L’arxiu documental de l’ACO (tant escrit com audiovisual o sonor) és molt considerable, tant en quantitat com en qualitat. Una bona part d’ell queda sovint oblidada en un calaix. Aquesta idea de no oblidar el material existent i de recuperar-lo era una de les preocupacions del grup de treball del Pla de Formació, i per això n’és un dels objectius.
Per aquest motiu, des de la Comissió de Formació hem pensat que val la pena anar publicant petites píndoles d’alguns d’aquests documents a l’e-butlletí, encara que no tenim del tot clara la periodicitat.
Ser responsable a l'ACO
Per començar, hem escollit el Document d’ACO n. 6 Ser Responsable a l’ACO. Hem triat aquest perquè costa molt trobar persones que agafin responsabilitats a l’ACO, ja sigui responsable de grup, de zona, presidència, o el que sigui.
N’hem fet un extracte per convidar-vos a la reflexió sobre agafar responsabilitats al moviment. I si en voleu més, podeu recuperar el document sencer per rellegir-lo, o fins i tot, fer-ne una RdV:
https://acocat.org/mediateca/ser-responsable-laco (en català)
https://acoesp.org/mediateca/ser-responsable-en-aco (en castellà)
- Ser responsable comporta un acte de fe en Jesús i en el seu Projecte, que ens porta a prendre’ns molt seriosament la nostra responsabilitat.
Creure’ns que, de veritat, Jesús està al darrere d’aquesta demanda que ens fa el moviment.
Creure’ns que estem fent una cosa molt important, perquè, com Pere, ho fem perquè “Tu ho dius” (Lc 4,5).
I està comprovat que, quan ho vivim des de la fe, ens prenem la responsabilitat més seriosament i més sentit hi trobem.
- Una exigència que passa per viure a fons el moviment, ser militants per tal d’implicar-nos al màxim en el Projecte de l’ACO.
- Cardijn parla d’acció. I és que fer-nos responsables dels altres és una veritable acció. No és complir una tasca o funció. És una acció i un servei a la classe obrera i al moviment, tant o més important que qualsevol altra acció o compromís de cara enfora.
- Estem parlant d’un servei que té molt a veure amb l’amor. Viure la responsabilitat com un autèntic acte d’amor ens demana i ens porta a:
- La reflexió-pregària: descobrir la necessitat del seguiment interior, la interiorització.
- L’atenció i descoberta del col·lectiu (grup, moviment).
- Jesús a l’Evangeli:
- Jesús és la imatge viva del Servidor, del “Servent”: “Ell portava les nostres malalties i havia pres damunt seu els nostres dolors” (Is 53,2-7).
- S’agenolla davant tota la humanitat (Jn 13,1-15).
- Dona la vida per les ovelles (Jn 10,14).
- Ve a servir i no a ser servit (Mt 20,28).
- S’abaixa fins als inferns i es fa esclau de tots (Fl 2,5-11).
- Mirar l’entrega de Jesús i dels grans testimonis, com Pere, ens pot deixar una mica fora de joc: nosaltres no som capaços d’arribar a tant! Mirar Jesús, mirar Pere ens ha d’estimular a caminar per acostar-nos cada dia una mica més al seu estil de viure i d’actuar. Cadascú de nosaltres arribarà fins on pugui arribar. Però sabem que tenim un meravellós camí que altres han obert davant nostre i pel qual volem anar avançant.
- Exercir una responsabilitat i seguir-la críticament des de l’òptica de la revisió de vida és una magnífica font de formació que, de vegades, ve complementada amb accions formatives que ja seran part de nosaltres mateixos allà on estiguem actius al llarg de la vida.
- Com diu Maréchal: “L’Esperit actua en el món, en la Història, en la ment i en la consciència de les persones”. Doncs, deixem-lo fer.