En Tano amb militants de l'ACO del Vallès Oriental.
El Tano, un capellà enamorat de Jesucrist
Obituari amb motiu del seu traspàs al Pare el 19 d’agost de 2022 als 82 anys d’edat
setembre 12/Joan Andreu Parra/
[Pere Pérez i Delia Viedma] Gaietà de Casacuberta i Franco, consiliari d’ACO i molt més. 35 anys d’acompanyament al Vallès i més després del Vallès.
A la JOC
El Tano apareix a les nostres vides al final del franquisme, 1974, en plena crisi de la JOC, recent ordenat capellà el 13 de juny del mateix any. Amb formació pradosiana a Lió (França), fa opció pels més pobres de la classe obrera, els joves treballadors, en concret pels moviments d’Acció Catòlica especialment la JOC. Així arriba al Vallès on quedava un petit reducte i s’ofereix a acompanyar-nos com a consiliari, fent-se proper a les nostres vides, les nostres famílies, les nostres cases, a les places, algun punt o bar on sabia que es trobaven els joves dels barris. Mostrava sempre disponibilitat d’escoltar i interès per les vides de tots i totes i de cada u en particular. Es feia molt proper, feia que s’esdevingués una relació de confiança i amistat, entrava a les nostres cases com un de la família i així el consideràvem tots. Al Vallès va fer possible que es refés la JOC que va tornar a créixer formant molts militants. També ho va fer, juntament amb altres consiliaris, a Nou Barris i Osona.
Estava atent a cada jove i tenia molt encert per fer-los propostes segons les maneres de ser i les potencialitats de cadascú, tanmateix tenia en compte tant les necessitats materials, de salut, com les espirituals i la formació, tenia molt clar que calia la formació dels joves i així ho feia, ell i també altres persones a les que demanava col·laboració per aquest afer. Com ens va fer comprendre la frase de Cardijn!: “Un jove treballador val més que tot l’or del món perquè té la dignitat de fill de Déu!”. Seguia el procés humà i espiritual de cadascú amb respecte i molta paciència però també dient la veritat i animant a fer passes, fent propostes (“res de donar peixet”). Així anàvem fent camí en la fe i diversos joves nois i noies agafàvem responsabilitats dins el moviment, o altres opcions dins el món laboral. Feia que participéssim en les coordinacions a Catalunya i les Illes i també amb la JOC de tota Espanya. D’aquesta manera feia que anéssim agafant consciència de moviment, de comunitat, d’església dins del Món obrer.
A l’ACO
Seguint el procés de cadascú ajudava a fer el pas als moviments adults sobretot a l’ACO, però també on cadascú triava amb la seva llibertat. Continuava fent de consiliari als grups que s’anaven iniciant. El primer va ser el grup de Mollet i després el nostre grup, Granollers I. I després tots els altres. Per on passava anava formant grups de RdV. La Roca, Cardedeu... Va ser consiliari nostre fins... sempre atent i guiant-nos en el nostre itinerari espiritual com a grup i a nivell personal: “A tu et convindria fer E.d’Evangeli personal, a tu Exercicis Espirituals a l’ACO o de sant Ignasi... I obert a fer-nos acompanyament espiritual si li demanàvem.
Va ser consiliari general de l’ACO durant els anys 1989 al 1993. Vam coincidir en el comitè permanent durant dos anys quan vaig fer el servei de Presidenta. El Tano vivia una gran passió per la Missió de l’ACO: L’Evangelització del Món Obrer, perquè els militants de l’ACO coneguéssim a fons Jesucrist i l’estiméssim més i així poder donar-lo a conèixer. Deia: “¿Com el donarem a conèixer si no el coneixem nosaltres? Conèixer-lo i estimar-lo així compartirem aquest tresor amb els nostres companys treballadors.” Per això va fomentar aquest objectiu fonamental a nivell general i en els grups es va començar a fer estudi d’Evangeli. A més a més de ser fidels en el Jutjar de la RVO reflexionant amb el text que convenia de l’Evangeli.
