Actualitat

L’Èrika Fabregat, en Jaume Gubert (militant de l’ACO) i en Pepe Rodado (consiliari de l’ACO) són l’equip que forma el secretariat de la Pastoral Obrera de la diòcesi de Barcelona (POB). Aquest curs s’hi ha treballat a fons sobre la precarietat laboral i com la resposta a aquesta situació ha de ser la lluita pel treball digne i decent. Front els indicadors macroeconòmics que apunten una recuperació en l’ocupació destaquen que “s’està sortint de la crisi, a costa de prendre el treball decent. Hem de reivindicar que això que es viu com a normalitat, no està bé, no és el correcte: la precarietat és una realitat, però no és justa”.

Aquest curs passat la POB ha anat incrementant la seva presència dins i fora l’Església participant en el Consell Pastoral Diocesà i en la Plataforma per una ILP per la Renda Garantida Ciutadana, entre altres.

La Pastoral Obrera va tenir una forta incidència en els anys 60 i 70. Quin és el seu paper ara en un context econòmic desindustrialitzat i de progressiva precarització?

Avui representa l'acció conjunta dels militants cristians en el món obrer, moguts per la fe a portar Crist al conjunt del món obrer i popular. Representa una presa de consciència al seu entorn afirmant que hi ha esperança per canviar la realitat perquè Déu ens crida a fer-ho. En aquest món tan precaritzat actualment fa una aposta per la defensa del treball decent per a tothom.

Recentment s’han celebrat els 20 anys del document ‘La Pastoral Obrera de tota l’Església’. Un document seriós, profund i consensuat, però pràcticament per estrenar. Què caldria fer per anar-lo materialitzant?

El document aclareix i situa clarament la nostra missió com a militants obrers cristians. El primer pas seria que tots els i les militants obrers cristians el coneguessin, per tant llegir-lo. A partir d'aquí se'n pot fer una difusió a dintre i a fora de l'Església. Si nosaltres assumim aquest document com a nostre és probable que altres entorns d'Església el puguin assumir, però si no comencem per nosaltres mateixos poca cosa hi ha a fer.

La pastoral obrera és de les més transversal, ja que pràcticament tothom és treballador. Els bisbes i preveres són prou sensibles a aquesta realitat pastoral?

Una minoria en són molt conscients i molt sensibles. La resta no, tot i que el document esmentat abans és un document assumit per tota l'Església. La responsabilitat de que en siguin sensibles és nostra, del conjunt de militants que formem part de la Pastoral Obrera.

Com és la connexió amb els moviments especialitzats d’acció catòlica?

Els moviments que formen part de la Pastoral Obrera solen també estar coordinats a nivell d'Acció Catòlica especialitzada, depèn una mica de cada diòcesi.

Els Equips de Pastoral Obrera que actuen en les parròquies són molt reduïts en efectius i poc coneguts. A la diòcesi de Barcelona només hi ha a Badalona, Barcelona-Sant Andreu i Sant Adrià de Besòs. Què es podria fer per revitalitzar-los?

L'EPO de Badalona ja té un recorregut de 20 anys i ara publica un llibre amb les accions que ha realitzat. L'EPO de Sant Andreu fa 12 anys que està en acció. I recentment a Sant Adrià n'ha nascut un altre. Per promoure nous EPOS només cal la implicació de militants obrers cristians que juntament amb altres cristians de l'entorn parroquial o arxiprestal vulguin posar-se en acció a partir de les seves inquietuds. Depèn en gran part de tots nosaltres.

Què demaneu des de la POB a l’ACO?

- Promoure el coneixement del Document «La pastoral Obrera de tota l'Església».

- Participació i implicació en la Pastoral Obrera, hi ha moltes maneres de fer-ho.

- Anar a una visió més enllà del propi grup o del propi moviment, assumir un sentit eclesial de Pastoral Obrera.