Actualitat

L’encàrrec del Comitè Permanent a Dani Jover va ser que preparés una ponència que revitalitzés la militància i que permetés fer una nova mirada a aquest moviment que fa 63 anys que camina, i a fe que ho va aconseguir. Jover va fer una lectura renovada de les inicials A, C i O i va convidar el moviment a “construir respostes des dels aspectes propis de la identitat d’ACO: crear xarxa comunitària oberta a partir de la tendresa i la solidaritat”.

El ponent va destacar que “Jo faig que tot sigui nou”, el lema triat per la jornada i per aquest curs, “és una invitació a canviar la nostra mirada sobre el món i els seus problemes, guiats per la confiança que no estem sols”. Jover, deixeble de Nepo García-Nieto al qual va recordar de manera agraïda, va recórrer a diverses metàfores com la de la crisàlide que es converteix en papallona, subratllant la necessitat del canvi i l’adaptació als nous temps.

En aquest sentit, va destacar la necessitat d’espais de discerniment i va plantejar la qüestió de si fem que els equips de Revisió de vida de l’ACO ho siguin. Abundant en aquesta idea va afirmar que “estem fets d'un fang fràgil i necessitem no estar a la intempèrie, necessitem de la comunitat, ecclesia” i, en aquest sentit, els equips d’ACO serien un d’aquests espais privilegiats comunitaris i, alhora, caracteritzats per la discreció. Per aquest motiu, va afermar la vigència d’un moviment com l’ACO ja que “les comunitats cristianes compromeses amb el món obrer tenen un paper rellevant com a espais d'esperança i fraternitat”.

Jover també va recollir quins són els canvis que s’estan produint pel que fa al treball en les societats modernes i va assenyalar com a punts clau la gratuïtat i la nostra relació amb el temps. I, per últim, va facilitar una sèrie de pautes i criteris per al discerniment.

Podeu consultar el guió de la ponència escrit, la gravació en vídeo

i la gravació en àudio.