En aquells anys va ser quan es va començar a fer els exercicis Espirituals de l’estiu a l’ACO i el recés de cap de setmana durant el curs. I, en la mateixa línia es va fer una formació –experiència de pregària dels diferents carismes de l’Església: jesuïtes, carmelites, franciscans, foucaulards, Pradó... Calia tenir experiència de pregària i de celebració de l’Eucaristia, això ho tenia molt clar el Tano.
També tenia molt clar que els moviments d’Acció Catòlica ens havíem de comunicar i relacionar, així durant aquells anys s’organitzava una trobada, jornada de formació anual amb el moviment germà GOAC i l’ACO. I es van donar passes d’acostament dels dos moviments. També va haver trobades amb Pobles i Comarques i Professionals... Calia portar la veu de l’Acció Catòlica dins tota l’Església. El Tano creia en el laïcat i apostava per la missió dels moviments dins el món i dins l’Església.
A la Pastoral Obrera
Com a delegat de P.O. de Barcelona i de Catalunya va treballar perquè els moviments en el món obrer tinguéssim una participació activa en l’elaboració del document La Pastoral Obrera de tota l’Església, el 1994. També en el Concili Provincial de la Tarraconense el 1995. Veiem com aquells joves rescatats dels carrers, dels barris obrers portaven la veu com a militants obrers cristians dins l’Església. El Tano aprofitava tota ocasió perquè fos així i perquè tots i totes coneguéssim i estiméssim l’Església de Jesucrist i així entre tots i totes i l’ajuda de l’Esperit Sant, col·laborar en que fos més Evangèlica.
Tanmateix es va començar la participació de l’ACO en la trobada anual de la P.O. d’Espanya malgrat no ens consideraven un moviment de ple dret.
Reunions amb els bisbes i arquebisbe corresponents per portar la veu dels moviments en M.O. Els convidava a les nostres reunions, el bisbe Joan Carrera venia a les reunions de la P.O., per exemple.
Va iniciar les trobades amb el món obrer, es feien reunions amb els sindicats per escoltar la seva veu i, des de la realitat del món del treball, la P.O. es solidaritzés i es fes present a les lluites i reivindicacions per la dignitat de tots els treballadors i treballadores.
Facilitava aquesta relació entre tots els agents pel bé de tots plegats. I sobretot perquè el món conegui el verdader rostre de Jesucrist.
Anava a fer estudi d’Evangeli amb els presos de Quatre Camins i alguna vegada ens havia convidat a celebrar l’Eucaristia amb ells.
A nosaltres ens va acompanyar en el coneixement i formació del Pradó perquè li vam demanar i en formar part en el grups de laics que ell i la Pim Queralt van iniciar i acompanyar durant molts anys. I que encara la Pim acompanya.
Ens consta, perquè la relació s’ha mantingut fins al final, tot el que ha fet després de marxar del Vallès: a la parròquia del Pi, amb els immigrants, amb les persones del carrer com “Dit i fet” i “ Víncles”, grups d’estudi d’Evangeli, acompanyaments espirituals... I un viatge a Terra Santa que va organitzar en clau d’itinerari espiritual i que vam participar una bona colla de militants de l’ACO, entre d’altres, un viatge que va ser una benedicció.
Durant els darrers anys, patint la seva malaltia, sempre que l’anàvem a veure ens rebia amb molt de carinyo, amb molta serenor i pau, intentant “recordar” el que havíem viscut plegats... Era una persona de molta humanitat. El darrer dia que el vam veure el 16 de juliol d’enguany es despedia tirant-nos petons amb la mà, no se'ns oblidarà mai aquest gest!
El Tano, un capellà enamorat de Jesucrist, pradosià, deixeble, apòstol, consiliari, educador, germà, amic... ha lliurat la seva vida per l’evangelització dels més petits, dels més pobres, del món obrer i de molta més gent.
El millor homenatge que li podem fer és seguir els seus consells i el seu exemple.
Gràcies Tano per venir un dia al Vallès i oferir-te com a consiliari nostre! Des del Cel continuaràs acompanyant-nos i pregant per tots nosaltres.
Gràcies a Déu per la vida del Tano i per posar-lo en les nostres vides!
Altres obituaris en record del Tano
