles confinats. Sostenint els efectes de la crisi social que va en augment i que encara ens demana compromís i alhora cura personal. 

 



Altres articles


Últims articles
Subscriu-te al E-butlletí

Rebràs les noticies per correu electrònic!

INSCRIU-TE